En la manifestació de dia catorze davant el
Consolat de Mar per a defensar Son Espases, molts militants i
simpatitzants del Bloc parlaven de la necessitat que els seus
dirigents sortissin del govern. Es tractava, deien, de donar
suport crític a un govern PSOE-UM des de l´exterior, per a no
fer-se responsables de decisions de l´executiu que puguin anar
en contra del que s´havia promès a l´electorat progressista.
Tothom es mostrava decebut per l´actitud de claudicació del PSOE
davant els poders fàctics de les Illes. En el fons, l´ambient
que es respirava entre els manifestants que volien --i
volem!—preservar el territori de les urpades d´especuladors i
del desenvolupisme salvatge i irracional, era que ningú no
s´esperava un abandonament de promeses electorals de tal
magnitud i just en començar la legislatura. Les persones de més
edat, aquells que recordam el que va fer l´esquerra oficial en
temps de la transició, no estàvem tan sorpresos. Quan la
política esdevé un sistema de simple usdefruit del poder; quan
els professionals del romanço només pensen en la nòmina i en els
privilegis que comporta la gestió del règim, és quasi normal que
es produesquin problemes com el que discutíem els manifestants
que donàvem suport a les plataformes Salvem la Real, ses
Fontanelles i el mal anomenat "Port Adriano". Potser la
postmodernitat començà precisament amb els pactes de la
transició entre els franquistes reciclats que no volien perdre
els privilegis derivats de la victòria franquista en la guerra
civil, i els nous aspirants a la gestió del règim monàrquic, és
a dir, la burocràcia procedent del neoestalinisme carrillista i
la socialdemocràcia impulsada i promocionada per la
Internacional Socialista.
És evident que el fet de deixar de banda les
promeses electorals, les històriques lluites ecologistes i
conservacionistes en defensa dels nostres minvats recursos
naturals i territori, d´abandonar les mobilitzacions per
defensar la Real, ses Fontanelles i "Port Adriano", és un
problema prou greu que condicionarà en un sentit negatiu
l´actual Pacte de Governabilitat. Però els abandonaments de les
promeses electorals per part del PSOE vénen de molt lluny, no
solament de la transició. O és que ja ningú no recorda com
Felipe González i Alfonso Guerra ens feren restar a l´OTAN quan,
fins a mitjans dels anys vuitanta, el discurs oficial dels
socialistes deia tot el contrari? Son Espases, ses Fontanelles,
"Port Adriano" avui, i demà, possiblement, el segon cinturó de
Palma i la façana marítima, seran també causes de lluita i
mobilitzacions. Ningú ja no dubta, a partir del fet quasi
consumat de la construcció de l´hospital a Son Espases, que
també podem esperar grans sorpreses quant a les afirmacions de
no fer el segon cinturó o paralitzar les obres de la façana
marítima. De les grans inversions que comporta l´ampliació del
Port de Palma no en vull parlar, ja que sembla que serà una de
les obres emblemàtiques del govern actual o dels governs futurs,
siguin aquests del PP o del PSOE.
La construcció de l´hospital a Son Espases,
l´ampliació del port de Palma fins a límits de l´irracionalitat
més absoluta, l´arribada del gasoducte que ha de proporcionar
energia il·limitada a les Illes, assenyalen com és de lluny que
és la realitat que constatam diàriament amb el que xerriquen i
prometen els professionals de la política quan són en campanya
electoral per a entrar en nòmina. Son Espases marca el camí que,
amb força probabilitat, seguirà el govern en el futur.
Malgrat la memòria històrica de les
claudicacions de l´esquerra oficial (tots recordam el recent
abandonament de l´ecotaxa), reconec que no pensava que la marxa
enrere fos tan ràpida per part del nou govern. Havia fet un
esforç per a tornar a creure que, potser, igual, qui sap,
aquesta vegada es podria avançar en el camí de fer alguna cosa
de diferent. Diferent del que han fet els partits de les
renúncies i claudicacions davant la banca, els poders fàctics
empresarials i especulatius. Imaginàvem alguns problemes per a
més endavant, però mai a la tornada de les vacances, poques
setmanes després d´haver assolit la gestió de les institucions.
Què faran els companys i companyes del Bloc
davant aquest abandonament de lluites i justes aspiracions
populars? Les direccions que comparteixen responsabilitats amb
UM i PSOE... com podran justificar davant els seus electors la
continuació en el govern? És una situació difícil que no sabem
com es pot resoldre. Donar suport crític a la gestió Munar-Antich
des de fora del govern comportaria, per a la direcció del Bloc,
perdre les grans àrees de gestió que ara ocupen. Sembla que la
decisió que demanaven alguns manifestants que sortiren en
defensa de la Real és, a hores d´ara, impossible, a causa,
precisament, de l´estreta unió de totes les forces de centre-esquerra
en el Pacte de Governabilitat. La decisió de donar suport a
l´executiu des de l´exterior potser s´hauria d´haver pres abans
d´acceptar compartir el poder amb UM i la socialdemocràcia
espanyola. Es tractaria, més que el col·locar alts càrrecs en el
govern, de prioritzar la consolidació de la societat civil de
les Illes, els partits, sindicats i plataformes que han portat i
porten a coll la tasca d´aturar el desenvolupisme salvatge que
pateix el nostre poble. Però sembla no ser aquesta la dinàmica
actual de les organitzacions que es reclamen de l´esquerra.
Els mesos vinents anirem veient com es
desenvolupa la crisi que ha encetat aquest abandonament dels
interessos populars per part del PSOE. Veurem igualment què
anirà fent el Bloc per a no caure en l´anomenat "pragmatisme"
dels seus socis de govern i quins equilibris haurà de fer per a
no ser identificats amb la famosa dita popular que diu que "tots
els polítics són iguals".