Any 1715- Construcció d'una bateria a Tacàritx (Mal Pas) i Punta de Sa Guarda (Alcúdia).
6 de gener de 1715-Mostra general militar de la Coronela a Palma.
7 de gener de 1715-Benedicció de banderes.
26 de gener de 1715 - El Marquès de Rubí anuncia que les tropes del regne de Nàpols en suport de Mallorca han arribat a Maó.
30 de gener de 1715 - Comunicació del virrei Marquès de Rubí al Gran i General Consell:
"...ha condescendido su Majestad CC. en enbiar de las Tropas Imperiales del Rey de Napóles la infantería que llegó a Mahon, con artilleria,pólvora y demas pertrechos que conduzen para la defensa y seguridad de este Reyna...me manda su Majestad C.C. en carta de 17 de noviembre passada asegure Av. S, que su clemencia despondra los medios que mas conduzcan a la felicidad de estas islas.
El referido socorro ha llegado a la mas proporcionada coyuntura, pues es a tiempo, que me hallo con repetidos avissos de que el enemigo intente inbadirmos muy en breve" (ARM AGC. sig. 73. microfilm 113, fols. 295v - 296v).
El 2 de febrer de 1715 arriben provinents de Nàpols els navilis San Genaro, El Pardo i tres més amb 2225 soldats (1200 alemanys comandats pel coronel Ludovic Rohx ) per a la defensa de Mallorca contra els Borbons. Aquest exèrcit es divideix en cinc companyies: Weitzel, Wallys, Sigingen, Toldo,,i Ofsnabrugy; Els soldats s'allotgen en el castell de Bellver i a les Sitges (quarters del Sitjar) de santa Catalina.
" A primeros de febrero de 1715 por la mañana avissaron los navios del conboy. y por las calmas tantas que havian llegaron el día siguiente por la mañana en esse Puerto. Al comandante navio de Nápoles San Genaro, saludo la Ciudad y los otros le acompañaron, la Ciudad bolvio el saludo, v a las diez de la mañana vino a tierra el Coronel de Alemanes el Barón Rox con su Teniente Coronel el Barón Cecke, y otros oficiales alemanes passaron a Palacio a visitar el Virrey ya que medio día les combida a comer. Acabada la comida volvieron los oficiales a sus navios y se dio principio a desembarcar las tropas por cuyo efecto se dio orden a todos los llaudes de ¡as marina que fuesen a bordo de los navios para transportar gente. Essa tarde desembarcaron cosa de 400 alemanes que formados a tres filas ocupavan todo el muelle y por hacerse de noche ceso el desembarco, y los desembarcados marcharon al castillo de Bellver en donde se tes tenía quartel prevenido. Al otro día por la mañana acabaron de desembarcar las tropas que constavan de mil y doscientos soldados de bonísima calidad bien vestidos de blanco con bueltas y con batas coloradas. El sargento mayor era caballero del habito de San Juan el marqués Wenceslao Sutsecarin, marcharon tropas parte al Castillo de Bellver y parte en las Sitjas (quarters del Sitjar) cuyos dos puestos fueron sus quarteles de dichos soldados. El día 5 desembarcaron siete cañones de bronce que venían de Nápoles con una cantidad de balas y granadas con seiscientos barriles de pólvora ". (BBR, Guillermo Vidal- Cronicón 1700-1752, manuscrito 13)
5 de febrer de 1715-Desembarquen 7 canons de bronze i 600 barrils de pòlvora.
11 de febrer de 1715-Desembarquen a Palma mil soldats alemanys dirigits pel coronel Rorh procedents de les naus arribades a la badia des de Nàpols.
17 de febrer de 1715- El virrei Rubí en la seva visita a Artà acompanyat de la tropa fa un seguit de despeses que en conclusió expliquen que un pa valia mig sou; una dotzena d'ous valia dos sous; un capó valia 6 ,6 sous; dues terces de xulla blanca valien 7 sous; una peça de formatge valia 10 sous; dues barcelles d'ordi valien 8 sous; dos quartins de vi de Binissalem valien 1 lliura, 5 sous,; 3 cabrits valien 1 lliura, 16 sous; Ferrar 10 peus als cavalls valia 1 lliura, 2 sous.
