Illes - Eleccions 2007
Els problemes de la coalició EU-PSM-VERDS-ERC (i III)
Per Miquel López Crespí, escriptor
http://www.mallorcaweb.net/lopezcrespi/
Sempre hem pensat que la història de la creació d´una nova força política a les Illes, el bloc de la famosa esmena del PSM, va començar tard i malament. Som moltes les persones de l'esquerra que no té res a veure amb la moqueta i el cotxe oficial que pensam que la feina per la unitat s'hauria d'haver començat a bastir de seguida que els polítics de l'esquerra oficial perderen les eleccions el 2003 i tudaren la feina feta per la societat civil durant dècades. Però aleshores ningú no va fer res. En els més de tres anys transcorreguts des d'aleshores, cap organització no ha fet cap passa en el camí de fer dimitir els polítics fracassats, reunir els col·lectius en lluita contra la dreta i anar concretant les tasques d'implantació en la societat d'aquesta nova força política, el bloc, que es voldria poderós per a poder fer front a l'irracional desenvolupisme del PP i socis de govern.
Per quins estranys motius no s'ha fet res en aquest sentit durant aquests darrers tres anys i ara, just quan manquen pocs mesos per a les eleccions, tot són presses i corregudes? Hi resta gens de seny en l'esquerra de la moqueta? Per quina raó no fan les coses com pertoca, amb seny, sentit comú i temps abastament? En cas contrari, com s'esdevé en aquests precisos moments, l'hipotètic militant d'aquesta unió de l'esquerra només veu lluites per encapçalar les llistes electorals, reunions de les cúpules dirigents per salvaguardar sous i cadiretes. I no és així, companys, com es basteix el futur d´un poble tan amenaçat com el nostre. Vist des de l'exterior, és a dir, contemplant les reunions i declaracions des del carrer, hom no veu per part ni banda aquesta necessària unió de les forces que han lluitat i lluiten activament contra la dreta. Per ara, quan escric aquest article, més que la creació d'un bloc d'esquerra nacionalista i bastir una nova organització que sàpiga aglutinar totes les forces i col·lectius que durant aquests darrers anys s'han mobilitzat contra el salvatge desenvolupisme especulatiu del govern de la dreta, el que anam constatant són les picabaralles entre les cúpules que feren malbé el Pacte de Progrés. Cal dir que d'aquesta crítica hauríem d'excloure els amics d'ERC ja que, almanco a Mallorca i al govern de les Illes, no han tengut cap conselleria, i per tant no són tan responsables com els altres grups de l'esquerra oficial de la pèrdua del poder que el poble els va atorgar.
Vagi per endavant que malgrat aquest trist espectacle, és a dir, el fet de no voler o no saber anar concretant des de la base i des de la unitat popular, la creació d'una força alternativa a la dreta i a la tímida socialdemocràcia espanyola, no vol dir que no continuem propugnant la lluita per aconseguir agrupar totes les forces progressistes de les Illes per a fer front a aquesta indiscriminada destrucció de recursos i territori. Si la dictadura franquista amb tot el seu immens poder mai no ens va poder fer perdre l'esperança quant a la recuperació de les llibertats segrestades pel feixisme, quatre polítics que no saben fer bé les coses no ens desanimaran de continuar en el camí del necessari combat per bastir un autèntic bloc d'esquerra nacionalista que no tengui res a veure amb la repartició de sous i cadiretes i sí amb la defensa d´un país i d´una terra que necessita amb urgència el suport de tots aquells i aquelles que són en les mobilitzacions no per a anar amb cotxe oficial i trepitjar moqueta, sinó per a provar de salvar el que resta de la nostra cultura i minvats recursos naturals.
