Monedes
Una lliura mallorquina equival a 20 sous .
Un sou equival a 12 diners
L'any 1371, un florí es canviava a raó de 14 sous i 8 diners

Mesures
Jovada:1136,4989 àrees.
Una jovada són 16 quarterades.
 Quarterada:0,71 hectàrees o 7.103,11m2.
La quarterada té 4 quartons (16 horts).
100 destres fan un quartó (o 4 horts).
6 destres fan un tornall.
Un destre són 4m 21 cm.
Una cana són 8 pams o 1,564 metres.
Una cana tortosina són 1,555 metres.
 Un pam de cana ( 0. 02444 m2) són 4 quarts.
Un pam de Montpeller fa 0,2625 m3.

10 garbes fan un cavalló.
Una garba són 12 manats de joncs.
 1 rova són 10 quilos, 400 grams..
 4 roves fan un quintar
100 lliures fan un quintar berber.
5 quintars fan una esporta.
15 quintars fan un pont.
3 quintars (300 lliures) fan una càrrega.
Un quintar equival a 40,7 quilos.
Una grossa és una dotzena de dotzenes (144 unitats)
  6 barcelles (70,34 litres)  fan una quartera
 6 almuds fan una barcella (11,723 litres) : Una barcella d'ordi servia per alimentar una somera durant tres dies.Un mul solia menjar 7 almuds de civada per dia.
Un almud són 1,954 litres.
  Una somada (99,48 litres) té dos odres o 24 quartans.
Un odre (49,74 litres) té tres mesures que són 12 quartans..
Una mesura són 4 quartans (16,58 litres)
Una arrova són 3 quartans, 12,435 litres, 25 lliures i 10.173 kilògrams.
Un quartà té 9 lliures que són 4.145 litres.
Un quartí de vi equivalia a 20,28 litres.
Un quarter de vi equivalia a 3,12 litres.
Un quartinel·lo de vi equivalia a 5,07 litres.
 12 unces (400 grams)  fan una lliura (0,46055 litres)
Unas unça fa 0.0333 kilògrams.
 12 mesures de llet fan un cadaf.
6 mesures d'oli (dos odres) fan una somada (99,48 litres).
36 lliures olieres fan un quartà.
Una lliura oliera equival a 0,46 litres.
Una bóta d'oli (455 litres) equival a 110 quarteres o 9 quintars de València.
Un cafís són 3,5 quarteres.
Una quartera està formada per 6 barcelles i 36 almuds o 70,30 litres o 5 roves.
Quatre quarteres fan una salma de Sicília.
Una salma correspons a 16 turmens.
Un modí de sal equival a 932,25 litres o a 9,5 mines.
Un turmen equival a 15,6 litres.
Un carretell tenia una capacitat d'uns 30 litres.
Preus i salaris
Dia 12 de març de 1247 Perico de Santmartí es contracta de sabater amb Guillem Oliveres per 12 diners al dia (un sou).

Dia 15 de març de 1247 Pere Pereres es contracta de sabater amb Guillem d'Oliveres per 6 diners al dia (mig sou) , menjar i vi.

7 d'octubre de 1247 Jacob de Bargagi es contracta com assalariat de Joan de Sant Martí a Andratx per 30 sous, calçat i roba.

Any 1341- La quartera de blat es paga a 12 sous a Sant Joan.

Any 1342- La quartera de blat a Sant Joan val 12 sous.

Any 1344- Ramon Vernet, mestre de gramàtica de la catedral té un sou de 15 lliures anuals.

Any 1346 - El rei Pere crea el florí d'or que té un valor equivalent a 11 sous de Barcelona, 15 de Mallorca i 8 d'Aragó.

20 de setembre de 1366 - La coca de Berenguer Saragossa descarrega en el moll de Ciutat 138 bótes de vi calabrès valorades en 406 lliures. (ARM, RP 1108,f.11 v).

 8 de juliol de 1389- Que la quartera de cals no 's vena sino a xiiij diners, e la mesura de guix a X diners.

L'any 1393  Arnau Gonella capta oli a Inca, Binissalem,Bunyola i Sóller a benefici de l'obra de la Seu i l'oli es ven a dos sous i 9 diners per quartà. El mateix any es capta forment que es ven a 14 sous la quartera, Cent ous es venen per 5 sous i 6 diners. La barcella de guix es paga a 10 diners, la quartera de cals a 14 diners ; la dotzena de pedra de Portals es paga a 5 sous Dues senalles cordades per obres de la pedrera costen 1 sou i 8 diners.(ACM Llibre 5 del Llibre de Fàbrica 1709, f. 57,60,63, 84v,88v.89)

  
20 de març de 1397 - Un real mallorquí equival a 15 sous de Barcelona.

