Les experiències cinematogràfiques de Tiniànov, Kuleixov, Vertov, Nedobrovo, Eisenstein, Púdovkin, Dovjenko, com les de Maiakovski en teatre i poesia o els d'Issak Bàbel en narrativa, són l'expressió artística de les noves classes populars que han assolit el poder a l'antic imperi tsarista. Com explica el mateix Eisenstein en Del teatre i del cinema (1934), la nova situació política, la fi del capitalisme a Rússia, ha creat també un nou llenguatge cinematogràfic al servei de la filosofia i la ideologia de les classes revolucionàries.

Una cinematografia al servei de la Revolució Mundial. Som lluny de l'estret nacionalisme granrus denunciat per Lenin i que, a partir de la burocratització de la Revolució, practicarà Stalin i la seva colla de deixebles.

Un cinema revolucionari tant en l'aspecte formal com en l'aspecte de contingut. Posteriorment, amb la consolidació de la contrarevolució burocràtica, aquests aspectes rupturistes amb el passat conservador de la cultura esdevendran un somni llunyà. Trotski, malgrat ser en la pràctica, el representat més avançat juntament amb Lenin de la Revolució Socialista Mundial, tampoc no se salvarà de caure en posicions ben errades en el camp cultural. L'atac que fa a l'ala esquerra de la revolució artística, les condemnes contra el Proletkult, partidaris de la cultura proletària, són molt discutibles i, malgrat la seva aparatositat "marxista", no deixen de semblar-se a les típiques acusacions de l'escolàstica vaticana contra heretges i lliurepensadors. Basta repassar aquella històrica recopilació d'articles titulada Literatura y revolución. Otros escritos sobre la literatura y el arte (París, Ruedo Ibérico, 1969) en la qual, al costat de treballs autènticament enriquidors del debat damunt l'art i la cultura, trobam opinions molt discutibles. En l'article "El suicido de Maiakovski" Trotski evidencia la seva incomprensió del futurisme rus i la revolució poètica i teatral que representen Maiakovski i tots els sectors d'artistes propers al Proletkult i la Lef. Per una part, Lenin i Trotski creen l'instrument polític, el partit bolxevic capaç de derrotar l'imperialisme i el capitalisme en l'Estat més gran del món i atorguen al proletariat i a les masses treballadores i colonitzades la capacitat de superar políticament i militarment la burgesia, però li neguen aquest mateix paper dirigent i transformador en el camp cultural i artístic. És una contradicció molt evident no resolta encara en el camp del marxisme revolucionari.

Recordem igualment un dels llibres bàsics de Lenin i del marxisme revolucionari. Ens referim a L'Estat i la revolució, adequació de la pràctica de la Comuna a l'època de l'imperialisme i del capitalisme de començaments del segle XX. Tothom recordarà com, en aquesta obra cabdal del pensament revolucionari mundial, Lenin afirma que amb el poder obrer l'estat podrà ser dirigit per qualsevol treballador i posa l'exemple de la cuinera.

La contradicció que destacam quant a la crítica de les posicions Proletkult va precisament en aquest sentit. Mentre s'atorga a qualsevol treballador la possibilitat de dirigir el futur estat dels consells, per altra banda no es veu correcte que determinats sectors culturals s'organitzin en destacaments d'avantguarda cultural.

Un material d'extraordinària vàlua sobre la Revolució Soviètica, una de les eines més importants de què podria disposar l'historiador o el simple ciutadà interessat en la qüestió però que, per desgràcia, encara resta inèdita, és constituït pels dos volums (I i II) de Els dies d'un nou planeta: cronologia d'història soviètica (XI-1917/III-1939), de l'escriptor i investigador Ferran Lupescu, dels quals tenc originals de l'autor datats a l'Hospitalet de Llobregat el 1998. En aquesta cronologia podem fer un seguiment no solament dels esdeveniments polítics més significatius de la Revolució, de la política lingüística i de les nacionalitats, etc., sinó també, i això ens interessa especialment, ara, de les qüestions relacionades amb el literatura, la cinematografia, el teatre, les Belles Arts, l'arquitectura, en el període estudiat per l'investigador.

Ferran Lupescu no solament ens aporta materials de treball valuossíssims sobre els grans protagonistes del la Revolució (Lenin, Trotski, Stalin, Kàmenev, Bukharin, Sverdlov...), sinó que en tots els temes referents a les arts, lletres i cinema ens informa de la publicació de les obres més importants de cada un dels diferents moviments existents a l'URSS. En la Cronologia trobam notícia sobre el futurisme (Maiakovski, Khlèbnikov...), l'imaginisme (Iessenin), el simbolisme (Blok), el realisme socialista i els "companys de viatge" (Bàbel, Ehrenburg, Fedin, Ivanov, Leònov, Ostrovski, Pasternak, Pilniak, Xòlokhov...), el teatre (Meyerhold, Stanislavski...), el cinema (Eisenstein, Púdovkin, Vertov...).

Des de l'aparició del primer número de la revista Lef (Levi Front Iskustvo - Front Artístic d'Esquerra), òrgan dels futuristes que dirigeix Maiakovski, fins a la data exacta de la publicació d'obres, estrena de films, debats culturals, tot hi troba cabuda, de forma científicament ordenada, en la Cronologia de Ferran Lupescu.