Cronologia del
Tricentenari de la Guerra de Successió a Mallorca
Elaborada per Llorenç Buades Castell
Elaborada per Llorenç Buades Castell
 Carles d'Habsburg, rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i Còrsega, de Nàpols, de Sicília, de Castella, d'Hongria, de Bohèmia, arxiduc d'Àustria,duc de Milà, comte de Barcelona, duc de Parma, Plasència i Guastalla. Carles VI. del Sacre Imperi Romanogermànic. |
 Felip V de Borbó, tal com es
mostra a Xàtiva
|
 Esteve Conrado i Delabau (1700),
cavaller,
Va ser mercader d'oli i Dipositari Reial de Mallorca. (Agost de 1682, Convent de Nostra Senyora de la Soledat) L'any 1717 el seu fill i succesor Joan Andreu Conrado i Santpol 11 de febrer de 1700-Miquel Fullana pren possessió de la càtedra de vísperes de lleis. 13 de febrer de 1700- Boda de Jordi Fortuny de Ruesta i Despuig (botifler), amb Violant Gual Safortesa. |
 Lluís XIV |
1 d'abril de 1700- Lluís XIV prohibeix l'ús de la llengua catalana en els seus territoris.
 Carles II |
 Cardenal Portocarrero |
31 de maig de 1700 - Mor Agustí Gual y Sunyer, i el succeeix Mateu Gual i Pueyo.
3 d'octubre de 1700-Testament de Carles II a favor del duc d'Anjou, Felip V, influenciat per Portocarrero.
 Josep Climent de Baviera |
1 de novembre de 1700-Mor Carles II sense descendència. Josep Climent de Baviera elector de Colònia és aliat dels borbons en la successió espanyola.
12 de desembre de 1700- Els Jurats reben la notícia de la mort de Carles II.
7 de gener de 1701-Funeral per Carles II a Sant Francesc.
9 de gener de 1701 - Els jurats informen al Gran i General Consell d'una carta de la reina vídua del 23 de novembre passat en la que comunicava la successió de Felip IV d'Aragó i V de Castella.
10 de gener de 1701- El cavaller Guillem Abri Descatlar i Serralta Bernard i Burguet, cavaller d'Alcàntara, senyor de la Bossa d'Or, resident en aquell moment a Madrid, és nomenat ambaixador de Regne per tal de donar el condol a la reina amb el missatge «que se arregle segons lo que veura observar a los altres Regnes de la Corona de Aragó procurant los a imitar, menos en lo gasto el qual no ha de excedir....de 200 doblons».
24 d'abril de 1701-Felip V de Borbó arriba a Madrid.
8 de maig de 1701 - En el convent de San Jerónimo de Madrid, les Corts castellanes proclamen rei Felip V.
30 de juny de 1701- Felip V comunica per carta al virrei Josep Galceran de Cartellà el nomenament de nou virrei de Mallorca, l'aragonès Francisco Miguel de Pueyo y Ruiz de Azagra, senyor de Cerlofa. (ARM LR 97, f. 269).
5 de juliol de 1701 - L'aragonès Francisco Miguel de Pueyo y Ruiz de Azagra jura el càrrec de virrei.
 El botifler català Manuel d'Oms va ser l'any 1685 virrei de Mallorca. |
9 de juliol de 1701 -Felip V nomena "grande de España" a Manuel d'Oms de Santa Pau de Sentmenat y Lanuza.
23 d'agost de 1701 - S'aproven els "Capítols y novas ordinations del Collegi de Argenters".
28 d'agost de 1701- El jurat en cap Gabriel Fuster s'oposa a la voluntat del nou virrei de jurar només els privilegis en ús i observància i reivindica el jurament dels privilegis sense cap limitació.
"En el qual havem observat conforme V. Sria. tambe metex observara que el poder de jurar los Privilegis, Franquesas, bons usos y custums del Regne ve ab la clausula o limitació de aquella qui stan en us y observancia. En orde del qual se deu noticiar a V. Sria. que en semblants actes inmediats, com es en la coronació del Senyor Rey Don Carles Segon vingue lo dit poder ab la matexa clausula en la qual no feu reparo el Gran y General Consell. I diuse que fonch lo matex en la Coronació del Serenissim Señor Rey Phelip tercer... que... no se han pogut veurer estos dos actes per no trobarse en ningun registre de la casa dela Universitat pero lo que trobam en los llibres del Archiu dela Universitat es que en las coronacions del Señor Rey Don Fernando el Catholich y del Invictissim Señor Emperador Carlos Quint foren jurats los Privilegis, franquesas y bons usos y costums del Regne sens ninguna limitació sino llisament. I despres entrant a Reynar el Serenissim Senyor Rey Don Phelip Segon mana otorgar semblant poder que el present a Don Joan de Cardona embiat a est Regne per effecte de pendre semblant possessio y prestar semblant jurament
de observancia dels Privilegis y el dit poder vingue ab la dita clausula limitative en la qual repera el Gran y General Consell y delibera als 31 de Janer de 1564 embiar sindich extreordinari que fonch Mossen Pau Moix Donsell per effecte de suplicar a se Magestad fos servit de conformarse en la formalidad observada per los Serenissims Señors Reys los gloriosos progenitors qui en semblants actes no posaren la clausula limitetive y dit Phelip Segon a instancias y suplicas de dit Embexador y en atencio a los actes antecedents fonch servit manar declarar que sens niguna distincio se tinguessen per confirmats tots los Privilegis, franquesas y bons usos del Regne fins y tant que mes plenament se fos vist el negoci en el Sacro Supremo y Real Consell d’Aragó... Sobre la qual proposició... fonch conclus, diffinit y determinat nemine discrepante... ques don possessió al Ilm. Señor D. Francisco Miguel de Pueyo Virrey y Capità General... com se pregà el 1 de juliol" (ARM AGC 72, f. 356v-357v).
Agost de 1701- El Gran i General Consell acorda sol·licitar la representació del Regne en el Consell d'Aragó mitjançant la concessió d'una plaça perpètua sufragada per la Universitat i Regne (ARM, AGC, 72, f. 358-358v.)
7 de setembre de 1701-Gran Aliança de l'Haia entre Inglaterra, Holanda i el Reich contra França i Espanya.
 Maria Lluïsa Gabriela de Savoia |
4 d’octubre de 1701- Felip V jura a Barcelona, davant de les Corts, les constitucions i els privilegis deIs catalans.
