La Resistència traïda - Memòria històrica
(Palmiro Togliatti, màxim dirigent del Partit Comunista Italià va deixar en llibertat als feixistes i esquadristes negres mitjançant una amnistiael 22 de juny de 1946 en tant que els partisans empresonats per la lluita antifeixista continuaven a les presons)
L'amnistia del ministre de justicia i dirigent del Partit Comunista Italià, Palmiro Togliatti va significar una mesura de la remissió de les penes, aprovada pel Govern italià, i promulgada per decret presidencial de 22 de juny de 1946 que entrà en vigor.
L'amnistia va incloure els delictes comuns i polítics, inclosos els de la col·laboració amb l'enemic i delictes com complicitat en assassinat, penes aleshores punibles fins a un màxim de cinc anys, els crims comesos al Sud després del 8 de setembre de 1943 i el començament de l'ocupació militar dels aliats al Centre i Nord i va tenir eficàcia per als delictes comesos durant tot el dia 18 de juny de 1946.
L'objectiu era la reconciliació nacional després d'anys de guerra civil, però no hi va haver controvèrsies sobre la seva extensió, per la qual cosa Togliatti el 2 de juliol de 1946 amb la promulgació de la circular. 9796/110, va recomanar interpretacions restrictives en la concessió de la prestació.
L'elaboració de la mesura d'Amnistia
Palmiro Togliatti va desenvolupar la mesura sense la
participació de la direcció del Partit Comunista italià, ni dels seus
més propers col·laboradors.
Una historiogràfica posició minoritària adopta l'argument de Peter
Secchia, que sosté que Togliatti va ser induït per la burocràcia del
Ministeri de Justícia perquè signés una acta per la redacció ambigua
que hauria pogut llavors ser interpretada més àmpliament .
Les reaccions de les associacions partidistes
L'oposició a l'amnistia de Palmiro Togliatti va arrencar de les associacions de partisans i perseguits polítics antifeixistes, que no van acceptar l'alliberament dels seus enemics i botxins quan encara continuaven a les presons els partisans detinguts per accions preses sota l'ocupació nazi- feixista
La mesura va provocar moltes queixes d'associacions partisanes. Les majors reaccions es van produir en el Piemont, a la província de Cuneo, del 9 de juliol al 28 d'agost 400 antics partisans de les regions circumdants van concentrar-se al poble de Santa Libera a prop de Santo Stefano Belbo, protestant en contra de l'amnistia i proposant altres reivindicacions: el Govern De Gasperi va ser capaç d'evitar l'enfrontament, fent algunes concessions. A Casale Monferrato la població va convocar una vaga general en protesta per la revisió de la sentència de pena de mort contra 6 feixistes incloent-hi Giuseppe Sardi, secretari del fascio ciutadà republicà. Aleshores s'envià a la ciutat equips de la policia i carrabiners al qual es van afegir fins i tot dotze tancs de l'exèrcit. La situació es va resoldre sense conflicte amb la mediació del secretari de la CGIL Di Vittorio.
Altres reaccions van ocórrer a Aosta , Emilia Romagna i Toscana.
El 23 d'agost a Aosta 300 excombatents i exreclusos, juntament amb la població civil, van atacar la presó local per alliberar els antics partisans presos en temps del feixisme. (En tant que els feixistes eren alliberats per l'amnistia de l'estalinista Palmiro Togliatti, molts partisans seguien empresonats, especialment els anarquistes)
Les reaccions en el Partit Comunista Italià
L' Amnistia i el consegüent alliberament dels presos va causar un distanciament entre la base del Partit Comunista Italià i el seu secretari Togliatti, que va haver de donar justificacions i explicacions en el si del Partit.
Mesures addicionals
L'amnistia aprovada per Togliatti, però, va ser seguida per més amnisties que van ampliar encara més els terminis i casos (6 de setembre de 1946, 7 de febrer de 1948, 18 de setembre de 1953 i 4 de juny de 1966).