Esperava de bades


Esperava de bades
i les flors no arribaven.
Inquieta
mirava la porta immòbil
i girava el cap per la finestra.

Tal vegada era un fet casual,
o potser, l'expressió
de la desmemòria.
L'encís és curt
com una flamarada
de la que només resta el fum.

Tot és així d'efímer
i l'amor ho és més
que altres fets cabdals
de cada vida.

Una vida que voldriem
eternament feliç
però que és gira
contra el desig
que enllaça moments
sempiterns.

Tenim dret a somniar
les millors coses,
si bé la realitat ens empeny
per camins plens de sotrocs
que aturen els peus
dels caminants,
i a vegades frena el pas
per sempre.