13 d'octubre de 1701 - El comte de Montenegro, Joan Despuig Martínez de Marcilla Ram de Montoro (botifler, propietari de Son Pardo), és citat per anar a les Corts de Saragossa.
2 de novembre de 1701-Maria Lluïsa Gabriela de Savoia, esposa de Felip V, arriba a Figueres. Missa de velacions el dia 3.
7 de novembre de 1701-L'observant Francisco de la Portilla és nomenat bisbe de Mallorca.
8 de novembre de 1701-Convocatòria de Corts a Saragossa per part de Felip V.
24 de novembre de 1701-El nou virrei Francesc Miquel de Pueyo Ruíz de Azagra pren possessió.
3 de desembre de 1701- Boda de Gaspar Puigdorfila i Dameto- algutzir major de la Inquisició- amb Isabel de Vilallonga i Fortuny de Ruesta. Vivien el el carrer del Sepulcre de Ciutat.
5 de desembre de 1701- El comte de Montenegro, Joan Despuig Martínez de Marcilla Ram de Montoro (botifler), és citat per a les Corts de Montsó.
7 de desembre de 1701- Es consolida la Lliga contra Felip V.
16 de desembre de 1701-Felip V convoca les Corts Generals del Regne d'Aragó a Montsó.
16 de desembre de 1701- Felip V és jurat rei a la Seu, representat pel virrei Francesc Miquel de Pueyo.
17 de desembre de 1701 - Desfilada de cavallers amb 34 parells de cavalls, amb torxes per tal de fixar la festa de coronació i posterior sopar a la casa del mantenidor Joan Miquel Sureda i Villalonga, cavaller d'Alcàntara i felipista.(L'any 1717 va ser nomenat Marquès de Vivot en compensació a la seva participació a favor de Felip V).
27 de febrer de 1702-La Confraria de Sant Jordi organitza una festa de celebració de la coronació de Felip V de Borbó en el Born presidida des del mirador del casal del Marquès de Bellpuig, Albertí Dameto i Espanyol, pel virrei Francesc Miquel de Pueyo Ruíz de Azagra, la seva esposa Francesca Martina Chacón Manrique de Lara, els jurats i la Marquesa de Bellpuig., Beatriu de Salas i Salas. En aquesta festa de coronació hi participava en el paper d'ajudant de mantenidor, Tomàs Burguès Safortesa, que després passaria a ser fidel de Carles III. Albertí Dameto i Espanyol era cavaller de l'orde de Calatrava i propietari de Son Espanyol, una de les possessions més valorades de Ciutat. Només va tenir dos fills, bastards: Joan Albert Dameto i la monja Teresa Dameto, així que el marquesat de Bellpuig passà a Francesc Dameto i Togores.
8 de març de 1702-Felip V atorga la regència a la seva esposa María Lluïsa de Savoia.
18 de març de 1702-Miquel Malonda i Ponç de la Parra, binissalemer, pren possessió de la càtedra de Instituta.
 Francesc Truyols, general
d'artilleria, austriacista i germanastre del que seria Marquès de la
Torre, també va ser governador d'Eivissa
|
Abril de 1702 - Mor Francesc Truyols Font de Roqueta a la cort. Conseller de guerra del Consell Suprem d'Aragó, procurador reial del Regne de Mallorca, del que exerceix en funcions el seu germanastre Nicolau Truyols Dameto que el succeeix en el càrrec.
8 d'abril de 1702- Felip V s'instal·la a Nàpols per a reprimir una revolta en contra seu..
15 de maig de 1702-Declaració de la Dieta Imperial a Ratisbona contra els usurpadors Lluís XIV i Felip V.
18 de maig de 1702- Autoritats borbòniques ordenen confiscar els llibres dels mercaders mallorquins que tracten amb anglesos, flamencs i holandesos, fet que provoca tensions.
Juny de 1702 - Francisco Antonio de La Portilla és nomenat bisbe de Mallorca.
 Nicolau Truyols i Dameto, primer marquès de la Torre, austriacista. |
19 de juny de 1702- L'austriacista Nicolau Truyols Font de la Roqueta, jura el càrrec de procurador reial del Regne de Mallorca. (ARM LR 97 f 303 i 307).
7 de juliol de 1702- Neix Joan Despuig Cotoner, fill dels comtes de Montenegro.
20 de juliol de 1702-Publicació a Mallorca de l'estat de guerra contra holandesos, flamencs i anglesos.
6 de setembre de 1702-Arriba a Alcúdia el bisbe Francisco Antonio de la Portilla en substitució del difunt Pedro de Alagón.
16 de setembre de 1702- Conveni de neutralitat i lliure navegació entre Portugal i Espanya.
22 de setembre de 1702- El felipista Jordi de Villalonga Velasco i Fortuny Rodríguez de Arellano, després de moure els fils contra l'austriacista Nicolau Truyols, obté el títol de procurador reial del Regne de Mallorca, i la facultat de nomenar al seu successor.
1 d'octubre de 1702-Arriba a Ciutat el bisbe Francisco de la Portilla.
10 de desembre de 1702- El bisbe fa arrestar 8 clergues i el virrei fa detenir quatre homes contraris als borbons.
Any 1703- Els jurats sol·liciten que els laics francs d'impostos contribueixin.
17 de gener de 1703- Felip V i Maria Lluïsa de Savoia entren a Madrid.
28 de febrer de 1703 - Martin Gil de Gaínza (botifler) és nomenat dipositari reial.
18 de març de 1703 - Elionor de la Cavalleria i de Berard es casa amb el botifler Jerónimo Boix de Berard i de Berard.
31 de març de 1703- Un total de 200 artillers surten de Mallorca cap a Càdis.
16 de maig de 1703 - Miquel Fullana Rebassa és nomenat oïdor de la Reial Audiència, i forma part del Reial Consell tot i que és austriacista.
22 de maig de 1703 - Nicolau Truyols Dameto (austriacista) obté cartes de recomanació dels jurats de Mallorca per tal de recuperar la procuració reial, ara en poder de Jordi de Villalonga i Fortuny (botifler).
1 de juliol de 1703 - Nicolau Truyols Dameto arriba a Madrid per tal de negociar el retorn al càrrec de procurador reial.
27 d'agost de 1703-Es concedeix a Marc Antoni Cotoner (botifler) l'exclusiva de fabricació de paper durant 10 anys.
Setembre de 1703- La dinastia Habsburg formalitza a Viena el lliurament dels drets successoris espanyols a l'arxiduc Carlos, de vint anys d'edat, i el proclama rei d'Espanya.
