SETEMBRE DE 2004

Tornar a l'inici                                                                                                           Tornar a la pàgina anterior

 No arriben a 500 els manifestants d'hostaleria contra l'amenaça de reconversió.

CC.OO. i UGT no aconsegueixen ajuntar ni els seus delegats sindicals contra la política del govern Matas. És patètic que uns sindicats que diuen representar la majoria dels treballadors d'hostaleria visquin tan allunyats de la realitat del treball, tot i que disposen de prou recursos econòmics, i estructura institucional per fer una labor sindical més profitosa.

 Cort construeix el pàrquing d'Antoni Maura a Ciutat i col·loca el pont musulmà a un magatzem. El mal que no han fet nou segles d'història el fan arra els "terrossos" que ens governen i que tenen el seu càrrec per a servir als interessos de les constructores i del món de la indústria contaminadora automobilística.

 El Consell de Mallorca (o de Sa Princesa)  dóna el vistiplau a la urbanització ilegal de Son Talent de Manacor. Tot un exemple de la política de insostenibilitat que a més té també al seu favor als "socialistes"  que contribueixen així a reforcar al pensament únic.

 El salari mitjà mensual en el segon trimestre a Balears va ser de 1.357 euros. Es tracta d'un salari mitjà molt baix en funció del lloc que ocupen les Illes Balears: molt però mal repartit.

 A bones hores arriba el dictàmen de la comissió de tècnics que es pronuncien a favor del valor patrimonial de la teulera de Ca Sa Rotera (Campanet) esbucada per decisió del duo del govern balear de "Construccions i Enderrocs PP-UM"

 Balears disposa de 752.997 vehicles de motor, i per aquest motiu és la primera en contaminació, posada d'asfalt i destrucció del territori derivada del seu abús.

 Emaya-Medi treballa a Palma amb 750 treballadors, el mateix nombre que fa deus anys, tot i el creixement de Ciutat en 100.000 habitants. I cada dia es deixen de netejar tres barris perifèrics. I és que encara hi ha classes, i el PP és un govern al servei dels rics.

 El PP de Sencelles privatitza el servei d'aigua a Biniali per 50 anys i un canon anual de 100 euros. I de passada a més de fotre el patrimoni públic faran algun favor.

 El parc de les Estacions ampliarà el seu espai enjardinat de 36.000 a 54.000 metres quadrats i la seva remodelació costarà 2'7 milions d'euros.

 Aquests del PP no contents amb el bunyol que varen fer al Parc de Ses Estacions amb els nostres doblers, ara volen fer un aparcament soterrat, una avinguda de quatre carrils, i acabar amb les plantes baixes dels Hostalets víctimes de l'especulació immobiliària. I tenen la desvergonya de dir que ens fan un parc quan només estan al servei del mercat de l'automòbil i les constructores.

 Fins a quan Catalina abusaràs de la nostra paciència ! (extret de les "Catalinaries")

 La multinacional nordamericana Kraft planeja una reducció de plantilla que afectarà a 26 empleats de Maó. Succeeix que els nostres governants saluden efusivament les inversions estrangeres que acaben fotent la gent al carrer. Tenim el cas de les perles, de les assegurances (Mare Nostrum S.A.) i encara repeteixen les mateixes lletanies en favors dels "inversors" estrangers.

Més de 50 cases resulten danyades al Port de Valldemossa per un cap de fibló. Rosa Estaràs i Rodríguez  ja es mouen en favor dels ajuts que van negar a Consell per la calabruixada del 2 de setembre de 2003. Si hi ha subvenció hi haurà greuges.

El Consell de Mallorca retira bona part de les subvencions que tradicionalment atorgava a Unió de Pagesos, per si algú dubtava del fort sentit de propietat de que gaudeixen els d'UM amb els recursos públics. Els doblers de la ciutadania són només pels seus amics.

El conseller de Turisme Joan Flaquer compareix al Parlament balear a no informar del cas Rasputin. El poble, de tota manera, ja els ha jutjat.

 Son Llàtzer obre la 4a planta tres anys després de la seva inauguració. Així comptarà amb 151 habitacions individuals. Tenir una planta tancada durant tres anys en una situació de mancança de places com la nostra és de jutjat de guàrdia, però aquesta és la política que ens imposen els PP-PSOE estatals i balears i que amb massa conformisme acceptem. Només ens recordam de Santa Bàrbara quan trona !

