Lliçons de la història I La vida intel·ligent no es redueix a l'home. Tota vida és intel·ligent, i tot i que l'home sigui capaç de construir  cultura i memòria a la manera humana, no és menys cert que els animals i vegetals formen part d'una vida intel·ligent que també construeix una memòria que la cultura oficial humana redueix a l'instint, com un fet diferencial de la intel·ligència que suposen superior en els humans. Tot i que és evident que un dofí, un lloro, un ximpanzè o un corb no han fet arribar una nau espacial a la Lluna, també és evident que la immensa majoria dels humans serien incapaços de fer-ho. Aquesta no és una necessitat dels animals siguin dofins o ximpanzès, i és una necessitat molt relativa en els humans, en tant que l'objectiu  està motivat per l'afany de benefici o de poder. El cert és  que, tot allò que es fa quan no és necessari i excedeix les necessitats quan aquestes no són cobertes (i en el cas dels humans són moltes), segurament és poc intel·ligent si ens atenem als interessos col·lectius. Allò que tenim en comú els que formam part dels vius és que no som prou intel·ligents com per assegurar la nostra supervivència davant les amenaces naturals, i que poden anar des del possible impacte d'un meteorit, als moviments naturals del propi planeta. Però l'amenaça  més important, rau en nosaltres mateixos quan impedim l'evolució de la humanitat cap a formes socials superiors al sistema capitalista obsolet en el qual vivim, que ens impideix avançar en la satisfacció de les necessitats humanes. Interessos humans particulars han possibilitat la desaparició d'espècies animals, d'ètnies, de cultures, de sabers, de llengües, de matèries, de construccions, de tècniques en totes les disciplines del  coneixement, que no  han suportat l'envestida de les formes de dominació hegemòniques, que tenen en comú a qualsevol època i lloc formes elitistes de poder generadores de submissions, i que han  procurat més vèncer que integrar i convèncer, desaprofitant així bona part de les energies humanes destinades a la millora de l'existència. Es tracta d'un cabal important de coneixement perdut. La història escrita no és tota la història, perquè al llarg de l'existència humana són més els que no han sabut escriure que els que han pogut fer-ho i en conseqüència no pot reflexar més que una petita part dels aconteixements passats. Perquè no és cert el tòpic que ens diu que allò que no surt als papers no existeix o no ha existit. Els aconteixements, recollits pels cronistes , registradors i notaris tenien una utilitat pràctica, i responien a  interessos econòmics vinculats a formes determinades de poder i a la seva legitimació. Els que escrivien ho feien per encàrrec i per als que sabien llegir o al menys necessitaven consolidar formes de possessió. Els que ni sabien escriure, ni sabien llegir, ni tenien res a perdre, perquè no tenien res, també existiren, però només sortien en els papers  quan formaven part del patrimoni de les classes dominants i eren objectes de comerç, o quan es tractava de punir les seves malifetes amb la missió de construir una memòria penitenciària que servís d'advertiment a altres contra les trangressions a l'ordre establert. Allò que es reflexa en aquestes pàgines forma part de la història oficial descrita per cronistes,  registradors, notaris i gents de les classes benestants que tingueren accés a l'escriptura i lectura. No és en conseqüència una història alternativa a l'oficial, perquè recompondre una història així amb rigor científic no és possible ni ho serà mai. Tot allò que ens podem permetre és, a partir de la lectura dels documents existents, esbrinar allò que ens interessa i que ens pot fer comprendre la situació en la que vivien les classes "vils", entendre millor els manejos dels distints poders i fer-nos una composició de les relacions entre les classes socials. A partir de les dades podem construir en la nostra imaginació històries reals que possiblement siguin més verídiques que les oficials i ens ajudin a comprendre millor el curs dels esdeveniments. Entendre el passat ens pot ajudar a la construcció d'un futur social millor en allò que depèn de nosaltres i que podem resoldre fins al punt on arribi la nostra intel·ligència. Dic que ens pot ajudar perquè tenc clar  que entendre les coses i tenir consciència dels fets i de les necessitats, no condueix ni molt menys a fer possible que les necessitats es resolguin, perquè la resolució d'aquestes  depèn d'un factor fonamental: la voluntat. L'autor.

                                   Cronologia dels llocs propers a l'actual Mallorca

Fa 300 milions d'anys va existir en les terres emergents del Mar de Thetys , on ara és Estellencs, un rèptil, el Chiroterium, del qual han quedat empremtes(icnites).                

Fa 251 milions d'anys-Tenim metapelites del Carbonífer  (Paleozoic) on ara és el Port des Canonge quan encara no existia la mar Mediterrània i formava part del mar de Thetys. Hi havia un únic continent que és conegut com Pangea.

