Si arribar al poder institucional no és útil per a enfortir el grau de consciència cultural i política de la població; si no serveix per a anar solucionant els greus problemes que tenim en l'actualitat (i sobretot els dels sectors menys afavorits); si no es veu per part ni banda una pràctica política "diferent"... De què ha servit el canvi?

Siguem valents almanco una vegada en la vida. Fem alguna cosa digna, diferent del que s'ha fet sempre. Que el compromís amb la regeneració ètica i democràtica ho sigui de bon de veres. Oportunitats com aquesta no es tornaran a tenir en dècades. (Miquel López Crespí)

El Govern del President Antich

Per Miquel López Crespí, escriptor

http://www.mallorcaweb.net/lopezcrespi/

Els actuals governants no haurien d'oblidar en cap moment les il× lusions sorgides a conseqüència dels resultats electorals del 13 de juny de 1999. Aleshores el PSOE, el PSM, Izquierda Unida, UM, els Verds i la Coalició d´Organitzacions Progressistes de Formentera (COP) parlaven de regeneració ètica i democràtica de la nostra societat. Semblava deixàvem enrera dècades (segles!) de dominació caciquil. En el preàmbul del famós "Pacte de Progrés", fent honor a tot aquest caramull de bones intencions, es deia que s'havia de fomentar "la participació ciutadana, la igualtat d'oportunitats, la transparència i l'eficàcia...". La regeneració de l'activitat pública, bastir una nova estructura institucional (emanada del reconeixement del protagonisme dels Consells Insulars), redissenyar la política ambiental i territorial, avançar en la promoció dels fets culturals propis eren tasques essencials del nou Govern autonòmic. Ara bé, pensam que, per poder acomplir amb les promeses del Pacte s'ha d'anar vius a no deixar-se absorbir pels milers de tentacles del sistema: llocs de comandament privilegiats, sous inimaginables fa poc per a determinada gent... hi ha massa coses que poden fer allunyar els nous dirigents del poble, de les autèntiques aspiracions populars (tret que precisament els hagin premiat amb aquesta pujada a les altures precisament per això: per haver deixat fa dècades de representar una autèntica possibilitat de canvi). Els electors passen factura més prest o més tard. Un partit que ve de la lluita (pens en molta gent dels verds, en el nacionalisme d'esquerres, fins i tot en sectors sindicalistes procedents del marxisme, del cristianisme, de l'anarquisme) no pot instal× lar-se en la poltrona fent el mateix que feien els altres (les bones intencions no conten). El poble no ha votat l'esquerra, el nacionalisme, l'ecologisme perquè aquests s'augmentassin el sou en arribar al despatxos. Es tractava, no ho oblideu, de fer per primera vegada en la història de les Illes una política diferent. Aquest era -i és!- el repte d'una esquerra que vulgui sobreviure en el futur. No perdre mai la vinculació amb els sectors que lluitaren per enlairar qui ara comanda (GOB, ecologistes, organitzacions culturals, sindicalisme de totes les tendències...). No s'ha de caure en la mitificació del càrrec. El càrrec, el despatx, els privilegis, no són ni han de ser mai un fi en si mateix. Només han de ser -i s'hauria de tenir ben present- un mitjà ocasional que ha de servir per a fer la política que desitjaven els electors (els sectors populars que han ajudat a triomfar aquell projecte). Qui, procedent de l'esquerra, està conjunturalment a dalt ha de recordar que es prové del socialisme, de l'ecologisme combatiu. Els càrrecs oficials haurien de ser palanques per a impulsar els programes i la política alternativa que es defensaven des de l'oposició.

L'esquerra, si encara vol ser digna de portar aquest nom, ha de saber que no és a al poder per a continuar fent el que ha fet la dreta. Per a això no importarien les eleccions, mudar de personal dins els despatxos!; bastaria que tot continuàs com abans. A menys que tot formi part d'un alambinat laberint ordit pel sistema: pagar uns polítics una temporada per fer veure a la gent que "tots són iguals". Aleshores aniríem arreglats si la gestió dels nostres afers només servís per a continuar amb una política depredadora, amb discursos buits que no serveixen per a augmentar el protagonisme de la societat civil en el control dels afers públics. Si arribar al poder institucional no és útil per a enfortir el grau de consciència cultural i política de la població; si no serveix per a anar solucionant els greus problemes que tenim en l'actualitat (i sobretot els dels sectors menys afavorits); si no es veu per part ni banda una pràctica política "diferent"... De què ha servit el canvi?

Siguem valents almanco una vegada en la vida. Fem alguna cosa digna, diferent del que s'ha fet sempre. Que el compromís amb la regeneració ètica i democràtica ho sigui de bon de veres. Oportunitats com aquesta no es tornaran a tenir en dècades.

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (7-IX-00)