Accidents laborals-

Un camió xoca contra un pont en construcció a la carretera de Llucmajor, desfà la seva estructura i causa l'amputació  dels peus als treballadors Julio Hernández González i Mario Camaño Pais . Són les primeres víctimes d'unes obres que contribueixen a fer Mallorca més insostenible ecològicament. Però ells són només víctimes d'unes decisions preses per altra gent que no hi perd gaire en accidents com aquests. Són els responsables polítics de fets que com aquest puguin passar, responsables de construccions indesitjades i els responsables també de la manca de democràcia en les decisions empresarials. De res valien les advertències fetes prèviament pels treballadors del risc que corrien. Ells dins l'empresa són un zero a l'esquerra, com tots els assalariats, sense veu ni vot.  Els que dirigeixen no tenen obligació d'escoltar-los pel fet que les competències organitzatives en el món del treball són del empresari. Però tot i que no es reconeixin legalment les seves veus són víctimes d'un terrorisme que no es vol reconèixer.

Lluís Ramis d'Ayreflor sol·licità  al vicepresident i ministre d'Economia de l'Executiu Central, Pedro Solbes, un increment del finançament per a la Comunitat Autònoma de 1.150 milions d'euros per pal·liar les mancances econòmiques de l'educació i la sanitat balears.

Cada ciutadà balear rep 168 euros a l'any menys per sanitat que la mitjana estatal i si es té en compte la població flotant s'arriba a la conclusió que cada habitant rebria 290 euros menys que el conjunt de l'Estat.

Segons va explicar Ramis d'Ayreflor, el dèficit de les Balears en el 2003 va arribar als 79 milions d'euros. I si governava el seu partit per quina raó no arreglaren abans un dèficit del tot previsible ?

La Conselleria d'Hisenda no investigarà ni durà a terme cap mena d'acció per al cobrament de la multa impagada per Pedro J. Ramírez  perquè ja ha prescrit. L'exconseller d'Hisenda del Govern del Pacte de Progrés, Joan Mesquida, explicà  que la multa a Pedro J. Ramírez de 16.900 euros (2,8 milions de pessetes) no va ser tramitada per la Conselleria a causa d'un error informàtic.

No deixa de ser curiós que els beneficiaris de les negligències dels servidors de l'Estat sempre són els poderosos. En canvi no paguis tú la contribució,  la taxa d'incineració o la renda que extrauen dels teus salaris, i veuràs com no et va igual la cosa. Els errors informàtics fins i tot amb un "socialista" al front de la gestió afavoreixen sempre als rics.

Els obrers han fet feina a escarada per restablir el tren a Manacor. Les escarades , les hores extraordinàries que es paguen van a compte dels doblers de la ciutadania, i així de cop i volta a l'estació de Sant Joan al terme de Sineu han volgut arreglar per la via de la intensitat en la feina allò que la manca de previsió hauria d'haver arreglat amb normalitat. Quan van posar-se a fer feina ja havia de sortir el tren i com tot, els agafa  amb els calçons desfets; aleshores han de recòrrer a la cartera de la ciutadania per a pagar hores nocturnes i extraordinàries. Si haguessin de pagar dels seus no es farien així les coses.

La mala gestió del Pacte de Progrés en relació a la posada en marxa del tren sense haver-hi garanties, no millora amb un PP que tampoc ha volgut preveure que les obres que s'acaben de fer a costa de l'amplària de la via s'hauran de desfer de nou si volen ampliar les freqüències del tren que segons el Pla de Transports exigeixen doble via.

VA DE SENTÈNCIES. L'ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA ESPANYOLA HA TORNAT A BRILLAR .

COM GAIREBÉ SEMPRE S'HA POSAT AL COSTAT  ON SEMPRE HA ESTAT  LA BALANÇA.

TAL VEGADA PER AIXÒ LES PRESONS SÓN COM SEMPRE PLENES DE POBRES .

Cala Veva S.A., l'empresa promotora des Canons recuperarà aquest mes la propietat de les cases de Betlem cedides el juliol del 1.992 a l'Ajuntament d'Artà per conveni urbanístic i que han estat d'ús públic durant 12 anys. És evident que el Tribunal Superior de Justícia de Balears no s'ha pronunciat a favor de l'interès general.

Una més: Joves de Mallorca per la Llengua considera un escàndol la condemna del ciutadà Jaume Coll per parlar en català de Sineu a la Guàrdia Civil.

