MIQUEL LOPEZ CRESPI
Dins l'àmbit de l'antiga direcció carrillista i prosoviètica de
les Illes, en el cap dels antics secretaris generals illencs del PCE i membres
de la direcció del prosoviètic PCPE d'Ignacio Gallego, parlam concretament de
Josep Valero i de Miquel Rosselló, s'ha donat un canvi important. Si fins fa
pocs mesos les pressions de tots els antics responsables del PCE, és a dir de
Pep Vílchez, el mateix Valero, Miquel Rosselló o Manolo Cámara anaven
enfocats a insistir en la repetició de la coalició Progresistes, ara el
discurs ha mudat. De cop i volta, llegint els articles que Josep Valero i Miquel
Rosselló han anat publicant ens adonam que, inesperadament, i vist i comprovat
que el PSM no trobava convenient la repetició d'un experiment fracassat, han
fet seva una idea que circula de ja fa molt temps entre les fileres dels
militants i simpatitzants del nacionalisme d'esquerra: la creació d' un Bloc
Nacionalista Alternatiu. La idea no és nova ni es cap genialitat
especial dels Valero-Rosselló. Les situacions són prou diferents. A les Illes arribam a la possible
i hipotètica constitució d'aquest Bloc Nacionalista després d'anys
d'abandonaments d'idees i principis per part del carrillisme illenc, dels
mateixos que ara diuen de boca enfora que volen encapçalar una plataforma de
lluita nacionalista. No sé si aquesta proposta copiada al Bloc Nacionalista
Gallec arribarà a temps per a salvar algunes cadiretes. El cert és que la
unitat és necessària i, per sort, hem vist recentment la constitució de la
Plataforma de Plataformes, l'organització que agrupa tots aquells grups que, en
l'acció, són al carrer per a preservar la nostra terra de l'especulació i de
l'acció nociva de les màfies polítiques i econòmiques que estan destruint
Mallorca. Aquesta és la unitat per la base a la qual donam suport sense cap
mena de dubtes. El problema del Bloc Nacionalista que proposa l'antiga direcció
del PCE i del prosoviètic PCPE d'Ignacio Gallego és saber amb els motius que
els porten a abandonar la propaganda a favor de Progressistes per a
substituir-la per la del Bloc Nacionalista. Tot fa pensar que els nervis preelectorals ja són a flor de pell.
Pel que sembla la possible caiguda d'Esquerra Unida en l'extraparlamentarisme més
extremat els fa apropar-se a les tesis defensades per determinats sectors del
PSM. Però aquesta pressió electoral sobre el PSM només evidencia la debilitat
i la por dels dirigents d'EU a restar fora de les institucions amb tota la pèrdua
econòmica i de privilegis que això comporta. La por i les presses electorals són
males conselleres. Els antics dirigents del PCE haurien de saber que aquesta
velocitat summament accelerada per a enllestir un nou invent electoral que els
permeti salvar els mobles potser no contribueix a la necessària unitat de l'autèntica
esquerra mallorquina. Haurien de ser conscients que, per desgràcia per a un
projecte alternatiu a la dreta depredadora que ens malgoverna, pressionar de
forma tan ferotge als hipotètics aliats només fa veure el llautó
electoralista de la proposta. I no és això el que el ciutadà d'esquerra de
les Illes vol en aquests moments. Per part ni banda, exceptuant els articles propagandístics que
comentam, no es veu el necessari contacte amb els moviments socials, amb el
moviment antimundialitzador, amb les plataformes que lluiten activament contra
la dreta i el neoliberalisme dominant. El camí no és el de una fictícia
unitat per la cúpula de les formacions que feren malbé el nostre Pacte de
Progrés, tudant dècades d'esforços i mobilitzacions populars. El camí
segurament podria anar envers una possible refundació de l'esquerra
nacionalista i alternativa de les Illes. Un projecte basat, a part del necessari
programa alternatiu, en la inicial dimissió de tots els dirigents que feren
fracassar el Pacte de Progrés, en assemblees de base, democràcia directa i
participació de tots els grups i moviments de l'esquerra alternativa de les
Illes, elecció d'una nova direcció que no tengués res a veure amb els anys de
desmobilització i consens amb la dreta des de la transició i els pactes amb el
franqu isme reciclat. Una nova esquerra per a una situació igualment nova. Crec, i és una opinió ben sincera, que fer muntatges propagandístics
des de les cúpules fracassades no portarà enlloc.
|