El 27 de febrer de 1715 El virrei Josep Antoni Rubí i Boixadors posa Ciutat en estat de defensa contra els Borbons i ordena desocupar els ravals de la Porta Pintada, de la Porta de Jesús i de la Porta de Sant Antoni.
1 de març de 1715-Per consideracions defensives comença la destrucció dels arravals de Palma. Es practica una lleva militar dels desocupats.
Bartomeu Salom, de 66 anys i majoral de Canet envia 7 homes de Canet a guardar el Port del Canonge davant el perill borbònic.
3 de març de 1715-Es passa revista al regiment de miquelets. La Coronela s'ofereix per a la defensa de la marina de llevant. La cofraria de sant Jordi aporta 60 cavalls amb selles i pistoles. Els principals partidaris dels botiflers són reclosos: els fills del comte de Montenegro a Raixa, Antoni Salas a Bendinat, els germans Fortuny a Sa Granja. Els presos són traslladats al castell de Bellver. El doctor Miquel Malonda i els capitans Planes i Mayolo són deportats a Sardenya.
5 de març de 1715- Una companyia alemanya es desplaça a Alcúdia per a la seva defensa.
(G.Terrassa- Anales de Mallorca. 46).
6 de març de 1715-Desplacen 9 canons cap a Santa Ponça.
8 de març de 1715-Francisco Mariscal surt cap a Cabrera per a defensar-la amb 20 soldats.
9 de març de 1715-Empresonen a Bellver als botiflers Francesc Despuig, Ramon i Nicolau Fortuny, Miquel Malonda i Francesc Esteve.
12 de març de 1715-Mallorca es divideix en 12 districtes de guerra. Jaume Canals Vallès és el governador militar del districte d'Artà..
15 de març de 1715-Un total de 10.000 homes es mobilitzen per a la guerra.
15 de març de 1715-Són desplaçats cap a Sardenya els botiflers mallorquins empresonats al Castell de Bellver amb una fiança prèvia de 4.000 pesos per cap.
19 de març de 1715-Joan Fuster surt de Palma cap a Alcúdia amb un regiment per a la defensa.
20 de març de 1715- Un total de 60 migueletes surten cap a Cabrera per a la defensa contra els borbons.
23 de març de 1715 - És afusellat el soldat alemany desertor, Joseph Telcle.
"Trajeron preso un soldado alemán llamado Joseph Telcle el qual se había huido fuera de la compañía y al dia siguiente a las seis de ta mañana se formó un consejo de guerra el que resolvió ser digno de muerte ya al instante se denunciaron dándole tiempo de una hora para confesarse, y a las ocho de la misma mañana fue pasado por las armas. Tienen por costumbre los alemanes entrar en consejo de muerte en ayunas sin haber comido ni bebido cosa alguna." (BBR. Guillermo Vidal: Cronicón 1700-1752, 17)
"A 24 mes de marzo otro soldado alemán que había desertado y tratado al dia antecedente se le formo consejo a las siete de la mañana y condeno con las mismas circunstancias que el antecedente y habiéndole ya vendado los ojos para morir vino la gracia de la vida, pero luego fue mandado quitarle el vestido, desnudándole de la cintura arriba y formando dos linias de 100 hombres paso por las vaquetas ocho veces Inmediatamente pasaron quatro por tas vaquetas seis veces por otros delitos"(BBR. Guillermo Vidal - Cronicón 1700-1752, 17 r-17v)
27 de març de 1715 - Mor Bernat Gual de Berard Cotoner, vidu de Jerònia Villalonga.
28 de març de 1715- Fugen 17 presos botiflers i es refugien a Sant Domingo..
Abril de 1715-Desembarcament borbònic refusat a Manacor.
Dia 24 d'abril de 1715 apliquen la condemna de la carrera de baquetes a quatre soldats a la Porta de Jesús.