14 d'octubre de 1703- Boda de Pere Jeroni Net Ferrandell amb Onòfria Ferrandell Fortuny.
8 de novembre de 1703- Savoia abandona l'aliança francesa a la guerra de successió espanyola.
9 de novembre de 1703- Joan Belloto surt cap a Càdis amb el terç d'infanteria.
20 de desembre de 1703- Súplica dels jurats al Rei: Suposat la pobresa de la Vniversitat del pnt. Regne es tan notòria, y los drets y los productes tan minorats a cavsa de tants de franchs llaichs, pareix conuenient suplicar a Sa Magd. que Deu gde. fos de don Real Seruey manar suspendre totas las franqueses dels llaichs compresos loscavallers de hàbit per temps de vint anys per lo menos y ab assó respirar i a la Vniversitat y se posería mes apte per acudir a totas las suas obligacions.
Sobre la qual proposició passaren y discorregueren los Vots de vn conceller en altre com se acustuma y fonch conclús deffinit y determinat nemine discrepante ab Vot y parer qu'es suplich a Sa Magd. màn suspendre la franquesa de tots los franchs llaichs per qualseuol medi sien franchs, entenentse compresos en esta prohibició los cavallers de hàbit, y assó per temps determinat de vint anys al menos.
Any 1704- El virrei Francisco Antonio Fernández de Velasco reprimeix els austriacistes a Catalunya.
Any 1704 - Francesc Dàvila predica en el sud de València que l'arxiduc Carles està disposat a abolir tots els drets dels nobles.
5 de gener de 1704 - Rafel Blanquer pren possessió de la càtedra de prima de cànons.
1 de març de 1704 - Decreto en Despacho de 1º de marzo de 1704, expedido por el Consejo de Aragón luce merced a D. Nicolás Truyols y Dameto de título de Marqués de la Torre en el Reyno de Mallorca. Y respecto de que este sugeto se ha constituido indigno e incapaz de conservar este honor por haber, despues de susodicha ocupación de aquella ysla por las Armas enemigas, presentado el referido Despacho, y pedido otro nuevo, que obtuvo de aquel intruso gobierno y que se ha quemado ya con los demás en género. He resuelto que la referida gracia se cancele y borre en los libros y registros de la oficina por donde expedió para que no guarden señales ni memoria de ella.
Tendrase entendido en la Camara y se executará assí (AHN Consejos, lib. 2.121, 91-91v. Aranjuez, 31-V-1716.)
6 de juny de 1704-Declaració de guerra dels borbons contra Carles III d'Àustria, i contra Portugal.
8 de juny de 1704- Surten 300 soldats cap a Menorca a reforçar la guarnició de Sant Felip.
Juny de 1704 - Martín Gil de Gainza comunica als jurats que ha alçat unes cases per a la família (Can Chacón) en el bastió de la Creu i demana el dret de l'aigua de la font de santa Creu.
Juny de 1704 - Diego de Liñán Muñoz és nomenat regent del Consell d'Aragó.
Juliol de 1704-Felip V demana un subsidi per a la coronació.
1 d'agost de 1704- Les tropes angleses, holandeses i catalanes posen setge a Gibraltar, controlada per la Corona de Castella des de 1452. En aquesta presa de Gibraltar hi participa l'oficial de Riudoms, Joan Nebot i Font, germà de Rafael Nebot i Font, que sería primer borbònic i després general austriacista.
4 d'agost de 1704- Ells exèrcits francesos i espanyols es rendeixen a Gibraltar a les tropes angleses,holandeses i catalanes.
31 d'agost de 1704- Arriba el virrei felipista Baltasar Cristóbal Ixar Portugal i Escrivà.
Setembre de 1704 - Tres-cents homes mallorquins s'incorporen a la guarnició de Menorca per a la defensa.
Setembre de 1704 - Francesc Ametller i Perer, botifler de Castellar del Vallès, és nomenat regent de l'Audiència a Mallorca. Després va ser ponent del Decret de Nova Planta. Fins l'abril de 1705 no va començar a exercir el càrrec. A ell és dedicat el dit "a pesar de Portillo --el bisbe-- i Ametller, regnarà Carles III".
Octubre de 1704-En compensació a la pèrdua de la procuració reial, l'austriacista Nicolau Truyols Font de Roqueta obté el títol de marquès.
14 de novembre de 1704-Neix María Dameto Sureda de Santmartí, que seria la mare del cardenal Despuig.
Any 1705- Joan Torrella Ballester, botifler, capità d'una companya de la confraria de sant Jordi, és nomenat batle general de Mallorca .Seguirà en el càrrec amb els austriacistes.
Any 1705- Inici a Osona d'una revolta contra Felip V.
El 27 de febrer de 1705 Joan Sureda finança una festa en el Born amb motiu de la coronació de Felip V de Borbó. Hi participa la Confraria de Sant Jordi.
12 de març de 1705- Un total de 100 artillers mallorquins surten cap a Barcelona.
Maig de 1705-Aixecament militar austriacista a Barcelona.
Juny de 1705 - Domènec Parera i Antoni de Peguera de Vic, es reuneixen amb el delegat anglès Milford Crow, i signen el pacte de Gènova, mitjançant el qual Anglaterra es compromet a lliurar 12.000 fusells, desembarcar 8.000 soldats d’infanteria i 2.000 de cavalleria , si Catalunya reconeix com a rei l’arxiduc Carlos i basteix un exèrcit de 6.000 homes.
Agost de 1705- Aixecament maulet (camperols armats) a València.
10 d'agost de 1705 -La Flota anglo-holandesa arriba a Altea.
13 d'agost de 1705 - Gran consell de guerra a bord de la flota anglo-holandesa. En el consell: s'autoritza Joan Baptista Basset a intentar l'aixecament del Regne de València sense disposar dels militars anglo-holandesos, reservats pel desembarcament de Barcelona, de manera que Basset haurà de reclutar les seves pròpies forces entre els valencians, lliurant 400 fusells per armar les milícies de Joan Gil Cabezas i el seu germà Josep i 4.000 pesos per pagar les milícies.
15 d'agost de 1705 -L'Arxiduc Carles d'Àustria, a bord del Britannia, redacta un manifest dirigitt al Regne de València que és entregat a Joan Baptista Basset que al mateix temps és nomenat General de les Armes del Regne de València.
