Iniciativa/Esquerra Verda no és la solució
La crisi d'Esquerra Unida després dels darrers resultats electorals sembla haver trobat una solució ràpida en la fracció majoritària i institucional de la formació, que una vegada més i abans de reunir les bases militants per cercar en comú els camins per a resoldre la situació ha fet del model d'Iniciativa per Catalunya el seu referent.
A les Illes Balears abans del recompte final de vots un dels seus màxims dirigents ja apuntava la necessitat de refundació de la formació en el seu mirall actual, ICV, condicionant el debat de la militància en una sola direcció. Un debat obert entre
el conjunt dels militants després d'una reflexió en fred dels resultats, les seves causes, i les vies a seguir sembla improbable.
Així les coses sembla que la Conferència que liquidarà Esquerra Unida a les Illes Balears és un simple tràmit, perquè entre bastidors s'ha decidit el futur.
ICV s'ha caracteritzat al llarg dels anys d'existència per la seva subordinació al PSC.És un partit que viu a l'ombra dels socialistes i que tenia la seva expressió estatal en el fracassat PDNI de Cristina Almeida i López Garrido. La fracció majoritària i més institucionalitzada, en fer aquesta opció, cerca un lloc al recer del PSOE, la mateixa posició gregària que juguen els partits verds a Europa.
ICV ha obtingut un bon resultat a les eleccions europees, però no en vots sinó en posicions de sortida. De fet ICV-EUIA han perdut 64.523 vots. Llamazares ha venut un escó d'Esquerra Unida a ICV, que en solitari mai´no hagués pogut accedir al Parlament Europeu. I ICV ha lliurat l'escó als Verds Europeus. La liquidació d'Esquerra Unida està servida, i els trencaments d'una part important de la militància amb el projecte ecopacifista també.
Si la relació entre ICV i EUIA els seus socis és absolutament desigual en favor d'ICV pel que fa al pes de cada organització en presència institucional (14 alts càrrecs d'ICV per 1 de EUIA) els mecanismes de participació democràtica resten en evidència.
Ben aviat veurem el que pot donar de si un nou projecte que es fonamenta molt més en les concessions mediàtiques que en el treball social, i veurem com s'allunya, com de fet succeeix a Catalunya dels moviments socials més actius dins l'esquerra:
És la ICV del tripartit acrítica amb el Fòrum de les Cultures (no ha donat suport a les mobilitzacions socials dels moviments que volien expressar el caràcter especulatiu del Fòrum)
És la ICV que combrega amb rodes de molí en casos com el túnel de Bracons, la qual cosa demostra el seu tarannà ecologista.
És la ICV que diu si a la Constitució Europea Neoliberal, i que entre els seus aliats només gaudeix de ser pròxima al sindicalisme burocràtic que ha fet dels sindicats unes de les institucions menys valorades per la ciutadania..
És la ICV que comparteix responsabilitats de govern en la repressió violenta dels immigrants tancats a la Seu de Barcelona.
Aquesta suposada esquerra és un mal referent per a la transformació social, i és més un obstacle que una solució per a avançar socialment, però probablement sigui la millor opció per a determinades burocràcies sindicals, polítiques i socials. Al menys aquesta opció definirà més clarament él camí entre les esquerres reals d'aquelles que al llarg dels anys no han fet sinó contribuïr al fracàs social.
Inicìativa o Esquerra Verda (tant se val) serà una mediació més enquistada en un món de la política distant i distint de la societat.
Altres segurament hi haurà que recolliran el testimoni de la centralitat de la lluita dels treballadors, perquè sense l'emancipació dels treballadors cap altra món serà possible.
Llorenç Buades, 25 de juny de 2004
