Per Miquel López Crespí, escriptor
http://mallorcaweb.net/lopezcrespi/index.htm
Esquerra Unida és un grup entestat a ser la
reserva de vots de la socialdemocràcia espanyola. Un grup que "matisa",
no combat, determinades mancances del PSOE. Esquerra Unida té
una funció ben delimitada de suport a la socialdemocràcia. I res
més. Les acusacions de grup "comunista", "radical" amb permanent
vocació extraparlamentària, no tenen sentit i no serveixen de
res a l’hora de saber cap on va i què pretén aquesta
organització amb les seves aliances i pactes electorals. Qui
vulgui veure en els militants de Llamazares, com abans en els de
Carrillo o Anguita, una "perillosa" organització disposada a
portar endavant una autèntica política anticapitalista o
independentista, s’equivoca de cap a peus i no entendrà mai
quina és la seva funció real en aquests moments, tant a les
Illes com a la resta de l’estat. (Miquel López Crespí)
Des d´una posició modesta, de simple
memorialista de la nostra història recent, especialment en
qüestions que fan referència a la transició o a la recent
història del moviment obrer i dels grups d’esquerra i
nacionalistes mallorquins, em permetreu unes paraules en
referència als "comunistes oficials" de les Illes. He de
confessar que em sent preocupat per segons quines afirmacions
que es fan sense gaire fonament, des d´una visceralitat que no
contribueix gens a aclarir les qüestions tractades, quan es diu
alegrement que Esquerra Unida és una organització "comunista
radical".
Hauríem de ser seriosos en determinades
qüestions, i més que res si les afirmacions i les
desqualificacions surten de gent que dirigeix grups en actiu i
en constant negociació de llistes electorals, blocs i coalicions
de tota mena. En aquests moments, i solament a Mallorca hi ha en
marxa unes travesses de, aproximadament, dotze tipus d’aliances
diferents concretades a diversos pobles. Les excuses,
justificacions i discursos públics per a anar amb uns o uns
altres a les eleccions són, a vegades, un mostrari de curioses
extravagàncies i tòpics increïbles. Un dels emprats com a estri
d’atac i que més m’ha sorprès és el que a vegades prové d’Entesa
per Mallorca i sectors propers a l’anomenat tercer espai quan
acusen Esquerra Unida de grup proper a "l’extrema esquerra
comunista". Acusar Esquerra Unida de "grup radical d’extrema
esquerra" no em pareix gens correcte perquè no correspon a la
realitat. Tothom que hagi estudiat una mica la història del
carrillisme espanyol (PCE) sap a la perfecció que el grup de
Carrillo fa més de mig segle, des del congrés de mitjans dels
anys cinquanta que aprovà la política de "reconcialiación
nacional" (amb la burgesia i els sectors "moderats" del
franquisme), que no practica ni ha practicat una política
anticapitalista basada en els fonaments del marxisme i el
leninisme. En temps de la Guerra Civil el grup
Carrillo-Pasionaria ja va ser el que va exterminar les
avantguardes comunistes (POUM) i anarquistes (CNT) en els
famosos Fets de Maig de 1939 a Barcelona.
Però no anem tan lluny. Bastaria que paràssim
esment als pactes de la transició entre el franquisme reciclat i
el ranci carrillisme espanyol. Com podem dir "comunista",
"radical" o "grup d’extrema esquerra" precisament a qui va ser
encarregat per la burgesia espanyola, pels homes del "Movimento"
(Suárez, Torcuato Fernández Miranda, etc.) de desactivar
precisament el component republicà, autodeterminacionista i
antisistema d’aquell moment històric? Qui va fer més aleshores
per a atacar precisament, els fonaments del socialisme,
demonitzar les avantguardes comunistes de la transició (LCR,
OEC, MC, PTE, PORE, etc), ridiculitzar la Revolució Socialista,
la unitat sindical, l’assemblearisme del moviment obrer i
estudiantil? La Constitució que garanteix l’economia de mercat,
la unitat de l’estat i la monarquia, el suport que el PCE (i
també el PSOE) va donar a la maniobra de restauració
monàrquica... pot ser considerada com una conseqüència de la
política "d’extrema esquerra" carrillista? Igualment podem
parlar dels famosos i antipopulars Pactes de la Moncloa que
feren recaure tot el pes de la crisi econòmica de la transició
damunt l’esquena de les classes populars.
Cal dir que amb aquestes paraules no volem
desqualificar molts heroics militants de base del PCE que, sens
dubte, lluitaren activament contra el franquisme, patiren i
moriren pensant en el socialisme, potser sense saber que eren
emprats per unes direccions oportunistes que ja feia moltes
dècades que s’havien allunyat d´una pràctica autènticament
comunista.
Els amics d’Entesa, els homes i dones
agrupats entorn del tercer espai, haurien d’anar molts vius en
les seves definicions i no caure en els tòpics anticomunistes de
sempre emprats per la dreta espanyola. El "fantasma del
comunisme" ja no cavalca per Europa, com escrigué Marx en el seu
famós Manifest de 1848. Ara hi cavalca el neoliberalisme
que vol acabar amb certes conquestes populars arrencades a la
socialdemocràcia, com l’anomenada "societat del benestar": els
atacs a la sanitat, l’ensenyament públic, la lluita conservadora
contra les prestacions socials, els drets dels treballadors i
treballadores conquerits al cap d´un segle i mig de lluites
socials.
Si parlam d’Esquerra Unida hem de definir la
seva funció actual sense caure mai en els esquemes típics de
l’anticomunisme franquista. Un tòpic no serveix ni és útil per a
entendre la realitat, fer plans per a l’esdevenidor, bastir les
noves eines d´intervenció política que la societat mallorquina
necessita.
Esquerra Unida no és un grup "comunista", ni
ho pretén, malgrat que pugui haver-hi antics dirigents del PCE i
del prosoviètic PCB-PCPE en la seva direcció. Fa molt de temps
que aquests dirigents no porten la bandera roja amb la falç i el
martell a les manifestacions, i només recentment han provat de
recuperar la tricolor republicana, després de perseguir-la
activament durant la Transició. Esquerra Unida, en aquests
moments, intenta recuperar una credibilitat esquerrana summament
malmesa, i encara ho fa amb dificultats i greus contradiccions
internes, la qual cosa li produeix constants escissions, la de
Corriente Roja la darrera. Esquerra Unida, repetesc, és un grup
entestat a ser la reserva de vots de la socialdemocràcia
espanyola. Un grup que "matisa", no combat, determinades
mancances del PSOE. Esquerra Unida té una funció ben delimitada
de suport a la socialdemocràcia. I res més. Les acusacions de
grup "comunista", "radical" amb permanent vocació
extraparlamentària, no tenen sentit i no serveixen de res a
l’hora de saber cap on va i què pretén aquesta organització amb
les seves aliances i pactes electorals. Qui vulgui veure en els
militants de Llamazares, com abans en els de Carrillo o Anguita,
una "perillosa" organització disposada a portar endavant una
autèntica política anticapitalista o independentista, s’equivoca
de cap a peus i no entendrà mai quina és la seva funció real en
aquests moments, tant a les Illes com a la resta de l’estat.
Ciutat de Mallorca (21-I-07)