|
L'Imperialisme
ianqui: recordatori per a desmemoriats
Per Miquel López Crespí, escriptor
La nostra generació recorda encara els cinc milions de morts causats per
l'imperialisme ianqui quan bombardejà salvatgement el poble de Vietnam
que lluitava per la seva llibertat i independència
Vivim encara sota l'impacte del brutal atemptat que ha enfonsat dos dels
símbols més importants dels EUA: les torres bessones de Nova York i
l'edifici del Pentàgon, a Washington. No cal dir que lamentam
profundament els milers de víctimes innocents que han mort en aquest
atac al cor dels Estats Units. Sempre, en tot moment de la nostra vida,
hem fet costat a les víctimes que les guerres de rapinya ordides per les
multinacionals capitalistes i imperialistes ianquis, per l'imperialisme
rus (la invasió de Txecoslovàquia l'any 1968, la d'Hongria el 1956, la
d'Afganistan l'any 1979), per l'imperialisme europeu (França, Anglaterra,
Espanya...). Sabem els milions de víctimes que han costat a la humanitat
totes les guerres mundials fetes per les gran potències a fi de
repartir-se les riqueses del món. Els estats més poderosos de la terra
mai no han tengut escrúpols a l'hora de la rapinya. Milions i milions
d'homes i dones han mort a conseqüència de les guerres decretades pels
estats majors de la banca internacional i els seus governs. La nostra
generació recorda encara els cinc milions de morts causats per
l'imperialisme ianqui quan bombardejà salvatgement el poble de Vietnam
que lluitava per la seva llibertat i independència. Els EUA llançaren
sobre els vietnamites més bombes que les que caigueren durant tota la
Segona Guerra Mundial. Vietnam, en mans dels botxins del Pentàgon,
esdevingué una nafra oberta de la humanitat on els famosos estrategs del
sistema provaren les armes químiques, els efectes del napalm damunt la
població civil i la natura. Encara avui hi ha milers d'infants que moren
a causa dels efectes de la cruel guerra química contra els pobles
ordenada per la Casa Blanca.
Tots els antiimperialistes, els amants de la llibertat dels pobles, hem
sentit profundament la mort dels innocents que treballaven en les torres
bessones de Nova York. Som una generació acostumada a veure patir la
humanitat sota el poder dels imperis, sigui aquest el ianqui, el rus,
l'anglès, el francès o l'espanyol. Qui no recorda en aquests moments la
història del gegant del Nord? Al costat d'una vessant progressista que
englobaria des dels pares fundadors dels EUA en el segle XVIII (la
poderosa influència que exercí la revolució independentista dels estat-unidencs
en la Revolució Francesa) fins a Lincoln i la guerra de secessió contra
l'esclavisme del sud (amb victòria del nord antiesclavista); des de les
lluites de la classe obrera estato-unidenca i sectors progressistes
d'aquell immens país contra el racisme, la xenofòbia, l'explotació
capitalista... ¿Com no recordar el centenars d'invasions armades de
l'imperialisme ianqui arreu del món? Només a l'Amèrica Llatina es poden
contabilitzar més de cent desembarcaments de l'exèrcit dels EUA en
aquells pobles, a part dels centenars de cops d'Estat sagnants ordits
des de Washington i les ambaixades estato-unidenques de cada Estat
envaït.
Sabem que, al costat de tota la vessant progressista de determinats
sectors estato-unidencs, existeix la realitat del que han fet les
classes dominats de l'imperi contra els pobles indis de Nord-amèrica (els
sioux, els mohicans...) i contra el món sencer. En el segle XIX, els "valents"
soldats de la Cavalleria Lleugera ianqui extreien amb punyal les vagines
de les dones i al× lotes indíes per fer-ne bosses per al tabac! Recordam
igualment l'esclavatge de la població negra (tants als EUA com a la
resta del món), els segles d'assassinats de negres (penjats,
esquarterats de viu en viu, cremats amb benzina per a diversió de
protestants reaccionaris, racistes de cabells rossos i ulls blaus que
res haurien d'envejar a les hosts hitlerianes en llurs dèria racista).
