Ja res no serà com
abans
tornar
REFORMA LABORAL A ALEMANYA
Luis M. Rivas
Argenpress
El primer de gener de 2005 van entrar en vigor dues mesures del govern
socialdemòcrata-verd emmarcades en l'ajustament estructural del mercat laboral i
del sistema de protecció social que des de fa sis anys apliquen sense cap mena
d’escrúpol. Una 'reforma' acompanyada i aplaudida des del començament per grups
de pressió econòmics i mediàtics (l'oposició conservadora ha sofert ja mitja
dotzena d'estirades d'orella de la patronal per les crítiques a les
intervencions del govern). El primer de gener va entrar en vigor la
reestructuració de l'ajuda per l’atur (coneguda com Hartz IV) i la següent fase
de la reforma fiscal.
En detall: qui fins ara perdia l'ocupació a Alemanya rebia durant un any ( o
més, els majors de 55 anys) un subsidi d'atur i després una ajuda per a
desocupats de llarga durada. Ambdues quantitats sobre la base de l'últim salari
rebut.
Amb Hartz IV l'ajuda als desocupats desapareix. Després de 12 mesos de subsidi,
el desocupat rep una quantitat equivalent a l'ajuda social que en argot oficial
es denomina 'subsidi per atur II', o Alg.II). I només 'qui de debò ho
necessitin'; qui posseeixin algun tipus de patrimoni (qui tengui una mica
estalviat, per exemple, perquè ha estat obedient i pensa en garantir-se
privadament la jubilació) o qui tingui una parella amb ingressos, encara que
siguin modests, es quedarà fora de joc. Les xifres que es mostren en aquest
sentit parlen de centenars de milers de persones , sobretot dones, de perceptors
d'ajuda a desocupats que no rebran res a partir de gener de 2005. Els
'afortunats' amb Alg. II s’hauran de conformar amb 345 euros al mes a l'oest
d'Alemanya i 331 a l’Est (llar unifamiliar), a més d'un extra per al lloguer de
l'habitatge.
La justificació oficial per a aquest programa d'empobriment massiu és: l'estat
assistencial és impagable, en les arques públiques no hi ha diners.
Paral·lelament a Hartz IV va entrar el primer de gener la següent fase de la
reforma fiscal: per a les rendes més baixes es redueix en un 1 per cent el tipus
mínim impositiu, per a les rendes més altes passa del 45 al 42. Mentre un
assalariat normal podrà quedar-se amb 50 o 100 euros més en la butxaca (que
aniran a parar a l'assegurança complementària de pensions, dentista, cobrir la
pujada del jardí d'infància, transports, lloguers….és a dir no li quedarà res
per a 'consumir' com 'espera' el govern), les rendes més altes es duran un regal
de milers o desenes de milers d'euros per cap. En altres paraules: per als
aturats l'Estat no té diners, però els milionaris poden ser subvencionats amb
grans rebaixes fiscals.
La justificació d'aquesta reforma tributària és: cal deixar més diners a la gent
perquè consumeixin més i així es reactivi la demanda interna, i per tant
l'economia nacional. Però, els diners només quedaran en les butxaques que ja
estan plenes i els moneders que ja estan en les últimes, estaran encara més
buits. Sens dubte no es tracta de reactivar l'economia, sinó d'una redistribució
de la riquesa de baix a dalt de la societat emparada i fomentada pel govern
roig-verd.
Oficialitzar la precarietat
Els perceptors de l’Alg II no podran negar-se a realitzar els denominats 1-euro
jobs, tasques no qualificades per a organismes municipals o organitzacions
assistencials pagades a un euro l'hora. Qui es negui a realitzar aquestes labors
corre el risc de perdre part dels 345 euros mensuals del subsidi. Això és, des
de fa temps, dura realitat per als beneficiaris d'ajuda social (Sozialhilfe)
.Encara que el govern ho negui vehementment, aquests 1-euro jobs serveixen per
a destruir llocs de treball formals. Els sindicats ja han fet els seus comptes.
Però aquí no acaba tot. Hartz IV restringeix enormement el marge de l'aturat per
a rebutjar una oferta de treball que consideri inacceptable. La nova llei
considera que tota oferta és acceptable, encara que estigui mal pagada. Amb una
limitació: el salari a rebre no pot ser un 30% inferior a l'estipulat en el
conveni col·lectiu local del sector. Ja avui tenim convenis col·lectius en
regions deprimides amb salaris per hora d'entre 4 i 6 euros: vigilància privada
en instal·lacions de l'exèrcit a Saxònia-Anhalt per 3,91 euros/hora bruts,
revisors de bitllets a Turíngia per 4,49, vigilància privada a Brandenburg per
4,84, perruquería a Berlín per 5,47, etc.