16 d'agost de 1705- El Coronel Francesc Garcia d'Àvila i Joan Gil Cabezas ja han reunit una partida de 1.000 homes i han pres l'obediència de 5 viles de la Marina a l'Arxiduc Carles d'Àustria.. El mateix dia la flota surt cap a Barcelona.
17 d'agost de 1705- Després de la presa de Gibraltar, les forces austriacistes desembarquen a Dènia, dirigides pel general Joan Baptista Basset i Ramos, natural d'Alboraia, que hi entra el dia 18 després que els estamens proclamin l'adhesió a Carles III. Basset assumeix la governació de Dènia i forma milícies.
19 d'agost de 1705 - La Ciutat i el Regne de València,després de la caiguda de Dénia, manifesten la seva lleialtat a Felip V i demanen l'enviament urgent de tropes; concretament, demanen que el Terç del Regne de València, que es trobava a Andalusia, retorni al Regne.
22 d'agost de 1705 - La Ciutat i el Regne de València tornen a demanar ajut a Felip V oferint-se a pagar un regiment de 400 cavalls veterans si el rei l'enviava.
22 d'agost de 1705 - La Cort de Madrid ordena immediatament per Reial Resolució l'enviament de tropes des d'Andalusia cap a Dénia, que es concreten en 1.800 cavalls, els regiments de cavalleria "Marqués de Pozoblanco", que estava a Cadis, l' Antonio Montenegro, que estava a Badajoz, el Regiment de dragons "Mahoney, dos esquadrons del Regiment de dragons "Pons" i altres dos esquadrons del Regiment de dragons "Marimon" que estaven a Màlaga, 100 homes de les Guardias Reales de Corps, que estaven a Madrid i el Regiment de cavalleria "Rafael Nebot", format per 350 homes.
27 d'agost de 1705- Surten cap a Almansa, on han d'arribar el dia 4 de setembre, les tropes borbòniques procedents de Madrid sota el comandament del Tinent General José Salazar.
29 d'agost de 1705 - El mariscal de Camp Luís de Zúñiga arriba a València i és nomenat cap de les milícies del Regne de València per fer-se càrrec de la reducció de l'aixecament austriacista a Dénia
3 de setembre de 1705- El capità Lluís Siurana arriba a Barcelona i el mateix dia retorna cap a Dénia amb 4.000 pesos per pagar les milícies austriacistes..
5 de setembre de 1705- Les tropes borbòniques procedents de Madrid sota el comandament del Tinent General José Salazar entren al Regne de València i es dirigeixen cap a La Marina.
8 de setembre de 1705- Combat del Molinell abans de l'arribada de les tropes borbòniques que procedents de Madrid arriben a Gandia sota el comandament del Tinent General José Salazar arriben a Gandia. El mateix dia el Virrei de València Marqués de Villagarcia rep una nova carta amb còpia de les instruccions remeses al Tinent General Salazar, on s'informa que les tropes han de marxar urgentment cap a Catalunya.
9 setembre 1705: - El Tiennt General Salazar estima que no poden fer l'assalt a Dènia sense més tropes.
10 de setembre de 1705- Les tropes del borbònic Salazar es dediquen a cremar Verger, Xaló, Ondara, Benissa, Pedreguer i Alcalalí (Marina Alta).
11 de setembre de 1705: Crema felipista del Raval de Dénia (Marina Alta). Els felipistes demanen la capiulació de Dénia, però el general Basset s'hi nega. Bloqueig felipista de Dénia.
12 de setembre de 1705- El Tinent General Salazar rep l'ordre d'anar immediatement amb l'exèrcit cap a Catalunya, però el virrei valencià demana que quedin a València les tropes de cavalleria de Rafael Nebot.
13 de setembre de 1705-Atac austriacista a Montjuic. A la nit Jordi de Darmstadt dirigeix l'atac per sorpresa per fer caure la fortalesa de Barcelona amb tres columnes, la primera formada per 400 granaders anglesos i irlandesos, la segona per 400 mosqueters anglesos, 100 holandesos i 100 catalans, i la tercera de 300 dragons i 1.000 soldats anglesos. Uns altres 1.000 catalans amb Antoni de Peguera sota les ordres de Stanhope barraven el pas a la guarnició de Barcelona en cas de voler reforçar la fortalesa.
L'assalt va perdre el factor sorpresa i els defensors rebutjaren el primer atac. De la ciutat sortiren 400 granaders a cavall en defensa de la guarnició i Jordi de Darmstadt va morir en el combat amb aquestes tropes, mentre que es capturaven 300 presoners aliats, però els aliats es reagruparen i dirigits pel propi comte de Peterborough que amb més de 1.000 catalans el dia 14 va pendre les defenses exteriors del castell, que caigué els dies posteriors.
21de setembre de 1705 - Luís de Zúñiga amb el Regiment de cavalleria del Coronel Rafael Nebot arriben de nou a Gandia, però no hi havia rastre dels homes de les milícies i tant sols hi restaven els oficials.
23 de setembre de 1705- El capità Lluís Siurana retorna de Barcelona a Dénia amb 4.000 pesos per pagar les milícies austriacistes.
29 de setembre de 1705 - Les tropes borbòniques del Tinent General José Salazar sortien del Regne de València i entren al Regne d'Aragó de camí cap a Lleida.
29 de setembre de 1705 - Luís de Zúñiga recuperà el control d'Altea i fa detenir als sospitosos d'austriacisme. A Altea hi queden el Coronel Rafael Nebot i quatre companyies del seu regiment; la resta de la cavalleria és repartida per Benissa, Xàbia, Ondara i Oliva També fa publicar bans oferint el perdó a tots els que deixin Dénia per a tornar a les seues cases, amb l'amenaça de ser declarats traïdors i de destruir els seus bens.
Octubre de 1705- A Madrid i a París s'acorda reforçar la guarnició de la fortalesa de Sant Felip de Menorca amb cinc companyíes del Regiment d'infanteria de Milà i una companyía del Regiment francès.
9 d'octubre de 1705- Barcelona, capital austriacista, després de capitular davant les forces aliades comandades per Lord Peterborough.
22 d'octubre de 1705- Miquel Ballester de Togores hereda el comtat d'Aiamans. El mateix dia l'arxiduc Carles entra a Barcelona.
25 d'octubre de 1705- El Tinent General dels Exèrcits de Felip V Príncep T'serclaes de Tilly, tramet ordres que el Regiment de cavalleria del Coronel Rafael Nebot passi a Càlig, prop de Vinaròs, per tal d'impedir l’entrada dels miquelets catalans i la propagació de la rebel·lió a l'altra banda del riu de la Sénia.
