Del sou diferit
El preu de la força del treball és el conjunt de la retribució que el treballador percep, tant si li és pagada immediatament (sou directe) o endarrerida (sou diferit). Per aquest motiu la gestió comuna (Sindicats-Patrons, o Sindicats-Estat) de la Seguretat Social ha de ser considerada com una violació d’un dret dels treballadors. Com que els fons pertanyen únicament als treballadors, cal rebutjar qualsevol ingerència d’altres forces socials que no siguin les dels propis treballadors. Els treballadors no han d’admetre la gestió comuna dels sous de la mateixa manera que els capitalistes no admeten la gestió comuna dels seus comptes bancaris.
Molts sindicalistes s’oposen als augments dels “sous diferits” i voldrien concentrar qualsevol avantatge sobre el sou que rep directament el treballador, sense valorar que el “sou diferit” i la seguretat social expressen un principi de solidaritat de classe. Per exemple, els qui no han tingut un accident paguen perquè l’accidentat pugui ser totalment protegit.
Abans de plànyer-nos de la magnitud del sou diferit, hauríem de fer palesa la seva insuficiència, a conseqüència de la qual, la majoria de treballadors vells, pateixen un descens terrible del nivell de vida.
Allò que cal és de reclamar la substitució del principi de la solidaritat limitada únicament a la classe treballadora pel principi de la solidaritat estesa a tots els ciutadans, finançada per un impost progressiu de la renda de manera que es fes una redistribució de la renda nacional a favor dels assalariats.
