Maig calent, insuficient.(Publicat a la revista Papers)

Llorenç Buades Castell.

maig de 2012

En aquest article  vull exposar allò que s’ha significat a Mallorca pel que fa a la lluita social després d’un primer de maig de confluència unitària anticapitalista que va ser silenciat pels mitjans diaris de propaganda i desinformació, en la seva versió de premsa, ràdio i televisió, que en la seva totalitat són instruments al servei del capitalisme.

I allò que cal destacar al davant de tot és que l’acció regressiva del govern central i també de l’autonòmic presidit pel pepero J.R.Bauzà, no té com a contrapunt la coordinació imprescindible de les lluites que puguin fer front al temporal que es manifesta en la pèrdua de drets a una vida digna que arrosseguen la major part de les persones.

Els agents socials que diuen representar a la classe obrera mantenen la segregació en les lluites, que es limiten a accions parcials i focalitzades en els centres on es  produeix el conflicte, de manera que impideixen la seva eficàcia i  també la comprensió pèr part de la classe treballadora de la necessitat d’una resposta del conjunt  davant problemes que ens afecten a tots i totes.

El 15 M a Mallorca s’ha celebrat d’aniversari perquè calia fer-ho,  amb una mobilització molt menor i amb les mateixes carències de proposició alternativa en un temps que només admet, o  reformes regressives que possibilitin una acumulació gegantina de capital a favor dels rics per tal de sortir de la crisi, o una sortida anticapitalista a la mateixa. No hi ha espai per a socialdemocràcies; no hi ha espai per a reformes positives en una crisi sistèmica com la que patim. Però el pitjor és que la consciència d’aquesta situació per part dels que pagam la crisi és ínfima.

Ens han incrementat els preus dels combustibles i  ja han anunciat noves pujades dels preus de la llum, del transport públic, dels medicaments, de les matrícules de l’ensenyament universitari i ben aviat ens anunciaran la pujada de l’IVA dos o tres punts, i no he vist reaccionar al moviment veïnal ni tampoc altres moviments socials en la mida de l’agressió, ni molt menys.

Durant el mes de maig el moviment principal de resistència a Mallorca es desenvolupa en l’àmbit lingüístic i esdevé en resposta a la xuleria del president Bauzà que amb la seva guàrdia pretoriana formada fins i tot per guàrdies civils provinents del País Valencià es dedica a provocar de poble en poble en les seves visites als comitès locals del PP.  I com que  els retalls són per a les necessitats bàsiques, però no per als professionals de la violència contra el poble, allò que generen aquestes visites són protestes que tenen per fil conductor la resposta contra el nacionalisme espanyol que una vegada més i de la mà del president Bauzà i de Bartolomé Bosch, conseller de cultura  vol reprendre el combat del franquista Mateo Torres Bestard contra la llengua.  Aquest va ser un militar carregat d’auto-odi com els que ara el succeixen en la legislació contra la llengua catalana  i en la construcció d’un apartheid lingüístic que vol segregar als alumnes a l’escola.

El PP ha esdevingut partit de la porra i s’ha fet evident en actuacions repressives a tots els pobles que han culminat recentment amb detencions d’independentistes de Bunyola, poble afectat per l’anunci del tancament de l’hospital de Caubet, que s’ajuntarà al tancament de l’Hospital de la Sang que té més de 500 anys d’història i que ara volen tancar per tal de beneficiar als seus amics de la sanitat privada..

Vagi on vagi, Bauzà es troba amb la lluita popular que va més enllà de la llengua i es formula espontàniament contra els retalls , amb concentracions de 250 persones a Inca, 350 a Sa Pobla, 200  a Santa Margalida, 300 a Pollença, 400 a Artà,  400 a Bunyola i a Manacor. I és que aquesta protesta es basteix fonamentalment a la part forana, on es constata la recuperació de l’esperit secular de revolta que els cronistes oficials intenten esborrar de la nostra història.

 Altres protestes  s’han desenvolupat en relació als desnonaments , al “no volem pagar” el peatge del túnel de Sóller, enfront dels preferents a la CAM i Bankia. També  a la Sanitat Pública i a l'Ensenyament , però de manera insuficient.