El seu lloc serà ocupat per un nou regiment d’infanteria a càrrec del comte de Cervelló, format per 500 homes reclutats entre la gent més fidel del Regne i pagats per la Ciutat i el Regne de València.
3 de novembre de 1705 - Una partida d’austriacistes surt de Dénia i obliga la vila de Xaló a retre obediència a Carles III. En resposta, Luís Zúñiga ordena al Coronel Rafael Nebot anar immediatament a Xaló, detenir els culpables i incendiar les seues cases. Una quinzena d'homes del regiment de Nebot deserten.
7 de novembre de 1705 - L'arxiduc Carles jura les constitucions catalanes i és nomenat Carlos III.
10 de novembre de 1705- La cort de Madrid ordenà de mantenir el Regiment Borbònic de cavalleria "Rafael Nebot" a Dénia, el Regiment Borbònic de cavalleria "Pozoblanco" al nord del regne, i d'enviar-hi un tercer regiment des d'Andalusia enlloc del Terç del Regne de València.
11 de novembre de 1705 - La Ciutat i el Regne de València decideixen alçar dos nous Terços de 500 homes cadascun per a la defensa del Regne contra els austriacistes.
27 de novembre de 1705.
Felip V de Castella escriu al Comte d'Alcúdia:
Respecto de hauer faltado los catalanes a la fidelidad y obediencia que me juraron y devieron jurarme como a su legítimo Rey y deviendo ser tratados como reveldes enemigos; he resuelto, que todas las haziendas, rentas y derechos, y efectos de qualquiera calidad que sean, y pertenezcan a Cathalanes, comunidades, seculares y particulares, en los Reynos de la corona de Aragón, se adjudiquen luego á la Corona como bienes de rebeldes, y que los que tocaren y perteneciesen a Iglesias, comunidades eclesiásticas, y qualesquiera eclesiásticos se sequestren.
30 de novembre de 1705- El General Basset fa una emboscada de molta infanteria contra un capità i trenta cavalls prop de Gandia. El resultat va ser la pèrdua de dinou cavalls i vint-i-un soldats, dels quals en moriren dos i els dinou restants van ser conduits presoners a Dénia, la gran majoria ferits.
Desembre de 1705- Carles III insta al govern a estudiar la invasió de Mallorca, però al final s'ajorna el projecte.
8 de desembre de 1705 - El Coronel Rafael Nebot avisa el General Basset les seves intencions d'unir-se a l'aixecament austriacista i facilita l'entrada de subministraments a Dénia.
9 i 10 de desembre de 1705- El Coronel Nebot s'uneix a la sublevació militar austriacista. Tenia vuit companyies allotjades a Ondara a les ordres del Capità Carles Llorach i de Moixó, una companyia a Oliva amb Luís Zúñiga, i la resta en viles properes. Envià un guia al Capità Carles Llorach informant-lo que el portaria prop d'uns olivars on es reuniria amb ell. Així mateix procedí amb d'altres companyies dividint-les en petits grups.
Al mateix temps, el General Basset amb 300 homes de les seves milícies rodejà les companyies del Coronel Nebot. Aleshores, amb un grup dels més fidels homes, parlà a un grup de soldats:
"A todos es notorio el severo trato con que han sido lastimados nuestros hermanos, los encarcelamientos y destierros que muchos sufren, la ignominia que padece en la prisión en Madrid nuestro embajador, en quien reside nuestro honor. El rey Carlos III ocupa toda Cataluña, conserva nuestros Privilegios. Los castellanos en públicas voces amenazan nuestra tierra de reducirla a esclavitud. Nuestra Patria está en peligro. El rey Carlos nos llama con una carta que de él he recibido. Yo me declaro de su partido y desde ahora le sigo. Creo que no habrá ninguno que se niegue a imitarme y el que no quisiese le daré pasaporte"
Proclama del Coronel Nebot en passar-se a les forces austriacistes sublevades.
Tots els soldats d'aquell grup aplaudiren i se li uniren; seguidament, amb aquella tropa, passà al següent grup i tornà a procedir de la mateixa manera; i així procedí amb la resta de grups en què havia dividit els soldats del regiment. La majoria dels homes s'uniren a la sublevació , excepció feta d'alguns oficials, la majoria castellans i algun català, que van ser detinguts i després empresonats.
10 de desembre de 1705 - El Coronel Rafael Nebot uneix les seves tropes a les milícies del General Basset. Finalitza el bloqueig borbònic de Dénia.
Després uneix les seves tropes amb les milícies del General Basset a Dénia i tots plegats ocupen Oliva, on tant sols hi havia una companyia del regiment com a guarnició. Seguidament van capturar Luís de Zúñiga i els seus oficials. En total, vint-i-dos oficials que es negaren a unir-se a la sublevació varen ser empresonats a Dénia i Ondara, i poc després varen ser enviats a Catalunya.
Poc després la vila d'Oliva aclamava com a rei a l'Arxiduc Carles d'Àustria.L'horabaixa un destacament a les ordres del Capità Alexandre Nebot ocupa Gandia. Al temps, el General Basset envia les seves milícies a la resta de viles de La Marina per prendre la seva obediència a l'Arxiduc Carles d'Àustria i ordenar que les companyies de milícies d'aquelles vil·les se li uneixin.
13 de desembre de 1705- Ocupació austriacista d' Alzira on no hi havia guarnició; la vila ret homenatge a l'Arxiduc Carles d'Àustria.
13 i 14 de desembre de 1705 - El General Basset i el Coronel Rafael Nebot envien cartes a l'Arxiduc Carles demanant que les tropes austriacistes que estaven a Catalunya entrin al nord del Regne de València des de Tortosa i Vinaròs, per tal de pressionar les tropes borbòniques que es troben al nord del Regne i facilitar així la presa austriacista de la Ciutat de València.
El General Basset ordena als seus homes que es posin cintes grogues en senyal de fidelitat a la Casa d'Àustria; així mateix s'allisten diverses companyies de voluntaris. Ell i el Coronel Rafael Nebot envien emissaris per conèixer la situació de la Ciutat de València, i arrel d'això sap que a la ciutat hi ha tranquil·litat i que el govern es troba reunit en múltiples juntes; també informen que no hi ha disposició ni prevenció de tropes per defensar la ciutat. També són informats que el Tinent General José Salazar es dirigeix des del nord del Regne cap a la Ciutat de València amb el Regiment de cavalleria "Marqués de Pozoblanco" i el Regiment de dragons "Mahoney"
El General Basset i el Coronel Rafael Nebot són iformats que els ciutadans de Ciutat de València, temorosos que l'Horta sigui destruïda per la força que vulgui prendre la ciutat, s'entregaran a la primera força militar que es presenti davant de les muralles.Am tot això, el Coronel Rafael Nebot i el General Basset decideixen ocupar València amb el Regiment de cavalleria nº4 "Rafael Nebot", 500 homes d'infanteri i 1.000 homes a cavalls.
