Per Miquel López Crespí, escriptor

El biberó: de goma d'Angola. El cotxet: Jané fet a França. Les primeres sandàlies: Adidas. El bressol: de fusta nòrdica importada. Les joguines: de plàstic americà. La pepa que plora i fa pis: amb cabells acrílics belgues, ulls de vidre grec i els vestits Made in Hong-Kong. La cartera de pell per als llibres de l'escola: de cuiro argentí. El formigó emprat en la construcció del col·legi: polonès. Les cadiretes i pupitres: iugoslaus. La primera bicicleta: importada de Noruega. El vestit de la primera comunió: valencià de seda xinesa. Els Levis: també d'importació. La colònia: de París. El llapis de llavis: de Milà. Els preservatius: anglesos. La moto per anar amb aquell jove a fer l'amor per primera vegada: japonesa. La màquina de retratar: alemanya. L'anell del casament a la Seu: or extret pels negres de les mines sud-africanes. El nou cotxe esport regalat pel papà: italià. L'avió del viatge de nuvis: espanyol construït als USA. El xalet de Cala Sant Vicent: amb les escales de marbre de Carrara, làmpares tailandeses, dormitori d'estil castellà. El iot: de material plastificat fet a Marsella. La combinació per quan l'home ja no va de res: danesa. Les cigarretes: Marlboro, Chesterfield. El desodorant: de Nova York. La crema de depilar: austríaca. Els llibres: espanyols (normalment best-sellers promocionat per la tela). El fòrceps per dur al món el primer fill: acer gal·lès. Els compostos químics de l'anestèsia: d'origen guineà. El televisor en color amb comandament a distància: Sony, construït a Dublín. La cuina nova, immensa, televisiva: d'una fàbrica de Badalona on només hi treballen negres, marroquins i murcians. La muda de vídua: feta a Alacant amb roba especial de Manchester. Les accions: d'una multinacional sueca. El negoci de Jaume III: catifes perses d'importació. El volkswagen alemany (on va morir una nit gat aquell primer fill). Les dents postisses: totes d'or rodesià. El tros artificial posat al fèmur durant l'operació: de pura plata portuguesa. Tots els antibiòtics per la malaltia que ja se sap incurable: laboratoris Bayer-Spain de Cornellà. El metge que encara dóna esperances: graduat a Oxford i especialitzat a Dormund. La cocaïna pel dolor duta de Ceilan via el Marroc. La perruca per amagar la caiguda imparable dels cabells: mexicana. La caixa de cabdals: d'hacer d'Ohio amb aleacions xilenes de després del cop. El rellotge que marca sense aturar els darrers minuts: suís. La caixa, la més cara, per fer el darrer viatge cap al cementiri: de fusta nòrdica importada (com el bres). El cotxe funerari: un darrer model de Detroit (com els que se'n porten els artistes famosos irreconeixibles pels forats de les punxades de la droga). La majoria de les corones de flors: de plàstic israelià (Floristeria Internacional). La benzina pel darrer viatge: d'Orient Mitjà amb benedicció especial de Khomeini. El rèquiem de Verdi. Les oracions en llatí. El capellà: catòlic ianqui de vacances a s'Arenal.

Diari de la darrera resistència. Tavernes (València): Fundació Cultural, 1987.