Fòrum Social Mediterrani: un balanç

per Esther Vivas (Revolta Global)

El 1r Fòrum Social Mediterrani (FSMed) celebrat a Barcelona, del 16 al 18 de juny del 2005, va reunir a entre 4.500 i 5.000 participants (delegats, voluntaris, intèrprets, periodistes...), amb una presència molt important de representants d'organitzacions de les ribes sud, est i nord. En el transcurs dels tres dies, es van celebrar uns 200 seminaris i tallers, 9 conferències centrals, assemblees de dones i del moviment antiguerra i diverses trobades sectorials de camperols, d'organitzacions de suport al poble palestí, de grups d'immigrants... El FSMed va servir com un primer pas per a la trobada, l'acostament i l'intercanvi entre col·lectius de les diferents riberes. Uns 250 voluntaris van participar en l'esdeveniment i el grup d'intèrprets de Babels va coordinar a 260 traductors voluntaris de diferents països.

Un dels elements més destacats d'aquest 1r FSMed va ser l'alta participació de delegacions del sud i de l'est del Mediterrani. Des del Marroc, els Balcans i Grècia es va organitzar un autocar, respectivament, amb 50 delegats i delegades cadascun, i es va comptar amb delegacions nombroses del sud de França i Itàlia. Però tot i l'alt interès per part de grups del sud per tal de participar en l'esdeveniment, en total es van sol·licitar 1.200 visats, només un 60% van ser acceptats. Uns 500 representants d'organitzacions de drets humans, de grups de dones, d'ecologistes... del Marroc, Algèria i Tunis, principalment, no van poder participar en el Fòrum. El Govern espanyol va rebutjar la tramitació del seu visat al·legant falta de temps, la pèrdua dels papers o per l'aplicació del Tractat de Schengen. Una actitud lamentable per part un govern que diu tenir un “altre tarannà”, obert al diàleg i amb sensibilitat respecte a les demandes dels moviments socials.

Eixos temàtics

El FSMed va tenir tres grans eixos temàtics transversals a la major part de seminaris i tallers: la denúncia del procés de liberalització econòmica al Mediterrani; la defensa dels drets humans i de les llibertats democràtiques a tota la regió; i el rebuig a l'ocupació militar i a l'estratègia imperialista, especialment, a Palestina i a l’Orient Mitjà. Les dones, els immigrants i els camperols de les diferents riberes van tenir un paper central al FSMed amb grans conferències específiques sobre les resistències de les dones a la regió; les causes i conseqüències de les migracions; i les estratègies per a arribar a la sobirania alimentària al Mediterrani. El divendres a la tarda, en horari de prime time i com activitat única, es va celebrar l'assemblea de dones que va reunir a unes 500 delegades de tota la regió, les quals van denunciar la triple dominació que afecta a les dones al Mediterrani: la dominació patriarcal, el neoliberalisme i el fonamentalisme. A la declaració final, l'assemblea de dones va convocar a una jornada d'acció global contra les violències contra les dones cada 25 de novembre. Al 2005, aquesta jornada tindrà com objectiu donar suport a les dones iraquianes empresonades arbitràriament i exigir el seu immediat alliberament. Al FSMed, les dones van tenir una centralitat destacada, de la qual la resta de fòrums mundials i regionals han de prendre bona nota.

Els grups pacifistes, antimilitaristas i contra la guerra van tenir un espai propi: l'assemblea dels moviments antiguerra, que no va tenir exclusivitat horària a diferència de l'assemblea de dones, i que va aprovar la convocatòria d’una jornada d'acció global contra la guerra i l'ocupació a l'Iraq i Palestina, el 18 i 19 de març del 2006, coincidint amb el tercer aniversari de l'inici de la guerra a l'Iraq. L'assemblea també va aprovar convocar accions, entre el 6 i l’11 de novembre, contra les bases militars a la regió.

Tot i l'ampli ventall ideològic d'organitzacions promotores del FSMed, les conferències, els seminaris i els tallers, en general, van transmetre un missatge radical de denúncia de les polítiques neoliberals i de l'estratègia imperialista. Els col·lectius del sud, especialment, es van mostrar clarament bel·ligerants contra “el model de desenvolupament” que vol aplicar-se a la regió i contra els interessos geoestratègics, tant europeus com nord-americans, al Mediterrani.

