1 de març de 1426 - Guillem Sagrera signa amb els defenedors del
col·legi de
la Mercaderia Francesc Anglada i Joan Terriola el contracte de
construcció de la Llotja.(ARM, EU f.342 r).
7 de juny de
1433 -Joan Desfar, lloctinent reial, prohibeix llevar el llenyam del
pont de fusta de davant la Llotja.
Any 1439- Cristòfol Vilasclar signa un
contracte pel qual es compromet a entregar, abans de la propera festa
de Pasqua, la pedra necessària per a que Guillem Sagrera pugui fer el
trespol de la Llotja amb pedra extreta de Morneta (Binissalem).
4 de
maig de 1441-Dijous. Berenguer d'Oms prohibeix amb multes de 20 sous
que es facin renous per part dels boters, fusters o altres treballadors
en perjudici dels cònsols de mar quan es celebren judicis a la Llotja.
7
de setembre de 1444-Guillem Sagrera reclama al col·legi de la
Mercaderia 1942 lliures per tal de compensar les millores del projecte
original.
Any 1445: Àngel de la
Mercaderia.
31 de maig de 1445- Guillem Sagrera rebaixa
a 1850 les lliures que reclamava per la millora del projecte de la
Llotja.
13 d'agost de 1446- Guillem Vilasclar i
Miquel Sagrera signen un contracte de continuació de les obres de la
Llotja amb Guillem Sagrera per 675 lliures més la pedra.
"Que los dits Guillem Vilasclar e Miguel
Sagrerà deien e sien tenguts de fer e
acabar totas las obras qui san a fer en las
torres bastorres fínestratges caragols de la
dita Lotge, e aximatex tota la obra que fer e
acabar se deu en la tarrada demunt la dita
Lotge segons la mostra axi de pedre cals morter
rebble e totas altres cosas com de mans
fassadores e traballs lurs e de lurs companyres
e de espeses e messions lurs."
"Que per fer e acabar las
dites obres segons dit es, lo dit mestre Guillem Sagrera sie tingut dar
als dits Guillem Vilesclar e Miguel Sagrera 675 ll. de moneda de
Mallorca es quals lo dit Guillem haia a consignar als
dits Guillem Vilesclar e Miguel Sagrerà sobre
lo Collegi dels Mercader de aquella quantitat
de moneda que lo dit Collegi li ha a dar
de la dita fabrica de la dita Lotge:
Quel dit mestre Guillem Sagrerà, sia tengut prestar
als dits Guillem Vilesclar e Miguel Sagrera
de mentre que les dessus dites obres se fan á
deuran fer, la arga, espersina de canem,
e lo rest de espart reyrats,taylles, qui son dedicats
e dedicades per la fabrica de la dita Lotga.
Quel dit mestre Guillem Sagrerà sia tingut prestar
als dits Guillem Vilesclar e Miguel Sagrerà tota la ferramenta la qual es en la pedrera o pedreras
hont se taylla la pedra per la fabrica de la dita
Lotga aximateix lo carro per tirar la pedra a carregador, la qual farrementa e carro se degen estimar per
duas bones personas de comu consentiment
de las duas parta elegidores: e acabadas les
dites obras, los dits Guillem Vilesclar e Miguel
Sagrera sian tenguts tornar la dita farrementa
e carro al dit mestre Guillem Sagrera
ab altre estim faedor per los dits dos estimadors
o per altres, per las dites parts alegidores;
e segons los dits estims de mes o menys,
aquella part qui hauria a fer esmena a
laltre de la dita farrementa sia tengut a fer
la rahóa aquella qui hauria haver la dita esmena.
Que los dits Guillem Vilesclar e Miquel
Sagrera sien tenguts de fer acabar tot lo
pahiment del porxo per lo dit Collegi, ara novement
fet en la plasa del Moll de la ciutat de Mallorques,
so es, aytant com es cubert, e fer la clavaguera qui
en lo dit porxo es per rebre les aygues e exi be, de pedra, morter, mans faedores e traballs lurs e de lurs companye,
com de totes altres cosas qui en lo dit empehiment e clavaguera seran necessaries a massions e despeses lurs.