Si volem un bloc d'esquerra nacionalista el volem per unir, no per a dividir com hem pogut veure que s'ha esdevengut amb la crisi del PSM. De què ens serveixen les signatures de papers per part de les cúpules fracassades si més que consolidar la unitat hom constata que augmenta la divisió i els enfrontaments entre les organitzacions de l'esquerra nacionalista? Un negoci ben foradat si no sabem unir la gent i solament ens importa salvar el sou de cada mes i la cadireta. Així, si només tenim al cap l'egoisme del salvament particular i no pensam en el país, poca cosa podrem fer per a vèncer la dreta.
Cada vegada hi ha més nervis i més presses de darrera hora per a acabar d'ajustar les estratègies electorals dels partits teòricament situats a l'esquerra de la tímida socialdemocràcia espanyola. No entendríem res del que s'esdevé a l'interior de les burocràcies que tudaren la nostra experiència progressista del Pacte de Progrés sense copsar la por que tenen aquestes direccions partidistes a restar per sempre més fora de les institucions i de la gestió del règim. Llorenç Buades, l'històric dirigent mallorquí de l'antifranquisme, parlava recentment en un saborós article titulat "No és el mateix sumar per avançar que per salvar els mobles" on assenyalava un cert oportunisme en aquestes direccions en proposar unitats electorals solament per provar de salvar sous i cadiretes. Propostes unitàries de darrer moment mentre que en tres anys no han fet res per reforçar la societat civil, bastir el teixit social d´una autèntica esquerra alternativa que pugui fer front, i no sols electoralment, a les malifetes de la dreta que ens malgoverna.
La recent crisi del PSM en el que fa al paper de les coalicions ha servit per a reviscolar les esperances dels més pessimistes quant a les possibilitats personals d'ocupar un lloc en les llistes electorals. La consolidació d'un bipartidisme PP-PSOE cada vegada més real, el no haver fet feina abans de les eleccions per anar bastin un autèntic bloc d'oposició a la dreta, han fet que molts dels possibles aspirants al sou institucional vegin cada vegada més problemàtic poder repetir en l'usdefruit de la poltrona. Tot plegat és una mica trist i miserable. Els que han fet malbé aquesta experiència històrica i que tampoc no han sabut anar bastint un bloc nacionalista d'esquerra alternatiu ara ploren desesperats en constatar que les eleccions s'apropen i no hi ha res de segur. Totes les enquestes apunten cap a una lenta però ferma tendència al bipartidisme a les Illes. Aquesta vegada, i en no haver fet res en concret per a consolidar un teixit civil de resistència al neoliberalisme dominant, i també a conseqüència d'aquella llei de Gabriel Cañellas del 5% per a entrar al Parlament, aquesta vegada, repetesc, podria ser que ni PSM, ni Izquierda, ni Verds, aquests darrers ja inexistents, obtenguin representació parlamentària i que esdevenguin grups residuals extraparlamentaris.
Altres analistes afirmen que aquest tenebrós panorama d'extraparlamentarisme no s'esdevendrà l'any 2007. Pensen que el declivi final de PSM, IU, Verds i potser ERC serà en el 2011.
Sigui quin sigui el resultat final de tants fracassos electorals, de la pèrdua del Pacte de Progrés, de la inutilitat per a anar bastint una autèntica política de resistència a la dreta, ja és aquí. No haver sabut bastir amb temps i sense presses electoralistes un bloc nacionalista esquerra que anàs més enllà de servar sou i poltrones fa que els nervis, com hem escrit més d´una vegada, siguin a flor de pell. Tothom fa números i combinacions per endevinar qui tendrà o no la possibilitat de sortir elegit. Tots els polítics en nòmina tremolen alhora que desesperen els que ja constaten que, vista la situació, mai no seran inclosos en la llista i per tant no podran sortir elegits.