Assemblea de moviments

L'assemblea de moviments socials, que es va celebrar un dia després que acabés el Fòrum, va reunir a més de 1.000 delegats i delegades de totes les riberes. L'assemblea va fer públic el seu rebuig al procés de liberalització econòmica i a “l’europartenariat mediterrani” i va convocar a una jornada d'acció a tota la regió el 27 i 28 de novembre, coincidint amb el cimera euro-mediterrània a Barcelona. La declaració final va incloure un calendari de mobilització comú per als moviments socials del Mediterrani amb jornades a favor de la lluita camperola i contra l'OMC, el 10 de setembre; contra la directiva Bolkenstein i els acords del GATTS, el 15 d'octubre; pels drets dels sense papers i per la lliure circulació de les persones, el 18 de desembre, entre d’altres.

Les conclusions dels seminaris i els tallers del FSMed van definir el calendari d'acció de l'assemblea de moviments socials que significa un pas important per a avançar en la coordinació dels moviments a la regió. A partir d'ara, s’haurà de veure el compliment i l’apropiació real d'aquest calendari per part d'uns moviments i organitzacions regionals amb molt poca tradició de treball comú. Sigui com sigui, aquest és, de totes maneres, un primer pas, que degut al punt de partida, s’ha de valorar com a molt positiu.

A nivell polític, i malgrat les tensions prèvies a l'organització del FSMed, no es van produir problemes significatius. En tot cas, la qüestió més polèmica, tant abans com després de la celebració del FSMed, va ser el tema del Sàhara. Les setmanes abans grups pro-saharauis van acusar al comitè organitzador tant local com internacional de no donar al Sàhara un paper destacat en el marc del FSMed, arribant, fins i tot a formular declaracions molt greus contra persones del comitè internacional del Marroc amb una trajectòria inapel·lable de defensa dels drets humans i a favor de l'autodeterminació saharaui. En el transcurs del FSMed grups pro-Hassan VI van irrompre en seminaris sobre el Sàhara i, en concret, a la manifestació final amb l'objectiu de boicotejar aquests actes. De totes maneres, els organitzadors van aconseguir aïllar als provocadors i l'assemblea de moviments socials va aprovar un document de suport a la lluita del poble saharaui. Al FSMed, i a diferència d'altres fòrums europeus on les tensions polítiques en el sí del comitè organitzador s'han vist reflectides en la posada en escena del fòrum, en aquest cas no va ser així. A trets generals, pot afirmar-se que cap organització va copar el FSMed ni es va realitzar un ús instrumental del mateix.

A nivell organitzatiu, el FSMed va donar cabuda a un alt nombre d'activitats: seminaris, tallers, exposicions, reunions sectorials, activitats culturals... que es van portar a terme sense importants contratemps. La logística, el sistema d'interpretació, l'ús de les sales va funcionar en tot moment. En relació als serveis d'alimentació (tant al catering a l'interior del recinte com als stands de menjar al pati exterior) cal destacar els principis de comerç just i els criteris socials que es van establir. A diferència d'altres fòrums europeus, en el FSMed en cap cas es van vendre productes de Coca-cola o d'altres multinacionals i es va aplicar una política de preus accessibles.

Algunes debilitats

Però malgrat els elements positius, el FSMed va tenir importants debilitats. Segurament, la més significativa va ser la poca assistència de públic català i de la resta de l'Estat. A diferència d'altres fòrums regionals, el FSMed no va transcendir el nucli d'organitzacions promotores i no va ser una iniciativa central en l'agenda dels moviments catalans i estatals, ni tampoc per al gruix dels sectors socials que van participar anteriorment en les mobilitzacions contra la guerra o contra la globalització neoliberal. Resulta paradoxal comparar els 1.100 estudiants catalans que van assistir al Fòrum Social Europeu (FSE) a Florència o els 2.200 a París amb l'escassa presència d'estudiantes al FSMed, que en les mateixes dates d'aquest Fòrum estaven, a més, d'exàmens. Aquesta poca participació i impacte local podria explicar-se per diverses raons.

