|
Les paraules passen com el temps Res no les atura en el camí de l'oblit Veus efímeres rondinen dia i nit i en un instant esvaeixen els moments. Emergeixen al vol dels sentiments per a expandir la joia i el neguit. Cerquen conhort que no troba el cap punit Cerquen suport en el cor de l'altra gent Cerquen,no troben, és difícil encertar, trobar el cau que trenca la solitud. I quan succeeix, no és el que pareix, i decebuts, només ens resta somniar.
Llorenç Buades 2005 |