Any 1595

L'any 1595 es funden els ministrils.

L'any 1595 Joan Baptista Binimelis Garcia acaba d'escriure la Història del Regne de Mallorca.

L'any 1595-Gaspar Gener II obra la imatge de la Mare de Déu Morta, dita també la Mare de Déu de l'Assumpció de Santa Maria del Camí.

Any 1595-Els sabaters de Ciutat obrin una adoberia pròpia al carrer de Brossa en rivalitat amb els assaonadors i blanquers.

Any 1595-Fra Pere Camps és el prior de Sant Vicenç de Manacor, i Miquel Ballester sotsprior.
Binimelis diu que Manacor tenia 5500 habitants.

El 20 de gener de 1595 Ferran Sanoguera, nou virrei, arriba a Mallorca.

16 de març de 1595-Publicació de la crida del virrei Ferran Sanoguera que estableix la revocació de guiatges, la prohibició d'extraure or i argent de Mallorca, obrat o en moneda que superi el preu de vuit escuts, la prohibició del canvi de moneda mallorquina...." No sia persona alguna qui gos ne presumesca traure o fer traure del present Regne ferments, xexas ordis, civades, favas. guixas. ciurons, llentias ni altras qualsevol manera de grans ço es blat, xexa, ordi. civada"..."no sia persona alguna que gos ne presumesca traure del present Regne figues ni alguna manera de fruytes sequas, garrofas, moltons, ovellas, cabres, cabrons, anyells, bous, vaques, vadellas, porchs vius ni morts, avarias de porch, seu, candeles de seu, ni de cera, capons, gallines, seda obrada o sens obrar, llana, estam fluix o filat, lli fluix o filat o alguna manera de telas, cavalls, mules o altre bestiar mular.."

Contra els bandolers

"...ordena que qualsevol bandetjat qui será trobat sol o en compañía, armat de pedrenyal, arcabus o scopeta, ballesta, llansa o ab ca de ajude, o se proverá ésser anat armat de alguna de ditas armas de qualsevol mida que sian, incidesca en pena de mort natural enchare que no hagués comes altre crim o delicta y en la mateixa pena incidirá qualsevol casolà qui será trobat o constará ésser anat armat de alguna de dites armas en compañía de algun bandetjat o bandetjats"

Contra els que ajuden als bandolers.

"....mana y ordena que ninguna persona per sí ni per interposada persona, gos acullir o receptar en sa casa, alcharia, o altre qualsevol habitatió o altrement en sas possassions. montanyes, vinyas, barracas. covas, garrigas o terres los sus dits bandetjats.
ni donar los mejar, beurer, vestir, camisas, gipons, calsas. sebatas. gorras o sombreros, dinés, armas. pólvora, pilotas ni adobar armas de aquelles enchare que sian sastres, calsaters, sebaters o altres qui viuhen de dit offici ni donar avisos o qualsevol altre favor o ajuda, sots pena de esserlos derrocadas las casas, alcharias o altres habitations y de doscentes lliures applicadores las dos parts als coffrens reals y la tercera part al acusador, donant prova de dita fautoria, ultra que serà tingut secret o sots pena de galera perpetua o temporal, segons la qualitat de la fautoria o de la persona la qual pena de ditas fautorias puga ésser stesa fins a pena de mort natural a arbitra
de Sa Senoria y del Consell Real."

Contra els "aquadrillats"

que ningú gos anar aquadrillat, entenent quadrilla quant seran mes de tres armats de pedrenyals, arcabussos, ballestas o llances de qualsevol mida sian ditas armas sots pena de bandeix del present Regne o de galera per temps de tres anys ultra les armas perdudas, las quals vol Sa Senoria sian del official qui pendrà dits aquadrillats,

"...que ningún casolà gos anar ab bandetjat algú enchare que no porte armas, sots pena de galera per temps de tres anys o altre maior, attes la qualitat de la fautoría."

