Cap a una reorganització del poder econòmic i polític de les Illes? 

Miquel López Crespí

http://www.mallorcaweb.net/lopezcrespi/

L´horabaixa que Jaume Matas va anunciar la seva fugida a Nord-amèrica, cents d’alts càrrecs del PP ja sabien que haurien de començar a cercar feina. El batle de Calvià sembla que, a part d´apujar-se els sou fins a noranta-mil euros anuals, ha pogut col·locar al seu recer uns quaranta assessors. Més no és possible, ja que tots podem imaginar que les arques municipals no donen per a tant. La majora dels alts càrrecs del PP han passat tres setmanes de vertigen. Talment una narració kafkiana, en constatar diàriament com Maria Antònia Munar es reunia amb Francesc Antich i, ambdós, anaven concretant l´organigrama del nou poder. Una estreta aliança UM-PSOE que portava a constituir majories de centre-esquerra a munió de pobles de les Illes, a l’Ajuntament de Palma, al Consell de Mallorca i al Govern de les Illes. Ningú no es pot explicar encara com un grup de polítics professionals com és el que hi ha rere el PP decideix jugar-se el futur, en enfrontar-se amb Unió Mallorquina, a "tot o res". Jugar-se el futur d´un partit que té cent noranta mil electors a la dubtosa carta d’acabar amb el soci de coalició, és a dir, UM... qui ho entén? No expliquen tots els manuals per a aprenents que, en el món de la política institucional, com en el de la diplomàcia, l´essencial és saber trobar amics, aliats, coincidències, afinitats entre els possibles aliats per a assolir un objectiu? Qui assessorava Matas, Estaràs, Delgado, Rodríguez, Cardona? I en cas de no haver llegit el manual per a aprenents de polític, d'haver-se fullat dels cursets on, teòricament, Aznar, Rajoy i Zaplana els havien d´ensinistrar en l´art de conservar el poder... com a afeccionats al futbol, ¿no eren conscients que un partit es pot perdre en el darrer segon? D’on procedia, quins fonaments tenia la forassenyada seguretat en una possible majoria absoluta? Què i qui els feia cantar victòria abans de comptar els vots? Per què no tenien cap pla alternatiu en cas que fallàs la tàctica de destruir el seu aliat?

Vaig veure la roda de premsa en què Jaume Matas comunicava l´abandonament de la política professional. Durant els dies propers a la compareixença de Matas, els diaris i revistes també han anat publicant fotografies i reportatges de la tètrica, per als populars, horabaixa cendrosa. Bastava veure les cares de circumstàncies de Catalina Cirer, de Pere Rotger, de Rosa Estaràs, de José M. Rodríguez, de molts alts càrrecs que han de cessar, per a constatar la magnitud de la tragèdia. Ningú no podia dissimular l´infern interior que els rosegava per dins ni el sotrac interior que patien.

És el moment de les crítiques i de les recriminacions. El que ahir semblava clar, un camí de roses, ara, quan Aina Calvo és batlessa de Palma i tothom ja sap que hi haurà governs de centreesquerra al Consell Insular de Mallorca i al Govern de les Illes, es converteix en un munt d´errors, grans com l´Everest. Com hem escrit més amunt, cents de dirigents i alts càrrecs polítics del PP, un exèrcit de directors generals, responsables d´empreses subsidiàries del poder polític, alts dirigents propers al Govern i a les conselleries, estan fent les maletes. Aquests prop de quatre-cents responsables de la política de la dreta illenca eren la columna vertebral, l´estructura sobre la qual basaven la seva prepotència els sectors més desenvolupistes de l´economia de les Illes. Amb la derrota política que ha patit i pateix el PP, no solament són amenaçats en l´usdefruit dels privilegis que gaudien, sinó, i això és el que realment importa a un sector prou significatiu del capitalisme nostrat, el que ha sortit tocat per sempre és una forma, errada a parer nostre, d´entedre quin havia de ser el model de desenvolupament econòmic, territorial, cultural i informatiu de les Illes.

El que és de mal d’entendre, com ho és que el PP no hagi sabut mantenir les formes amb l’aliada de molts d´anys, és l´estrany, curiós i esperpèntic procés de les "negociacions" de Matas amb UM. Trigar prop de tres setmanes per anar a veure la dirigent d´UM? A què treu cap aquesta rara forma de negociar sense negociar? O no veien que, a cada dia que passava, el PSOE, UM i el Bloc anaven llimant les diferències que tenien, concretaven àrees de gestió i enllestien el programa conjunt de govern? Quin miracle del cel esperaven Jaume Matas i els seus? Ara podem comprovar com tot un president de la nostra comunitat autònoma, a part de no saber com actuar en referència a les aliances polítiques, tampoc no havia anat als cursets de formació per a saber negociar. Sortosament per a l´esquerra institucional, per als nous gestors de les institucions, el PP no ha sabut fer els deures.