Si restem el 30 per cent màxim autoritzat, un empleat a temps complet rebrà un
sou brut màxim mensual de 700-800 euros. (A títol comparatiu: el límit per a
embargar a un deutor, és a dir, la quantitat que a un ciutadà insolvent deu
quedar-li al mes per a viure i que el creditor no pot embargar, és actualment a
Alemanya de 930 euros/mes/persona)
La sospita és que aquests salaris de misèria no constitueixen només una
'exclusiva' per a aturats. La pressió a la baixa sobre els salaris augmentarà,
afegint a les minses pujades assolides pels sindicats en els últims anys (la
congelació salarial és per altra banda moneda corrent en nombrosos sectors des
de fa deu anys, per exemple. treballadors per compte propi en mitjans de
comunicació; per no parlar de l'economia informal)
I si ara l'estat obliga als aturats a treballar fins a un 30 per cent per sota
del salari acordat en conveni, a curt o mig termini els convenis baixaran (o com
somien els empresaris desapareixeran els convenis marc per sector)
És a dir, Hatz IV suposarà un empitjorament de les condicions laborals de qui
encara tenen ocupació. Al seu torn, els aturats es veuran obligats a acceptar
treballs encara pitjors, i els ingressos seguiran baixant. La reacció en cadena
està servida.
Un mecanisme que ja existeix a escala internacional.
Els empresaris alemanys no perden oportunitat d'exigir salaris i cotitzacions a
la seguretat social més baixos i així, ens diuen, seran competitius a escala
internacional. Curiosament, cap economia del món exporta tant com l'alemanya. Un
es pregunta, doncs, quina economia nacional és més competitiva que l'alemanya?.
L'única cosa que pot ocórrer és que si també a Alemanya, en la primera economia
exportadora , es baixen els salaris, això repercuteixi negativament en els
ingressos dels treballadors d'economies més febles. I altra vegada tenim la
famosa reacció en cadena.
Pobresa i Riquesa
No hi ha alternativa a aquesta política de precarització, ens diuen tots els
partits parlamentaris. I qui la critiquen, no han entès a quins imperatius
econòmics ens enfrontem, afegeixen els 'experts'. Només si els pobres són més
pobres, semblen dir-nos, es crearan més llocs de treball….algun dia, ja veurem
com… La realitat
avui és que la rebaixa
fiscal i la congelació salarial de fet (practicada des de fa una dècada) no han
creat ocupació, solament han permès augmentar els beneficis. I aquest és la
veritable espina dorsal d'aquests 'imperatius econòmics'.
El 30.6.04 el Frankfurter Allgemeine Zeitung (el diari empresarial) va
qualificar Hartz IV del 'major retallada de prestacions socials des de 1949'.
El que el diari va oblidar d'afegir, com ho 'obliden' la majoria de polítics i
periodistes, és que aquestes retallades es produeixen just quan a Alemanya hi ha
més riquesa que en tota la seva història. Mai s'havia produït tant, mai havien
crescut tant els patrimonis privats. Per això ha arribat el moment d'exigir un
millor repartiment, i un altre ús d'aquesta enorme riquesa.
L'esquerra social a Alemanya, com en la resta del planeta, està també a la
recerca de noves orientacions polítiques i econòmiques, un nou sistema que
permeti cobrir les necessitats bàsiques de les persones i sortir d'aquest pantà
capitalista que cada dia produeix noves formes d'exclusió i precarització,
mentre empara l'augment de beneficis, l'acumulació de la riquesa i la destrucció
insostenible de la naturalesa. I, com s'apunta en un text del fòrum Social de
Berlín: '..tot aquest laberint jurídic i mediàtic denominat reformes, és, abans
de res, un instrument per a disciplinar a la població, a la qual ja manca de tot
i a la majoria de la població que té por de precipitar-se en la precarietat.'
Protesta i supervivència
Les mobilitzacions contra la reforma laboral van tenir una envejable arrencada
al setembre-octubre de 2004 amb manifestacions tots els dilluns en desenes de
ciutats.
El moviment s'ha anat esvaint, no obstant això, a poc a poc. La campanya estatal
descentralitzada per al 3 de gener (entrada en vigor del HartzIV) va tenir una
ressonància discreta. En Berlín 400 persones van intentar ocupar, sense èxit,
l'oficina d'atur del popular districte de Wedding. En aquests moments l'esquerra
social intenta recompondre la seva estratègia i propostes…i, de reüll, confia
que aquesta majoria fins ara silenciosa vagi creant formes pròpies de
resistència (en lloc de caure en l'apatia i/o autodestrucció), i generi una
cultura política nova per a aquesta nova situació creada a Alemanya.