26 d'abril de 1715 -El general Josep Moragues , el capità Pau Macip i el corneta Jaume Roca, són condemnats a mort.
27 d'abril de 1715- El general Josep Moragues, degradat dels seus títols nobiliaris i dels honors militars pels botiflers , el capità Pau Macip i el corneta Jaume Roca, descalçats i amb camisa de penitent , després de ser torturats són penjats a la forca. Després són esquarterats i el cap del general Moragues és introduït en una gàbia de ferro i penjat al Portal de Mar de Barcelona.
Maig de 1715 - Joan Sureda Massanet és nomenat governador militar del districte d'Artà en substitució del botifler Jaume Canals Vallès.
5 de maig de 1715 - El comte de Stairs per part anglesa i el comte de Torci per part borbònica comencen les negociacions per al futur pactat de Mallorca i Eivissa.
18 de maig de 1715-Es recapten 5.400 pesos per a la defensa, però cap cavaller hi contribueix.
El basc espanyol colonialista Blas de Lezo comandava la nau Campanela/Nuestra Señora de Begoña en l'exèrcit borbònic que ocupà Mallorca i disposava de 58 canons i 458 soldats.
Entre les naus dels ocupants borbònics destaquen la del cap d'expedició Pedro de Los Ríos, el Pembrok amb 66 canons i 522 soldats,; el Barlovento del Marquès de Gavaret amb 56 canons i 450 soldats; El Real del Marquès de Mary amb 65 canons i 360 soldats; la fragata Príncipe de Asturias, comandada per Pedro Despoix disposava de 44 canons i 312 soldats;la fragata Juno de Juan de Brocar amb 38 canons i 189 soldats; la fragata san Felipe comandada per José Rocher disposava de 22 canons i 124 soldats ; la fragata Hermione de Mr. De la Roche disposava de 44 canons i de 260 soldats; la nau Verge de Gràcia comandada per Mr. Fayet tenia 56 canons i 260 soldats; La Sorpresa comandada per Francisco Cornejo tenia 44 canons i 221 soldats; la fragata san Fernando comandada per Baltasar Charlok amb 24 canons i 128 soldats; la fragata Àguila de Nantes comandada per Domingo Paisal disposava de 32 canons i 210 soldats.
13 de juny de 1715-L'esquadra dels Borbons es posiciona davant Santa Ponça i un destacament austriacista fa l'avís del fondeig des de les bateries de defensa. Els vaixells es desplacen després cap a Ses Salines.
14 de juny de 1715-Una part de l'expedició borbònica dirigida per José de los Rios se situa a la costa de Sóller, però no desembarca i es dirigeix després cap a Cabrera, Cala Llonga i després cap a Alcúdia.
15 de juny de 1715- Un vaixell hospital de les tropes borbòniques s'enfonsa a les aigues d'Andratx. El mateix dia Diego de Ochando surt amb 100 homes a defensar Manresa i Tacàritx.
15 de juny de 1715-El cavaller d'Asfeld arriba a Cala Ferrera amb 10.000 francesos al servei dels Borbons. Desembarquen sense oposició i constitueixen una línia defensiva entre Cala Llonga i Cala Ferrera. A Cala Llonga desembarca l'infanteria i la cavalleria a Cala Figuera.
16 de juny de 1715-Desembarca l'artilleria borbònica.
17 de juny de 1715-Les tropes dels felipistes arriben a Felanitx.
