TRANSFERÈNCIES DELS LLOCS DE FEINA
Les possibilitats de transferència d’una planta productiva o part d’ella, a un altre indret en funció de salaris més baixos, la possibilitat de botar-se normatives ambientals que consideren restrictives per als seus interessos o millors condicions de submissió dels treballadors, és una eina que utilitza el capital com un element fonamental de pressió per reduir els salaris, i introduir pitjors condicions de treball. Cal aleshores veure que en aquest marc el capital ha guanyat moltes prerrogatives, tot i que moltes vegades, no en faci ús de la possibilitat de transferència. Però, coneixem de casos incipients en els sectors de la telefonia, on els operadors i operadores són marroquins i fan el servei a Marroc encobrint la seva personalitat. L’empresa Axa, la tercera multinacional europea, va exportar la tramitació informàtica de sinistres de freqüència des d’Anglaterra a Bangla Desh, cosa que no agrada fer pública, sense cap possibilitat de defensa dels treballadors anglesos que varen ser acomiadats per manca d’instruments de pressió sindical, i víctimes d’una ideologia compartida a dreta i esquerra.
Transferir una planta industrial o de serveis és més complicat del que pareix. Calen infrastructures que moltes vegades són inexistents, la productivitat és en molts d’ aquests països molt més baixa, els costs del transport són molt més cars i a vegades impossibles , els processos de formació tot i haver-se simplificat són encara lluny de les possibilitats educatives de molts països i com no, l’estabilitat política és un element fonamental per a l’activitat productiva. Però, encara és més greu el fet que moltes dislocalitzacions fetes per multinacionals són insostenibles ecològicament, i no obeeixen a cap criteri elemental de racionalitat humana. Si Nike fabrica el peu esquerre d’una sabata a un país i el dret a un altra no és per cap criteri de racionalitat ecològica ni econòmica (cost de transport), sinó pel fet que ho fa en unes condicions d’explotació que els assalariats guanyen més amb un parell de sabates robades que amb el sou de tot el mes.
Si s’analitzen les xifres en concret, s’esbrina que la meitat de les inversions dels països rics als pobres es realitzen en els sectors miners i turístics, és a dir, sectors que no permeten cap tipus de transferència.
Possiblement l’ampliació de la Unió Europea contribueixi a la dislocalització d’empreses als nous països membres, intentant arremetre contra les conquestes salarials i socials actuals per la via de la reducció de costos de la força de treball, i en aquest cas la lluita per un salari mínim europeu digne és un instrument indispensable per frenar una igualació en la precarietat que, ja s’esdevina en l’horitzó del 2.005.
