La pujada dels impostos indirectes es una maniobra pròpia de la dreta

Llorenç Buades Castell
 

El Govern ha decidit augmentar un punt l'IVA reduït que passarà del 7% al 8%  i dos punts el general fins al 18%, ha decidit també suprimir la deducció de 400 euros a l'IRPF que destinava a la gent assalariada i elevar la tributació dels instruments de l'estalvi al 19% i al 21%.

La supressió de la deducció dels 400 euros afectarà a més de 12 milions de contribuents, un 66,7% del total, segons sosté un informe publicat per la Fundació de les Caixes d'Estalvis (Funcas). L'eliminació de la deducció, que el Govern va aprovar a l'abril de 2008 per a impulsar el consum i alleujar l'encariment de les hipoteques i la inflació, també afectarà als 3,6 milions de pensionistes que no paguen a Hisenda els 400 euros anuals, un 41,69% del total.   A partir de gener de 2010 ela gent que té una nòmina podrà comprovar  la pèrdua directa de poder adquisitiu  i veurà com s'incrementen de manera immediata els nivells de retenció.

L'IVA reduït grava la compra de tots els aliments -excepte els bàsics, que s'inclouen en el superreduït-, els habitatges, el transport, l'hostaleria, l'assistència social o sanitària o els serveis culturals i d'espectacles.  L'IVA general, en canvi, s'aplica a totes aquelles operacions per a les quals no està previst un altre tipus impositiu.
El Govern, en canvi, manté en el 4% el tipus de l'IVA superreduït, que grava el consum d'aliments bàsics com el pa, la fruita o els ous, així com els llibres, el material escolar, els medicaments o els habitatges de protecció oficial. En relació a les rendes del capital, el Govern ha decidit incrementar el gravamen dels primers 6.000 euros fins al 19% i la resta fins al 21% i  permetran recaptar 800 milions d'euros més, segons els càlculs de l'Executiu. El 94% dels contribuents amb rendes del capital, segons les dades d'Hisenda estan en aquest tram de pujada.

 Aquesta tributació grava tots els instruments d'estalvi existents, des dels increments patrimonials als dipòsits bancaris, llibretes d'estalvi, assegurances i dividends. La pujada d' aquest impost lligat al consum en plena recessió contribuirà a una major depressió del consum i encara més si tenim present que ben aviat els consumidors estaran afectats per l'increment en els preus dels careburant derivats de la propera aplicació d'una ecotaxa, i de l'increment de les despeses en electricitat que es preveuen . Al ser un impost indirecte, que s'aplica independentment dels ingressos, l'impacte és més gran quant menors són els ingressos del contribuent. L'únic aspecte positiu és la congelació que es produirà en el tipus dels productes més bàsics, que pesen més en les despeses de la gent més desfavorida ( pa, ous, fruita, material escolar, medicaments..).

Segons va explicar la ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado, la modificació d'aquesta tributació per als qui declarin fins a 6.000 euros, significarà que uns 11,5 milions de contribuents hauran de tributar sis euros més a l'any de mitjana. En relació amb les rendes de capital més altes, les superiors a 60.000 euros i que eren 306.455, tributaran una mitjana de 5.000 euros més a l'any, i les de més de milió d'euros pagaran una mitjana de 30.000 euros més a l'any. Per la seva banda, l'Impost de Societats es reduirà en cinc punts per a les pymes amb menys de 25 treballadors que mantinguin l'ocupació  i que tinguin una xifra de negoci inferior a cinc milions d'euros, la qual cosa restarà 700 milions a la recaptació. D'aquesta manera es dona compliment al compromís llançat pel president del Govern en el debat sobre l'Estat del passat mes de maig.

Aquestes són les principals mesures fiscals incloses en el projecte de llei dels Pressupostos Generals de l'Estat, aprovat pel Consell de Ministres, i gràcies a les quals l'Estat espera ingressar 10.950 milions d'euros, dels quals 6.500 entraran l'any que ve. El Govern també reduirà la despesa pública per a 2010 en un 3,9%, sis desenes menys de l'inicialment previst per l'augment d'ingressos que s'espera amb la reforma fiscal, el que ha fet també que l'Executiu elevi el sostre de despesa en 2.810 milions d'euros. Així consta en el projecte de llei de Pressupostos Generals de l'Estat aprovat pel consell de Ministres, que preveuen per al pròxim exercici un dèficit dels comptes de l'Estat de 57.248 milions d'euros, el 5,4% del PIB, tres desenes menys de l'última previsió del Govern. Amb l'augment del sostre de despesa, aquest s'eleva fins als 185.249 milions d'euros, enfront d'uns ingressos previstos de 121.626 milions d'euros.

Així, amb efecte des de l'1 de juliol de 2010, l'IVA reduït pujarà un punt, fins al 8%, mentre que el general ho farà en dos punts, fins al 18%, fet que suposarà una recaptació addicional de 5.150 milions d'euros.
La supressió de la deducció dels 400 euros a l'IRPF, per la seva banda, aportarà al tresor de l'Estat, previsiblement, 5.700 milions d'euros.

En qualsevol cas els grans inversors que han generat la crisi  no estan afectats per la reforma. Si es perseguís el frau fiscal l'Estat podria recaptar 25.000 milions d'euros que ara mateix no es recapten, i en canvi es bonifiquen les empreses en les contractacions amb 7.500 milions d'euros uan tenim les cotitzacions empresarial més baixes de la Unió Europea.