Memòria històrica
La crisis del PCE a
les Illes i els prosoviètics del PCB-PCPE (Miquel Rosselló,
Lila Thomàs, Francesca Bosch, Josep Valero...) (i II)
Per Miquel López Crespí
http://www.mallorcaweb.net/lopezcrespi/
A mitjans dels anys vuitanta, la dreta,
malgrat l'èxit que per a ella significà el canvi de règim,
les continuades victòries electorals, portava -i porta cada
dia!- una intensa guerra ideològica contra les idees
d'autodeterminació, canvi i progrés social
Un dia de 1985, després de la ruptura amb el
PCE del PCIB, amb na Lila i na Lluïsa Thomàs, en Manel
Domènech, en Miquel Rosselló, en Rafel Morales, les germanes
Massanet (n'Assumpta i na Magdalena) i altres companys
decidírem muntar l'Ateneu Popular Aurora Picornell.
Na Francesca Bosch, com de costum, s'hi apuntà decidida i
ens ajudà en l'organització dels actes i cicles de
conferències. L'Ateneu Aurora Picornell va ser una
provatura de servar la memòria nacionalista i republicana de
les Illes, la història del moviment obrer i les idees del
marxisme per a les properes generacions de mallorquines i
mallorquins. Idees que, a mesura que es consolidava la
reforma del franquisme, eren oblidades per més i més sectors
de la societat.
A mitjans dels anys vuitanta, la dreta,
malgrat l'èxit que per a ella significà el canvi de règim,
les continuades victòries electorals, portava -i porta cada
dia!- una intensa guerra ideològica contra les idees
d'autodeterminació, canvi i progrés social. En fundar
l'Ateneu Popular Aurora Picornell sabíem que una
època grisa s'apropava. Es tornaven a cremar els homes i les
dones a la "civilitzada" Europa. A Dresden, Hamburg, Madrid
o París, s'hi feien fogueres amb llibres i persones. Els
atacs constants contra la immigració! Al×
lotells sense escrúpols, armats per misteriosos grups amb
prou diners, atacaven -ataquen encara!- a les nits les cases
en runes on es refugien els immigrats àrabs o sud-americans.
Francesca Bosch, una de les principals
impulsores de l'Ateneu, actuava com els antics cristians.
L'Evangeli portat a la pràctica lluny dels ensucrats sermons
de les trones, que només serveixen per a alleugerir la
consciència d'una societat egoista, només preocupada pels
diners i els aparells que es poden comprar als hípers. M'ho
digué moltes vegades, anant plegats a les reunions del Casal
d'Amistat Mallorca-Cuba, a les de l'Ateneu Aurora
Picornell (algunes de les quals fèiem a casa del
recordat company, el tinent Rafel Morales, espòs de
n'Assumpta Massanet): "Vaig perdre un temps preciós amb el
carrillisme i el reformisme, en temps de la transició. Ara
me n'adon que tota la vida vaig defensar una política errada
-l'eurocomunisme-. Unes posicions que l'únic que varen fer
va esser enfortir la burgesia, col×
locar ramats d'oportunistes a les poltrones institucionals,
debilitar les idees del marxisme i el leninisme entre la
classe obrera i el poble" (Última Hora, 12-II-84).
Na Francesca Bosch, després de la seva
ruptura amb l'eurocomunisme i amb el seu passat carrillista,
tengué posades les esperances de canvi del socialisme en les
reformes de Gorbatxov
Dins la línia de defensar aquestes idees de
justícia social i de combat permanent contra les
desigualtats organitzàrem la presentació de l'Ateneu. La
primera reunió informativa per a la premsa tengué lloc en el
local del PCB (carrer del Sindicat, 74, 1er, Ciutat de
Mallorca) a les 17h. del dimarts dia 5 de març de 1985. Ens
encarregàrem de la presentació Francesca Bosch i jo mateix.
Isabel Fernández i Joan Torres, del diari Última Hora,
cobriren la informació, que sortí publicada dia 6 de març de
1985.
En els darrers anys de la seva vida,
Francesca Bosch, ajudant a enfortir l'experiment del PCPE
(PCB), treballant activament per a l'Ateneu Popular,
dirigint Nostra Paraula, participant en les nostres
reunions de la junta directiva del Casal d'Amistat
Mallorca-Cuba, volgué recuperar el temps perdut quan cooperà
amb el pactisme antirepublicà de Santiago Carrillo.