Llista dels bandejats

Sa llima. Sria. publica per bandetjats y enemichs de Sa Magestat las persones següents: Barthomeu Morey de Valldemossa, Andreu Carbonell, Cerem de Muro, Joan Castanyer als Matarafells, Antoni Stada, Barthomeu Colom, Joan Colom, Jaume Pons, Pere Coll de Sóller, Joan Genovard de Muro, Michel Parelló als Tirasset, Pere Llabrés, Antoni Llabrés, Joan Tarraça, Pere Viver de Incha, Nadal Parelló de Sant Joan, Gabriel Bruyet maior de Pollença, Joan Ginard als Rupià de Artà, Barthomeu Bennasserr, Antoni Vidal, Jaume Vidal, Jaume Albertí de Selva, Joan Rocha de Puigpunyent, Gabriel Bordoy, Joan Bordoy, Michel Forner, Cosme Barceló als Romaguera de Falenig, Llàtzer Prats, Antoni Roix, Joan Bertranet, Joan Crespi, Joanot Rodrigues, Franchesc Fiol, farrer, Michel Crespi, Michel Amengual de la present Ciutat u Pau Sitges..."
Qui capturi a un d'aquests bandejats obtindrà els seus béns o bé 40 lliures. Si són bandejats nous, 25  lliures. Si els que capturen a altres bandejats són delinqüents o malfactors seran perdonats dels seus delictes.

Els capturats en assalt en el camí reial seran penjats davant la seva casa i si no en tenen davant la dels seus germans.

Delictes i penes

"...qualsevol persona qui robarà ninguna manera de bestiar de pel o de llana enchare que no sia sino un cap y sia la primera vegada, incidirà en pena de galrea perpetua o de mort natural y perquè dit delicta sia del tot extirpat, mana Sa Senoria que ninguna persona per sí ni per interposada persona gos vendre ni comprar carn morta si no es en las camicerias públicas..."

"...qualsevol persona qui acordadament tirerá o farà tirar a ningú ab arcabús. pedrenyal. scopeta o balesta de qualsevol mida que sian, axí en poblat com fora poblat, tant de nits com de dia, o serán socios, favorits o cómplices de aquells, aie nafre aie no fafre, encorrega en pena de deu anys de galera si no será seguida mort..."

"...qualsevol qui furterà llenyes, pedres, politxons, fruytes, ortolisses, olives, glans o altres coses semblats, si serà de dia y de lloch no tencat, ultre lo ban y tala, starà quinze dies a la presó y si serà de part tencada, trenta dies a la presó;...."

"...qualsevol persona que roberà qualsevol garbes de qualsevol genero de gra o lins o les mudarà de la garbera de altri a la sua, o furtarà blat o altres grans de les heres o mudarà del munt de altri al munt seu, incidesca en pena de córrer la vila o de star al costell per spay de tres hores o desterro o de galera temporal"

"....qualsevol persona qui fará resistentia ad algún official real, encorregue en pena de correr la vila o de star ligat tres hores al costell o de servir en les galeres per temps de tres anys y si aquell farirá o nafrará o li tirerá en ballesta o arcabús encare que nol feresca, incidesca en pena de mort natural o de galera perpetua o temporal atessa la qualitat del delicte"

"...que ninguna persona gos donar empollada a altra, ni posar almanganada, oli de ginebre o altre immundicia, banyes ni altres coses infamatorias en les portes, taulells o finestres y parts de la casa de altri sots pena per lo qui u fará o fará fer, o dará consell, favor o ajuda o assistirà en dites coses, de correr la vila; de tres anys de galera o altre major o menor, attesa la qualitat de la persona."

"....qualsevol qui dirá al altre: lladre, treydor. cornut, alcauot. puta, bagassa, juheu. xuya. ca. fill de ca, perro, embriach o altres semblants injuirosses verbals, incidesca en pena de estar vuyt dies a la pressó ab una cadena al coll, y de dita pressó no sia extret fins que públicament haje tornat la fama al injuriat, i en cas que dit injuriat sia persona de honor i qualitat, incidesca en pena de estar lligat al costell per spay de una hora"

"....qualsevol que dins la present Ciutat o dins las viles o fora de aquelles fará dita batalla, are sie persona de discretio, are sie minyó, stará quinze dies irremissiblement en la presó, i lo pare de aquell, si es de hedat de quinze anys en avall pagará vint sous, deu per lo official quil pendra i deu als coffrens reals"

"...que ninguna persona del die de St. Miquel de setembre fins a pascua de resurrectio sie trobada per la present Ciutat ab llum i sens llum armat ni desarmat de las sis hores de la nit fins a las deu: i de pascua de resurrectio fins al dia de St. Miquel de setembre de les sinch hores de nit fins a les set sots pena que si será trobat a tal hora d estar en la pressó per spay de quinse dies"

