Dels nourics mallorquins poca cosa podem
esperar. L'anàlisi que fa Mateu Morro ens fa copsar, en tota la
seva complexitat, el paper desnacionalitzador de les nostres
noves capes socials enriquides amb l'allau turística. Aquests
grups socials, enriquits ràpidament, no tan sols protagonitzen
una deserció massiva de qualsevol arrel que els pugui recordar
el passar rural i popular, sinó que s'entesten a sostenir una
cursa depredadora per rendibilitzar al màxim el millor actiu que
té l'illa, i alhora el més escàs: el territori. L'especulació
troba en aquests sectors els defensors més incansables. La seva
mirada és posada sempre en el poder central, i els seus
referents polítics són els de les velles dretes espanyoles.
Com diu més endavant l'historiador i polític (vegeu
pàg. 104): "No ens traurà del fang la promesa buida dels hereus
dels botxins". Per Mallorca és una aposta ferma per un
mallorquinisme polític de caire popular, lluny de la xerrameca
buida dels servils. (Miquel López Crespí)
MATEU MORRO I EL NACIONALISME
D'ESQUERRES (PSM)
Per Miquel López Crespí, escriptor
http://www.mallorcaweb.net/lopezcrespi/
En Mateu Morro trucà un dia a la porta
de casa. Era l'any 1973. Feia poc, en Ricard Salvat i en José
Monleón, a Alacant, m'havien concedit el premi de Teatre "Carles
Arniches" i, més recentment, amb una peça avantguardista basada
en la lluita del nostre poble, Les Germanies, m'atorgaven
el Premi Especial "Born" a Menorca. Aquesta fou l'excusa, per
part de l'OEC, per a venir a cercar-me. En Mateu Morro,
comissionat per la direcció, venia a demanar-me Les Germanies.
Després hem militant junts tant a l'OEC com al PSM. Com explica
la GEM: "A les eleccions municipals de 1991, fou elegit batle de
Santa Maria per majoria absoluta... Com a historiador, ha
estudiat les organitzacions polítiques mallorquines durant la II
República". És autor de nombroses llibres entre els quals podem
destacar: Guia bibliogràfica de Santa Maria (1983);
L'Esquerra Nacionalista a Mallorca (1900-1936) (1985), amb
Sebastià Serra, i Llegendes i rondalles santamarieres
(q988), amb Josep Capó.
Aquella visita de l'any 1973 fou la
primera trobada, el primer encontre amb en Mateu; i significà,
amb el temps, molts d'anys de militància comuna i de lluita per
les mateixes idees de justícia, igualtat i llibertats nacionals
per al nostre poble.
Han anat passant els anys, però l'amic
de la clandestinitat, l'antic secretari general dels comunistes
de les Illes, no amolla en la seva lluita per anar consolidant
el nacionalisme d'esquerres a Mallorca. Edicions Documenta
Balear ha publicat Per Mallorca, important aportació del
nostre bon amic i company de lluita al debat nacionalista. La
dedicatòria del llibre m'ha fet recordar fets compartits
conjuntament, munió de lluites en defensa del nostre redreçament
cultural. Aquesta sentida dedicatòria diu: "Per a Miquel López i
Crespí, amb qui he compartit idees, sentiments i lluites. Al
qual he d'agrair, part damunt de tot, la seva amistat, capaç de
superar desencisos i, sobretot el pas del temps. Una abraçada.
Mateu Morro i Marcé". El llibre de Mateu Morro és una
recopilació d'articles i parlaments escrits entre 1985 i 1996.
