Atomització sindical en el primer de maig a Ciutat.

Llorenç Buades Castell.

tornar

M’he manifestat amb els meus, amb la CGT, en una convocatòria pròpia, resistencial i reivindicativa que ha acabat a la Plaça del Roser, al costat de la placa als Agermanats amb les intervencions de Josep Juàrez  centrada en la Reforma Laboral , i la  de Jaime Zambrano que ha llegit els noms i cognoms dels 30 sindicalistes colombians assassinats durant el 2006 en plena "democràcia colombiana". A la lectura ha seguit un minut de silenci dels manifestants en solidaritat amb els companys assassinats i el cant de "A las barricadas".

No crec que en la situació actual el meu sindicat pugui manifestar-se conjuntament amb unes organitzacions que d’aquí a quatre dies signaran un nou retrocés per al conjunt de la gent treballadora mitjançant una reforma laboral que servirà a la patronal per fer menys costós l’acomiadament injustificat de la gent assalariada. Allò que no puc entendre, però, és que entre els que han de signar aquesta agressió a la gent treballadora no es posin d’acord quan ocupen el mateix espai sindical: el del sindicalisme de les reculades en els drets laborals propi dels sindicats que formen part de la Confederació Europea de Sindicats (CES), organització de mediació amb els treballadors al servei de les multinacionals.

Així que ho tenc ben clar, l’espai del sindicalisme de lluita, del sindicalisme alternatiu és el de la resistència a les agressions i el de la proposta cap a l’objectiu emancipatori. En el camí cap a l’emancipació no es propi d’un sindicat fer més passes cap a la precarietat com fan CCOO i UGT.

Totes les seves iniciatives al llarg dels anys han abocat a pitjors condicions laborals, a un repartiment més injust de la renda, i a fomentar l’acumulació dels beneficis del capital.

L'únic sindicat que s'ha oposat a la Constitució neoliberal europea i que ha fet campanya contra les reculades laborals, com és ara la propera reforma és la CGT. Així que la CGT disposa d'un espai sindical propi ben definit. Altres fan comèdia intentant llimar els efectes d'allò que han generat, mitjançant l'acceptació plena fa alguns anys, del Tractat de Maastricht, ahir , de la Constitució liberal europea, i avui d'una passa més cap a la submissió de la gent que treballa: la reforma laboral.

En aquest sentit, la tasca del sindicalisme alternatiu és minar i denunciar aquestes actituds antisindicals que s'instal·len en la traïció permanent . Aquesta es defineix per acceptar pactes cada vegade més sagnants contra la gent treballadora, i condicions més lucratives per a les burocràcies sindicals.

  La lògica és que el sindicalisme de combat vagi pel seu costat. Així que la divisió entre els sindicats de la CES a Mallorca només es pot referir a les necessitats de les burocràcies en el repartiment de les miques que els poders atorguen als qui fan la feina que les patronals i governs necessiten en favor del capital.

És penós veure com dirigents polítics que es diuen d’esquerra, i que de fet són igual de neoliberals que els de la CES, cerquin suports per a mantenir les cadiretes en un espai sindical que d’alternatiu no en té res. Uns i altres vesteixen amb els mateixos patrons.

 Dir-se alternatiu quan en la pràctica es fa liberalisme és enganar a la gent obrera. I denunciar-ho és la feina de l'esquerra sindical.

Ciutat, 1 de maig.