L'autoocupació, un mite lliberal per a la sortida de l'atur a les Illes Balears.

Llorenç Buades Castell.
 

28/02/2010

Un dels objectius centrals del Pla d'Ocupació de les Illes Balears 2009-2011 signat pel govern i els agents socials (entre ells CCOO i UGT) consisteix en el foment de l'autoocupació per tal de donar sortida a la situació d'atur massiu que patim .A més , és un dels pocs objectius que arriba en xifres, en tot un document on es fan exposicions de la realitat verídiques , però que com sempre, es perden en retòrica quan s'han de proposar solucions als fets quan és el mercat el que regula l'activitat econòmica.

En el cas que ens ocupa el document planteja generar 4.000 llocs de treball fins al 2011, quan la situació actual de desocupació es xifra en més de 90.000 persones aturades. La resta del document, pel que fa a les alternatives laborals es limita al receptari de sempre, que després es concreta en destinar els diners públics a plans de formació , moltes vegades de dubtosa eficàcia, i bàsicament a l'incentiu dels agents socials i de les empreses en nom del foment de l'economia "productiva". Si entenem que el sector amb l'index més alt de productivitat va ser fins a la crisi el dels serveis immobiliaris que amb un índex del 6,21% doblava la productivitat del sector Elèctric, de l'aigua i del gas, classificat en segona posició, amb un índex del 3,09% a les Balears, podrem esbrinar el que entenen les nostres institucions i agents socials com a foment de l'economia productiva. Aleshores esbrinarem també el valor que té la paraula sostenibilitat, posada en les boques del govern i dels agent socials.

Tornant a l'autoocupació, a simple vista podem pensar que sempre és millor tenir una persona autoocupada enlloc d'una persona aturada, però en els fets concrets, no cal confondre una persona autoocupada amb una persona emprenedora i molt menys amb una empresa, perquè el que succeeix normalment és que es converteix en una persona precaritzada i autoexplotada d'acord amb les condicions que més necessita el sistema lliberal al qual s'han adscrit la major part de les forces institucionals de l'esquerra. Bona part de l'economia "informal" o "submergida" és  fa per la via de l'autoocupació en sectors vinculats a tasques domèstiques , d'assistència a ancians, o altres no reconegudes laboralment, com la prostitució. Altra autoocupació, més formal, es vincula formalment a la cotització i als drets laborals, en el seu esglaó més baix. Per posar un exemple europeu,a manca d'indicadors propis,  les persones autoocupades a França tenen uns salaris mitjans de 775 euros mensuals. No cal dir que aquesta no és una bona solució a l'atur, perì si ho és per als patrons.

L'impuls de l'autoocupació amaga de fet un objectiu patronal, com és el de fer que el treballador assumeixi el treball de les empreses amb una reducció de costos laborals (en seguretat social, en eines i materials, en seguretat laboral, en una flexibilitat horària i salarial no regida ni per estatuts ni per convenis, que sovint es converteix en autoexplotació). L'impuls de l'autoocupació és també l'impuls de l'economia lliberal en tant que els que la practiquen es mouen per necessitat de supervivència en els àmbits de l'economia informal i del treball en negre (baixes cotitzacions com autònoms, no declaració de l'IVA, etc.). L'incentiu a l'autoocupació serveix bàsicament per a perpetuar l'economia submergida : l'electricista, el fontaner o el paleta que fan reparacions i reformes sense declarar, però que també fan obres per a les grans empreses, la dona que fa la neteja o assisteix a ancians i desvalguts. Més que l'autocupació allò que s'incentiva és la subocupació i la flexibilitat que desitja la patronal, en l'extensió fins al nucli primari i individual de la filosofia de reducció de costos que inspirá en el seu moment les subcontractes.
Bona part del treball precari s'ha amagat al llarg de les darreres dècades en un teòric marc de petita empresa o d'autoocupació , i va des de les colles de treballadors que feien obra a preu fet per a les grans constructores fins als autoocupats del transport de butà, camioners, etc.. que amb incentius fiscals i de la seguretat social, es constituiren en "empreses", de manera que el teixit empresarial s'engrandí de manera fictícia. De fet en els darrers 5 anys previs a la crisi, el 60% de les empreses creades a les Balers no tenien ni un assalariat.
Els efectes de la crisi no s'han fet esperar, especialment en aquests esglaons més febles d'aquest "empresariat", de manera que s'ha passat d'un total de 43.965 empreses existents l'any 2008 a les Balears a les 38.100 de l'any 2009, en tant que les persones afiliades al règim especial de treballadors autònoms ha passat dels 83.971 del mes de desembre de 2008 als 79.488 del mes de desembre de 2009. Sembla aleshores que el mateix mercat que veneren, determina que l'orientació del pla del govern i dels seus agents socials és errada. Encara més, en les seves pràctiques van a la contra, com són  ara l'extensió de l'aplicació dels criteris de la directiva Bolkenstein que ens toca a les portes amb la demanda de 50 noves grans superfícies. Aquesta es una realitat que ens volen imposar i farà un mal favor al petit comerç, en la minva de persones assalariades i autònomes. Una segona pràctica que va a la contra del que prediquen sobre l'atoocupació, és la contractació que es fa d'obres i serveis públics, que exclouen precisament a petites empreses o particulars que no tenen capital suficient per optar a la licitació, de manera que es reprodueixen en l'execució de les obres públiques les mateixes l'Unitats Temporals d'Empreses imputades en casos de corrupció i que perduren governi qui governi. Però encara més, el propi Ajuntament de Palma, de majoria  pressumptament progressista, ha intentat fer el mateix (sense èxit per ara) en el concurs de licitació dels quioscs de premsa, quan els posava a concurs en bloc de manera que només es feia accessible a empreses amb gran disponibilitat de capital i no d'una manera segmentada, de quiosc a quiosc, i accessible per a les persones que amb prou feines poden obtenir crèdit per a obtenir un quiosc. En una paraula, prediquen allò que no creuen i l'única funcionalitat de l'autoocupació és la desregulació laboral i la posada en marxa de sistemes de competència deslleial entre treballadors que indueixin a la caiguda dels salaris.
En canvi allò que s'hauria de fer, incentivar el desenvolupament del treball en el sector públic necessari, que a les nostres Illes representa només un 14,5% del total de les persones assalariades i que ens situa molt per davall de la mitja a l'estat, no es fa de manera suficient: encara que es facin gestos positius com la creació de 800 llocs de mestres, imposat pel creixement demogràfic exagerat de la darrera dècada, els nivells contractuals temporals en tot el sistema públic són del 28%, un fet que manifesta el doble llenguatge dels que invoquen la fi de la temporalitat i en canvi la practiquen per tot arreu.
El sector públic en canvi, s'ha incentivat especialment per a la creació d'una xarxa d'empreses, sense més valor d'ús que el de possibilitar les pràctiques clientelars i corruptes de les partitocràcies, qüestió aquesta que ha servit als polítics lliberals corruptes per als seus fins particulars i per generar opinió en contra del sistema empresarial públic. Dia a dia hem vist en els noticiaris, per a descrèdit de la política i dels polítics, els efectes d'aquest assalt a la caixa que ha posat en evidència la manca de control institucional i popular dels doblers que l'estat sostrau a la ciutadania. Aquests són els efectes de la "democràcia delegada", els que situen la necessitat de combatre l'actual sistema de representació vertical de provada incompetència social, aquest que ajustat a les necessitats del mercat i no a les humanes ens aventura d'entrada la persistència d'un 15,5% d'atur l'any 2013.


.