El cap aferma
una orella al coixí
va i ve
i s'enfonsa
al pas de la nit
 que ara ja és plena
i no puc dormir.

Caps dels dits esborren
 la picor del cap,
i la son no arriba
la tapa un tap.

El cervell que gira
no troba el destí
en la pau que no arriba,
volta tot seguit.

Pesen les parpelles
s'encloten els ulls
 sent unes ulleres
punxents com esculls.

El front bé s'esforça
en fugir al vol,
per a filar somnis
d'un món molt millor
que no res ens costa:
això causa dol.

L'estira i arronsa
s'allarga en el temps
fins que el cansanci
engronsa el moment.

27/12/2012