Si el Pacte, hipotecat cada vegada més a Munar, no actua amb rapidesa pot perdre una oportunitat històrica que no es repetirà en dècades. És hora de plantar cara, de dir el que pertoca ja què de no actuar amb resolució... quin sentit tendrien els acords signats l'any 1999? És el moment precís d'avançar en la protecció del sòl rústic (digui el que digui la presidenta); és hora de preocupar-se per aquesta lacra de la feina precària que és una hipoteca de la nostra economia. Alhora s'ha d'anar bastint una política encaminada a la correcció de desequilibris econòmics i a la superació del monocultiu turístic. Moment també de pensar en l'ecologia, el reciclatge i el compostatge en lloc d'augmentar contínuament la capacitat dels forns de la incineradora de Son Reus. Caldria millorar les comunicacions, pensar en una adequada xarxa de carreteres (un dels motius de la dimissió del conseller d'Obres Públiques!), ampliar l'abast del ferrocarril, protegir definitivament Cala d'Hort, es Canons, el Camí de Cavalls, el Port de Ciutadella. Dotar de més recursos Benestar Social per tal d'ampliar les seves prestacions a la gent més desvalguda (tercera edat, joves, immigrants). Consolidar la construcció d'habitatges socials per a les classes més desvalgudes. Augmentar amb urgència les places residencials per a la tercera edat (avui en un nivell totalment insuficient). Cal prioritzar tota mena d'inversions en escoles i centres sanitaris, consolidar la política de normalització lingüística, cercar diners procedents del turisme per a dotar de més serveis la nostra comunitat... La tasca, per a un govern autènticament progressista i d'esquerres, és infinita. Cal ser valents i tirar cap endavant, lluny d'aquesta miserable hipoteca a la dreta que copsam cada dia. (Miquel López Crespí)
La hipoteca del president Francesc Antich
Per Miquel López Crespí, escriptor
http://www.mallorcaweb.net/lopezcrespi/
Sortosament "no hi havia crisi", com s'han cansat de repetir Sampol i Antich durant setmanes i setmanes. No hi ha crisi emperò el conseller d'Obres Públiques ja és a casa seva (ah!, tots aquells errors comentats pels periodistes: les rotondes, la moratòria, el cessament de Margalida Lliteras a Eivissa....). Dies abans, el dinar de "reconciliació" entre Munar i Antich passava a la història com a una de les coses més ridícules que hom pugui imaginar. Haver de recórrer a un atemptat amb més de sis mil morts i a l'ensorrament parcial del Pentàgon per tancar, en fals, una crisi política! Mai no s'havia vist una comèdia tan mal escrita i tan mal interpretada! Que el president Antich hagi acceptat, boca closa i amb cara de circumstàncies, humiliacions d'aquesta envergadura demostra ben clarament la hipoteca del Pacte a les rareses de Munar. La famosa "quarta via" que proclamen alguns amics de qui comanda mostra a la vista de tothom la misèria on resta enfangada l'"experiència" que havia de mudar les Illes, l'estat espanyol i, posteriorment, el món sencer. En un article en defensa del Pacte de Progrés signat l'any 1999 demanàvem als màxims responsables de l'esquerra oficial si, vist i comprovat tan lamentable espectacle, analitzassin si s'ho pagava continuar cremant les il× lusions dels sectors progressistes. L'oportunisme mai no ha estat la política de l'autèntica esquerra. Teoritzar hipotètiques "quartes vies al no-res" allà on només es constata abandonament i claudicació davant les exigències de la dreta (en aquest cas d'UM) és prova de buidor ideològica, de confondre un autèntic i objectiu anàlisi de la realitat amb invocacions màgiques a "el que hauria de ser" (i no és). Quan la realitat no quadra amb aquests esquemes preestablerts hom necessita parlar de "pressions de tota mena que planegen damunt un executiu amb bona voluntat". És mal materialista qui arriba a confondre els seus desigs subjectius amb la realitat. L'anàlisi real del quefer de cada dia, no es pot fer amb ulleres místico-religioses. Sovint la teorització de la "quarta via" (a què?) és una espècie de "falsa consciència" que oculta la realitat objectiva, la lluita de classes (l'enfrontament d'interessos concrets, reals, entre sectors socials). Homes d'origen marxista (alguns dels teòrics d'aquesta famosa "quarta via") ho haurien de saber.