Fa 240 milions d'anys - Fòssils de la Pedrera d'Alcover (Alt Camp)

Fa 170 milions d'anys- Roques margocalcàries (argiloses) de color gris-ocre clar, amb filaments (petits bivalvs de closca fina) i radiolaris (microorganismes amb closca silícica) al puig de Bonany.

Fa 150 milions d'anys- Calcàries ocres amb radiolaris i nòduls de sílex, alternant amb calcàries resedimentades amb fauna de la plataforma a Bonany.

Fa 140 milions d'anys- Rqoues formades per margues (roques argiloses amb carbonat càlcic) i margocalcàries de color blanquinós.

Fa 20 milions d'anys-Alternances de silexites (roques de sílex), margues, gressos (pedres arenoses), conglomerats i bretxes, corresponents a dipòsits litorals resedimentats a zones marines profundes

Fa 16 milions d’anys -Una sèrie de moviments compressius en direcció sud-est a nord-oest varen crear l’estructura de Mallorca. Aquest fet es coneix com a orogènia miocena. D'aquest temps són els jaciments de Bunyol (La Foia de Bunyol)  i Casots (Alt Penedès).

Fa 13 milions d'anys - D'aquest temps són els jaciments  amb restes de vertebrats de l’Abocador i l’Ecoparc de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Anoia), Trinxera del Ferrocarril (Sant Quirze del Vallès) i Castell de Barberà (Barberà del Vallès).

Fa 11 milions d'anys - D'aquest temps són els jaciments del Firal (la Seu d’Urgell, Alt Urgell), de Can Ponsic (Sant Quirze del Vallès).

Fa 9,5 milions d'anys -  Jaciment de Can Llobateres (Sabadell)

El Myotragus balearicus, un tipus de cabra que va viure a les Balears fa 5 milions d'anys, tenia un metabolisme més proper al d'un rèptil que al d'un mamífer, cosa que va permetre a l'espècie sobreviure en el temps el doble que les cabres del continent. La capacitat de fer fluctuar la seva temperatura corporal va possibilitar a aquesta espècie insular alentir el seu metabolisme i arribar a detenir el seu creixement en períodes en els quals li faltava menjar -com passa amb els animals de sang freda-, una fase que va permetre a aquesta espècie ser més longeva.
Els paleontòlegs van iniciar el seu estudi després de preguntar-se com era possible que aquesta espècie, les restes de la qual es van localitzar a principi del segle XX, pogués haver viscut en una àrea tan petita com una illa amb pocs recursos- des del Pliocè superior (fa cinc milions d'anys), fins fa 3.000 anys, quan es va extingir. L'adaptació va ser possible perquè no tenia depredadors.

De fa 5 milions d'anys és el jaciment de Serrat d'en Vaquer a Perpinyà.(Catalunya Nord, que formà pert del  Regne de Mallorca)

Al jaciment del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella) s´hi han recuperat rinoceronts, tortugues d'aigua, tapirs i bòvids de fa 3,5 milions d´anys.

Fa 2.300.000 anys que es va refredar la terra i va baixar el nivell de la mar.

Fa 2.000.000 anys - Jaciment d'Ain Boucherit (Algèria). Eines que indiquen la presència d'homínids.

1.900.000 anys AC - Temps estimat de la presència humana  per la troballa de restes oldovarianes ( pròpies de l¡homo habilis o homo rudolphensis) en el jaciment d'Ain Hanech (Algèria).

Fa 1.400.000 anys que  va sorgir el camp volcànic format per 118 cràters propers a l'illa de Cabrera.

Fa 1.000.000 d'anys. A Caldes de Malavella, han trobat l'esquelet fossilitzat d'un bou d'una antiguitat superior al milió d'anys.

Fa 800.000 anys - Troben eines humanes de fa més de 800.000 anys a la conca del Francolí.

Fa 700.000 anys - Els humans van habitar el paratge de La Boella, situat entre la Canonja i Tarragona.

Fa 450.000 anys . Troben restes humans de l'home Heilderbergensis  a Talteüll (Departament francés dels Pirineus Orientals a la Catalunya Nord i  part del Regne de Mallorques aen el Rosselló, Catalunya Septentrional).

Fa 100.000 anys. Neanderthals habiten la Cova Negra de Xàtiva.

81.000 anys AC -Un estudi a les coves de cala Varques, cova del Dimoni, cova de cala Falcó, cova del Pas de Vallgornera, ha pogut determinar que el nivell relatiu de la mar a la Mediterrània occidental fa 81.000 anys era 1,5 metres per damunt de l'actual.

56.000 anys AC - Restes d'un arbre tallat pels Neandertals a Capellades.

