LA FALCA DE LA MORT
Ve del Nord la falca de la mort
de l’Oest el seu abús ofega
És el Sud el subjecte del dol
i en fuig tot un estol
de gent sense consol
que cerca i només vol
deixar el desconhort
el mal i el patiment
la fam i el sentiment
la rancúnia i la brega.
És alat l’insecte de metall
que s’enlaira , vigila
i sembra l’amenaça.
El pilota el cervell d’un guerrer
que riu quan intimida
que es plau en estremir
i gaudeix fent morir,
que només s’imagina
el cop que el farà témer.
El seu goig, el que alça el seu carall,
és el mal, quan cau com una maça.
El valor és el seu orgull pitjor.
Lleialtat a la merda l’envaneix.
Paraules buides el fan home d’honor,
perdut del món per l’opi del festeig.
Fa de l’engany la seva fe a ulls clucs
i de l’horror causa millor.
La pobra gent li mostra el seu rebuig
I quan ho entén, creu que no ho mereix.
Llorenç Buades Castell