Na Francesca Bosch, després de la seva
ruptura amb l'eurocomunisme i amb el seu passat carrillista,
tengué posades les esperances de canvi del socialisme en les
reformes de Gorbatxov. S'enfadava moltíssim si li insinuaves
que la situació, a la Unió Soviètica, era de restauració
capitalista. No suportava tampoc les crítiques a la
burocràcia que ella encara volia creure que no era tan
perversa ni degenerada com li contàvem. Creia fermament que
les reformes de Gorbatxov podrien salvar el socialisme del
fang i la brutor on havia estat portat per la nova burgesia
soviètica.
A les divuit trenta Manolo Càmara constatava
que havia perdut "la batalla dels locals". De mala manera,
en veure que ja no pot fer res, surt de la seu pegant una
portada i dient: "¡Habrá hostias!"
Però tornem als moments inicials de la
ruptura del PCIB amb el PCE eurocomunista. Francesca Bosch,
amb veu emocionada, em va telefonar a les cinc de
l'horabaixa del dimecres dia 6 de juny de 1984. Jo escrivia
com de costum al meu despatx del carrer d'Antoni Marquès, i
malgrat mai no havia tengut res a veure amb els dirigents
del PCE que havien abandonat la lluita per la República i el
socialisme (entès com a lluita pel poder dels treballadors),
vaig pensar que era el meu deure mostrar la meva solidaritat
activa amb el grup de companys (autèntics revolucionaris;
alguns d'ells mai no havien militat en el PCE) que
envoltaven els que es volien escindir i crear una nova
organitzaió que lluitàs per la República, l'autodeterminació
i el socialisme. Quan vaig arribar al local del PCIB del
carrer del Sindicat, la seu del PCE ja era ocupada pels
futurs "prosoviètics". A les divuit trenta Manolo Càmara
constatava que havia perdut "la batalla dels locals". De
mala manera, en veure que ja no pot fer res, surt de la seu
pegant una portada i dient: "¡Habrá hostias!".
Més tard en Manolo va anar a cercar més
eurocomunistes que, molt enfadats pel que s'esdevenia davant
els seus ulls, encerclen el local, amenaçant no deixar
entrar ni sortir ningú. Hi ha crits i per uns moments pens
que els amics de Càmara i Vílchez assaltaran el local i
agrediran físicament Miquel Rosselló, Gaspar Soler,
Francesca Bosch, Sebastià Bauçà o Xisca Oliver. Després de
parlar una bona estona amb Francesca Bosch i valorar la
situació, decidesc que és hora de marxar. Sortosament no hi
ha hagut assalt ni cap agressió física, malgrat els crits
dels eurocomunistes contra els que romanen dins la seu són
constants i augmenten per moments d'intensitat.
Un poc més tard el grup Càmara-Vílchez
decideix aïllar els militants del PCIB i els tallen el
telèfon. A partir de les vint hores les comunicacions amb
l'exterior (el cercle encara continuava quan jo vaig poder
abandonar el local rebent alguna empenta per part dels
"vigilants" eurocomunistes) es fan mitjançant un
"walkie-talkie" que algú ha deixat a Miquel Rosselló.
La maniobra de "recuperació" del local no va
funcionar perquè en Càmara mai no va poder reunir tants de
militants com Josep Valero i Francesca Bosch. Dijous, dia
set de juny, ja hi havia més de cent homes i dones donant
suport a l'escissió del grup de Miquel Rosselló.
Aquella mateixa nit, a les quatre de la
matinada, en Manolo Càmara i els seus rompien els panys de
les portes del local del PCE del Fortí i l'"ocupaven" de
forma violenta
Aquella mateixa nit, a les quatre de la
matinada, en Manolo Càmara i els seus rompien els panys de
les portes del local del PCE del Fortí i l'"ocupaven" de
forma violenta. Trenta minuts després hi compareix en Miquel
Rosselló amb el contracte del lloguer i acusa Càmara d'acció
il× legal que pot ser denunciada
davant els jutjats. La denúncia de Miquel Rosselló contra
Manolo Càmara es fa efectiva (consulteu el número de
Nostra Paraula abans esmentat) al jutjat de guàrdia de
Ciutat a les nou del matí. En Miquel Rosselló lliurà a les
autoritats judicials l'inventari complet de mobles i altres
propietats que hi ha en el local per si de cas els
"reformistes" han robat res. Són dies de màxima tensió entre
ambos grups enfrontats.