15 de maig de 1415 - A instància del fuster Joan Cifre s'ordena a Joan Salvador, rector d'Huyalfàs que pagui els 28 sous d'un llit de posts que ha comprat.
23 de juny de 1426 - Es paguen a mestre Jaume Anget un sou i sis diners per tres senalles d'espart per a l'obra de la Seu.(ACM;Llibre de Fàbrica 1725 Llibre XIV f.98).

11 d'octubre de 1426- Es paguen a Jaume Anget per a l'obra de la Seu 7 sous per 50 teules, a raó de 14 sous per 100 teules.(ACM;Llibre de Fàbrica 1725 Llibre XIV f.121). Jaume Anget treballa a 5 sous i 6 diners per jornal, igual que Blai Tarragó, Nicolau Mestre,Guillem Rovira, Pujol i Oliver. En Simó Pou treballa a 4 sous 6 diners per jornal, en P. Millorat a 4 i en Domingo, sard a 3 sous. Els calafaters Joan,P.Bujosa i Jaume Figuerola treballen a 7 sous per jornal. (ACM;Llibre de Fàbrica 1725 Llibre XIV f.125-128)

Any 1427- Simó Guillem, mestre de gramàtica de la Seu cobra 25 sous mensuals.

Any 1427- Per un ase negre es paguen 50 sous que equivalen a 10 jornals.
 
24 de maig de 1448-Jaume des Mas i la seva dona Caterina, reben de Joan Sagrera, lapiscida habitant de la parròquia de Felanitx 60 lliures per seixanta quarteres de forment. (ARM, Prot. M-171, f. 109v.)

7 de febrer de 1450 - Pere Arbona, picapedrer de Fornalutx, ven amb altres persones 36 quartans d’oli al mercader Gabriel Pardo per preu de 45 lliures. (ARM, Prot. F-96, f. 93v-94.)

16 d'abril de 1450 : Manuel Marcó, saboner, i la seva dona Eulàlia, venen unes cases al picapedrer Pere Vicenç situades a la parròquia de Sant Nicolau a l’illa del Port Fangós per preu de 35 lliures. (ARM, Prot. F-96, f. 107v-108).

Any 1451 - El preu de la mà d'obra esclava per any era de 18 lliures a un sou per jornal.

1 de febrer de 1460 - Jaume Masip, habitant d’Inca i Bartomeu Pons, ciutadà de Mallorca confessen deure a Pere Safortesa, 18 lliures per preu de vint quarteres de forment de Sicília. (ARM, Prot. C-115, f. 31-31v.)

26 de març de 1460 - Miquel Sagrera el vell, picapedrer de Ciutat confessa deure a Pere Guialseny, mercader ciutadà de Mallorca 4 lliures per preu de quatre quarteres de forment de Sicília.(ARM, Prot. C-115, f. 26.).
 
8 d'octubre de 1460- Joan Marí, Gabriel Homar i Arnau Santandreu, tots de Petra, venen al mercader Cristòfol Vital 35 quintars de llana a 95 sous el quintar.(ARM, Prot. C-115, f. 233.).

30 d'octubre de 1471 -Pere Sunyer i Pere Truyol de Felanitx venen a Mateu Andreu, mercader, 3 quintars de llana blanca a raó de 5 lliures i 10 sous el quintar. (ARM prot. Joan Porquer P-366 f. 115)


Any 1479-Les prostitutes han de pagar 8 diners al dia per l'acollida a l'hostal del Bordell.

Any 1482 - Una quartera de blat val de 8 a 10 sous. (Els censals que rebia la col·legiata de Lluc per propietats suposaven 2.986 sous).

15 d'octubre de 1501 — Daniel Pou, picapedrer de Mallorca, lloga a Nicolau Truyol de Tortitx 100 ovelles per 100 sous, durant un any a partir del passat Sant Miguel. (ARM prot. Miguel Mulet M-627 f. 79)
Any 1506 - El jornal d'un fuster costa 5 sous i 8 diners i el mateix un jornal d'un mestre picapedrer. El jornal d'un manobre amb abeuratge costa 2 sous i 8 diners o tres sous, tres diners . Una senalla val 9 sous. Un graó d'una escala, 3 sous. Mitja quartera de calç val 8 sous. Tres somades de grava valen 3 sous i 6 diners. Cinc barcelles de guix valen cinc sous. Sis somades de pedres per empedrar costen 4 sous. (ARM, Prot. R-574, fulls solts foliats com 63-66v.)

Any 1522 - A raó de 4 lliures per somada és el preu que es paga Inca per l'esplet de raïm en temps de la Germania (AR 271 foli 116 ).