14 i 15 de desembre de 1705 -Les tropes del General Basset i del Coronel Rafael Nebot a la que s'afegeigen 15.000 maulets inicien la Marxa sobre València i el matí del dia 15 arriben a la Porta de Sant Vicent.
16 de desembre de 1705 - La Noblesa valenciana s'ofereix a obeir els designis del Virrei borbònic de València Marqués de Villagarcia. Els estaments de la Ciutat fan el mateix i els Jurats de la Ciutat es dirigeixen al Virrei demanat ordres per tal de defensar la Ciutat, però aquest s'inhibeix, al·legant que sense tropes no pot decidir, i que la Ciutat ha de decidir per si mateixa. Així decideix que la Ciutat envii prohoms per dictaminar la capitulació de la ciutat a les tropes austriacistes. Els escollits per signar la capitulació de la ciutat són el Comte de Villafranqueza i el Secretari de la Ciutat Josep Vicent Torres i Eiximeno.
Els comissionats surten de la Ciutat i es reuneixen amb el General Basset i el Coronel Rafael Nebot. El General Basset informa que té àmplies atribucions de l'Arxiduc Carles d'Àustria. Els comissionats retornen a la Ciutat acompanyats d'homes del Regiment de cavalleria nº4 "Rafael Nebot", els Capità Jaume Porta i del Capità Joan Jacint Tàrrega i Salvador.
Finalment es redacten i firmen les Capitulacions de la Ciutat de València.
16 de desembre de 1705- Joan Baptista Basset i les tropes austriacistes entren a València.
17 de desembre de 1705 - El General Basset declara Virrei a Josep Folc de Cardona i Erill, Comte de Cardona i Marquès de Guadalest; malgrat que el General Basset no tenia poders. La declaració no comptà amb el beneplàcit de la noblesa valenciana i disgusta a l'arquebisbe Antoni de Cardona, parent il·legítim del Comte de Cardona.
Basset va exercir de Virrei en la pràctica, i amb la major part del regne sota el control dels maulets (camperols armats), la seva primera mesura va ser abolir tots els imposts dels nobles i va deixar de pagar tot impost al rei. Va abolir el "dret de portes", un impopular impost sobre els productes de les colònies a València. Va tolerar, i en certa manera atiar, la persecució, l'arrest i l'expulsió dels ciutadans francesos, principalment mercaders, que eren considerats per la gent com a enemics i pels mercaders locals com a perillosos competidors.
20 de desembre de 1705 - Trenta-dos presoners que hi havia al Castell de Xàtiva s'han apoderat de la fortalesa i a la ciutat hi ha desordres.
20 i 21 de desembre de 1705- Les cases dels francesos de València són saquejades, i trescents vint-i-dos francesos són enviats a Barcelona, on arribaren el dia 28 sense pràcticament robes.
21 de desembre de 1705 - Arriba el Capità Alexandre Nebot a Barcelona i informa de la presa de València. El rei Carles III l'ascendeix al grau de Tinent Coronel, i al seu germà Rafael el de General de Batalla, amb retenció del seu regiment de cavalleria.
22 de desembre de 1705 - El General Basset ordena al Capità de les milícies Onofre Cantó que passi a ocupar el castell de Xàtiva i que es deixi l'agitació.
26 de desembre de 1705- Surten els exiliats borbònics valencians.
27 de desembre de 1705-Arriba la notícia de la conquesta austriacista de València. (Arxiu de la Cúria de Governació del Regne de Mallorca - Lib. Litt Reg. 1654 ad. 1716, fol. 17 v. i 18).
28 de desembre de 1705 - El General Nebot arriba a Xàtiva.
Any 1706- José de Mendoza Ibáñez de Segovia, marquès de Mondéjar, jura fidelitat a Carles III d'Habsburg. També són austriacistes: el Duc de Béjar, Uceda, Nàjera i Elda, el comte de Tendilla i de Lemos, i els comtes d'Haro, Oropesa, Alcaudete, Colmenar, Cifuentes, Galbe, Eril, Santa Cruz.
Any 1706- Les confiscacions contra els Mondéjar procuren per a Felip V 21.142 reials (8.922 a Extremadura).
1 de gener de 1706- Carles III firma les patents dels dos regiments provincials que la Ciutat i el Regne de València havien ofert aixecar i finançar al seu servei.
2 de gener de 1706 - La Ciutat aclama solemnement a Carles III com a rei de València
2 i 3 de gener de 1706- Assabentats de la presència de tropes borbòniques a Xiva, es celebra Consell a Ciutat de València sobre la conveniència d'atacar les tropes felipistes. El General Nebot és partidari de resistir tancats a València fins a l'arribada dels reforços de l'Exèrcit Reial de Carles III. El General Basset, seguint el desig del poble, és partidari d'atacar. S'imposa el criteri del General Basset d'atacar Xiva.
4 de gener de 1706 - Combat de Xiva .En retornar les tropes austriacistes del Combat de Xiva, els poble de València s'enrabià contra els francesos, dels quals saquejaren les cases, els deixaren nus pels carrers i molts foren empresonats.
De 4a 6 de gener de 1706 - Tropes borbòniques a les ordres del Tinent General José Salazar arriben a Xiva. Poc després passen a ocupar Burjassot:
Assabentats de la presència de tropes borbòniques a Burjassot, es celebra Consell a Ciutat de València sobre la conveniència d'atacar les tropes borbòniques. El Virrei de València Comte de Cardona i el General Nebot són partidaris de resistir tancats a València fins a l'arribada dels reforços de l'Exèrcit Reial de Carles III. Però seguint el desig del poble es decideix atacar.
6 de gener de 1706- Combat de Burjassot.
8 de gener de 1706 - Les tropes borbòniques dirigides per Cristóbal de Moscoso Montemayor y Eslava, Conde de las Torres de Alcorrín arriben davant València i la bloquegen.
9 de gener de 1706 - Lord Peterbourough arriba a Tortosa.