D'una banda, cal tenir en compte l'origen de la convocatòria del FSMed a finals de l'any 2001 quan va ser impulsat, bàsicament, per organitzacions catalanes que formaven part del consell internacional del Fòrum Social Mundial però sense un vincle real amb les importants mobilitzacions que en aquells temps tenien lloc a la ciutat. Malgrat que des d'un primer moment es va intentar crear un marc ampli d'organitzacions promotores, els grups més vinculats a les dinàmiques de mobilització contra el Banc Mundial (2001), contra l'Europa del Capital i la guerra (2002) o posteriorment mobilitzant a milers d'estudiantes al 1r FSE a Florència (2002) o a París (2003) no es van implicar, majoritàriament, en el procés del FSMed i aquest va avançar impulsat per un comitè organitzador relativament petit. Només una part dels sectors militants es van vincular al procés i uns altres no, i els que s’hi van implicar van quedar tan absorbits per la logística del Fòrum que no van poder dedicar suficients esforços al treball de difusió. No es van portar a terme encartellades massives, no es van organitzar punts informatius a la ciutat... elements que havien caracteritzat, en canvi, les mobilitzacions anteriors. A part, la prorrogació del FSMed en el temps, que inicialment havia de celebrar-se a finals del 2003 posteriorment al 2004 i que, finalment, va tenir lloc al juny del 2005, va ser un altre element de desgast del comitè organitzador.

La conjuntura política en la qual es va celebrar el FSMed tampoc va ser favorable, amb un reflux de la resposta social enfront el govern de Zapatero que amb determinades concessions com la retirada de les tropes a l'Iraq, la cancel·lació del Pla Hidrològic Nacional o l'aprovació del matrimoni entre parelles del mateix sexe, més una pràctica política diferenciada de la d'Aznar va generar una important desmobilització. Especialment si comparem amb el període 2000 i 2003-04 amb grans protestes antiglobalització, contra el govern del Partit Popular i contra la guerra. Tot i així recentment sembla que comencen a despuntar algunes protestes, encara que febles i aïllades, com ara contra els tancaments i les deslocalitzacions d'empreses o les lluites a favor de la regularització sense condicions dels immigrants. D'altra banda, des de les multitudinàries manifestacions contra la guerra a l'Iraq s'ha produït una dinàmica de fragmentació i desarticulació de les lluites i dels moviments socials a Catalunya, i no han existit campanyes i iniciatives capaces d'aglutinar a un espectre tan ampli i plural d'organitzacions i col·lectius com en el període de protestes anterior. Aquests elements contribueixen a explicar el poc impacte del FSMed tant a Catalunya com a la resta de l'Estat.

D'altra banda, les grans organitzacions membres del grup promotor del FSMed, com alguns sindicats majoritaris, no van realitzar un esforç real de difusió de la iniciativa i no van col·laborar amb un nombre significatiu de voluntaris, sinó que, majoritàriament, es van limitar a una participació superestructural i política. En aquest sentit, dels 250 voluntaris presents al FSMed la major part es van inscriure a títol individual tret dels aportats per les organitzacions sindicals alternatives IAC (Intersidincal Alternativa de Catalunya), amb 50 voluntaris, i FTC (Federació del Treball de Catalunya), amb 40.

Un altre dels problemes significatius del FSMed va ser el desajust important entre l'amplitud del programa i dels espais on es va realitzar el Fòrum i la grandària real de l'esdeveniment. Els més de 200 seminaris realitzats, 25 en paral·lel per franja horària, van resultar excessius si comparem amb el nombre de delegats i delegades. Aquest element juntament amb els dos grans pavellons en els quals es realitzava el fòrum van fer que la major part de conferències, seminaris i tallers quedessin sempre mig buits. L'ambient de fòrum amb sales plenes a vessar, amb milers de persones... va quedar molt lluny d'aconseguir-se. Un format una mica més reduït hagués sigut molt més raonable.

De totes maneres el que no se li pot negar al FSMed ha estat la capacitat de convergència, de reunir en un mateix temps i espai a organitzacions molt diverses i plurals de totes les riberes del Mediterrani amb molt poc coneixement mutu i encara menys experiència de treball conjunt. En aquest sentit, el 1r FSMed ha estat un pas en la construcció de ponts i acostament de riberes. A nivell internacional s’haurà de veure com es plantegen futures edicions, la seva periodicitat, si canvien metodologies... A Barcelona haurem de començar a impulsar una campanya unitària contra la cimera euro-mediterránea Barcelona +10 i denunciar al carrer les polítiques neoliberals que afecten al Mediterrani.