http://mallorcaweb.net/lopezcrespi/index.htm
Els primers llibres
crítics damunt el procés de la restauració monàrquica, la mal
anomenada "transició", que era, en definitiva, la consagració de
la victòria franquista del trenta-nou, però aquesta vegada sota
la coartada de la legalitat constitucional --reafermanent de la
unitat de l´estat espanyol, la monarquia, el capitalisme-- eren
silenciats o demonitzats com aquell llibre de memòries meu,
L´Antifranquisme a Mallorca (1950-1979). La lúcida visió de
Gregorio Morán, l´anàlisi de les renúncies de mitjans dels anys
setanta descrites en El precio de la transición (Editorial
Planeta, Barcelona, 1991), restà oculta i silenciada al gran
públic. Els llibres d´estricta militància revolucionària, els
estudis fets per dirigents trotsquistes com l´amic i company Van
den Eynde, l´"Anibal Ramos" de la clandestinitat, dirigent del
PORE (Partido Obrero Revolucionario de España) o de la mateixa
Elena Ódena, la dirigent del PCE-ml, només eren a l´abast de
reduïts cercles de militants i simpatitzants de les
organitzacions d´esquerra que no havien pactat amb el franquisme
reciclat. L´històric dirigent del MDT Carles Castellanos només
va poder veure editat Reviure els dies. Records d´un temps
silenciat (Pagès Editors) l´any 2003.
A finals dels anys
setanta i durant tota la dècada dels vuitanta, cap editorial
oficial no volia publicar ni saber res de la memòria de
l´esquerra conseqüent. Un espès mur de silenci havia caigut
damunt la rica experiència de les avantguardes comunistes i
nacionalistes que no eren d´obediència carrillista o
socialdemòcrata. L´independentisme era silenciat i marginalitzat,
no solament per PCE, PSOE i AP-PP. A Catalunya Principat era CiU,
els intel·lectuals servils que cobraven de la dreta, els
encarregats de lloar les "possibilitats nacionalistes" de la
col·laboració, primer amb Suárez, després amb els socialistes
espanyols i més tard amb els governs del PP. A tots interessava
esborrar la memòria col·lectiva del nostre poble, les
experiències més avançades, tant les fetes en temps de la guerra
i de la postguerra com les dels anys seixanta i setanta. La
memòria històrica de les lluites de la transició a favor de la
República, el socialisme i els drets dels pobles a
l´autodeterminació descrites en els llibres d´"Anibal Ramos" El
proletariado contra la ‘Unión Sagrada: Anticarrillo (Editorial
Crítica Comunista, Madrid, 1980), Ensayo general (1974-1884)
(Ediciones La Aurora, Barcelona, 1984) o els d´Elena Ódena
Escritos sobre la transición (Ediciones Vanguardia Obrera,
Madrid, 1986) no existien per al gran públic. Aquells que hi
havien participat en servaven la memòria. Però cap d´aquelles
experiències era analitzada des d´una perspectiva de ruptura amb
la reforma del franquisme.
Un dels primers
llibres que tengué un cert impacte editorial i començà a arribar
a sectors cada vegada més amplis de l´avantguarda nacionalista i
d´esquerres dels Països Catalans va ser el primer volum de La
traïció dels líders (Llibres del Segle, Girona, 1993) del gran
patriota i amic Lluís M. Xirinacs. Com explicava en el seu
moment Llibres del Segle: "el llibre [La traïció dels líders] és
concebut com una ajuda a la recuperació de la memòria
col·lectiva i té dues parts, la primera de les quals forma el
volum que teniu a les mans i transcorre entre 1971 i les grans
manifestacions per l´amnistia de febrer del 1976". I afegia: "Descriu
d´un mode inèdit les lluites clandestines d´aquells anys. Se´n
promet una segona part, La collita perduda, on es posa a la llum
l´autoperpetuació d´una classe política girada d´esquena a la
veritable participació de la societat en la cosa pública".
L´exemple de lluita constant de Lluís M.
Xirinacs, el suport que va donar a alguns dels meus llibres,
m´encoratjà a continuar publicant alguns records i anàlisis
d´aquell període convuls. I per això mateix, después dels atacs
rebentistes del neoestalinisme illenc contra el llibre de
memòries L´Antifranquisme a Mallorca (1950-1970), vaig publicar
Cultura i antifranquisme (Edicions de 1984, Barcelona, 2000), No
era això: memòria política de la transició (Edicions El Jonc,
Lleida, 2001), Literatura mallorquina i compromís polític:
homenatge a Josep M. Llompart (Edicions Cort, Ciutat de
Mallorca, 2003) i Cultura i transició a Mallorca (Edicions Roig
i Montserrat, Ciutat de Mallorca, 2006).
Fonts valuoses sobre
les primeres dècades de l’independentisme revolucionari català
(i, en algun cas, sobre les dècades següents) són, entre
d’altres: Orígens i desenvolupament del PSAN, 1969-1974, de
Fermí Rubiralta (Barcelona, La Magrana, 1988); Per
l’alliberament nacional i de classe (escrits de clandestinitat),
de Josep Ferrer (Barcelona, Avançada, 1978); La lluita armada
als Països Catalans: història del FAC, de Jordi Vera (Sant Boi
de Llobregat, Edicions Lluita, 1985); De la Reforma a l’Estatut,
de Josep Huguet (Barcelona, Avançada, 1979); "L’esquerra
nacionalista, avui", monogràfic de la revista Quaderns
d’alliberament, núm. 7 (febrer 1982); L’independentisme català
(1979-1994), de David Bassa, Carles Benítez, Carles Castellanos
i Raimon Soler (Barcelona, Llibres de l’Índex, 1995); Terra
Lliure: 1979-1985, de Jaume Fernández i Calvet (Barcelona, El
Llamp, 1986); Parla Terra Lliure: els documents de
l’organització armada catalana, a cura de Carles Sastre (Lleida,
El Jonc, 1999, amb segona edició el 2000); les sengles revistes
Lluita del PSAN i del PSAN-P/IPC; les revistes La Falç, d’ECT, i
La Nova Falç, de l’OSAN/IPC... No oblidem, tampoc, la rica deu
d’informació que és Origen de la bandera independentista, del
malaguanyat Joan Crexell (Barcelona, El Llamp, 1984). Materials,
tots ells, de consulta imprescindible per a poder analitzar, amb
coneixement de causa, la trista història de les renúncies i
claudicacions de l´època de la restauració borbònica.
Vet aquí el nus de
les traïdes de la transició: aconseguir, mitjançant la
consolidació dels models de participació electoral sota el
control de la banca i els grans mitjans de comunicació, acabar
amb les mobilitzacions revolucionàries de la societat civil, el
protagonisme de les plataformes de lluita, dels partits
antisistema, del moviment independentista. I no solament es
tractava de liquidar la memòria col·lectiva o de destruir grups,
partits, sindicats, associacions no domesticades, sinó, i això
era molt important, enterrar sota tones de ciment armat
experiències culturals del tipus de la Nova Cançó, l´experiència
i continguts del Congrés de Cultura Catalana dels anys 76-77 i
munió d´activitats rupturistes semblants. I és contra aquesta
manipulació que han exercit i exerceixen encara els corifeus de
la mistificació que Edicions El Jonc ha publicat De l´esperança
al desencís. La transició als Països Catalans, un recull de les
aportacions fetes a la Universitat de Lleida per Josep Fontana,
Miquel López Crespí, Josep Guia, Antonieta Jarne, Manel
Lladonosa, Martí Marín, Bernat Muniesa, Fermí Rubiralta, Ramon
Usall i Carles Sastre.