En aquest sentit, les presses de Miquel Àngel Llauger, un d'aquests aspirants al primer lloc en les llistes, són patètiques. En paraules planeres i senzilles podríem dir que se li veu massa el llautó d'aspirant a la cadireta. Em semblen molt més assenyades les opinions d' un històric dirigent del carrillisme illenc i del partit prosoviètic PCB-PCPE, Josep Valero. Josep Valero, antic company d'activitats republicanes a l'Ateneu Popular "Aurora Picornell" del quan jo era vicepresident, en un article titulat "Cal treballar a les Illes per una estratègia de bloc nacional alternatiu " afirma que "els que ens definim com a alternatius no podem ser tan sols una maquinària electoral, ni plantejar-nos les hipotètiques aliances electorals amb elucubracions matemàtiques de rèdits percentuals". Més clar, aigua. La proposta de Valero, sense descartar la repetició de "Progressistes" per provar d'avançar cap a la futura conformació d'un bloc nacional alternatiu, s'allunya de moltes altres propostes sense visió estratègica que només cerquen, i fa vergonya comprovar-ho cada dia en declaracions i escrits justificatius, la nòmina de final de mes, els privilegis que comporta la gestió del règim.
L'exdirigent carrillista afirma que aquest futur bloc només pot nàixer "des d´una cultura i pràctica social alternativa", i per arrodonir encara més la proposta recalca que aquestes "propostes alternatives no sorgiran d´un concurs de marketing entre ofertes programàtiques que competeixen entre si en les pugnes electorals. Es tracta de crear una cultura col·lectiva de participació". Exactament el que no varen fer les fracassades direccions polítiques que tudaren el nostre Pacte de Progrés; el que no han fet els partits situats en teoria a l'esquerra de la socialdemocràcia espanyola en aquests darrers tres anys.
De totes maneres cal assenyalar a l'amic Valero que per a anar bastint aquesta "cultura col·lectiva de participació" s'hauran de vèncer molts antics costums de l'excarrillisme illenc. I Valero sap perfectament del que parl. Parl d'aquesta història contínua i vergonyosa de la demonització de la dissidència. Que recordi el que alguns d'aquests "defensors de la participació" em feren quan vaig publicar el llibre de memòries antifranquista L'Antifranquisme a Mallorca (1950-1970). No recorda l'amic Valero la criminalització contra el llibre, els pamflets plens de mentides, calúmnies i tergiversacions signades per personatges com Antoni M. Thomàs, Gabriel Sevilla, Albert Saoner, Bernat Riutort, Ignasi Ribas, Gustavo Catalán, José M. Carbonero, Jaime Carbonero i Salvador Bastida? No recorda la criminalització de Joan Buades i Margalida Rosselló en temps del Pacte? Que no sap el que va fer la direcció d'Izquierda Unida a la seva consellera de Benestar Social, Nanda Caro, quan volgué opinar sobre les mancances del Pacte de Progrés i va ser obligada a callar per molts dels que ara parlen de "bastir una cultura de la participació"? Una mica de memòria, amic Pep Valero, i sobretot, canvi real en les actituds i comportaments si en veritat volem bastir, entre tots, aquesta nova força política del futur. I una sana autocrítica per tot el mal que s'ha fet a les persones i a la societat, a l'esquerra en general, per poder copsar de veritat, i no de boqueta, que es vol anar avançant envers aquesta necessària unitat de l'esquerra alternativa de les Illes.
En total, i no volem anar més enrere, són set anys perduts sense bastir aquesta cultura col·lectiva de participació, de no fer res per concretar en la pràctica de cada dia els fonaments d' un hipotètic i futur bloc nacionalista d'esquerra. I és ara, a uns mesos de les eleccions, en el moment de començar a concretar qui són els primers de la llista electoral, quan vénen les presses, les promeses de fer el que no s'ha fet en tants d'anys.
Recentment s'ha presentat la plataforma Entesa per Mallorca, que, davant cent setanta persones i representats de més de trenta-cinc municipis, ha donat a conèixer el projecte d'aquesta nova força política illenca. En el mateix acte es presentaven davant els militants i simpatitzants d'aquesta nova organització nacionalista mallorquina els membres que encapçalaran la Plataforma fins al congrés constituiu que es realitzarà en el proper mes d'octubre. Aquests membres són, entre d'altres, Felip Esteva, Tomeu Morro, Maria Eugènia Pou, Biel Huguet, Francesc Garcies, Miquel Gual i Mateu Crespí.
