Tornar a l'inici

Palma, 20 de novembre de 2004

Miquel Rosselló

Coordinador general d'Esquerra Unida de les Illes Balears

Apreciat company:

Alhora que faig efectiva la meva baixa com a militant d'Esquerra Unida de les Illes Balears, vull fer-te arribar aquesta carta argumentant breument els motius que em porten a prendre aquesta decisió.

Vull dir-te en primer lloc que aquesta ha estat per a mi una decisió difícil, però que va començar a prendre forma definitiva fa un parell de mesos;després de la reunió convocada per la Presidència del PCIB el 13 de setembre passat; i que ja és inajornable després de la direcció que Esquerra Unida de les Illes ha resolt prendre després de l'Assemblea Interinsular del 13 de novembre.

No crec, en cap cas, que la meva decisió causi sorpresa, ja que a tota hora he manifestat clarament tant els meus acords com els meus desacords referent a l'organització.

La raó fonamental és que EU ha deixat de ser per a mi una organització creïble que representi veritablement a l'esquerra alternativa. D'altra banda, crec que el grau de desacord amb la direcció;que abasta tots els nivells de discusión és tan alt que la meva posició no aporta res al ja malparat debat intern.

He deixat de sentir-me partícip d'una organització i d'un discurs que se centra fonamentalment en el manteniment de quotes de poder, que criminalitza permanentment la crítica, que és obscurantista en les seves decisions, que fa de la pura tàctica la seva raó estratègica, que persisteix a manipular a una militància ja de per si apartada del debat. La vivència que dins EU ja tot està precuinat, quan no reescalfat, és tan real com greu la vostra insistència en ignorar-ho. L'allunyament de l'organització dels problemes reals es basa en la vostra tossuda covardia per abordar problemes organitzatius clau que han anat minant tota democràcia interna i que afavoreixen que EU es tanqui per si mateixa per romandre igual.

El procés de refundació obert (o com hàgiu decidit anomenar-lo ara) és, des del meu punt de vista, un procés viciat des del principi i que observo amb total desconfiança. No puc seguir en una organització que em causa desconfiança i no em sento prou valuosa com per aconseguir canviar-la. Mentre no existeixi una organització de l'esquerra política que em resulti creïble, sens dubte el meu treball en relació amb els canvis socials i la lluita ideològica es desenvoluparà millor si no malgast les meves energies en donar la meva opinió a una organització que no la necessita perquè ja té decidits per endavant el seu guió i els seus actors.

Agraeixo a EU com a organització i a cada un dels seus militants l'orgull d'haver participat a un moviment polític i social en el qual, en moments clau, m'he sentit representant l'esquerra transformadora. I agraeixo, com, no l'oportunitat que se'm va donar en el seu moment de representar aquesta organització participant amb un alt nivell de responsabilitat en el primer Govern de Progrés d'aquesta comunitat. Malgrat que sóc conscient que aquesta responsabilitat ha suposat per a mi un alt cost personal i malgrat que en moments difícils de l'acompliment d'aquesta responsabilitat no m'he sentit en absolut recolzada pels quals formeu la direcció, no puc deixar d'agrair la confiança que van dipositar en mi tots els militants per permetre'm treballar en la gens fàcil tasca d'intentar avançar en aconseguir un major nivell de justícia social en la nostra comunitat. Passada pàgina sé que davant d'alguns fets hauria d'haver actuat de manera diferent i també sé que, davant de les contradiccions que suposava dirigir una conselleria amb tan poc suport polític, institucional i organitzatiu, m'hauria resultat menys costós ;política i personalment, cessar en el meu càrrec. T'asseguro que, si no ho vaig fer, va ser fonamentalment per un sentit de la responsabilitat que ningú no pot atrevir-se a discutir-me i per no danyar el Pacte en el seu conjunt, però especialment la nostra organització. Ara, que he valorat els costos, crec que hauria actuat d'una altra manera. Permet-me aquesta reflexió que potser consideris que  no ve al cas, però sens dubte evidencia que el meu desencontre amb la direcció d'EU ve de lluny i ha deixat cicatrius profundes.

Des de la consideració política i des de l'estimació personal que mantinc cap a alguns dels dirigents i militants d'EU, us desitjo el millor en el camí que heu emprès. Si la nova organització resultant del que va ser EU sap trobar un espai real en la lluita contra la desigualtat, allà ens trobarem, perquè d'aquesta lluita jo no em retiro. Sincerament, sento que EU hagi deixat de ser per a mi aquest espai des del qual lluitar per transformar una realitat sens dubte intolerable.

Te prec que, alhora que es fa efectiva la meva baixa de l'organització i la dimissió dels càrrecs que ocupo, facis arribar la meva decisió als membres de la Presidència Interinsular i de la Comissió Política de Mallorca.

Rep una afectuosa salutació.

Fernanda Caro

Palma, 15 de novembre de 2004