17 de juny de 1715- El virrei Rubí escriu als jurats:
"Luego que la armada enemiga se avistó en esta isla, hube por bien de juntar el Grande y General Consejo a fin de participar a todo el Reyno que en ninguna manera debía recelarme de esta imbación en la coyuntura presente hallándome con c a r t a del Emperador y Rey nuestro Señor de fecha de dos de Abril que contiene la noticia de haver Su Magestad Británica entrado en la mediación de estas islas, para cuyo efecto se dio orden a Milord Staers, su embiado extraordinario en la Corte de Paris que pasase sus oficios con Su Magestad Xpma. deputando al Marqués de Torsí para que confiriese con dicho Milord. Y por carta con que me hallo de Paris en 14 de Mayo de un Secretario del Emperador nuestro Señor que ha passado allá para este negociado, tengo el aviso de que se havia acordado entre los dos dichos Ministros una suspensión de hostilidades, suponiéndome a mi noticioso de esto y que se entrava a tratar la materia. Todo esto he querido referir a V. Sria. para su noticia y para continuar lo que siempre he estilado de participar a V. Sria. lo que ocurria. Y no dudo que a vista de lo referido verá V. Sria. la obligación en que estoy de procurar la defensa de este Reyno contra los designios del enemigo, assí por no privar este Reyno de l a s ventajas que puede esperar de la resulta de dicho tratado, como por no incurrir en el desayre que haria a tantos soberanos interesados en su beneficio.
Para la defensa se necesita de medios y de provisiones; y para que la execucion de esto sea más practicable V. Sria. resolverá el servicio que le pareciese proporcionado y dispondrá nombrar algunas personas del Consejo para que den cumplimiento a esta resolución, valiéndose de prompto de qualquier dinero que hubiere en la Tabla, cargándose la ciudad a razón de censal. = Las noticias con que me hallo del enemigo son de haver desembarcado entre Calallonga y Cala Ferrera hasta dos mil hombres. He dado la providencia que se acuda a aquellos parajes con las tropas y los paisanos que espero contendrán al enemigo, y porque devia persuadirme que este otro comboy que está a la vista de Andraig pasará a incorporarse con lo de Santanyí, havia mandado retirar parte de las tropas de Santa Ponsa, pero experimentando lo contrario, se buelve al mayor resguardo de aquel paraje. Y V. Sria. se asegure que mi desvelo será continuo y espero que el de V. Sria. lo será también en asistirme para el cumplimiento recíproco de nuestra obligación".
19 de juny de 1715-Els canons d'Alcúdia disparen contra l'expedició borbònica .
19 de juny de 1715-Pere Bennàsser Bennàsser de Biniatró, batle reial, rendeix Campanet als Borbons.
20 de juny de 1715-Els botiflers Agustí Sureda Valero i Ramon Despuig, arriben davant Alcúdia amb l'exèrcit i fan ús del botifler alcudienc Pere Torrents que juntament amb el rector conviden a la rendició a Francesc Tomàs governador de la plaça, defensada per 300 homes. Gabriel Ferrer, sergent major del virrei Rubí i Agustí Torrella, capità de la coronella són nomenats per a negociar la rendició d'Alcúdia. El mateix dia, el jurat en cap d' Alcúdia, Pedro Antonio Roig Bonet , abans austriacista i amic del comte de Savellà, sotmet la ciutat als Borbons.
21 de juny de 1715-La flota arriba a Alcúdia. El cavaller D'Asfeld escriu al cap dels botiflers mallorquins Juan Sureda Villalonga, resident a Menorca després d'evitar amb doblers la condemna a mort a Barcelona , i li envia una embarcació per si vol participar de la presa borbònica de Ciutat.
Aquest dia es produeix la deserció d'un soldat imperial.
22 de juny de 1715-Assemblea del Gran i General Consell ampliat a representants de tots els estaments.
Aquesta decideix:
"Que en consideració eser notori que los caudals publichs, axi Reals com Universals, se trobam totalment exhaustos de diner y efectes, sens los quals no se pot emprender la defensa, com també de trobarmos sens esperansa provable de pròxim socorro respecta que ni el Ilm. Sr. en son paper la indica ni altrement se discorre de ahont puga venir o aportarse a temps oportú y que en conseqüència de asó prudentment se deu rezelar que no obstant qualsevol defensa la mes vigorosa, seria inevitable la total desolació y ruina de esta Ciutat y de sus naturales , en el qual cas no seria justa ni racional la resistencia, ni altrement en estos termes se ha de presumir de la voluntad de Sa Magestad Cesárea, que per ço se represent a su Ilma, tot lo referit, suplicantlí sia servit desde luego y ab major prenptitud practica r los medis per los quals a major benefici de esta Ciutat y Regna y de sos naturals suspenga la defensa que se considera infructuosa, se excusen las hostilitats y gravisims danys que de ella necesariament se han de seguir y que axi mateix sia servit donar las providencies entre las tropas y los naturals".
