Taula rasa

No puc parlar
amb orgull
del passat.
No puc dir
que n'he fet
taula rasa
quan em puneix
la memòria
en el cap
i em castic
cada dia
que passa.

Creix
la ferida
oberta en el cos,
mai no es tanca
i la carn
lenta es llaga.
Una angúnia
em nega
el repòs
i encadena
una vida
que avança.

No puc gaudir
encara del conhort
que per l'oblit
la distància
ens procura,
però sé bé
que en el llit
de la mort
tot és efímer
i l'ànsia
no dura.

Visc
amb consol
l'esperança
que neix
de malferir
l'enemic
que m'atansa.
Ell impedeix
superar
la recança
i obrir-me el pas
quan el temps
més m'escurça.

Amb dolor
he bastit la muralla
que amb fortalesa
i vigor
em defensa
de l'escomesa,
que produeix
la baralla
d'una batalla
que el cor
ha de vèncer.