9 de gener de 1706, en alçar el setge de Sant Mateu i retirar-se des del Baix Maestrat cap a la Plana, el Comte de las Torres provoca diversos incendis.
12 de gener de 1706-Incendi a Vila-real (Plana Baixa) de diversos edificis, sobretot les escrivanies notarials i cases de prohoms locals fidels al rei Felip V, com ara la família dels Mundina.
12 de gener de 1706- Tropes borbòniques arriben a Vila-real. El borbònic Fra Antonio Tomàs mata 30 soldats.
17 de gener de 1706- Les tropes borbòniques amb un total de 5.300 homes sota el comandament de Joaquín Guadalupe Ponce de León Láncaster y Cárdenas, Duque de Arcos, el General José Salazar, el General Antonio del Valle i el General Restaino Cantelmo Stuart, Duc de Popoli amb reforços de les milícies castellanes de Requena, entren a Requena en direcció a València. Al mateix Cristóbal de Moscoso Montemayor y Eslava, Conde de las Torres de Alcorrín es dirigeix cap a les fronteres de Catalunya per evitar l'arribada d'un exèrcit de socors austriacista.
17 de gener de 1706- Incendi felipista de Quart de Poblet (L’Horta).
24 i 25 de gener de 1706:- Les tropes borbòniques calen foc a Calaceit (Matarranya, la Franja) perquè els habitants de la vila es van negar a acceptar Felip de Borbó com a rei. Calaceit fou incendiada, lluità contra les tropes castellanes, però no pogueren contenir l’atac i en la defensa de les nostres llibertats moriren 150 calaceitans.
26 de gener de 1706-En Josep Vicent Torres i Eiximeno signa una carta demanant socors al Generalíssim anglès dels Exèrcits Confederats de Terra Charles Mordaunt, Comte de Peterborough, per tal que aixequi el Bloqueig borbònic de València.
4 de febrer de 1706 - Lord Peterborough trenca el bloqueig borbònic de València.
7 de febrer de 1706 -Sancho Ruiz de Lihory, Comte de Cardona, jura com a Virrei de València.
7 i 8 de febrer de 1706 - Lord Peterborough forma Consell per dictaminar sobre el govern que havia dirigit el General Basset a València.
9 de febrer de 1706 - Rafael Nebot ataca Alcúdia, on s'allotjaven un general i un coronel borbònics. L'atac es frustra per l'avís de part de dos desertors borbònics que s'havien passat als austriacistes uns dies abans i que retornaren novament a les files borbòniques.
Febrer 1706 -Destrucció de Montserrat (Ribera Alta).
11 de febrer de 1706
El Rey.—Egregio Conde de Alcúdia, pariente mi lugarteniente y Capitán general: Haviendo faltado los valencianos, que se mantienen en la obediencia de los enemigos, a la fidelidad que me debían guardar, y debiendo por este motivo ser tratados como rebeldes, he resuelto se sequestren todos los bienes y haciendas de los dichos valencianos, assi de particulares personas, como de comunidades eclesiásticas y seculares, que se mantienen en la tiranía del enemigo...(Arxiu de la Cúria del Govern del Regne de Mallorca- Llib. Lit Reg. 1654 a 1716, fol. 287).
25 de febrer de 1706 - Rafael Nebot inicià el bloqueig austriacista de Font de la Figuera.
2 de març de 1706- Font de la Figuera és presa pels austriacistes.
4 de març de 1706- El General Basset surt de València amb 500 homes cap a Alzira, que era amenaçada per les tropes borbòniques.
24 de març de 1706- Neix Llorenç Despuig Cotoner, fill dels comtes de Montenegro
30 i 31 de març de 1706 - Desembarquen per a reforçar València 100 homes del Regiment d'infanteria nº1 "Ahumada i 600 anglesos.
3 d'abril de 1706- A l'abril de 1706, Felip V intenta recuperar Barcelona amb el mariscal Tessé per terra i el comte de Tolosa per mar.
3 d'abril de 1706 - El General Rafael Nebot rep ordres de traslladar-se a Catalunya, però una part del regiment es queda de guarnició a Alzira.
17 abril de 1706-Incendi felipista de Manuel (Ribera Alta).
24 d'abril de 1706- Un destacament de desmuntats del regiment de cavalleria del General Nebot cauen presoners de les tropes borbòniques amb la rendició d'Alzira.
Abril de 1706-Incendi del Raval d’Ares del Maestrat (Alt Maestrat).
25 d'abril de 1706- Surt la nau "la Frama" amb provisions en ajut de les tropes de Felip V.
Maig de 1706-Durant l'extracció dels Jurats, el Lloctinent (Virrei) purga diversos aristòcrates i ciutadans honrats per austriacisme.
Militars:
Pere Dezcallar, Felip Fuster Fortessa, Nicolau Dameto Pueyo, Baltasar Rossinyol Fortessa, Antoni Ferrandell, Salvador Ballester d'Olesa, Felip Fuster Vida, Francesc de Verí, Miquel Joan Fuster, Joan Torrella, Mateu Gual Desmur,Tomàs Burguès Safortessa.
Ciutadans:
Gaspar Poquet Net, Francesc Comelles Miralles, Salvador Truyols, Gaspar Amer, Ildefons Bauçà, Pere Jordi Armengol, Joan Amer de les Puntes, Joan Andreu Conrado, Nicolau Armengol, Nicolau Rossinyol de Defla, Jeroni Alemany, Ramon Güells.
Mercaders:
Miquel Vidal,Francesc Serra, Rafel Planes, Nicolau Rubert, Joan Antoni Estade, Francesc Deià, Gabriel Vaquer.
Jurats i consellers:
Marc Antoni Cotoner; Jeroni Alemany, Nicolau Armengol, Jaume Manent, Jaume Mateu Sunyer.
Consellers menestrals: Antoni Prohens, velluter; Antoni Roig, sastre; Guillem Fluxà, apotecari; Damià Cassà menor, ferrer; Jaume Bennàssar, sastre; Jeroni Torres,
cirurgià; Antoni Torrens, picapedrer; Martí Pou, sucrer, Bernat Miró, paraire; Bernat Vallespir, flassader; Francesc Pons, sucrer.