En un escrit referent a l'estat de les
finances del PCIB publicat en el número 12 de Nostra
Paraula (pàg. 14) podem trobar unes paraules de la
responsable del tema que ens informa a la perfecció de com
va acabar "la batalla dels locals". Diu Xisca Oliver, com
aquell que no diu res: "Quedan en poder del PCIB, los
locales Sede Central, Fortí, Andratx y Sede Menorca. Quedan
en poder de la llamada 'Comisión Permanente', los locales de
Inca e Ibiza (ciutat)".
Diumenge dia deu de juny la ruptura del PCE
és una realitat. A les deu del matí es reuneixen comissions
del PCB d'Ignació Gallego i del PCIB, que ja és en mans de
Josep Valero, Francesca Bosch i Miquel Rosselló. El Comitè
d'Unitat PCB-PCIB és format per Enrique Acosta, Juan Barea,
Francesca Bosch, José Carmona, Francesca Oliver, Xavier
Pellicer, Miquel Rosselló, Juan Sánchez, Llüisa Thomàs i
Josep Valero.
Posteriorment als esdeveniments que hem
resumit una mica més amunt, tengué lloc un míting "per la
unitat dels comunistes" al cine Born de Ciutat; hi ha unes
interessants fotografies al número 13 de Nostra Paraula
(primera quinzena de juliol de 1984). Consolidada la ruptura
amn l'eurocomunisme vengué a Palma Ignacio Gallego,
secretari general del PC (nom que llavors duia el partit
prosoviètic espanyol) i en el míting contra l'eurocomunisme
carrillista intervingueren Enrique Acosta (encara secretari
general del PCB), Josep Valero (com a secretari general del
PCIB) i Xavier Pellicer, en nom del CJC (Cercles de Joves
Comunistes). El final de l'eurocomunisme semblava un fet
irreversible, ja que, a part del nucli històric del
carrillisme illenc (Valero, Bosch, Rosselló, Thomàs...),
nombroses agrupacions del PCIB iniciaven igualment el camí
de la ruptura definitiva amb tota la política carrillista.
Aquestes agrupacions eren les de Maó, Santa Eulàlia, es
Fortí, Son Cladera, Universitat, s'Arenal, Andratx, Calvià,
Marratxí, Llucmajor, Campos, Santanyí, Manacor, Capdepera,
Esporles, Sóller, Pollença, Coll d'en Rebassa, Agrupació
Centre, Inca i les d'Eivissa.
Josep Valero va llegir l'informe polític que
consagrava la definitiva ruptura amb els eurocomunistes
L'acte final de la consolidació dels PCPE-PCB
a les Illes s'esdevingué una mica més endavant, en la "Conferència
d'Unitat" que tengué lloc els dies 28 i 29 de juliol de 1984
a la Casa del Poble d'Esporles (Mallorca). Josep Valero va
llegir l'informe polític que consagrava la definitiva
ruptura amb els eurocomunistes. Diu Valero (Nostra
Paraula, número 15): "En las Baleares se ha dado el
primer caso de que un partido autónomo del PCE ha roto con
la dirección central y ha iniciado un proceso de unidad con
la organización del PC de Balears". I afegeix, incidint en
la crisi general de l'eurocomunisme (del qual el mateix
Valero havia estat un destacat dirigent): "...la crisis del
PCE y del eurocomunismo, lo invalidan para vertebrar la
opción aglutinadora de la izquierda. El PCE es hoy una
maquinaria electoralista, que huye de cualquier
planteamiento teórico riguroso y que trata de paliar el
fracaso...".
L'editorial de Nostra Paraula, número
15 (agost 1984), confirmava sense lloc a dubtes la ruptura
finald el PCE a les Illes. Deia l'editorial: "Hemos
realizado la Conferencia de Unidad [Esporles], en el mejor
ambiente de optimismo y camaradería. El proceso que se
inició el 7 de junio con el documento de ruptura ideológica
y orgánica con el PCE, ha culminado con la aprobación del
material de la Conferencia y la elección de los nuevos
órganos de dirección. Por unanimidad y gritos ¡PCB, PCB,
PCB...! quedó aprobado nuestro nombre: Partit dels
Comunistes de Balears". I acabava: "Limpios de polvo y paja,
limpios de 'eurocomunismo' i 'eurorenovadores', reafirmados
nuestros principios marxistas-leninistas... ahora... ¡a
trabajar!".