Que per fer e acabar lo
dit empahiment e clavaguera lo dit, mestre Guillem Sagrerà sia tengut
dar als dits Guillem Vilesclar e Miguel Sagrerà 110 ll. de la dita
moneda
les quals lo dit mestre Guillem Sagrerà haia axi mateix consignar als
dits Vilesclar y Miquel Sagrera sobre lo dit Collegi de aquella
quantitat de moneda que lo dit Collegi li ha a dar per reho de la dita
fabrica a la Lotga.
Es chones e empres que lo dit mestre
Guillem Sagrera dega e sia tingut dar e llurar
als dits Guillem Vilesolar e Miguel Sagrera tota aquella pedra axi
obrada com no
obrada qui es en la dita Lotga e placa de
aquella e dalt de la torrada de la dita Lotga e
per semblaut, la pedra per lo dit porxo tallada
qui es en la dita placa e eu lo dit porxo
sen alguna sentTartio com tot sia entes en las
quantitats dessus specificades.
16 de maig de
1449-Llicència per obrir un forat a la murada davant l'hort de la
Llotja peruè puguin entrar les barques i no facin nosa en el pont de
fusta.
Any
1450 - El mercader Pere Gual "Cellut" fer a coltellades a Rafel
Cotoner, també mercader a la Llotja, i és detingut per aquest fet, i condemnat a córrer la vila i a perdre les orelles.
|
Dibuix de Santa Catalina (Víctor Luntz)
9 de
gener de 1451- El Gran i General Consell debat la possibilitat
d'enderrocar les dues torres situades davant la Llotja de la mercaderia
per tal d'embellir-la.
19 de març de 1451-
Guillem Vilasclar contracta amb Ramon Safortesa i Bernat Cotoner,
defenedors del Col·legi de la Mercaderia, la realització de les
claraboies de les sis finestres a la Llotja..
«Que yo dit Guillem Vilesclar
deia e
sia tengut dins un any primer vinent fer totas
las Claravoyes e Maniels sive Corones qui
sán a fer en las sis finestras de la dita Lotga,
de pedra de Felanitx, ço es las Claravoyes de
dues de las dites sis finestras segons la forma
o monstra per mi a vosaltres liurada de las
Claravoyes e Maynels de las ditas restants
quatre finestres hage a fer, segons que son estadas
principiadas per mestre Guillem Sagrerà
olim mestre de la fabrica de la dita Lotga;
las quals claravoyes e maynels de totas las
dites sis finestres yo sie tengut fer a totas mes
despeses e messions axi de bestimens, pedra
cals, guix, jornals, e de totas altres cosas qui
necessari sien en dar perfectio en totes las
dites claravoyes e maynels.
"Que per hafer totas les dites claravoyes
e maynels sive Corones, segons dessus es
dit, do les dites finestres, vosaltres dits Honorables
Deffenedors deiats e siats tenguts, de
bens del dit Collegi, dar e pagar a mi, dit
Guillem Vilesclar 280 ll. de moneda de
Mallorca en lamanera sigûent, ço es: de present
50 ll. e lo restant de les dites 280 ll. segons que
obrare les dites Claravoyes e maynels de les dites finestres.»
3 de març de 1459-Es proposa arreglar el mur de la
Llotja, el portal de santa Catalina i els arcs que condueixen l'aigua a
la vila d'avall.
Any 1600-Acaba la
construcció de la capella de la Llotja de Palma.
Any 1809 - La Llotja de
Palma es destina a la fabricació de canons d'artilleria.
Any 1854- Es
fa una porta a
la muralla entre la Llotja i el casal dels Chacon per tal que es pugui
passar al mercat de les Drassanes.
|