Tomàs Burgues Zaforteza
L'austriacista Tomàs Burgués Zaforteza, Marquès del Verger i el botifler Albertí Dameto Espanyol, Marquès de Bellpuig, son els electes de l'Assemblea per tal d'assessorar al Marquès de Rubí en la negociació de la capitulació de Mallorca als Borbons.
22 de juny de 1715 - El forner Mateu Ferrer Bontemps cobra 80 lliures, part de les despeses per fer el pa de les tropes imperials allotjades al castell de sant Carles i del Sitjar.(ARM.RP235.76v.)
23 de juny de 1715-D'Asfeld es desplaça cap a Sa Pobla i Binissalem amb 1000 infants i 500 genets.
24 de juny de 1715-El virrei Rubí surt de la Ciutat i fa retrocedir les tropes borbòniques des de Sant Marçal fins a Santa Maria del Camí . Després torna per a la defensa de Ciutat. Els Marquesos de Verger i de Bellpuig redacten els capítols de la rendició, en tant que el virrei intenta sense èxit i amb la mediació britànica obtenir una treva de sis setmanes a l'espera de la conclusió del Tractat que se negociava a Paris.
25 de juny de 1715-Tropes borbòniques arriben fins a Sant Llàtzer dels Mesells, on reben trets des de la muralla. La cavalleria provoca la retirada de les tropes dels Borbons. La Coronela forma a l'esplanada del Carme, però es nega a sortir extramurs. El coronel Ortiz i els miquelets hostilitzen les tropes borbòniques a la marina de Llevant.
26 de juny de 1715-Enderrocament del convent dels agustins d'Ítria en el camí de Sóller per tal d'impossibilitar el seu ús per les tropes borbòniques. El virrei Rubí surt de la muralla per fer un reconeixement.
27 de juny de 1715-Tropes dels borbons s'instal·len a Son Fortesa amb l'objectiu d'iniciar el setge a Ciutat. El mateix dia, el virrei Rubí envia emissaris per a negociar una treva.
28 de juny de 1715- Atacs felipistes per la zona de Llevant. Surt de Ciutat una expedició de 400 homes que ataquen als felipistes i fan 140 presoners. En els combats es produeixen 300 baixes en les tropes de Carlos III i 400 baixes en les de Felipe V. Els felipistes tenien les seves tendes a Son Ferragut.
29 de juny de 1715-Un tret de canó impacta a Son Fortesa quan D'Asfeld menjava. El mateix dia el virrei rep els emissaris de les tropes borbòniques.
Juny de 1715 . L'austriacista Miquel Fullana Rebassa, terciari franciscà, és privat del seu càrrec d'oïdor de la Reial Audiència.
2 de juliol de 1715-Entren per la Porta de Jesús dos oficials felipistes i es dirigeixen al Palau reial per tal d'establir les capitulacions de la Guarnició de Mallorca i del Regne de Mallorca .Les guarnicions sortiran de Mallorca i Eivissa a tocs de tambor i es dirigiran a Sardenya. Eivissa i Mallorca queden en poder dels Borbons i Menorca queda en poder britànic. Es conclou que el rei decidirà sobre la conservació o no dels privilegis del Regne.
Porta del Moll anys després. Gravat de m.Umbert
3 de juliol de 1715-Les tropes dels borbons ocupen les portes del Moll i de Jesús.
6 de juliol de 1715-Arriba a Palma el governador de Cabrera.
Aquest mateix dia el forner Mateu Ferrer Bontemps cobra 50 lliures i 16 sous, per preu del pa que serveix a les tropes imperials allotjades a Sant Carles i al Sitjar.(ARM.RP235.76v.)
8 de juliol de 1715-Les tropes de Carlos III abandonen Mallorca en cinc naus.
genocida de Xàtiva.