Posteriorment, en temps de la guerra freda, el sistema capitalista i
imperialista ianqui s'especialitzà a promoure centenars de sagnants cops
d'estat arreu del món i en l'ajut a tota mena de règims corruptes i
criminals. Ja en temps de la guerra civil, quan els diferents pobles de
l'estat espanyol lluitaven contra el feixisme, el petroli que emprava
l'exèrcit de Franco provenia dels EUA. Els avions que bombardejaren
Gernika, els pobles i ciutats dels Països Catalans, de Castella, era
benzina aportada a baix preu pel capitalisme ianqui a fi d'acabar amb la
democràcia. És un gran mentida propagar que els EUA són "els gran
defensors de la llibertat". Franco i la seva criminal dictadura es va
poder consolidar gràcies a l'ajut estato-unidenc. Posteriorment, quan el
règim franquista romania aïllat per la seva col× laboració decidida al
costat de Hitler i Mussolini (recordem l'enviament de la "División Azul"
a lluitar contra l'URSS) els EUA, mitjançant els acords militars amb la
dictadura franquista, injectaren milions de dòlars en l'arruïnada
economia franquista. Va ser el capitalisme estato-unidenc qui, amb
aquesta signatura l'any 1953, salvà novament el feixisme espanyol i li
donà ales (per a la repressió contra els antifeixistes i contra les
nacions oprimides per l'estat espanyol). D'ençà el final de la Segona
Guerra Mundial no hi hagué règim feixista o dictatorial en el món que no
rebés l'ajut de l'imperialisme estato-unidenc, dels sectors més
agressius del Pentàgon. No en parlem de l'ajut dels EUA al corrupte
règim de Sang Gaishek, a la Xina, i que costà milions de morts. Els
feixistes del règim proianqui tallaven el cap als comunistes i
progressistes xinesos enmig del carrer per tal d'atemorir el poble... Ja
l'any 1927, els reaccionaris xinesos -teledirigits per la banca ianqui-
llançaven els marxistes i treballadors progressistes vius dins de les
locomotores a Xangai i a moltes altres ciutats de la Xina. K. S. Karol
ho detallà a la perfecció en la seva impressionant obra La Xina de Mao
que publicà Edició de Materials a Barcelona l'any 1967.
Qui no recorda el sagnant cop d'estat organitzat per al CIA ianqui
contra el govern populisto-nacionalista d'Indonèsia l'any 1968? Tan sols
en una setmana, els mercenaris feixistes, l'exèrcit dirigit per generals
ensinistrats pels ianquis, assassinaren més de mig milió de persones
pertot d'Indonesia. Els rius anaven plens de cadàvers i durant dies les
aigües van ser roges, de tanta sang.
D'ençà aquesta data no hi hagué en el món cop d'estat, matança
generalitzada de progressistes (comunistes, socialistes, cristians
anticapitalistes...) que no fos ordida pel Pentàgon. El cop de Pinochet
a Xile, l'assassinat del president Allende (democràticament elegit pel
poble xilè), els milers de morts que hi hagué posteriorment en la brutal
repressió de l'any 1973; les matances a l'Argentina fetes per la junta
militar que presidí Videla (els feixistes argentins, manats per
especialistes de la CIA ianqui, obrien la panxa de les preses i presos
acusats de "marxistes"; les noies eren violades per cans policíacs; els
fills eren segrestats i repartits entre els militars...). Abans, a l'any
1954, hi havia hagut la intervenció ianqui contra Jacobo Arbenz i el
govern progressista que governava Guatemala... I encara molt abans, en
els anys vint i trenta, l'assassinat del líder patriòtic de Nicaragua,
el general d'homes lliures Sandino aliminat pels Somoza (manats per
l'imperialisme ianqui). El 1964, ja hi havia hagut el brutal cop d'estat
del Brasil amb milers i milers de progressistes assassinats... Sense
anar a cercar les intervencions militars imperialistes del segle XIX,
els cops d'estat proianquis, la sang vessada d'ençà el final de la
Segona Guerra Mundial es fa infinit (Turquia, Grècia, Uruguai, Haití,
els atacs contra Cuba, El Salvador, la República Dominicana...). El
manteniment de Puerto Rico com a colònia de l'imperi contra la voluntat
dels seus habitants; les condemnes a mort, a presó pèrpetua, dels
nacionalistes d'aquest poble oprimit per l'amo del Nord... La invasió de
Playa Girón per part de mercenaris cubans ensinistrats en tota forma de
matar per la CIA ianqui; el sosteniment de tots els règims corruptes del
món i l'ensinistrament (precisament al Panamà) de tota l'oficilialitat
colpista mundial (Escuela de las Américas); l'ajut en milions de milions
de dòlars a tots els exèrcits del món que lluiten contra els
revolucionaris (o contra el clergat catòlic progressista: l'assassinat
del bisbe Romero a El Salvador -i de milers d'esquerrans d'aquest país-;
l'extermini de la guerrilla nacionalista i progressista en tots els
països d'Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia. Aquesta ha estat la funció
essencial de l'imperialisme ianqui en l'època contemporània: col×
laborar amb els imperialistes de l'antiga URSS i europeus per a mantenir
el sistema d'explotació capitalista arreu del món.
|