Glosa nadalenca del 2008

Sense estels ens ve un Nadal
de butxaques foradades,
les Sibil·les escanyades,
anunciaren la que ens cau.
Però encara hi ha ensaïmades
dins la crisi general,
i en farem bones mullades
amb mesura, tal com cal.

I si de cas ens fan mal,
deixarem la xocolata.
Si la panxa es desbarata,
ho podem passar fatal,
perquè els excessos es paguen,
si d'avideses es creix,
quan els anys ja no s'amaguen
i el cap es desvesteix.

Els rics ens donen consells
i ens fan la proposició,
per tal d'eliminar greix,
d'ajustar el cinturó.
Saps que en saben, només ells,
de receptar el millor,
de carregar-nos el feix
que cremi al seu fogueró.

Ho fan amb bona intenció,
perquè és dels pobres el cel,
si ens assemblem al minyó,
el que va néixer a la cova,
despullat de tota roba,
i surat amb llet i mel.
Qui ha de voler més remei
si encara ens fan un favor?

Molt en saben els més rics
d'allò que més ens convé.
Ells trien el que hem de fer
al llarg dels dies i nits,
i ens deixen embadalits
tal com les cartes dels màgics,
perquè el poder no és dels savis,
sinó d'aquell que més té.

Cadascú fa el seu paper
ens diuen en lletanies,
els homes que més governen,
els que ens neguen les llenties.
I ara que arriben un dies
de disbauxa i de torró
no oblidem qui som, mai no.