SOLIDARITAT   SÍ

ROBATORI        NO

-          Un estudi de la FUNCAS (Fundació de les Caixes d’Estalvi Espanyoles)(1) calcula que l’any 2.002, governant el govern central n’Aznar i el PP, pagàrem 3.652,4 milions d’euros més dels que rebérem (607.642,5 milions de ptes.)(2)

-          En un recent estudi local independent de l’anterior es calculava que la quota de solidaritat que ens correspondria per ajudar les zones més pobres de l’estat seria aproximadament de 900 milions d’euros (150.000 milions de pessetes). (3)

-          La resta, la diferència, 2.752,4 milions d’euros (457.911,28 milions de pessetes), és un abús, que repetit un any i un altre any,  arriba a la categoria d’espoli, d’explotació colonialista, de robatori.

-          Mentre fan això som la comunitat autònoma que rep més pocs doblers per infant escolaritzat, més pocs doblers per escola, més pocs doblers per sanitat, per tenir cura de la nostra salut, per atendre els nostres vells. Som la comunitat amb més poc territori públic per habitant, amb més pocs espais naturals protegits, amb més poques infraestructures ferroviàries, etc.

Clar que aquests doblers haurien de servir per millorar la qualitat de vida de tots i no per repartir-los per comprar cacauets, però si perquè vos en féssiu una idea suposàssim que els repartim un poc per hom, això suposaria:

 -       572.389 pessetes per persona i any.

 -  45.791.128 pessetes per persona al llarg dels 80 anys de vida mitjana.

- 183.164.513 pessetes per família de 4 persones al llarg de la vida d’una d’elles.

(1)     Veure la revista de la Fundació de Caixes d’Estalvis Espanyoles  “Papeles de Economía Española”, nº 99 del 2004.

(2)     Del mateix estudi es pot deduir un dèficit alternatiu de 3.092 milions d’euros, cosa que minvaria una mica els nombres, però no l’escàndol que suposen.(4)

(3)     Essent un estudi diferent potser la quota de solidaritat no seria aquesta, però no tenint-ne d’altre, prenem aquesta de referència.(4)

(4)     En qualsevol cas, l’educació, la salut, la natura, el territori, la gent, el país, l’atenció als més malalts i als més necessitats, el dret i la justícia, exigeixen que l’estat deixi de sucar-nos com qui suca una llimona.

SOLIDARIDAD   SÍ

ROBO                 NO

-          Un estudio de la FUNCAS (Fundación de les Cajas de Ahorro Españolas)(1) calcula que en el año 2.002, governando el gobierno central Aznar i el PP, pagamos 3.652,4 millones de euros más de los que recibimos (607.642,5 millones de ptas.)(2)

-          En un reciente estudio local independiente del anterior se calculaba que la cuota de solidaridad que nos correspondria para ayudar a las zonas más pobres del estado seria aproximadamente de 900 millones de euros (150.000 milions de pesetas). (3)

-          El resto, la diferència, 2.752,4 millones de euros (457.911,28 millones de pesetas), es un abuso, que repetido un año y otroaño, llega a la categoría de espolio, de explotación colonialista, de robo.

-          Mientras hacen esto somos la comunidad autónoma que recibe menos dinero por niño escolaritzado, menos dinero por escuela, menos dinero para sanidad, para cuidar nuestra salud, per atender a nuestyros viejos. Somos la comunidad con menos territorio público por habitante, amb més pocs espais naturals protegits, amb més poques infraestructures ferroviàries, etc.

Clar que aquests doblers haurien de servir per millorar la qualitat de vida de tots i no per repartir-los per comprar cacauets, però si perquè vos en féssiu una idea suposàssim que els repartim un poc per hom, això suposaria:

 -       572.389 pessetes per persona i any.

 -  45.791.128 pessetes per persona al llarg dels 80 anys de vida mitjana.

- 183.164.513 pessetes per família de 4 persones al llarg de la vida d’una d’elles.

(1)     Veure la revista de la Fundació de Caixes d’Estalvis Espanyoles  “Papeles de Economía Española”, nº 99 del 2004.

(2)     Del mateix estudi es pot deduir un dèficit alternatiu de 3.092 milions d’euros, cosa que minvaria una mica els nombres, però no l’escàndol que suposen.(4)

(3)     Essent un estudi diferent potser la quota de solidaritat no seria aquesta, però no tenint-ne d’altre, prenem aquesta de referència.

(4)   En qualsevol cas, l’educació, la salut, la natura, el territori, la gent, el país, l’atenció als més malalts i als més necessitats, el dret i la justícia, exigeixen que l’estat deixi de sucar-nos com qui suca una llimona.