Els sous i privilegis dels polítics professionals
Per Miquel López Crespí, escriptor
Els continus augments de sou dels polítics professionals; els nombrosos
casos de corrupció que es descobreixen, tant a les Illes com a la resta
de l’estat; l’escandalosa proposta del PSOE –amb l’inefable
antirepublicà José Bono al capdavant!-- demanant que els diputats del
parlament espanyol haurien de deixar la feina a migdia de cada dimecres,
i això en un moment que el conservadorisme europeu aliat amb la
socialdemocràcia ens fa retrocedir al segle XIX amb la reglamentació de
les 65 hores setmanals; el fet, més escandalós encara, que els cotxes
dels polítics valencians, siguin aquests del PSOE o del PP, gasten 1.000
euros mensuals –per vehicle!—en combustible en uns moments d´intensa
precarització del treball i quan una bona part de la població, sobretot
els joves, s´ha de conformar amb sous inferiors a aquesta xifra, ha fet
que diverses organitzacions polítiques d´esquerres comencin a alçar la
veu.
Recordem que a Mallorca ens trobam amb casos com el del batle de Calvià,
on el conegut dirigent del PP, Carlos Delgado lidera el rànquing dels
polítics més ben pagats de les Illes amb 90.000 euros bruts anuals. La
presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar, en cobra 87.729. També
hem llegit als diaris que els vicepresidents i secretaris de la cambra
autonòmica, els secretaris de la cambra i els portaveus dels grups en
perceben 72.627 a l'any. Curiosament, el president del Govern Francesc
Antich va per darrere tot aquest personal amb "només" 72.071 euros
anuals. Interessant saber que la portaveu del PP al Parlament, Rosa
Estaràs, o el portaveu del Bloc, cobren més que el president Antich.
La duplicació de cobraments per les dietes --hi ha càrrecs del Consell
de Mallorca que també cobren dietes del Parlament— fa que es disparin
determinats sous dels professionals de la política. Com informaven
recentment els mitjans de comunicació: "Cuatro electos por el Consell de
Mallorca –Francina Armengol, Jaume Font, Mabel Cabrer y Joan Flaquer—suman
a sus salarios de la institución insular las retribuciones compatibles
del Parlament, ya que está claro que un político que desempeña sus
funciones en más de una institución pública sólo puede percibir el
sueldo de una de ellas".
Va ser la Comuna de París de 1871, és a dir, el primer govern obrer del
món, aquell que va decretar que el sou dels gestors dels interessos del
poble no podia ser més elevat del que cobrava un treballador qualificat
o un professor, per posar uns exemples clars i llampants. Uns sous i uns
privilegis excessius comportarien, pensaven els comunards, una
accentuació de l´oportunisme entre aquells que eren en política per a
gaudir dels privilegis que comporta la gestió del sistema. En el fons,
molts dels casos més llampants d’engany polític que hem vist en aquests
darrers trenta anys –abandonament de la lluita republicana per part de
Santiago Carrillo i Felipe González, així com de lluita per la unitat
sindical i contra el capitalisme per part de determinades burocràcies
sindicals; l’oblidat combat pel dret a l’autodeterminació i mil aspectes
més que abans eren patrimoni de l’esquerra— tan sols poden explicar-se
per l’adaptació dels oportunistes als designis de la banca i als
interessos especulatius del capitalisme estatal i internacional.
Una de les primeres organitzacions d´esquerra de l’Estat que ha alçat la
veu en contra dels exagerats avantatges dels polítics del règim han
estat els portaveus de la Candidatura d´Unitat Popular de Molins de Rei
(CUP) que en veure com, d´una manera vergonyosa, els polítics s’apujaven
alguns sous fins el 128% (acord aprovat per PSC, IiE, ERC i CiU), decidí
muntar una campanya de denúncia. En el fons, la proposta dels grups
abans esmentats representava un augment real en els sous d’entre el 52%
i el 128% en alguns casos. Les CUP voldrien que els diners d’aquests
augments desmesurats anassin a un apartat especial per a la millora
d’aspectes essencials per al benestar del poble, especialment per anar
cobrint despeses en sanitat, ensenyament, parcs infantils, llars de la
Tercera Edat... Com expliquen molt bé els partidaris d’aturar l’augment
desfermat dels sous dels professionals de la política, sectors de les
CUP i de la CGT han explicat que sovint els augments indiscriminats dels
sous generen un accentuat desprestigi de la classe política i són una
causa més de la desafecció de part de la ciutadania envers la política.
Els sectors de l’esquerra alternativa principatina pensen que, en lloc
de pugnar solament per omplir-se les butxaques, haurien de donar exemple
d’austeritat en aquesta època de crisi que tots patim. Per desgràcia, i
això també ho podem constatar en les conversacions de cafè a Mallorca,
els ciutadans tenen la sensació que molts polítics aproven lleis per
solucionar el seu futur econòmic personal, però no fan el mateix amb
l’economia dels ciutadans i ciutadanes de les Illes.
|