Discurs pronunciat pel mallorquí  Francesc Tomás Oliver, president de la mesa en la tretzena i última sessió pública del Primer Congrés Obrer Espanyol,fundacional de la Federació Regional Espanyola.

25 de juny de 1870

Ciutadans: Després d'haver resolt amb el criteri revolucionari i radical els temes i proposicions generals que han estat posats a la deliberació del primer Congrés de la regió espanyola, aquest ha conclòs les seves tasques.

 Jo, encara que escàs d'intel·ligència, però amb una completa convicció de les idees que sostenim, no puc menys de felicitar-vos per la vostra obra. Delegats de les seccions espanyoles de l'Associació Internacional de Treballadors, heu establert sobre sòlides bases l'organització de l'avenir que fa tentinejar les corcades Institucions del present. Estigueu segurs que al menor buf de la potent organització obrera cauran fetes trossos pel pes dels seus crims i Injustícies. L'avenir pertany al Treball. El Treball és el deure tots els homes, és la llei de, la vida, és l'únic mitjà perquè es pugui exigir el dret als productes del mateix.

 La Federació Espanyola de l'Associació Internacional de Treballadors, el Reglament dels quals hem aprovat, és una organització purament obrera, nova en el lloc que fins ara hem anomenat pàtria i  que solament ha estat i és la nostra madrastra, perquè som en ella esclaus. Com vosaltres ho compreneu, espero ho comprendran els nostres germans els treballadors, i d'aquesta manera, tenint consciència dels seus drets, veuran palpablement que en les lluites polítiques només han estat sacrificats perquè uns altres es repartissin la seva suor i la seva sang.

La Internacional ha aixecat molt alta la seva bandera en la regió espanyola. Els seus principis i estatuts han estat acceptats per molts milers d'obrers. Ara només falta posar-los en pràctica. Vosaltres teniu la missió de fer-lo. És necessari que ens convertim en apòstols de la idea social, convé que inculquem les idees Internacionals en el cor dels obrers. Propaganda i més propaganda, i el triomf és segur.

Hem discutit el pacte de solidaritat entre totes les seccions de la regió espanyola; de la seva acceptació per la mateixa depèn el triomf de la justícia. Si els obrers volen, cap poder podrà resistir la nostra embranzida, i nosaltres sols, sense l'ajuda de ningú, arribarem a la completa i radical emancipació de la classe obrera.

Conclouré donant les gràcies en nom del Congrés a la federació local de les seccions barcelonines, per la fraternal acollida que hem rebut d'elles tots els delegats, pels treballs i sacrificis verificats perquè aquest Congrés, representació del treball, pogués realitzar-se amb totes les condicions tan necessàries perquè els obrers federats assistissin a les nostres reunions, l'exclusiu objecte de les quals ha estat ocupar-nos dels nostres mals i el mitjà de posar-hi remei . I com tots, des d'avui formem part de la gran família internacional, concloc suplicant-vos que doneu un visca! a l'Associació Internacional de Treballadors.