"...que ninguna persona de qualsevol stament, grau o conditio que sia, no blasfeme ni altrament jura lletjament per Nostre Señor Deu per la Sanctissima Verge Maria Señora i advocada nostra, ni per los sancts, sots pena de sinch lliures als coffrens reals aplicadores o de esser los clavada la llengua al costell o d estar ab una mordasa en la boca en lo costell per spay de una hora"

Sexualitat

"...qualsevol alcavot ara sia ab interès, ara sens interès, qui exercirà semblants actes de alcavoteries o donerà lloch en ses cases per dits actes carnals o suffriràn o permetran que ses mullers, filles, netes, nebodes, cusines o criades tinguen actes carnals ab ningú, si tals alcavots seran homens, encorregan en pena de córrer la vila y de desterro perpetuo de tot lo present Regne y per ser difficultosa la prova de dit delicte, declara Sa Senoria que aquell en casa del qual, de nits y a hora recaptada entraran dones desonestes o altrement sospitoses y avesats a semblants actes encare que sia hospital, taberna, casa de revenderia, sia tingut sens altra prova per alcavot o alcavota,"

"...que no sia dona alguna publica qui gos ne presumesca tenir amich rufià ni donar o tremettre diners o altres coses ad aquell per via directa o indirecta, sots pena al rufià de córrer la vila, si es del present regne y si es estranger sots pena de açots, y de sinch anys de galera y a la dona de córrer la vila o de assots si es strangera y de exili perpetuo del present Regne"

"...qualsevol dona ques serà convertida y exida del partit ab nom y motiu de ferse bona, si torneràn al partit o en altra part pera guanyar, insidesca en pena de córrer la vila o de assots si es strangera y de bandeig perpetuo."

"...que no sia persona alguna que gose ne presumesca estar amigada ni tenir concubina alguna en sa casa o fora de casa ans en continent se hajen de apartar après de la publicatió de la present crida, sots pena que si seran casats y seran homens de conditio de cent lliures per cada un applicadores lo ters al acusador y auxili (sic) de la present ciutat, vila o loch per temps de dos anys y si seran de baxa conditió en pena de córrer la vila y de auxili de un any. axi lo hu com laltra per si seran fadrins o solters y serà de conditió incidiran en pena de sinquanta lliures lo terç al acusador y si seran de baxa conditió en pena de auxili a àrbitre de Sa Senyoria."

"...que no sia ninguna persona que gos menjar ni beurer en lo hostal del bordell ni en ningún hostal y taverna que estigué en lo carrer del bordell, ara sia casat ara sia solter, sots les penes en lo capitol precedent contengudes y lo hostaler qui tal permetrà, incidesca en pena de star trenta dies continuos en la presó y de pagar deu lliures de les quals haurà un terç lo acusador o el offícial quils pendrà"

"...qualsevol home casat que serà trobat dins lo bordell si no tendra molt justa causa per la primera vegada incorrega en pena de star quinze dies a la presó y per la segona de estar hi trenta dies y per la tercera de córrer la vila o de ésser desterrat del present Regne per temps de tres anys."

"...que no sia algú qui gos ne presumesca attentar donzella o viuda alguna besant o volent besar o tocant desonestament aquelles encare que sia ab promesa e intent de casarse ab aquelles, sens procehir voluntat expressa de llurs pares o mares o avis o amics, tudors, curadors o altres debaix del poder dels quals stan, sots pena de la vida o de galera perpetua encare que après de dit besar o altre tocament desonest se seguís matrimoni,si será fet dit besament o tocament desonest ab violentia, força o contra voluntat de dita donzella o viuda, y si seran dits actes fets ab voluntat de dita donzella o viuda, pero contra voluntat de sos pares, mares, y altres sobredits,encorregan en pena de deu anys de galera y los que se jactarán de haver bessades o tinguts actes desonets ab dites donzelles o viudes no essent axí la veritat, per arribar a llurs intents de poderse casar ab elles, ab les quals altrement no porien casar, incorregan en pena de sinch anys de galera"

"...qualsevol persona que se jactará o ananará, dirá o affirmará haver ell tingut acte desonest ab qualsevol dona, viuda, cazada o donzella, fora del sobredit fi y effecte de casar se ab elles, sino sols per infamar o desonrar aquelles o a sos marits, pares, mares, jermans o altres parents, o altrement per qualsevol altra causa o respecta, incidescan ara sia ver, ara sia fals, en pena de star una hora al costell o de star trenta dies a la presó y haverse a desdir públicament y tornar la fama o de desterro o de galera per temps de tres anys, attesa la qualitat de la dona, marit, pare o parent..."

