KALISE-MENORQUINA: GELATS CALENTS

El nostre company DIEGO MOYÀ ha estat acomiadat per al direcció de KALISE MENORQUINA, empresa de gelats, en la que treballava des de feia més de quinze anys. En els temps que corren, podríem considerar aquest com un acomiadament més, però no és així. Perquè en Diego no ha estat acomiadat per incompliment de les seves obligacions, ni per ficar la mà al calaix, ni per cap altra falta o violació de la llei. A Diego l'han engegat aplicant-li un "acomiadament objectiu", basant-se en l’art. 52.c de l'Estatut dels (o contra els) Treballadors, per una "ineptitud sobrevinguda". Eufemismes amb els quals se solen dissimular segons quines actuacions.

Els fets són: Diego va sofrir un infart de cor, del qual afortunadament es troba recuperat, segons els informes de la Seguretat Social. Però com el servei de prevenció de l'empresa informa que "la realización del desarrollo del trabajo habitual desempeñado actualmente puede entrañar riesgos propios o para terceras personas", li declara "APTO CONDICIONADO", i KALISE MENORQUINA aprofita aquesta circumstància per acomiadar-lo sense més, amb la indemnització de vint dies de salari per any de feina, la més barata.

A més, ho fa d'una manera cruel i cínica. Si Diego té un problema de salut (fet que, fins i tot, està encara per determinar), l'empresa, en lloc d'ajudar-li a superar-lo (o si més no permetre-li que es pugui acollir, tot esperant recuperació, als protocols de baixes ILT de la Seguretat Social, que per això pagam les quotes els treballadors), li treu el seu únic patrimoni, el lloc de feina. I damunt, volen fer creure que ho fan en funció de "la obligación que la Empresa tiene de vigilar y velar por la salud de los trabajadores"(sic), com s'expressa en la mateixa carta d'acomiadament. O sigui, que la millor manera que té KALISE MENORQUINA d'evitar-li a Diego riscs en el treball, és deixar-lo sense treball.

Però totes aquestes misèries no ens han d'impedir tenir ben clares les veritables causes per les quals en Diego, persona íntegra i lluitadora, ha estat acomiadat. Ell ha estat, al llarg de tots aquests anys, potser la persona més compromesa en la defensa dels drets col•lectius dels treballadors de LA MENORQUINA. Ell ha dut el pes de la reivindicació, de les nombroses denúncies davant la Inspecció de Treball i el Jutjat del Social, i ha fet millorar de manera substancial les condicions de feina, fa un temps tercermundistes, al si d'aquesta empresa.

Ell ha representat a la CGT en KALISE MENORQUINA, i ha estat la persona decisiva per consolidar, amb molts d'esforços i lluita, la Secció Sindical de la CGT. Fins al punt que, a pesar de tots els entrebancs i joc brut duts a terme per la Direcció de KALISE MENORQUINA, els treballadors ens han donat la confiança i la majoria del Comitè d'Empresa, en les darreres eleccions sindicals. Per tot això no volen en Diego. Aquestes són realment les causes del seu acomiadament.

Per descomptat, el nostre company ja ha interposat la corresponent demanda davant el Jutjat, contra aquesta cacicada. Però, independentment del procés judicial, a tots nosaltres ens correspon la tasca de fer efectiva la solidaritat necessària, per a aconseguir que en Diego torni al seu lloc de treball, fins i tot sense haver de menester passar per davant dels jutges.

Aquest acomiadament no només afecta en Diego, no només a la plantilla de KALISE MENORQUINA, no només a la CGT. Aquest acomiadament afecta a tots els treballadors, i a tota la societat. No podem consentir que Diego, ni cap altre treballador o treballadora, es vegi en el carrer per aquests motius. Aquesta història fa palesa la manca d’ètica i d’escrúpols de bona part (per desgràcia, no són pocs) del món empresarial. En Diego ha de tornar a la seva feina, i ens jugam molt amb això. Diego no estarà tot sol. Diego som tots i totes.

Pep Juárez,
Secretari d’Acció Sindical de CGT-BALEARS.
Octubre de 2009.