Any 1600 AC-Necròpoli de Cala sant Vicenç.

Any 123 AC-Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Balearicus emprèn la campanya contra la pirateria a les Balears, i després de la conquesta fa poblar Palma i Pollentia amb 3000 colons romans procedents d'Ibèria. També va fundar els municipis llatins de Cinium i Tucim i va federar la població de Boccoris. Estrabó (111, 5, 2), Florus (I, 43) i Orosi (V, 13, 1) justifiquen la conquesta per la presència de pirates en aigües balears que hostilitzaven les naus romanes.

Any 10 AC- D'aquest any és la tabula romana trobada a can Cuirassa, en el Port de Pollença.

Any 6- Planxa de bronze de Boccoris. Els Boccoritans coopten el senador Marc Atilius Vernus.

•  M • A E M I L I O • L E P I D O • L A R R V N T
  C O S
  K • M A I S
  E X • I N S V L A • B A L E A R V M • M A Y O R E • S E N A T V S
  P O P V L V S Q V E • B O C C H O R I T A N V S • M • A T I L I V M
  M • F • G A L • V E R N V M • P A T R O N V M • C O O P T A •
  V E R V N T
  M • A T I L I V S • M • F • G A L • V E R N V S • S E N A T V M
  P O P V L V M Q V E • B O C C H O R I T A N V M • I N • F I D E M
  C L I E N T E L A M Q V E S V A M S V O R V M - Q V E - R E C E P I T
  E G E R V N T
  Q, C A E C I L I V S                                      QVINCIVS
  C . V A L E R I V S                                        ICESTA
  P R A E T O R E S

28 de novembre de 1230-Els frares del Sepulcre obtenen les alqueries de Xelor, Alfiça, Jardelas i Santarxeri a Pollença.

Maig de 1231-Mor Abú Alí Umar ben Ahmed ben Umar al Amirí a la presa cristiana del castell de Pollença.

Dia 20 de març de 1241 Berenguer Moragues compra dos molins de Pollença al comanador del Temple Fra Dalmau Fonollar.

Any 1249- A Tunísia governa Abou-Abd-Allah-El-Mostancir, fill d' Aboü-Zakaria. És el "Gran Miromomelí", espòs de Na Rocaia, reina suposadament segrestrada a Pollença i convertida a l'islam.

Any 1252-Constància de l'existència de l'imatge de Nostra Senyora del peu de la Creu a Pollença.

26 de gener de 1337-Roger de Rovenach ordena al batle de Pollença Seguí Sa Canal que no permeti a la Casa del Temple la venda del seu vi contra la forma establerta en la ordinació reial de 21 de febrer de 1336.

març de 1337-Baralles a Pollença de Bernat March contra Folquet Bodor i Bernat Saig fan intervenir el lloctinent.

1 de març de 1343-Bartomeu Barceló, mestre d'aixa, obté el pagament per a l'obra de les caixes dels dos trabucs per al setge de Pollença.

14 de maig de 1343 Jaume III, rei de Mallorca, desembarca a Pollença per a la defensa dels seus interessos contra els del rei Pere, de qui és vassall infidel, després de la seva aliança amb el comte de Foix.

30 d'agost de 1343- Pere Conanglell és nomenat alcaid del castell de Pollença després de la capitulació. Pasqual Picornell cobra per la seva participació en el setge. Es fa inventari. L'alcaid rep en el relleu 20 cuirasses amb mitges mànegues guarnides amb canemàs amb els símbols reials al davant i al darrere, set capells de ferro amb els símbos reials a cada costat, 20 capellines de ferro entre les envernissades i les guarnides a l'interior, cinc ballestes d'estrep, cinc crocs guarnits de draps d'estopa i de canemàs, 27 pavesos reials centrats amb rodes blaves i amb l'escut reial al mig...

1 de febrer de 1383- Pollença té 69 esclaus sards , 62 homes i 7 dones.

4 de juny de 1455-El picapedrer Joan Company contracta amb el secretari reial Francesc Aixaló la construcció d'una torre de defensa a l'alqueria de Formentor, propietat d' Aixaló. (ARM, Prot. I'-103, 61-61 v.).

14 d'octubre de 1529

Inventari de las cosas atrobades en lo Castell Reyal de la present vila.
Die jovis xiiij mensis Octobris anno 1529.
—Los dits dia y ayn á virtud de letra tramesa per lo N. S. D. Gregori Burgués Alcait del Castell Reyal de Pollensa al honrat Nanthoní Comellas, Loch avent seu y sote castellà y
requesta feta per dit Comellas, jo Antoni Aulí nott. publich secretari ó scriva real de la vila de Pollensa, per mi fonch proveit á la descriptio é inventari de las coses atrobades en dit Castell Real ab interventio dels honrats en Francesch Comellas taxidor é Antonio Martí Tonet prohomens convocats.

En la Sala.

Primo. Una caxa, ampla, larga, veya, de pi, dins la qual ha una trompeta troncada en trosos; de vella no serveix.
It. Desset pedrés buidadesde pasavolant.
It. Vuit pasadors sens ferros tots, salvo un ab ferro.
It. Una gerra, tanor de dos quartants, de terra blancha plena de pólvora de bombarda.
It. Altre gerra poqueta, ab la, ha circha dos lliuras de pólvora dita.
It. Un libant de canyom vey y una braga qui no serveix.
It. Dos corns un gros é altre poquet.
It. Un pages de tanir lo lum.
It. Una pastera veya foradada qui no serveix.
It. Un banch de largaria de set ó vuit palms de pí.
It. Altre banch curt patit de pí vey.
II. Duas molas patitas qui es molí de ma.
It. Dos picons de picar ó fer trespol.
II. Un lumaner de ferro dolent.
It. Dotse cervelleras entre agudes é planes,veyas, foradades, molt dolentas.
It. Quinsa collars de lanna de ferro, fornits de canyom, lot vey y no serveix.

