MUNAR I ELS CÀRRECS POLÍTICS DEL CONSELL: TOT EL PODER A MARIA ANTÒNIA MUNAR (UM) (I)

Miquel López Crespí, escriptor

http://www.mallorcaweb.net/lopezcrespi/

Mallorca. Any 1999. En les darreres eleccions autonòmiques i locals el PSOE obtenia 67.409 vots (23,00%), el PSM 39.613 (13,52%), UM 26.544 (09,06%) i EU-VERDS 17.343 (05,92%). Tot plegat representava que el PSOE tenia 8 consellers electes, 4 el PSM, 3 UM i 2 EU-VERDS. El PP quedava en minoria amb només setze vots en el Consell Insular de Mallorca per enfrontar-se als desset de PSOE, PSM-EN, UM, EU-Els Verds.

A Mallorca el PSM obtenia 13.069 vots més que UM i 22.270 més que EU-VERDS. En relació als diputats el PSM en té un més que UM i dos més que EU-VERDS. Pel que fa a la representativitat democràtica la situació era la següent: el PSM quedava amb un 4,6% de representativitat més que UM i el 7,6% més que EU-VERDS.

Quant a regidors en els ajuntaments de Mallorca, les eleccions de 1999 donaven aquestes xifres: PSM, 127 regidors; PSOE, 123; UM, 69; EU-VERDS 5. De forma sorprenent el partit de Mateu Morro esdevenia la primera força política municipal mallorquina per damunt del PSOE. El PSM aconseguia 122 regidors més que EU-VERDS! Tocant a batlies, també el PSM superava el PSOE, ja que a començaments del nou curs polític en tenia 10. El PSOE arribava amb dificultats a tenir-ne 8 i 6 UM. EU-VERDS no aconseguia cap batlia.

Les xifres al Parlament Balear també eren prou significatives, ja que UM amb només 26.682 vots (el 7,3%) tan sols obtenia una esquifida representació parlamentària (tres diputats). UM tenia els mateixos diputats (3) que EU-VERDS amb 19.793 vots (el 5,4%). El PSOE obtenia 80.327 (22,0%) amb 13 diputats i el PSM duplicava UM amb 42.748 vots (el 11,7%) i cinc diputats.

En la pràctica tot això volia dir que el PSM tenia 16.066 vots més que UM i 22.955 més que EU-VERDS. Igualment el PSM obtenia 2 diputats més que UM i 2 més que EU-VERDS, amb un 4,4% de representativitat democràtica més que el partit de Maria Antònia Munar i el 6,3% més que EU-VERDS.

Posteriorment als resultats electorals hi hagué la signatura del Pacte de Progrés amb la normal repartida d'àrees d'influència. Tothom coneix el Pacte inicial de PSOE amb UM per a mantenir fora del Consell de Mallorca el PSM. La iniciativa política de Mateu Morro i l'executiva del PSM aconseguiren, en darrer moment (i amb l'amenaça de no signar un Pacte tan perjudicial per al nacionalisme d'esquerres), que UM i Maria Antònia Munar cedissin una mica en les seves aspiracions hegemòniques en el Consell Insular de Mallorca. En totes aquestes operacions EU-VERDS no deixaren sentir gaire la veu ja que varen ser (pel seu nombre de vots i diputats) una de les forces, juntament amb UM, més afavorides per l'entesa PSOE-UM contra el PSM.

De tots els partits del Pacte, UM, amb tan sols tres diputats, va esdevenir el grup més afavorit. Malgrat que acceptava la presència d'alguns membres del PSM en el Consell, tot el poder polític i econòmic quedava en les seves mans. Però el que era més important per al futur (i ara és quan es pot veure més ben clarament), aconseguia el vist i plau dels altres membres del Pacte per tirar endavant una Llei de Consells que atorgaria encara més poder econòmic a Maria Antònia Munar. El PSOE (i els altres partits del Pacte), generaven així, amb el pretext de potenciar un cert federalisme entre les quatre illes, a crear un autèntic doble poder: els poders del Govern Balear (disminuït econòmicament i políticament) i l'"autèntic" govern de Mallorca: el de la presidenta, Maria Antònia Munar.

A partir del merescut fracàs de la iniciativa del PP per aturar el desenvolupament de l'autonomia de les Illes, UM començava a cobrar els dividends de l'aposta de 1999: deixar governar el PSOE i els aliats d'Antich a canvi d'aconseguir més recursos econòmics per al govern de Mallorca mentre anava buidant de competències el govern balear. L'aferrissat combat per anar suprimint conselleries (recordeu la batalla permanent de Maria Antònia Munar amb Fernanda Caro) no ha fet més que començar.

Alhora que Munar, mitjançant la Llei de Consells, aconseguia donar fonament jurídic i econòmic a la seva idea de reestructurar tot el poder polític de les Illes, UM feia jugar de forma molt intel× ligent el seu paper de frontissa.

Amb només tres diputats ha estat capaç de condicionar en tot moment la política dels socis de Pacte. Atura quan vol lleis concretes (la de parelles de fet), o amenaça amb no donar suport parlamentari a iniciatives que no considera adients. La promulgació d'una moratòria unilateral (sense consultar cap membre del Pacte i molt manco el seu teòric soci de govern en el Consell, el PSM) palesa, una vegada més, la intel× ligència de Maria Antònia Munar (agradi o no, aquesta és una altra qüestió). El cop de gràcia al discurs ecologista del president Antich i Margalida Rosselló va ser històric. De cop i volta, sense que ningú ho esperàs, el sector de la dreta que representa UM (no oblidem que de setze anys de govern del PP... dotze han estat possibles pel suport d'UM al PP!) decretava un moratòria en la construcció. Moratòria que deixà bocabadat i sense saber com reaccionar tots els membres del Pacte de Progrés.

Però convé no oblidar aquesta estreta col× laboració d'UM amb el PP durant dotze anys. Ho dic per si algú encara es pensa que quatre o cinc anys de fer feina al costat de l'esquerra oficial poden tenir més pes que els dotze amb el PP. Molts s'ho han cregut.

Però la moratòria indicava de forma clara i llampant quin era el tarannà de Maria Antònia Munar. Prenent totes les banderes ecologistes i conservacionistes a l'esquerra oficial deixava en evidència la covardia del Pacte quant a aturar el bestial procés de destrucció de recursos i territori al qual estan sotmeses les nostres illes. Tota la campanya de promoció (campanya ben costosa per cert!) dels encerts dels dos anys de govern progressista quedaven en no-res davant la brillant iniciativa de Maria Antònia Munar. El protagonisme obtingut per UM en els mitjans de comunicació, la felicitació que rebé de seguida per part del GOB, palesaven com, en un obrir i tancar d'ulls, Maria Antònia Munar i UM havien donat un cop d'efecte del qual l'esquerra oficial no es recuperaria en mesos (no s'ha recuperat encara i el pitjor s'esdevindrà aquest hivern).

La moratòria posterior del Govern Balear, els errors del conseller d'Obres Públiques Josep Antoni Ferrer, han fet que novament el president Antich resti en mans de Maria Antònia Munar.

Fins aquí una història recent que tothom coneix a la perfecció.

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (9-I-01)