7 de gener de 1551 -Item a VII Janer MDLI. Par dotse quarteras ordi concordaren los Jurats par las garbes ó cavallons que manjaren los cavalls qui vangueran per socorro lo dia de la desgrasia fi la posasio de Gommar á nou sous la quartera.

4 d'octubre de 1552- La quartera de blat de Mallorca val 50 sous i no s'en troba.

8 de febrer de 1559 - Una flassada cardada val 2 lliures i 12 sous.
Any 1572- Per treballs en el forn de calç per a l'església nova d'Artà, Antoni Blanes cobra 4 sous i 4 diners per tres jornals (AMA-Clavaria-1572-1573).

17 d'agost de 1585 - Marianna, esposa del mariner Antoni Palau, captiu dels moros, compra la meitat d'una barca de pescar amb 5 bancs i 4 parells de rems al pescador Antoni Tolrà, per preu de 50 lliures (ARM, P,R-69.f-59)

14 de setembre de 1625 - "Jo Jaume Blanquer sculptor fas testimoni com lo señor Antoni Carbonell preuere a pagat xexanta y tres lliuras sinch sous y dos dines dich 63 II. 5 s. 2 d. so es a Joan Denús alias mavat de Santenii y a Guillern Oliver de dita villa per lo trencar y aportar a mar a caragador tretza dotzanas de pedra de diuersas midas, vint y nou lliuras y deuuyt sous so es lo trencar de la pedra a 24 sous la dotzana y lo port de dur a caragador a 22 sous la dotzana y mes dues lliuras per ajuda de costa per lo astraordinari de las pesas grans. Mes a pagat a mestre Miquel Garcia per lo port de la dita pedra de dur de Santeniy an al moll vint lliuras sinch sous y dos que es a 11 reals castalans la dotzana. Mes a pagat sis lliuras deset sous y sis dines per lo port de aquella desdel moll fins a Sta. Magdalana y mes tres lliuras quatra sous y sis d. per la manjua a Santeniy de carates y trencados y mia an Santenii y de mossen Antoni Rossello an Santeniy, que totas ditas partidas après juntas fan dita suma de xexanta tres lluras sinch sous y dos dines la qual pedra a de servir per la asersa pagat dit diner an presencia mia fas lo present vuiy a 14 de setembra 1625."

Any 1656- Una senalla de gel val 13 sous i 6 diners.  Un mestre picapedrer cobra 9 sous de jornal i un manobre 4 sous i 6 diners (AMP, 1382).

 Any 1750-"En lo any 1750, heya agut tanta falta de víveres en Mallorca, que el blat anave a 14 y a 15 sous la barcella y los ous de galline estentissos, qui en los anys antecedents anaven a un sou la dotzena, anaven en este any 1750 a rauo de 5 sous la dotzena que ve a rauo de 5 diners cade ou." (Noticiari del doctor Bartomeu Bennàsser de Gabellí).

9 de novembre de 1800 - Un document de Gerónimo de Guzmán "Guarda Almacén Provincial de Artilleria del Reyno de Mallorca" referit als jornals i compres fetes per a les obres en les mines d'Es Fortí (Hornabeque) sabem que els jornals es pagaven entre 6 sous (576 jornals) i 7 sous, 6 diners (2286 jornals). Els soldats (1751 ,5 jornals) cobraven 3 sous per jornal i els presos (245 jornals) a 1 sou i 6 diners per jornal.Els mestres picapedrers cobraven 12 sous i 36 diners per jornal (121 jornals) i els manobres entre 7 i 9 sous per jornal. Les senalles d'espart (300) comprades a Miquel Clar costaren 37 lliures i 10 sous.(BSAL de 1918,pàgina 215).

Any 1811-El blat, que en els primers anys del segle es venia á 22 sous la barcella, va arribar á vendre's á 3 lliures 12 sous; el candeal; que es venia en iguals dates á 25 sous, es va despatxar á 4 lliures 7 sous; l'ordi á 2 lliures 10 sous; la palla á 1 lliura 10 sous per arrova.

28 de juny de 1850 - Es contracten llubiners en atur a 4 sous el jornal de treball en la carretera d'Alcúdia a Pollença.

18 de març de 1886 - En el Mercat d'Inca la quartera de blat es ven a 18 pessetes, la quartera de faves per cuinar a 16,05 pessetes, la de ciurons a 22 pessetes.

24 de juny de 1879 - El quintar de garroves de Mallorca es ven a 25 reials, a 26 el de Tortosa i a 27 el de Vinaròs.

Maig de 1907 - Les ametlles es cotitzen de 25 a 30 pessetes la quartera, i l'ametlló aa 92 ptes. el quintar. El blat es paga a 14 pessetes la quartera. (La Aurora)
Gener de 1937

EL JORNAL DE UN BRACERO, A CINCO
PESETAS
El Ayuntamiento (de Manacor) acuerda fijar en cinco
pesetas el tipo de jornal regulador de un
bracero, a efectos de pobreza en los expedientes
de quintas.