La casa dins dita Sala.

Primo. Un lit de pí vey pla ab sa márfaga de canyem, veya squinsada.
It. Dos banchs de largaria de vuit ó nou palms de pí.
It. Quinsa cuyrases veyas que no serveixen.
It. Un sperit vey de parar ballesta qui ja no serveix; es dolent.
It. Un torn de ferro de parar ballesta, vey qui no serveix ab sas tayol...
It. Una coffa de altre y semblant torn.


En casa de la Cuyna.

It. Un pasavolant, te lo másele y lo sep sclafat.
II. Dos arcabusos curts cascun ab son sep.
It. Vuit postetas dolentas y un tros de cayrat de poll.
It. Una scala de poli ab 12 scalons.
II. Dos trosos de libant de spart vey.
It. Tres posts veyas y coreados de lit.
It. Dos picons de fer trespol.

La casa del sota-Castellá.

It. Un lit de pi vey pla sens márfaga.
It. Un banch de pí de largaria de 8 á 9 palms.

La casa del Molí.

It. Un molí de sanch ab son forniment.
It. Tres pichs de picar dit molí.—¿Es tremat?
It. Un parpelet de dit molí.—¿Es tremat?

La Iglesia dita Sant Gabriel.

Primo. Un altar de fust, dos canalobres de fust, radons, gornits de ferro.
It. Una creu poqueta ab son crucifix que es romput te la rabasa de fust.
It. Lo retaule dit S. Gabriel, plagadis molt vey.
It. Una eren de fust poqueta.
It. Una cuyrasa de altar, molt dolenta qui no serveix.
It. Un pali de drap de lli vey qui no serveix.
It. Una caxa patita veya, y dins las qual foren las coses saguents:
Primo. Un misal de pregami de forma manor, cubert de posts.
It. Un coxi de dit misal cubert de vallut ó brocat ja vey.
It. Duas casullas, una de drap de lí, laltre de satí ó tafata de color groch, vermell,blanch y blau ¿vell?
It. Uu amit, un singell y un camis veys.
II. Un pali de satí de dits colors vey.
II. Duas tovallolas, la una de drap de lí,laltre morischa veyes.
It. Tres tovayolas de drap squinsadas.
It. Una cuyrasa de canyom vey, squinsada.
II. La ara ab un drap de lí cuberta.
It. Lo evangeli de S. Johan ab se cuberta de seti carmesí hont stan los corporals.
It. Un galser ab sa patena de argent ab lo sanyal real y de taveyola cubert.
It. Una lantia de vidra ab se cadena de lauto.
It. Una squella poqueta.
It.Una capséta per tanir formas ó ostias.

6 de desembre de 1564 - Les monges del Puig de Pollença escriuen al seu procurador mossèn Salvador Martorell i descriuen l'església que és de dues capelles, dedicades a l'Assumpció i a la Passió, amb un cor de 24 cadires i bancals on hi caben 30 religioses. A l'església hi ha set altars tots destroçats, així com els reixats.

El dormidor té una trentena de sales, i n'hi ha 40 per les monges i un refectori on hi caben 100 persones. Disposen de forn, despensa i set cisternes. En total refereixen que en el monestir hi caben 150 persones.

Les monges del Puig, obligades després a residir a Ciutat eren Barbara Pont, Pereta Pont, Catalina Miró, Paula Descós, Elianor Cós, Joana Pacs, Joana Rossinyol, Pereta Martorell,Anna Martorell, Francina Bonapart, major, Francina Bonapart , menor,  Ángela Severiana, Maria Anna Cabrera, Beatriu Cotoner, Prudència de Villalonga, Agnès de Villalonga, Joana Gual, Margarida Anglada, Francina Puig, Joana Santjoan, Joana Axartell, Joana Angelats, Beatriu Sureda, Francina Clapès, Paula Roig, Francina Truiols, Caterina Miralles, Isabel Catlar, Vicença, Santmartí i Magdalena Tornamira.

Pels seus cognoms és clar que es correspon a un monestir per a la gent rica.

26 de juny de 1685

Inventari de tot lo que al present se troba en el castell de la present vila de Pollensa rebut á requisicio del honor Martí Rull alias famella
llocht de castellá del dit castell en presencia del honor M.Juan Baptª Caneves Batle Real lo present y corrent añy en la matexa vila.

Dia 26 mensis Juni año á nat. Dñi 1685.

Primo. Se ha trobat que continuas en el present inventari en lo dit Castell dos éspingars ab caxes velles sens vaquetes, las caxas
una rompuda y la altre casi espeñade y serpentins espeñats y un sens cubertor de tal manera que nos troben per tirar en manera alguna.
ítem dos forquetes de dits espingars velles y dolentes de las cuals ni ha ya una espeñada del tot.

ítem vuit balles de la peste.
Ítem dos corretjes de ferro qui eran de la peste.
ítem duas molas de molí y altres dos molas de molí de sanch.
ítem una campana petita sense llengue.
ítem en dít Castell lo die present no se troba pólvora alguna.
ítem las portes foranes de dit Castell apenas se poden tancar per cuant á una de ditas portes hi falta un gaufo y una corretje de ferro.

Testes Cristofons Vila.

1920: Drassana de Pollença