Lluny d’angoixes
Lluny d’angoixes i mal sons,
de ser qui més preval
de la venda del cos
de la venda de l’ànima
vull recobrar l’esperit
de viure i gaudir
i fer de banda el dit
de qui més té més mana..
Vull abraçar-me al món,
manar-me sols a mi,
viure com l’animal
que a ningú explota.
El viure intel·ligent
de qui perd o ara guanya ,
el viure de la gent
que cerca l’or, es passa.
Tot es qüestió de temps,
però aquest no acompanya,
si es breu es fa llarg,
i un poc de vida és massa.
si un cos ha de sofrir
per fer gaudir-ne un altre.
Generosa és la mort
que en pols de molts iguala.
Llorenç Buades Castell
