santa catalina

L'edifici que es veu al davant es va construir l'any 1904. També es pot observar el campanar i l'església de sant Magí.

santa catalina

jonquet

Drassana i un molí del Jonquet al fons, l'any 1886



El Jonquet

 

6 de juliol de 1302- Jaume II concedeix als jurats que els quatre terrenys comprats als afores de Ciutat se destinin a places públiques a servei comú de dita Ciutat: una vora la Bab al Balad (Barbelet), dues a la Porta de Portopí i una a la Porta del Sitjar.

12 de setembre de 1401-"en pena de xx. sous que null hom degués posar ni descarregar lenya en tota la ribera del moll, sino en lo loch antiguament apellat fossar dels jueus e ara plassa de Sancta Caterina, e que tots aquells qui al present tenen lenya en la dita ribera dins x. dies la deguen traure" Fol. 98. Llibre III dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.

Any 1456- Execucio de un home apellat Salvador, de nacio de tartres, catiu den Perico Catlar, e de una fembra apellada Anam, de nacio de tartres, olim sclava den Barthomeu de Conilleres, los quals, atrobats aquells dins la casa de la dita Anam, han usât carnalment; per la qual rao per tant détestable crim son stats condempnats per lo noble moss. Franci de Arill, lochtinent gênerai en lo présent règne, que lo dit Salvador sia penjat per lo coll en la plassa del Moll, e la dita Anam sia cremada a la plaça de Sancta Catherina.

Any 1458 - Antoni Cendra, guardià de la mar, te una botiga i una algorfa en el raval, fora la Ciutat. (ARM C-2509 fol. 334v-337v )

11 de gener de 1464- Pere Montserrat, Miquel Jordi, Macià Segual, Mateu Forcimanya, Bernat Truyol i Joan i Cristòfol Vilasclar contracten amb els jurats la reparació del mur caigut prop del portal de Santa Catalina. (A.R.M., A.G.C. 9, f. 27v.)

15 de setembre de 1607- Fundació del convent trinitari de santa Catalina en les terres del magnífic Miquel Nadal per iniciativa de Fra Joan Martínez Escudés.

En els mesos de juny i juliol de 1652 a conseqüència de la pesta va ser un lloc d'enterrament. Entre els enterrats hi havia l' apotecari Miquel Cifre, el metge Cupellar, el cirurgià Gabriel Ripoll, Jeroni Riera, fill d'apotecari i Jaume Tomàs, esparter, el mestre de minyons,  Joana Bertran Sanxo, de 3 anys i Miquel Campamar Sanxo, de 9 anys.

Dever l'any 1680 , Rafel Sitjes, Guillem Oliver. Miquel Oliver i Joan Flexes, moliners de vent, senyors de set molins de Santa Catalina, s'oposen a la posada en marxa d'un nou molí per part de la viuda de Bernat Simó.

5 de març de 1682- Enfonsament de la teulada de l'Hospital de santa Catalina.

17 de setembre de 1682. Un cap de fibló enderroca tres molins a santa Catalina.

27 de desembre de 1757-Un sabater mata a Fra Guillem Peretó, cuiner de santa Catalina.

17 de maig de 1764- Plou de manera que l'aigua, roja, supera el pont de santa Catalina.

15 de març de 1771-Comença l'enderrocament del convent trinitari de santa Catalina.

13 de febrer de 1775 - Els moros capturen tres llaüts amb 14 homes de santa Catalina.

12 de març de 1821- Para evitar que los barcos tomen lastre del Jonquet

  • Ayuntamiento Constitucional de Palma=A fin de evitar los perjuicios que podrían ocasionarse si los buques siguiesen por más tiempo proveyéndose de lastre de debajo los Molinos del Arrabal de Sta. Catalina, por el
    inminente peligro en que se hallan algunos de desplomarse, ha resuelto este Cuerpo oficiar que se sirva disponer no se saque de hoy en adelante más lastre del citado punto, ni de los inmediatos al de esta Capital, en atención a que pueden executarlo en los occidentales a la Pradera con lo que no se acarrea perjuicio alguno.
    (Arxiu Municipal de Palma. Leg. 854. Exp. 6079.)

6 de gener de 1836- Mor afusellat l'absolutista sublevat a Manacor, Bartomeu Riera "Tafal" a l'esplanada de santa Catalina.

26 de març de 1836-Són executats a l'esplanada de santa Catalina els conspiradors carlins eivissencs Joan Arabí (a) Baríes, Miquel Rosselló, Joan Ribas (a) Trui.
18 d'agost de 1867- El bisbe Miquel Salvà Munar posa la primera pedra del temple de la Immaculada Concepció a santa Catalina, amb donació per part del marquès de la Romana, Pere Caro Álvarez de Toledo, del terreny necessari de la seva finca que estava al costat.

19 de maig de 1890- Dos omnibus inauguren el servei de transport que va de la plaça de santa Eulàlia a l'estació del tren. També s'inauguren els serveis de transport en ripperts que van des de la plaça de la peixateria i de la plaça del mercat fins a Porto Pi amb una freqüència d'una hora. Anar a santa Catalina costava 10 cèntims, 15 arribar a El Terreno i 25 a Porto Pi.

25 d'agost de 1899 - Presentació en el govern del reglament de la societat del raval de santa Catalina "El Porvenir"..

14 de febrer de 1927-Sol·licitud per a l'enderrocament d'unes cases entre els carrers Antich i Villalonga per tal d'edificar l'església dels Carmelites a Santa Catalina.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aqüeducte de Santa Catalina

L'aqüeducte de Santa Catalina servia l'aigua a la parròquia de Sant Jaume i continuava per l'Hort d'en Moranta , intramurs, vora l'actual Riera fins al Puig de Sant Pere a Santa Creu.  L'aigua provenia de la font de la Vila i entrava a la Ciutat pel carrer de la Síquia (actual Sant Miquel) i baixava també per un aqüeducte del que encara en queden restes a la Plaça de Berenguer de Palou (Plaça dels Patins)