MUNAR I ELS CÀRRECS POLÍTICS DEL CONSELL: TOT EL PODER A MARIA ANTÒNIA MUNAR (UM) (i II)
Per Miquel López Crespí
http://www.mallorcaweb.net/lopezcrespi/
El Pacte ja s'havia signat. Després que el PSM aconseguís certes àries de poder (sempre a recer de la voluntat i desigs de Munar), la maquinària política illenca començà a rutllar. Una de les primeres resolucions del nou Consell Insular de Mallorca va ser la relativa al sou de la presidenta, cotxe oficial, consellers, portaveus de grups i altres alts càrrecs de la institució.
Era el punt catorze. La sessió que aprovà tota aquesta endemesa econòmica (tan criticada en el seu moment) començà a les dotze hores i quinze minuts del dia dos d'agost de 1999. En aquells moments es reunia, en sessió extraordinària, el Ple del Consell Insular de Mallorca, sota la presidència de Maria Antònia Munar, amb Jeroni Miquel Mas Rigo com a secretari adjunt i Brigida Llinàs Ferrer com a interventora general.
Hi eren presents els consellers: Carlos José Aguilar i Tirado; Antoni Alorda i Villarrubias; Catalina Mercè Amer i Riera; Francesca Lluch Armengol i Socias; Cecili Buele i Ramis; Margarita Isabel Cabrer i González; Salvador Cánoves i Rotger; Margarita Capó i Abrines; Ana Maria Castillo i Ferrer; Andreu Crespí i Plaza; Maria Rosa Estaràs i Ferragut; Francisco Jesús Fiol i Amengual; Joan Flaquer i Riutort; Jaume Font i Barceló; Josep Gomila i Benejam; José Maria González i Ortea; Joan Huguet i Rotger; Pedro Massutí i Montserrat; Maria Antònia Munar i Riutort; Miquel Nadal i Buades; Gaspar Oliver i Mut; Antoni Pascual i Ribot; Antoni Pastor i Cabrer; Fernando Piña i Saiz; Aina Sebastiana Rado i Fernando; Joan Antoni Ramonell i Amengual, Maria Rosselló i Martorell; Miquel Rosselló del Rosal; Pere Rotger i Llabrès, Maria Salom i Coll; Maria Magdalena Tugores i Bautista; Maria Antònia Vadell i Ferrer i Joan Verger i Pocoví.
Els consellers presents en aquesta històrica sessió aprovaren (amb l'abstenció del PP) la proposta de Maria Antònia Munar que vol (diu el Butlletí Oficial) "fixar, amb efectes de dia 29 de juliol de 1999 les assignacions per retribucions i indemnitzacions als membres del Consell Insular de Mallorca".
El que es va aprovar deia textualment:
"1r-. La Presidenta de la Corporació percebrà una retribució de NOU MILIONS DUES-CENTS QUARANTA-DUES MIL QUATRE CENTES TRENTA-QUATRE PTS (9.242.434'-) anuals distribuïdes amb 14 mensualitats, per l'exercici del càrrec amb dedicació exclusiva.
'2n-. Els Vicepresidents de la Corporació percebran una retribució de VUI MILIONS QUATRE-CENTES CINQUANTA MIL CINC-CENTES PTS (8.450.522'.) anuals distribuïdes amb 14 mensualitats, per l'exercici del càrrec amb dedicació exclusiva.
'23-. Els Consellers responsables d'Àrea percebran una retribució de VUIT MILIONS TRENTA-CINC MIL VUITANTA-VUI PTS (8.035.088'-) anuals distribuïdes amb 14 mensualitats, per l'exercici del càrrec amb dedicació exclusiva".
Més endavant (signat per la presidenta el 2 de setembre de 1999) s'aprova igualment que els "assessors-coordinadors" (d'economia, urbanisme i ordenació territorial, benestar social, esports, cultura i joventut i medi ambient i natura" rebin mensualment (catorze pagues) un sou de 573.935 pessetes.
Hem de pensar que tots aquests sous són de 1999 i ja hi ha hagut dues pujades (la del 2000 i a del 2001) d'ençà que s'aprovaren les normes que comentam dia dos d'agost del 99.
Hi havia algun altre apartat (indemnitzacions per assistència al Ple o a les diverses Comissions).
Com hem explicat una mica més amunt, la proposta de Munar va ser aprovada de seguida per desset vots a favor (PSOE, PSM-NE, UM, EU-VERDS) i setze en contra (PP). El portaveu del PP va ser Jaume Font, que protestà per haver rebut massa tard la documentació del que s'havia de discutir. Demanà que tota mena de documentació important fos lliurada a temps per a poder ser analitzada amb cura.