PRECIOS DE TASA
A lo largo de enero, la Junta Provincial
de Abastos señalaba los siguientes precios
de tasa al consumidor:
— Bacalao seco: 3'50 pts. kilo.
— Bacalao remojado: 2'60 id.
— Manteca de cerdo: 3 pts. kilo más impuesto
municipal.
— Embutidos: 275 id. más impuesto municipal.
— Bacalao clase extra, seco: 370 pto.
kilo.
— Pan blanco, en
kilo: a 0'75 pts. kilo.
— Pan blanco en piezas de menos de
medio kilo: 0'80 pts. kilo.
— Pan de barra (lujo):! pto. kilo.
— Panecillos de 100 gramos: 0'10 pto.
uno.
— Arenques: de 0'50 a 070 pts. la docena,
según calidad.
— Harina normal: 68 pta. los 100 kilos.
— Harina blanca: 78'65 pta. los 100 kilos.
— Harina para panecillos: 84'500 id.
— Harina para ensaimadas: 96'50 id.
— Alubias pintas: 1'40 pta. kilo.
— Habas peladas corrientes: 1'20 pto.
kilo.
— Habas finas: 1'20 id.
— Piñones mondados: 7 pta. kilo.
— Lentejas: 1'20 id.
— Garbanzos: 2'10 id. (tipo 1) y 1'80 (tipo
2), id.
— Patata blanca: 0'40 id.
— Patata encarnada: 0'50 id.
— Sifones: 015 unidad.

— Gaseosas corriente: 015 unidad.
— Gaseosas grandes: 0'30 unidad.
— Aceite de oliva: 2'60 pta. litro.
— Lata de sardinas en aceite (250 gramos):
0'90 pta. unidad.

Juny de 1937

Durante el mes de junio la Junta Provincial de Abastos tasa el precio del azúcar blanquilla a 1'85 pesetas kilo, y el «sabó
fluix» a 1'15. El jabón duro se paga a 1'90. También las hojitas de afeitar tienen un límite de precio: diez unidades marca Landería cuestan 3 pesetas, y, marca Venus, 4. Algunos objetos de escritorio sufren en este mismo mes la tasa oficial. Las cuartillas blancas no pueden venderse a un precio superior a 2.'50 pesetas kilo.
En cuanto al trigo, sigue la intervención de todas las existencias, recordándose que no se puede vender partida alguna sin autorización de la Junta Provincial

Juliol de 1938

Estos fueron los precios de tasa en la Plaza de Abastos de Manacor a mediados de Julio:
Tomates: 0'40 kilo, al por mayor. 0'50 al detall. Judías verdes: 0'80 los 10 kilos. 0'10 el kilo.Zanahoria pequeña: 020 la docena. -Rabanitos: 1 pta. la docena. 010, unidad. Calabacines: id. Lechugas pequeñas: 1 pta. docena. 0'10 unidad.
lechugas grandes: 1'80 docena. 0.20 unidad. Ajos: 10 kilos en ristras, 0'60. Berenjenas: 10 kilos, 4 ptas. 1 kilo, 0'50.
Pimientos: 10 kilos, 5 ptas. 1 kilo, 0'60. Acelgas: 10 manojos, 0'50. Un manojo, 0'05. Coles: 1 docena, 4'50. Unidad, 040. Albaricoques: 050 kilo al por mayor. 0'60 al detall. Ciruela Japonesa: 1 pta. kilo al por mayor. 120 al detall.
Ciruelas Reina: 060 al detall. Melocotones: 1'35 al por mayor. 1'50 al detall. Manzanas grandes: 0'65 id. y 075 id.
Manzanas pequeñas: 0 . 30 id. y 0 . 40 id., Manzanas corrientes: 0'20 id. y 025 id.

Novembre de 1938: En este Noviembre del 38 los jornales para la vendimia —así como para recojer algarroba o almendra tardía— tenían la siguiente cotización:
—Hombres de más de 18 años: 6'50 pts para la carga de aportaderas en los carros.
—Muchachos de 14 á 18 años: 4 pts.
—Mujeres de más de 18 años: 4 pts.
— Muchachas de 14 á 18 años: 3 pts.
El 25 de Noviembre, el precio del arroz quedaba fijado a 0'75 pesetas kilo para el público. El vendedor lo adquiría a 0'70, en partidas de cien kilos.

22 de març de 1939

El governador civil determina la venda de galletes d'Inca a dues pessetes el quilo, la patata del consumidor a 45 cèntims el quilo i a trenta-cinc cèntim per quiló de patató.