Nosaltres hem encoratjat sempre Francesc Antich i les forces de progrés. A començaments de la legislatura, després d'un interessant dinar amb el president que organitzà Demetrio Peña i la PIMEM en el Club Nàutic de Palma, pensàvem que el Pacte podria funcionar. Ningú no esperava miracles d'una socialdemocràcia cada vegada més empegueïda dels seus orígens socialistes. Però els sectors que demanam el vot per al progressisme sí que esperàvem unes mínimes reformes. En tot moment hem donat suport a la política progressista de les conselleries que ho fan bé, i hem donat suport a la feina feta per Benestar Social, Educació i Cultura, Treball... La crítica a actuacions desafortunades (com la de la Conselleria d'Obres Públiques amb el cessament de l'eficient funcionària Margalida Lliteras, responsable de l'oficina de l'Ibavi d'Eivissa) ha estat sempre des de l'esquerra, amb motivacions ètiques i per evitar (aquest cas tan lamentable del qual són culpables Josep Antoni Ferrer, Jaume Carbonero i Teresa García Alba) la possible pèrdua de més de quatre-cents vots a Eivissa.
Dit això, crec que queda ben aclarida la nostra posició (els papers escrits canten; la prova és damunt la taula... qui dóna més?). Però tampoc no som cecs, muts ni sords. I la maror que agita els col× lectius que fins ara mateix donen suport al Pacte ens arriba forta i potent. La veu, per ràdio i televisió, de Munar referint-se al president de la nostra comunitat com "aquest 'senyor' que digué representava vint-i-vuit diputats" mostrava un menyspreu per a l'esquerra difícil de superar. No en parlem dels atacs directes a Benestar Social i les contestes (?) al conseller de Treball ("nosaltres no som comunistes!"). Demonitzar l'esquerra plural que governa les Illes amb aquesta pluja d'insults (tot l'estiu ha estat una continuada exposició de despropòsits) no era de rebut. Però el silenci continuat del president Antich davant les "sortides" de Munar i els entrebancs que aquesta va posant contínuament a les iniciatives progressistes del Pacte són una palesa demostració del que estam dient. El president Antich pot anar perdent la credibilitat que encara conserva de seguir per aquest camí ple de silencis. Acceptar tot el que diu Munar significa que no hi pot haver política progressista a les Illes. Les paraules justificatives només amaguen la falta d'alternatives.
Els problemes que té la nostra terra són diversos i molt greus. Encara hi som a temps. Si el Pacte, hipotecat cada vegada més a Munar, no actua amb rapidesa pot perdre una oportunitat històrica que no es repetirà en dècades. És hora de plantar cara, de dir el que pertoca ja què de no actuar amb resolució... quin sentit tendrien els acords signats l'any 1999? És el moment precís d'avançar en la protecció del sòl rústic (digui el que digui la presidenta); és hora de preocupar-se per aquesta lacra de la feina precària que és una hipoteca de la nostra economia. Alhora s'ha d'anar bastint una política encaminada a la correcció de desequilibris econòmics i a la superació del monocultiu turístic. Moment també de pensar en l'ecologia, el reciclatge i el compostatge en lloc d'augmentar contínuament la capacitat dels forns de la incineradora de Son Reus. Caldria millorar les comunicacions, pensar en una adequada xarxa de carreteres (un dels motius de la dimissió del conseller d'Obres Públiques!), ampliar l'abast del ferrocarril, protegir definitivament Cala d'Hort, es Canons, el Camí de Cavalls, el Port de Ciutadella. Dotar de més recursos Benestar Social per tal d'ampliar les seves prestacions a la gent més desvalguda (tercera edat, joves, immigrants). Consolidar la construcció d'habitatges socials per a les classes més desvalgudes. Augmentar amb urgència les places residencials per a la tercera edat (avui en un nivell totalment insuficient). Cal prioritzar tota mena d'inversions en escoles i centres sanitaris, consolidar la política de normalització lingüística, cercar diners procedents del turisme per a dotar de més serveis la nostra comunitat... La tasca, per a un govern autènticament progressista i d'esquerres, és infinita. Cal ser valents i tirar cap endavant, lluny d'aquesta miserable hipoteca a la dreta que copsam cada dia.
Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (3-X-01)
