Estival

El carrer és a l'estiu
bufador d'aire càlid
que inspira sensacions d'enuig,
i la llunyania tèrbola
del món emboirat de calitja
cansa a la vista
dels ulls que s'arronsen
a la cerca de definició
que no arriba.

La pols que es creua
al pas de la mirada,
enemic de nitideses
omple de sequedat els llavis
i la llengua s'arrosega
amarant-los
mentre el cap dispers
cerca la frescor de l'ombra
que no arriba

I el temps fastigueja el cos
i atrau el pensament
del goig
de l'hivern passat,
distant, llunyà.
estimat.