La Presidència del Consell de Mallorca ha nomenat més de seixanta càrrecs polítics durant els dos primers anys de govern
A partir d'aquell dos d'agost de 1999 la presidència del Consell de Mallorca ha nomenat més de seixanta càrrecs polítics (en dos anys de govern). D'aquests 62 càrrecs, 33 són d'UM, 17 del PSM, 5 del PSOE, 5 d'EU-EV, i 2 del PP. Els càrrecs polítics nomenats per Maria Antònia Munar (sense tenir en compte els augments del 2000 i del 2001) costen a les arques públiques més de tres-cents ciquanta milions de pessetes. Mitjançant un senzill seguiment del Butlletí Oficial de les Illes Balears hem pogut trobar els respectius nomenaments amb la corresponent dotació econòmica. Tots els nomenaments polítics (juntament la seva dotació econòmica) resten enregistrats en el Butlletí Oficial i estan redactats de la següent manera (vet aquí el nomenament de Josefina Sintes, per posar un exemple): "Amb efectes del dia 29 de Juliol de 1999, per aquesta Presidència del Consell Insular de Mallorca, s'ha nomenat a la senyora Josefina Sintes Janer com a Personal Eventual d'acord amb l'article 104 de la Llei 7/1985 de 2 d'abril assignant-li una retribució de 665.922 pts. Mensuals per catorze pagues. Palma, 29 de Juliol de 1999. Signat: Maria Antònia Munar Riutort".
El més curiós de la investigació que hem fet emprant el Butlletí Oficial de les Illes Balears és que el nomenament de càrrecs polítics no correspon a una justa distribució econòmica segons els resultats electorals obtinguts en les eleccions. I així s'arriba a la curiosa paradoxa que qui més diners se'n porta és, no en faltaria d'altra!, UM.
La distribució dels sous dels més de seixanta nomenaments fets per Maria Antònia Munar és molt desigual i, a voltes, injust, com dèiem una mica més amunt, amb els resultats electorals.
La voluntat omnipotent de la presidenta ha fet que al PP s'asignin 6.058.822 pts; EU-VERDS 16.150.050 pts; PSIB-PSOE 17.947.440 pts; PSM 100.957.052 pts i UM... 212.995.101 pts! Tot plegat ens fa veure el fet escandalós (per al normal funcionament democràtic d'una societat) que un partit amb només tres càrrecs electes se'n porti 212.995.101 pessetes, mentre que els representants de 30 càrrecs electes (4 PSM; 8 PSOE; 2 EU-VERDS; 16 PP) tan sols rebin 141.113.364 pessetes. Tot un exemple de "democràcia" ben entesa!
Són unes xifres que haurien de fer reflexionar en profunditat la nostra classe política. Alguna cosa no deu funcionar bé quan es poden donar casos d'aquests tipus. Pensam que no és de rebut que organitzacions polítiques amb tan minvada representació popular (tres diputats!) puguin fer i desfer com ho fa UM. I és encara molt més mal d'entendre com els que tenen trenta representats electes es conformen i acoten el cap davant les directrius de qui només en té tres.
Ara bé, ja sabem que precisament aquesta dependència permanent de Munar és el preu que els altres socis del Pacte han de pagar per obtenir el suport d'UM al govern d'Antich.
Sembla que als polítics que votam ja els va bé així. No sentim mai cap protesta al respecte. Pareix que els basta de rebre la petita ració del pastís que la presidenta els dóna a comptagotes per a considerar que ja es viu en el millor dels mons possibles.
Com a simples curiositats (i que poden servir per arrodonir el que hem anat veient en els diversos números del Butlletí Oficial) podem dir que la persona que menys cobra és una dona, adscrita al PP (2.735.614 pts); mentre que la que se'n duu la quantitat més alta de totes també és una dona, adscrita a UM (9.322.908 pts).
També podem dir que de les 62 persones nomenades directament per la presidenta del Consell, 20 són dones i 42 homes.
Recordem que a les quantitats que surten publicades en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, s'hi han d'afegir els increments corresponents a la pujada que experimenten cada any tots els sous del Consell de Mallorca.
Tot el que hem explicat reflecteix l'estat en què es troba el nomenament de càrrecs polítics al Consell de Mallorca, abans de la nova i ja anunciada reestructuració orgànica. Sens dubte, això ha de comportar novament un considerable augment d'aquestes despeses. Se'n podrà fer la comparació, un cop s'hagi publicat aquesta reestructuració.
Arribats aquí es fa molt evident que, a l'interior del Consell de Mallorca, el repartiment de càrrecs, àrees de govern, assignacions pressupostàries i sous assignats, assoleix un altíssim grau de desigualtat manifesta.
Com hem explicat per activa i per passiva, resulta escandalós que una formació política com UM, que només compta amb 3 dels 33 consellers electes del Consell, se'n dugui moltíssim més que tots els altres 30 consellers plegats (UM=213 milions; tota la resta=140 milions).
Si resulta vergonyosa i insultant la diferència abismal que s'hi dóna, entre UM i la resta de formacions polítiques, ¿què no s'ha de dir respecte de l'anuència i el consentiment passiu dels partits del govern davant un escàndol d'aquestes característiques? Sembla que ho suporten tot amb provada resignació cristiana perquè es pugui mantenir la situació actual fins a les properes eleccions. Per aconseguir l'usdefruit del poder... s'ha de pagar aquest preu? Realment és necessari (per fer una possible política progressista) callar en tot moment, acceptar el que vulgui manar qui te la paella pel mànec? ¿Els privilegis que comporta fruir de la poltrona obliguen a ser mut, cec i sord, a aguantar qualsevol envestida?
En clau de repartiment democràtic -d'àrees de poder i recursos econòmics- dins del Consell de Mallorca, més ofensiu per a un sistema mínimament democràtic, impossible.
Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (10-IX-01)