El ciutadà sineuer Jaume Coll Oliver ha estat condemnat pel Jutjat d'Instrucció número 4 d'Inca a pagar una multa de 40 euros per faltar al respecte a la Guàrdia Civil quan s'oposà a parlar en castellà, tal com li demanaven els agents

No només és d'escàndol sinó de "jutjat de guàrdia" si haguéssim de confiar en la justícia, però precisament el problema és la "Justícia". Un no es pensava que les forces de l'estat estaven al servei de la ciutadania i la veritat és que la sentència contra Jaume Coll confirma allò que pensàvem. Les forces de l'estat cobren de la ciutadania i en compensació no es dignen ni a entendre a la ciutadania, ni saben qui és el seu jerarca civil. Passen de tot allò que sintonitzi amb el poble. Que no ens enganyin amb la pseudo-democratització de l'estament. Són els de sempre. Haurem de tornar a la consigna de dissolució de cossos repressius que mai no hauríem d'haver deixat de banda.

De la decisió de la fiscalia en el cas Rasputin i de la posició posterior del Sr. Sobrino envers el recurs del Lobby de Dones no cal ni parlar-ne. On s'ha vist mai que a Mallorca el PP en perdi una judicialment ? Abans veureu volar les someres.

Mallorca es terra de cacics i els cacics manen fins al darrer racó.

Per acabar d'arrodonir la qüestió la magistrada  Carmen Frigola, acaba de dictar un auto en el qual declara ajustat  a dret el projecte de legalització aprovat per l'Ajuntament de Pollença de l'immoble de l'antic Sibaris, solar que  no era edificable  tot i tenir la llicència de l'Ajuntament. De fet l'any 2002 el Suprem va donar la raó als veïns que presentaren la demanda contra la edificabilitat.  

 Rosa Estaràs ha decidit copiar el llibre gros de les receptes neoliberals i proposa que els aturats que no cerquin feina no tenguin dret a prestacions. Caldria que donya Rosa en fes una mica de feina i no li vendria gens malament repassar la Constitució Espanyola que diuen defensar (al menys contra els separatistes). El treball és un dret  i qui l'ha de cercar no és l'aturat sinó les institucions com l'INEM que l'han d'oferir a l'aturat, que per això hi ha institucions fundades amb aquest fi. Allò que ha de fer Rosa Estaràs es procurar que les institucions (que per això viu dels doblers de la ciutadania ) compleixin les seves funcions, que no ho fan gairebé mai. Que ho arregli especialment el seu partit  que està al front del SOIB i no traslladi la seva ineptitud als desocupats.

També proposa la "green card" per als immigrants, una mena de bonus d'estada al país que es fa servir als EUA, el seu país mirall segons es veu, pel temps que dura la feina.

És més que evident que el seu partit postfranquista no coneix massa això dels drets humans i la llibertat de circulació de les persones. Ningú no necessita permís de ningú per anar per el món, pel fet que són les persones qui han de decidir lliurement on van i que fan o que no fan. Les fronteres no poden interposar-se a les llibertats personals. I després es diuen liberals. Clar que Pinochet també ho era neoliberal, i per això va posar al front de Xile als Chicago boys de la mateixa escola de donya Rosa.

 La proposta d'UM a l'Ajuntament de Santa Margalida de fer fill il·lustre de la vila a Joan March Ordines diu molt del caràcter del partit. Un partit que es diu de centre i liberal no hauria de proposar a un senyor que va alçar-se contra la República i va finançar un cop d'estat que acabaria amb un autèntic bany de sang. Convendria que els antics esquerrans Lliteres i Sintes informessin una mica als seus companys si és que encara tenen una mica de memòria històrica. O es que els càrrecs fan perdre la memòria ?

 Caldria que algú expliqués això de la crisi de la construcció amb més rigor. El fet que aquest any s'hagin visat 6188 projectes d'habitatges contra els 3170 projectes visats l'any 2003 deu tenir alguna significació complementària en relació a l'ocupació. Si a més dels habitatges tenim en compte l'asfalt i les síquies que es fan, hi ha coses que no encaixen massa.

Un total de 207.424 de les 473.641 hectàrees de la superfície erosionable de les Illes estan incloses en les categories de «greu» o «molt greu», 121.649 hectàrees en la primera i 85.774 en la segona. Ambdues sumen el 41% del territori de Balears. I quines mesures es prenen per evitar-ho ?. De moment només en conec una: sembrar la terra d'asfalt. La resta a qui importa ?