"...que no sia persona alguna qui gose ne presumesca de nits ni de dia en dies de festa ni de feyna, jugar a alguna manera de jochs de cartes o de daus dins Ciutat o fora d ella ni tenir en ses cases jochs ni tafureries ni ferdany ni tenir aquells per vendre, sots pena de XXV lliures pagadores lo terç al accusador y los altres dos terços als coffrens reals, declarant empero que los cavallers, ciutadans, mercaders, pugan jugar tant en dies de festa com de feyna a qualsevol manera de joch de cartes, puis no sian joch de cartilla, carta girada, quarentí, gresa o altre joch que
tinga semblança de gresca, ni altre joch de pasar ni ais bueltos, y declara mes avant que les persones de manor stament pugan jugar a qualsevol joch de cartes com no sien deis exceptuáis ni joch de primera o quinóla en lo present capítol en los dies de festa, tant solament après de dits officis divináis, sots la mateixa pena de XXV lliures"

"...que tots los vagabundos que starán sens amo y no traballen en alguns officis dins tres dies après de la publicatió de la present crida se hayen de posar ab amo y treballar ho hajen de buydar la ciutat, vila o lloch ahont starán y dins deu dies de tota la illa, sots pena que si passats dits dies serán trobats sens amo, seis fará correr la vila e incidirán en pena de servir les galeres de Sa Magestat per temps de tres anys."

"....que no sia persona alguna axi home com dona que sia sana y puga treballar y guanyar se la vida que gose de esta hora en avant, anant demanant almoyna per les portes ni per camins y sglesies o altres parts sots pena de ésser tinguts per vagabundos"

"....que ningún hostaler, taverner o bodegoner o altre persona semblant gos ne presumesca de dia ni de nit permeta que en se case menje ni bega ni stiga de dia ni de nit ninguna persona que no sia strangera o passatgera,exceptats trebelladors y menestrals que fasse sa feyna y no sian vagabundos."

"....que no sia persona alguna qui gos cassar perdius, cunills, llebres ni altres género de cassa de ninguna forma ni manera del dia de pasqua de resurrectio fins per tot lo mes de juny inclusive, sos pena de deu lliures y los instruments o cans perduts..."

31 de març de 1595 - Pere Nunís Berard de Santjoan és nomenat dipositari reial.

19 de maig de 1595- Hug Nét és nomenat advocat de pobres.

3 de juny de 1595 - Ferran Zanoguera, nou virrei, pren possessió del govern.

2 de juliol de 1595-Diumenge- "Arnau Pax, ab companyia de altres, ab pensa acordada y diabolich atreviment, sia entrat en la casa de la possesio dita son Arrossa, que es de la vidua Sant Joana, y de alli forcivolment y ab violencia sen hage aportada la Senyora Beatriu Sant Joana, donzella sa filia"

 4 de juliol de 1595 - Bàndol de Ferran Zanoguera per a la cerca i captura d'Arnau de Pacs i dels seus col·laboradors.

13 de juliol de 1595-Enterrament d'Arnau de Pacs al vas dels Pacs de sant Francesc, fill de Joanot de Pacs, escapçat per la justícia.

23 de juliol de 1595 - L'alferes mallorquí Joan Carles Terrassa mor juntament amb el seu cavall a trets de pistola en un combat a Flandes després de clavar l'estandart en el cos d'un enemic.

31 d'octubre de 1595-Francisco Esquivel, dominic, inquisidor.

10 de novembre de 1595 - Joanot Gelabert és elegit alcaïd de la fortalesa del Port d'Andratx.

14 de novembre de 1595- Mor Pere Orlandis Cotoner, fill de Benito Orlandis, pisà, establert a Mallorca.

14 de desembre de 1595-El rector de Felanitx Joan Torrens insta als jurats perquè en el plaç de tres dies paguin les 10 lliures que deuen a Gabriel Llodrà dels seus treballs en els retaules de sant Salvador.