50.000 anys  AC- A Requena hi ha un jaciment del Paleolític Mitjà, època en la qual va viure l'home Neandertal.

50.000 anys AC - Restes d'un foc juntament amb costelles de cérvol a la cova de les Teixoneres de Moià (Barcelona).

13.500 anys AC - D'aquest temps s'han trobat ossos d'hipopòtams pigmeus a Xipre.

10.000 anys  AC- Viu a l'Abric Romaní, Capellades, (Igualada) la ratapinyada europea més grossa, la Nyctalus lasiopterus.

 9500 anys AC -Domesticació dels moixos, que encara no havien arribat a Mallorca.

 9000 anys AC- Domesticació de l'ovella, que encara no havia arribat a Mallorca.

 9000 anys AC - Ossos extrets d'un llogaret del Neolític submergit enfront de les costes de Haifa confirmen l'existència de la tuberculosi.

 8000 anys AC - Cranis esculpits de l'Edat de Pedra trobats en les excavacions de Yiftah, a la Baixa Galilea, pertanyen al Neolític Preceràmic Període B.

 7500 anys AC - Domesticació de la cabra a l'Iraq Nord.

 7280 anys AC -Fundació de Catània.

 7200 anys AC - Carbons de la cova de Canet (Esporles)

 7190 anys AC- Lloc de Stretta prop de San Fiurenzu (Còrsega).

Any 6610 AC - Població de Curacchiaghju, prop de Livia (Còrsega)

Any 6570 AC - Dama de Bonifaci. Còrsega.

Any 6000 AC - Neolític a Creta . Cabres i ovelles són domesticades a Jericó

Any 6000 AC - El jaciment neolític de La Dou té rastres dels primers pagesos de la Vall d´en Bas.

Any 5650 AC - Població de Basi, Albertini (Niolu), Vizzavona, Aleria, Grotta Scritta ( Nebbiu), Carcu Modria (Cateri), a Còrsega.

Any 5600 AC - Jaciment del Mas d'Is on es van fer els primers conreus de cereals coneguts a la Península Ibèrica.

Any 5540 AC - Població del llac Moeris i del delta del Nil.

Any 5000 AC - Sabata de cuir més antiga coneguda (Armènia)

Any 5000 AC - Estàtua-menhir antropoforma masculina, descoberta a la zona de Ca l'Estrada de Canovelles.

Any 4730 AC- Ossos de Myotragus Balearicus de la cova de Son Matge (Waldren).

Any 4713 AC-  Any zero del calendari julià segons l'astrònom mort l'any 1609,  Joseph Justus Scaliger.

Any 4670 AC - Blat de la cova de l'Or de Beniarrés (Alacant).

Any 4500 AC - Població d'Araghina Sennola (Còrsega)

Any 4281 AC - Invenció de calendari solar a Egipte.

Any 4220 AC - Jaciment de la Cova del Parco d'Os de Balaguer.

22 d'Octubre de 4004 - Déu va crear el món  l'horabaixa d'aquest dissabte segons l'arquebisbe d'Armagh , el calvinista James Ussher.

10 de Novembre de 4004 - Expulsió d'Adan i Eva del Paradís segons l'arquebisbe d'Armagh James Ussher. Era dilluns i havien d'anar a treballar.

Any 4000 AC- - Els sumeris ja mengen formatge tendre.

Any 4000 AC - Esquelet més antic trobat a Andorra. És d'una dona localitzada a la "Balma de la Margineda".

Any 3800 AC - Restes humans de Son Matge.

Any 3760 AC - Inici del calendari jueu.

Any 3700 AC - Final del Neolític a Biblos.

Any 3517 AC (3984 AC ?)- Ossos humans (?) de la cova de Moleta (Sóller) (Fernández-Miranda).

Any 3500 AC - Comptables d'Uruk inventen l'escriptura.

Any 3300 AC - Nakada, primer faraó d'Egipte. Es comença a jugar a bitlles.

Any 3102 AC- Segons l'astrònom indi Varahamihira (505-587), comença l'era kali yuga (que durarà 432.000 anys).

Any 3000 AC - Introducció de la geneta i el conill a Mallorca ( Waldren)

Any 3000 AC - Edat de bronze a Creta.

Any 3000 AC - Els fenicis s'instal·len en el Líban.

Any 3000 AC - Vehicle en rodes a Sumer.

Any 3000 AC - Menhir neolític de les Pruneres de Mollet del Vallès.

Any 3000 AC - Canibalisme a la conca mediterrània.

Any 3000 AC- Civilització ciclàdica (Egeu).

Any 2900 AC - Primer tros de vidre a Egipte.

Any 2750 AC - Els fenicis funden Tir.

Any 2700 AC - El Myotragus coexisteix amb altres animals domèstics.

