Santa Praxedis, patrona de Ciutat de Mallorques
en el retaule de la capella reial de santa Anna
Any 1460-Protecció dels blanquers francs sobre els esclaus.
Nota crítica: la protecció dels blanquers francs en relació al treball dels blanquers esclaus ens posa de manifest una de les contradiccions del moment entre les necessitats dels treballadors que han de vendre la seva força de treball a canvi d'un salari i aquells que encara estan en l'esclavitud. L'ús d'esclaus va en contra dels interessos dels treballadors empobrits que no disposen de recursos propis per a la subsistència i que cada vegada són més nombrosos. Aquesta contradicció es resol a favor del treballadors francs quan l'esclavitud representa un cost major per al propietari d'esclaus que la contractació de treballadors francs.
Allò que determina que l'esclavitud sigui més cara que la contractació d'un treballador franc és en principi el preu de cada esclau segons les condicions del mercat (de 30 a més de 100 lliures) ; després, la violència que els esclaus exerceixen contra els seus propietaris, manifesta al llarg d'aquestes pàgines perquè encara que els historiadors oficials ens vulguin vendre el missatge abusiu de que cal situar-nos en el moment històric per tal que ens empassem que fets com l'esclavatge, la tortura, o la crema d'heretges eren normals en la mentalitat de l'època, allò que retrata a aquests historiadors com a titelles dels poders és el propi fet de la resistència contra l'esclavisme: la rebel·lió contra els propietaris, la violència contra els mateixos i les constants fugues fan que el treball esclau sigui més car que el treball dels homes francs. Els esclaus s'han de vigiliar -Els han de reprimir, alimentar i vestir i la seva productivitat és fa a força de garrot, de manera que és mínima. L'empesa dels treballadors francs pels seus interessos ,combinada amb la lluita dels esclaus per deixar de ser-ho, fa que l'esclavitud reculi tot i que els règims de dominació d' Espanya la mantenen oficialment fins al final del segle XIX., quan Cuba lluita per la seva independència 20 anys després de l'abolició oficial de l'esclavitud.
Any 1460 - Miquel Forcimanya de Llucmajor es casa amb Práxedis filla de Gerald Pellicer del mateix poble.
Any 1460-Nicolau Sunyer que vivia en un alberg del carrer Major de sant Jaume, compra l'illa de Sa Dragonera a Gaspar Safortesa i muller, per 60 lliures.
Any 1460-Suriana Salzet es casa amb Jaume Desbac.
Any 1460-Arnau Maria de Santacília, bisbe de Mallorca.
Any 1460-Mateu Forcimanya, picapedrer, torna de Nàpols per a la construcció de l'Hospital General.
Any 1460-Guillem Vilasclar fa obres al moll i empra pedra de Cala Espardenya i de la cova de ca na Moreia.
Any 1460-Fra Joan Ginard, dominic, és nomenat inquisidor.(HGRM Dameto,Mut,Alemany,pàgina 653)
Any 1460- Joan II, a petició del regne, disposa que qui contragui matrimoni amb una donzella menor de vint-i-cinc anys clandestinament, sense el consentiment del seu pare o altres familiars, sigui castigat amb la pena de mort .
El 26 de gener de 1460 Joan II signa la concòrdia amb el seu fill el príncep Carles de Viana.
20 de febrer de 1460 Elionor d'Urgell, duquessa d'Amalfi, autoritza les obres de fortificació que es volien fer a Maiori, per tal de defensar millor la ciutat.
26 de març de 1460 - El príncep Carles de Viana deixa Mallorca i va cap a Barcelona sense tenir el permís del seu pare.
31 de març de 1460 - Carles de Viana és rebut a Barcelona com príncep hereu.
19 d'abril de 1460- Xarquesos demanen la constitució d'una segona confraria a la capella dels grecs de sant Nicolau de la Seu. Els seus sobreposats, xarquesos de nació són: Martí Vaquer, Jaume Llobet, Jordi Dureta, Jordi Beltran, Martí Parera i Joan Colom.
19 d'abril de 1460 - El picapedrer Bartomeu Ponç es compromet amb el prevere Silvestre Batle, Robert Dameto i Francesc Brossa a l'aportació de 50 dotzenes de làpides de pedra galga de la pedrera situada avall del castell de Bellver a Portopí per a la construcció de la capella dels sants Abdon i Senen del convent del Carme. (ARM, Prot. F-78,43v).
El 9 de maig de 1460 va morir el lul·lista Pere Joan Llobet, que té la tomba a la Seu de Ciutat.
21 de maig de 1460- Angelina Ferrera, hostalera, compra l' esclava Jacmeta per 65 lliures al picapedrer Miquel Sagrera i a la seva esposa Caterina. (ARM, Prot. C-115, f. 129-129v.)
11 de juny de 1460-Guillem Vilasclar torna a arreglar el peu de la torreta de la Porta de Santa Catalina. Empra pedra provinent de Rafalbeig.(EU 12, f. 12 v.)
Bartomeu de Verí és nomenat ambaixador a la cort reial.
25 de juny de 1460 - Privilegi reial que permet als mallorquíns la importació de qualsevol mercaderia provinent dels territoris de la Corona d'Aragó amb total llibertat sense haver de pagar drets ni gavelles.
El 7 de juliol de 1460 es pateix una seriosa derrota aragonesa a la batalla de Sarno.
19 de juliol de 1460-El lloctinent disposa que els esclaus coneixedors de l'ofici de blanquer no poden esser llogats per fer adobs mentres hi hagui homes francs coneixedors de l'ofici i disponibles.
15 d'agost de 1460 - Boda de Marc Ballester, fill de Mateu Ballester de Campos amb Caterina Mas, filla del picapedrer Joan Mas. Disposaran d'una botiga i algorfa en el carrer Nou de santa Creu confrontant amb la casa de Joan Mas.(ARM, Prot. C-115, f. 187-187v.).
16 de setembre de 1460- Joan II uneix la procuració reial d'Eivissa a la de Mallorca.
20 de setembre de 1460- La unificació hospitalària en l'Hospital General obté el vist i plau del rei Joan que li adjudica nous privilegis.
12 de novembre de 1460 - Pius II nomena Arnau Marí de Santacília, bisbe de Mallorca.
13 de novembre de 1460 - Contracte matrimonial del mercader Jordi Pont amb Agnès Espanyol (ARM Prot.M-239,158-159)
15 de novembre de 1460-Huguet Barxa es compromet, davant Antoni Catany àlias Puigderós de Llucmajor, a fer una creu en el camí que va de la vila a Capocorb. (ARM, Prot. M-239, 160-160v.)
2 de desembre de 1460-Joan II, convoca corts a Lleida amb la promesa de designar primogènit al seu fill Carles de Viana, però en realitat el tanca al castell de La Suda.
20 de desembre de 1460 - Joan II disposa que el Consell de la Franquesa inclou a més del coneixement dels greuges fets pels oficials reials contra les franqueses els motivats per les reials provisions. (ARM Llibre de sant Pere fol.165).
Can Dameto de la Quartera