François Bidal D'Asfeld, el genocida de Xàtiva , cap de les forces d'ocupació de Mallorca i repressor dels drets de la població mallorquina, encara té un carrer dedicat a Palma, cosa que ho diu tot de la natura dels polítics de dreta i esquerra virtual que ens toca patir. El manteniment del carrer es fonamenta amb la menor crueltat aplicada per l'ocupant que, per qüestions pràctiques, no s'oposava al manteniment de la llengua ni de les institucions mallorquines anterior a la conquesta que en qualsevol cas serien instrumentalitzades pels botiflers.
9 de juliol de 1715- El canonge botifler Antonio Figuera Garcia, nomenat sindic pel capítol de la Seu, surt a rebre al cavaller d'Asfeld a Son Fortesa.
Juan Bautista Merano, castellà, és el nou sergent major de Palma en substitució de José Corredor. Amb les tropes dels borbons entren els botifarres (botiflers), Francesc i Agustí Valero, Joan Sureda, Joan Sales, Joan Baptista Belloto, Francesc Muntaner i Ramon Despuig. D'Aspheld entra solemnement a Ciutat per la porta de Jesús i les tropes de 5 regiments formen en el Born.
17 de juliol de 1715-D'Asfeld ordena entregar les armes de foc que puguin estar en mans dels plebeus sota pena de multa de 300 lliures.
22 de juliol de 1715 - Els cavallers botiflers fan una festa a sant Francesc per la instauració de Felipe V en el Regne de Mallorca.
23 de juliol de 1715 - Un ban del cavaller d'Asfeld ordena la sortida de les Illes de qualsevol persona establerta en temps del domini de Carlos III. (ACV,reg.gral.5337).
23 de juliol de 1715 - El cavaller d'Asfeld proposa al Gran i General Consell enviar ambaixadors davant el rei als botiflers Marco-Antonio Cotoner Sureda i Juan de Salas Berga per a retre homenatge i suplicar la conservació de furs i privilegis.(Cronicón Mayoricense, pàgina.504),
26 de juliol de 1715
Armes entregades en la Sala de la vila de Valldemossa en execució del decret del general d'Aspheld del 23 de juliol de 1715
Escopetes 142
Arcabussos de metxa 43
Carrabines 11
Pistoles 144
Baiones 62
Alfanges 8
Fusells 17
Punyals 16
(Arx. Municipal Valldemossa Carpeta,
Varia).
29 de juliol de 1715- Jean François de Bette, marquès de Lede, és el nou comandant general.
3 d'agost de 1715- Jean François de Bette, marquès de Lede, és el nou capità general. Francisco de Pueyo comanda el regiment de Castella. El mateix dia el marquès d'Asfeld deixa Mallorca.
17 d'agost de 1715- Desterrats 12 frares franciscans per la seva adhesió als Habsburg.
21 d'agost de 1715- Ramon Puigdorfila és nomenat batle. i Jordi Fortuny Despuig és nomenat governador per part del comandament general borbònic al marge dels sistemes d'elecció emprats fins a la conquesta borbònica.
Setembre de 1715 - Creació de la Real Junta Superior de Justícia que es presidida pel botifler de Binissalem, Miguel Malonda Pons de la Parra.
Setembre de 1715- El frare de sant Domingo, Tomàs Barceló, fervent austriacista, renuncia a la seva càtedra de retòrica.
1 de setembre de 1715-Desterrats 9 clergues de la Seu per la seva adhesió als Habsburg: Jordi Descatlar, Guillem Fluxà, Bernat Tomàs, Antoni Vallès, Jeroni Poderós, Bartomeu Escarrer, Guillem Vivas, Nicolau Truyols, Josep Sanxo.
7 de setembre de 1715- Supressió dels títols creats per Carlos (III) d'Àustria.
19 de setembre de 1715-Una comissió informa dels problemes de contaminació causats pel tints del carrer dels Oms.
21 de setembre de 1715 -El marquès de Lede surt a reprimir els austriacistes a les marines de Llevant.