Any 2700 AC - Cultura de Pianoconte a Lípari

Any 2400 AC-2300 AC- Primers pobladors de Mallorca, segons Vicenç Llull.

Any 2350 AC- 2150 AC- Primers pobladors de Mallorca segons Josep Antoni Alcover.

Any 2350 AC-Cria de la gallina a Babilònia.

5 de maig de 2348 AC - Fi del Diluvi Universal segons l'arquebisbe d'Armagh , James Ussher. Era dimecres.

Any 2300 AC- Pràctica de la circumcisió a Egipte.

    Cova des Moro

Any 2290 AC i posteriors - Introducció humana d'herbívors a la Cova des Moro, Ca Na Cotxera (Muro), Son Danús i en el Coval Simó (Escorca). Ós humà de la Cova de Moleta.

Any2200 AC- Son Ferrandell-Son Olesa, habitats.

Any 2175 AC- Restes d'ovelles, cabres i bous del Coval d'en Pep Rava (Sóller).

Anys 2150-1950 ANE -     S'Arenalet de Son Colom (Caló dels Ermitans) - Foto publicada en la campanya de denúncia d'Els Verds d'Artà.

En un informe tècnic demanat pel Consell de Mallorca al professor de la UIB Victor Guerrero Ayuso, a 5 d'agost de 2008 aquest va respondre que la contrucció té poc o  res a veure amb les navetes mallorquines, però no va aportar cap informe complementari que ajudés a la seva caracterització.En conseqüència el professor Guerrero no va avalar la necessitat de protecció especial., tot i que altres arqueòlegs com Manuel Calvo Trias i Josep Antoni Alcover s'insistia en la necessitat de protecció.

Any 2150 AC - Jaciment de S'Arenalet de Son Colom (Colònia de sant Pere)

Any 2050 AC-Santuari de Son Mas.

Any 2000 AC-Jaciment dels Closos de Can Gaià, Portocolom (Felanitx).

Any 2000 AÇ- Poblat de Son Ferrandell.

Any 1855 AC-Inici de la cultura nuràgica a Sardenya.

Any 1800 AC- Conta perforada de terracuita trobada a Ca Na Cotxera (Muro).

Any 1800 AC- Troballes d'Es Velar (Santanyí)

Any 1800 AC-1500 AC-Fàcies pretalaiòtica del Coval del Coll de Son Marill.

Any 1800 AC- Sepulcre de Son Bauló

Any 1750 AC - Inici del període de les navetes a Menorca.

Any 1750 AC - Invasió hicsa a Egipte.

Any 1750 AC - Els jonis entren a Creta.

Any 1730 AC- Manufactura metal·lúrgica de Son Matge.(Valldemossa)

Any 1700 AC-1000 AC-Naveta de Ses Sínies (Galatzó).

Any 1700 AC - Sepulcre megalític de s'Aigua Dolça

Any 1700 AC - Aplicació a Creta del sistema mètric decimal. Aquest mateix any un cataclisme destrueix Creta.

Any 1600 AC- Naveta Alemany (Calvià)

Any 1600 AC - Navetes de la talaia vella de Cavall Bernat

Any 1600 AC-Necròpoli de Cala sant Vicenç.

Any 1570 AC-  Tebes esdevé capital egípcia.

Any 1556 AC - Fundació d'Atenes.

Any 1500 AC - Megalits a Venturosu, Belvide, Campumoru, Taravu, Sagone, Appricciani, Appietu, Calacuccia, Casamacciuli, Oletta, Pagliaghu, Ulmetu, (Còrsega)

Any 1400 AC - Màxima expansió de la cultura de les navetes a Mallorca.

Any 1425 AC - Caiguda de Cnossos. Destrucció del palau d'Hagia Triada.Creta

Any 1300 AC- Cultura talaiòtica a Mallorca. Abandonament de la cambra superior a  Pula (Son Servera).

Any 1250 AC - Els aqueus conquesten Troia.

Any 1250 AC - Els elimi que fugen de Troia en poder dels aqueus, segons Tucídides,  s'instal·len a Erice i Segesta (Sicília)

Any 1225 AC - Tomba de Clitemnestra. Micenes

Any 1210 AC - Abandonament de les navetes de Canyamel i Ponent de s'Hospitalet.

Any 1200 AC-Aixovar de Son Serralta (Estellencs)

Any 1200 AC - Poblat d'Es Figueral de Son Real.

Any 1194 AC- Guerra de Troia.

Any 1190 AC-Els bèrbers, aliats dels pobles del mar, envaeixen Egipte.

Any 1175 AC - Els sharden, pobles de la mar  vençuts pels egipcis s'estableixen a Sardenya.