Si es fa malbé aquesta conjuntura favorable, de no actuar amb decissió, mai més no tornarà a créixer l'herba sota els peus dels sectors populars illencs. El preu per a fruir del poder ha de ser, ens demanam, bastir més fàbriques de transformació de l'aigua de mar, gastar encara molta més energia que el que hagués pogut fer un govern Cañellas, per exemple? Aquests són els "ecologistes" que han d'ajudar a aturar l'absurd creixement immobiliari que pateix la nostra terra, la depredació constant del territori per especuladors sense escrúpols, voltors rapinyaires adoradors del ciment i la destrucció absoluta? Si es perd més del 50% de l'aigua per sistemes de distribució en mal estat, obsolets... no seria més intel× ligent gastar els diners del pressupost en fer una revisió general de les instal× lacions? El miserable "euro" que Celestí Alomar demana als hotelers... pot solucionar el problema de fons, l'autèntic nus de la qüestió, és a dir, el del control de la construcció per sectors bestialment depredadors? (Miquel López Crespí)

 

Per un autèntic Pacte de Progrés al servei de les classes populars

 

EL PACTE DE PROGRÉS: ARA O MAI

 

Per MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ

 

http://www.mallorcaweb.net/lopezcrespi/

 

Li diuen el "Govern fantasma", "el Govern mort", "la menjadora", qualsevol cosa menys "autèntic govern". Quan vaig al meu poble no en puc parlar, defensar alguna cosa concreta que hagin fet. La gent m'escomet, burleta: "I aquests eren els teus amics? Amb un any, llevat d'aquell inicial i substanciós augment de sou i de la repartició de conselleries i direccions generals... que han fet? No veus" -em diuen sorneguers- que tots els polítics, siguin del color que siguin, són el mateix?".

Em dol, de veritat, aquesta valoració popular. M'agradaria que les coses, durant el darrer any, haguessin rutllat d'una manera diferent. És evident que ningú no esperava del personal que coneixem (de tan coneguts sembla els haguéssim parit!) cap "utòpica revolució" (servar la memòria republicana, ecologisme autèntic, lluita democràtica per l'autodeterminació, combat per la unitat sindical front de la patronal, control de l'especulació immobiliària, fre a la invasió i colonització dels alemanys, final de l'oferta turística il× legal...). Ja sabem com va anar la transició i el preu pagat per la majoria d'aquests partits per a poder compartir el poder amb determinats sectors del franquisme reciclat (els sectors que portaren endavant el canvi de règim, la modernització de la superestructura político-jurídica del gran capital). Però alguna cosa s'havia de fer per no frustrar davant determinats sectors del poble, davant la història, una de les úniques possibilitats de canvi que, miraculosament, va oferir la sort als partits del Pacte. La realpolitik, el pragmatisme covard i curt de mires no sempre és símptoma de seny, d'intel× ligència. Sovint es veu el llautó al grup que actua així. Sense demanar impossibles a organitzacions que aviat farà trenta anys deixaren de banda qualsevol lluita antisistema o de simple aprofundiment de la democràcia (¿on el combat per llistats oberts de candidats, contra la burocràcia partidista que ho controla tot, en favor de la participació de les bases en la renovació de partits i de la societat?), sí que ens hagués agradat veure una decissió autèntica de millorar aspectes concrets de la nostra societat. Mai més els serà oferta una possibilitat de feina com aquesta. No basta anar pel món reestructurant conselleries, col× locant amics a dreta i esquerra, demanant perdó al més poderós del Pacte (no fos cosa faci dimitir la Consellera!)... No és suficient mostrar, mig avergonyits per a "demanar tant", un "euro" a la patronal del Turisme (com si fos un gran pecat el voler aconseguir algunes pessetes que ajudin a solucionar petits problemes derivats de la invasió turística). Per a molta gent que tenia una mica de confiança en la renovació de l'estancat panorama illenc la política no és l'"art del que és possible", com pensen els oportunistes sense principis, els servils dels poders fàctics, de les màfies especulatives... La política per a molts dels col× lectius que han donat suport al Pacte de Progrés (i pens ara mateix en determinats sectors sindicals i professionals, en el GOB, l'OCB, tantes i tantes ONGs, l'Unió de Pagesos...) és l'art d'anar bastint el país futur que volem, la nova consciència de la gent, la força social, el teixit associatiu que permeti, amb el temps, millorar la realitat, fer possible demà el que ara sembla impossible. Aturar-se, amagar-se rere càrrecs oficials, núvols de tinta (ben pagats), és deixar de banda l'única possibilitat històrica que, durant dècades, els serà donada. Si es fa malbé aquesta conjuntura favorable, de no actuar amb decissió, mai més no tornarà a créixer l'herba sota els peus dels sectors populars illencs. El preu per a fruir del poder ha de ser, ens demanam, bastir més fàbriques de transformació de l'aigua de mar, gastar encara molta més energia que el que hagués pogut fer un govern Cañellas, per exemple? Aquests són els "ecologistes" que han d'ajudar a aturar l'absurd creixement immobiliari que pateix la nostra terra, la depredació constant del territori per especuladors sense escrúpols, voltors rapinyaires adoradors del ciment i la destrucció absoluta? Si es perd més del 50% de l'aigua per sistemes de distribució en mal estat, obsolets... no seria més intel× ligent gastar els diners del pressupost en fer una revisió general de les instal× lacions? El miserable "euro" que Celestí Alomar demana als hotelers... pot solucionar el problema de fons, l'autèntic nus de la qüestió, és a dir, el del control de la construcció per sectors bestialment depredadors?

En deu anys el creixent en la construcció d'hotels només ha estat, sortosament, d'un O,5%. Pensam que no és solament d'aquí d'on surt la destrucció de recursos i territori. On les lleis per a controlar l'oferta il× legal de cases i d'apartaments? Oficialment aquesta oferta és valorada en un 15% però els economistes saben que s'acosta perillosament al 40%. On la decisió del "Pacte" per anar aturant el desgavell?

Ho hem explicat una mica més amunt. Ja no hi haurà altra oportunitat històrica per fer "alguna cosa", per deixar constància, davant els electors, davant la societat, d'un projecte alternatiu al de la dreta de sempre (i que governa les Illes d'ençà la guerra de les Germanies i molt abans!). Les generacions futures haurien de poder tenir una referència, notícia del que "hagués estat possible". Si l'actual Govern de Progrés no és valent, si els grups que el sostenen no tiren endavant aquest projecte alternatiu, hauran ajudat a anihilar, durant un llarg període de temps, la tasca tan urgent i necessària d'aturar l'accelerat procés de destrucció col× lectiva que patim.

Després d'aquesta "experiència" (el Pacte de Progrés), la dispersió dels sectors populars durarà dècades.

O ara o mai en la defensa del territori i dels nostres recursos. O ara o mai en el control de l'oferta il× legal, l'especulació salvatge, la destrucció de recursos i territori. Ara o mai en la planificació dels parcs naturals, la normalització cultural i lingüística, la preservació del que encara es pugui salvar, la creació d'una consciència alternativa que entengui els reptes del segle XXI... El temps s'acaba (malgrat sembli que encara resten tres anys per endavant).

 

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (12-VI-00)