28 de setembre de 1715 -El mercader Cristòfol Pons d’Inca, poc afecte als Borbons, és empresonat a la Torre de l’Àngel
29 de setembre de 1715- L'apotecari Jeroni Ferrer i tres persones més són empresonades per haver criticat Felipe V.
Octubre de 1715- El jurista botifler pedro Juan Mayol Cazador és nomenat ministro consejero de la Reial Junta Suprema de Justícia.
Octubre de 1715 - El botifler Martín Gil de Gaínza Echagüe és nomenat enginyer segon.
12 d'octubre de 1715- Desarmament dels particulars a Selva.
15 d'octubre de 1715 - Fernando del Vao Gallardo, arribat a Mallorca amb l'exèrcit dels borbons, és nomenat sergent major de la plaça de Palma.
7 de novembre de 1715- Francesc Berenguer, mestre de cerimònies, és empresonat i desterrat a Cabrera.
24 de novembre de 1715-El botifleur Marquès de Lede s'oposa a l'elecció del mestre de guaita.
28 de novembre de 1715-Decret de Nova Planta imposat pel borbó Felipe V. Regula l'organització i funcions de la Reial Audiència.Estableix que el govern de la ciutat de Palma estarà format per vint jurats, i per dotze el de la ciutat de Alcudia, tots ells per designació real. A les viles, el nombre de jurats dependrà de la seva població, i han de ser designats per la Reial Audiència, però sota el control reial.
SALARIOS DE LOS OFICIALES Y MINISTROS DEL SANTO
TRIBUNAL (Ms., circa 1716)
Officiales y Ministros del Tribunal de la Inqqon. de Mallca. y los salarios
q' gosan desde el Año de 1678 a esta parte
Sor. Dn. Juan de Tarancón, Inqqor. — 1250 L &
Sor. Dn. Jorge Truyols y Dameto, Inqqor. — 1250 L &
Sor. Dn. Matias Escalso v Azedo, juró su plasa de Inqqor. Fiscal de
esta Inqqon. en 23 de Xbre. de 1716-1250 L 6c
Sor. Dor. Joachim Fiol, Juez de bienes confiscados — 156 L 5 6c
Dn. Gaspar de Puigdorfila, Alguacil Maior — 208 L 6 & 6
Dn. Antonio de Serralta y Castell, Receptor — 100 L 6c
Al Contador que después que murió Dn. N. Desclapés no se ha nombrado
otro — 12 L 10 &
Dn. Manuel Ximenez de Sotomayor, Secrcttaria — 416 L 13 & 4
Al Secrettario Jayme Fabregues — 416 L 13 ce 4
Dn. Diego Anvid de Moros, Secrettario jubilado con retención de mi¬
tat de salario — 208 L 6 & 8
A Dn. Antonio Agulló, Secrettario — 416 L 13 & 4
A Juan Arbona, Secrettario de Sequestros — 246 L 17 6c 6
Al Dor. Bernardino Banca, q' fue Abogado del Fisco — 25 L 6c
A Nicolás Rubert, nottario que fue Procurador del Fisco — 250 L 6c
A Juan Mayol, Alcayde q fue de las Cárceles secretes — 150 L 6c
Al Dor. Pedro Juan Vaqucr, Archivero — 300 L 6c
A Miguel Seguí, Nuncio q' fue del Secreto — 150 L 6c
A Gabriel Guasp, Portero del Tribunal — 150 L 6c
A Nicolás Comila, q' fue Provehedor de Pressos de fee — 12 L 10 6c
A Gabriel Guasp, Ayundante Receptor — 150 L &
A dho. Guasp, Caxero de la Recepta — 150 L &
(Sigue una serie de consultas relativas al Tribunal de la Inquisición
y una nota sobre su situación en el siglo XIII. Finalmente se lee
"A Joan Amer, Depositario, falta su salario").
A. C. Z. Legajo LXXXI, 22093.
7 de desembre de 1715 - Prohibició de les mercès i títols atorgats per Carles III.
24 de desembre de 1715 - El marquès de Lede concediex llicència per portar espasa als xuetes botiflers Gaspar Pinya, Josep Pinya i gaspar Aguiló.
