Sense sostre

 

Aïllat de la gent

guarda el secret

per raó del seu ofici.

 

No espera el dia següent

perquè a la nit

la vida acaba.

 

No hi ha després,

ni guarda cap memòria

del lloc d'on ve

i no sap on anava,

quan s'aturà

a seure

al portal d'un edifici.

 

Menja si té talent

quan  el menjar és accessible.

Moltes vegades dijuna

i de fam badalla.

 

Quan altres parlen,

ell s'amaga i calla.

No vol parlar de res,

ni més

que amb el rostre

de la lluna

quan penja  enlaire

del cel ennegrit

per la fosca.

 

No vol sentir

ni una mosca.

 

Sobre el seu jaç de palla

cap veu no és oportuna.