Igualment, el recull de Mateu Morro és una de les més serioses
aportacions al debat nacionalista que s'ha fet a Mallorca d'ençà
de l'aparició, fa prop de trenta anys, de la famosa obra de
Josep Melià, Els mallorquins. Estructurat en tres parts
("El nacionalisme a Mallorca", "Per una Mallorca lliure" i
"Construir el futur"), el llibre suposa un acurat esforç
d'actualització i síntesi dels temes més actuals del
mallorquinisme polític. El llibre que comentam és una aposta
decidida envers la vertebració d'una societat civil mallorquina
forta i estructurada. Cap poble pot aspirar a la sobirania si no
ha estat dotat de l'esquelet, de la consistència interna (expressada
per mitjà d'un dens teixit associatiu) que li permeti manifestar
les seves aspiracions i lluitar per elles. I en Mateu -que
coneix a fons la nostra història- sap a la perfecció que aquesta
consistència no vendrà mai de part de la dreta o de
l'empresariat (que, a diferència del Principat, a les Illes no
té ni ha tengut mai cap projecte afavoridor dels interessos
nacionalistes). Diu Mateu Morro (vegeu pàg. 67): "La dreta
mallorquina no posseeix cap projecte de futur que no sigui la
potenciació d'un model economicosocial depredador, destructor
del territori i empobridor a la llarga...". I concreta: "UCD,
AP, UM, Centre Democràtic i Social, Partit Demòcrata Popular,
Partit Liberal, són cares diferents d'una mateixa política: la
que duu a la destrucció de la llengua i cultura, de l'entorn, al
desequilibri econòmic i territorial, i al manteniment de zones
de pobresa i de marginació social. Certament, la tasca de
construir una nació sobirana, des del reforçament de la societat
civil i l'impuls del seu protagonisme, avui a Mallorca és
sobretot una tasca de l'esquerra". I quan es demana quines
classes socials han d'hegemonitzar el projecte nacionalista (perquè,
com escriu el secretari general del PSM: "Mentre hi hagi classes
diferents, hi haurà projectes nacionals diferents"), afirma que
no ens ha d'enganar el pretès "nacionalisme" de la burgesia que,
sota una aparença interclassista, amaga la preeminència de la
defensa dels seus interessos egoistes. Mateu Morro se situa en
la defensa d'un nacionalisme lligat a les classes populars
mallorquines. Del grup Unió Mallorquina diu que "és un matís de
la dreta local, una dreta de sempre lligada a l'Estat i als
grups de pressió econòmica espanyols més importants".
La socialdemocràcia també és analitzada
d'una manera molt crítica. Explica Mateu Morro (vegeu pàgs.
58-59 del llibre Per Mallorca: "La dinàmica legislativa i
política de la socialdemocràcia governant a l'Estat espanyol [el
llibre va ser escrit quan el PSOE era al poder] denota una
extraordinària identificació amb un projecte d'Estat-nació
espanyol, i van dirigides a construir-lo pràcticament, a
justificar-lo teòricament i ideològicament i a dotar-lo d'una
cohesió cultural i social. La tasca de modernització de les
velles estructures estatals espanyoles heretades directament del
franquisme, ha obligat els gestors del PSOE a presentar com a
nous els elements ideologicopolítics que els nacionalistes
espanyoles han sustentat des de sempre".
Dels nourics mallorquins poca cosa podem
esperar. L'anàlisi que fa Mateu Morro ens fa copsar, en tota la
seva complexitat, el paper desnacionalitzador de les nostres
noves capes socials enriquides amb l'allau turística. Aquests
grups socials, enriquits ràpidament, no tan sols protagonitzen
una deserció massiva de qualsevol arrel que els pugui recordar
el passar rural i popular, sinó que s'entesten a sostenir una
cursa depredadora per rendibilitzar al màxim el millor actiu que
té l'illa, i alhora el més escàs: el territori. L'especulació
troba en aquests sectors els defensors més incansables. La seva
mirada és posada sempre en el poder central, i els seus
referents polítics són els de les velles dretes espanyoles.
Com diu més endavant l'historiador i
polític (vegeu pàg. 104): "No ens traurà del fang la promesa
buida dels hereus dels botxins". Per Mallorca és una
aposta ferma per un mallorquinisme polític de caire popular,
lluny de la xerrameca buida dels servils.
Publicat en El Mundo-El Día de Baleares
(27-V-00)