L'acte, segons informa la premsa d'aquests dies, el va obrir l'empresari Biel Huguet que va explicar quines són les passes fetes fins ara per Entesa per Mallorca i quines són les línies del nou projecte polític presentat a Vilafranca. Hem llegit al bloc que Entesa per Mallorca manté a Balearweb, que Entesa pretén vol ser una "plataforma de candidatures municipals que pretén coordinar forces polítiques locals al voltant d´un projecte comú", alhora que, digué igualment Biel Huguet, els eixos de la plataforma, que pretén ser àmplia i oberta, seran "el mallorquinisme polític i el progressisme". Huguet també donà a conèixer el manifest fundacional d'Entesa per Mallorca sota el títol "Una força útil pel progrés de Mallorca".
Fins aquí podia semblar que ens trobam davant una notícia com tantes altres que fan referència al món de la política mallorquina. Però la constitució d'aquesta nova força política illenca ens situa davant la dura realitat de la divisió del PSM i la de la crisi del nacionalisme d'esquerra. Pel que sembla la coalició entre Esquerra Unida i el PSM, el projecte de dissolució d'aquests dos grups en un bloc unitari, ha estat l'espurna que ha fet esclatar el partit que Mateu Morro, Sebastià Serra i tants d'altres dirigents mantengueren unit durant els darrers trenta anys. Grosske i Biel Barceló asseguren que fan la unitat electoral per aconseguir sumar forces per a fer front al bipartidisme regnant. El problema que planteja la consolidació d'Entesa per Mallorca és que aquesta unitat no es constata per part ni banda. Si la unitat electoral es fa per aconseguir més vots en les properes eleccions autonòmiques... què passarà ara que tantes agrupacions del PSM han decidit abandonar el projecte Grosske-Barceló? Qui recollirà en aquests moments els vots que des de sempre hi havia en els nostres pobles, i que eren del PSM, per a la coalició entre Esquerra Unida i el PSM? D´on sortiran ara els vots que pràcticament ja s'han perdut? A Palma, Grosske pot aconseguir el que el PSM ha perdut en els pobles de Mallorca amb l'escissió de Mateu Crespí? Ho dubtam.
Analistes favorables a la unitat electoral entre el PSM i Esquerra Unida ja preveuen una pèrdua de prop del quaranta per cent dels vots i una disminució en el nombre de diputats que de cinc que tenen ara conjuntament el PSM i EU passarien a tres. I aquests són els analistes propers a la coalició!
Però és precisament aquesta pèrdua de vots i diputats per a la coalició de Grosske i Barceló el que, paradoxalment, significa l'"èxit" de les cúpules dirigents de les dues formacions polítiques. Malgrat aquesta pèrdua, segurament agreujada amb la constitució d'Entesa per Mallorca, els dirigents d'EU i PSM s'asseguren la permanència institucional en uns moments en què tothom, xifres canten!, ja els considerava quasi extraparlamentaris. Esquerra Unida, a unes dècimes del fatídic cinc per cent que els expulsava de les institucions i dels guanys econòmics i polítics que això comporta, assegura el seu manteniment malgrat sigui a costa de els restes del PSM, fet bocins per la marxa dels renovadors de Mateu Crespí i per la constitució d'Entesa per Mallorca.
Però per a la gent, per als col·lectius de l'esquerra alternativa que sempre hem demanat la retirada de la vida pública dels polítics professionals que feren malbé el nostre Pacte de Progrés, aquesta "solució", la que divideix en lloc d´unir no ens acaba de convèncer. Quins guanys, a part de garantir la presència de tres o quatre diputats, pot significar per al nacionalisme d'esquerra una aliança electoral que ha fet malbé el principal partit nacionalista de les Illes, el PSM? Com, ens demanam, en un proper futur es podrà unir el que en aquests moments ja és una autèntica i històrica divisió del nacionalisme progressista de les Illes? Qui anirà a Vilafranca, Santa Eugènia, Sóller, Muro, Costitx o Santa Margalida, per no anomenar altres pobles, a recollir els vots que s'han perdut definitivament per a la coalició EU-PSM?
Per a Esquerra Unida, que s'ha desfet de la competència electoral a Palma foragitant el PSM i Pere Muñoz, consolidant el paper d'Eberhard Grosske i els seus amics, tot són guanys i beneficis. Recordem que en els darrers trenta anys, les restes del carrillisme espanyol (PCE) quasi no han tengut quasi regidors a Mallorca i han estat completament absents de la vida municipal dels pobles mallorquins. El PSM, que després del PP era la força municipalista hegemònica, per damunt fins i tot del PSOE!, deixa ara el pas obert a EU, que pot aconseguir cinc o sis regidors en diversos pobles de l'illa. Aquests cinc o sis regidors, units al protagonisme de Grosske a Palma i el parell de diputats que puguin treure al Parlament significa que els seguidors de Llamazares a les Illes, a més d'evitar l'extraparlamentarisme, consoliden les seves posicions eliminant la barrera històrica al seu creixement que sempre va significar el nacionalisme d'esquerra, el PSM.
Totes les persones d'esquerra i antisistema, tots els col·lectius socials que hem lluitat per la unitat de l'autèntica esquerra alternativa de les Illes... era aquesta la "unitat" que volíem. És evident que un pacte electoral per les cúpules té poc a veure amb la constitució d´una nova organització de lluita contra la dreta que ens malgoverna. Per ara el pacte signat entre Grosske i Biel Barceló tan sols ha servit, pel que hem pogut constatar, per a dividir el PSM i consolidar la més greu divisió del nacionalisme progressista d'ençà la seva fundació fa trenta anys. Voldríem saber, de boca dels dirigents implicats en aquestes operacons, per quins motius les presses electoralistes tenen aquests resultats tan perjudicials per al nacionalisme progressista de les Illes. No es podia haver fet d'una altra manera? No hi ha forma d'aconseguir el consens entre membres d´un mateix partit i una mateixa ideologia? Si l'aposta per a garantir les cadiretes de tres o quatre dirigents no funciona... no s'haurà tudat la feina de trenta anys del PSM, no s'haurà contribuït a consolidar el bipartidisme PP-PSOE que de boqueta hom predica que vol combatre? On és el seny dels nostres polítics en el moment de tractar de qüestions, la unitat del PSM, que afecten la feina de generacions de nacionalistes d'esquerra mallorquins?
És evident que el bloc d'esquerra nacionalista que sempre hem propugnat té poc a veure amb signatures per les cúpules que més que unir divideixen i fan malbé la feina feta per tants i tants militants nacionalistes mallorquins. Els polítics professionals, tant del PSM con d'EU haurien de valorar ben seriosament tot el que fan abans de donar passes en fals. Aquella esquerra mallorquina que és en política no per a fruir de bons sous i privilegis en la gestió del règim sinó perquè vol canviar les coses, perquè vol aturar l'actual procés accelerat de destrucció de recursos i territori no és enmig del carrer, en les manifestacions, en la mobilització contínua contra oportunistes i depredadors, només per canviar de polítics. No, ni molt manco. El que volen, el que volem, és canviar de política. I per això mateix pensam que s'ha d'anar molt vius amb les passes i propostes que es fan des de les cúpules fracassades el 2003. Si els pactes signats només serveixen per a dividir el nacionalisme progressista, els partits que han portat a coll la tasca de la nostra recuperació cultural i nacional, poc podrem avançar en el camí de vèncer els hereus del franquisme.