Consellers forans: Bernat Miquel Simonet (Alaró); Pere Antoni Roig (Alcúdia); Pere Fiol (Algaida); Miquel Crespí (Artà); Miquel Verd (Binissalem); Gregori Mesquida (Campos); Joan Barceló (Felanitx); Bartomeu Llompart i Joan Miquel Arrom (Inca); Gabriel Servera (Manacor); Antoni Ribes (Petra); Antoni March i Joaquim Vila(Pollença); Gaspar Barceló (Porreres); Joan Arrom (Sencelles); Joan Mas (Santa Margalida); Miquel Canyelles (Santa Maria); Bernat Bonet (Santanyí); Miquel Amer (Selva); Miquel Real i Sebastià Font (Sineu); Bartomeu Mayol i Bartomeu Coll (Sóller); Gregori Canals (Valldemossa) (Font: Almanaque Balear 1886, pàgina 167)
20 de maig de 1706 - S'embarquen les tropes del General Rafael Nebot al port de Barcelona amb destí cap a València . Aquest mateix dia acaba el setge borbònic a Xàtiva.
23 de maig de 1706- Jean-François-Nicolas Bette (Marquès de Lede) participa a la batalla de Ramillies amb les Guàrdies valones al servei d'Espanya.
27 de maig de 1706 - Desembarquen les tropes del General Rafael Nebot a València.
6 de juny de 1706 - Breu ocupació de Madrid per les tropes de Felip V. Aquest mateix dia els Països Baixos hispànics reconeixen Carles III com a sobirà.
17 de juny de 1706- Tropes austriacistes conquesten Salamanca.
20 de juny de 1706 - Felip V es veu obligat a deixar Madrid als austriacistes.
25 de juny de 1706- L'exèrcit austriacista entra a Madrid.
26 de juny de 1706- Després de la presa de Cartagena, la flota de Leake arriba a Alacant.
2 de juliol de 1706- Carles III és proclamat rei a Madrid.
2 de juliol de 1706- El Vice-Almirall Van Wassenaer insta a suspendre l'expedició sobre Mallorca per prioritzar les operacions sobre Alacant i Cartagena.
18 de juliol de 1706- La Guarnició borbònica d'Alacant no capitula
20 de juliol de 1706-La flota de l'Almirall Leake bombardeja Alacant.
6 d'agost de 1706- L'exèrcit de les dues corones recupera Madrid per als felipistes.
Comte de Peterborough
8 d'agost de 1706 -Carles III, a instàncies de Charles Mordaunt, comte de Peterborough, nomena a En Joan Antoni de Boixadors i de Pinós, Plenipotenciari de Carles III al Regne de Mallorques.
9 d'agost de 1706-En el Consell de Guerra austriacista celebrat a Guadalajara, s'aprova definitivament l'Expedició sobre el Regne de Mallorques.
16 d'agost de 1706- En el Consell de Guerra austriacista celebrat a Alacant, Charles Mordaunt, comte de Peterborough informa als Almiralls Leake i Van Wassenaer sobre l'Expedició de Mallorca i es conclou que no hi haurà tropes d'infanteria per no poder reduir les de València, i d'aquesta manera no es podrà pendre Maó, per la qual cosa s'aplaça l'ocupació de Menorca a la disponibilitat de les tropes..
31 d'agost de 1706- La mare del comte d'Alcúdia, virrei de Mallorca, li escriu per informar que a València es parla de la imminent expedició a Mallorca.
19 de setembre de 1706- La Flota de l'Almirall Leake salpa de València en direcció a Eivissa.
19 de setembre de 1706 - El comte de Savellà arriba a Eivissa i fa empresonar als Laudes, botiflers. El mateix dia la Cort de Madrid autoritza la permanència de dos esquadrons del Regiment de cavalleria del Coronel Rafael Nebot a Dénia, les despeses del qual corren per compte de la Ciutat i del Regne de València. Poc després s'autoritzà també al tercer esquadró del Regiment de cavalleria del Coronel Rafael Nebot a restar bloquejant Dénia.
22 de setembre de 1706-El governador d'Eivissa, José Ponce de León es fa partidari dels Àustries després de l'arribada de la flota de Leake a les seves costes, i els eivissencs reconeixen Carles III com a legítim sobirà .
24 de setembre de 1706- El virrei de Felip V, Baltasar Escrivà d'Ixar , prepara dues companyies dels 200 per tal de fer front a l'estol anglo-holandès favorable a l'austriacista Carles III.
Marc Antoni Cotoner, jurat en cap, partidari de Felip V.
John Leake
25 de setembre de 1706-Dissabte. La flota anglo-holandesa de l'Almirall Leake formada per 28 vaixells arriba a la badia de Palma en suport a Carles III d'Àustria contra el virrei felipista.
Des de la nau Espherlin, el Plenipotenciari de Carles III, Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, insta a les autoritats de mallorca a proclamar Carles III com a legítim sobirà del Regne; i acte seguit, desembarca amb cartes i despatxos de l'arxiduc per negociar la capitulació amb el Lloctinent (Virrei) i el Jurat en Cap.
Baltasar Cristóbal de Escrivà de Ixar rebutja rendir-se a la flota anglo-holandesa que combat en favor dels austriacistes i el mateix fa el jurat en cap Marc Antonio Cotoner Sureda que així ho comunica mitjançant els cavallers de Malta, Miquel Cotoner Sureda, germà seu i Fra Jordi Puigdorfila Dameto al temps que ell es manté a la defensiva en el fort de sant Carles.
El batalló de Mallorca, format per 600 homes es passa als austriacistes.
Gravat de Jeremies Wolff
25 de setembre de 1706 - Els homes d'armes d'Andratx i Calvià són reclamats perquè vagin a Ciutat en suport a l'arxiduc Carles. Les partides de Calvià estan dirigides per Joan Simó, propietari de La Cova. A Andratx Guillem Covas "Paloni" dirigia la partida del barri de Sa Coma major; Guillem Pujol de Son Moner , Guillem Porsell d'Andritxol i Maties Palmer "Guida" eren capitans d'altres partides austriacistes. Salvador Truyols de Son Mas era el dirigent principal. Pràcticament tot Andratx era austriacista llevat del propietari de Son Fortuny i pocs seguidors més.
En alçar-se en un avalot en un dels barris marítims de la Ciutat, on nombrosos partidaris de Carles d'Àustria l'aclamaren com a rei, el Jurat en Cap Marc Antoni Cotoner Sureda intentà oposar-se als amotinats, juntament amb dos fills d'Antoni Sureda i Mateu Gual. L'objectiu era acabar amb el dirigent de la revolta, i el Magistrat Dionís Roger disparà dues vegades contra Salvador Truyols sense èxit. En resposta, els austriacistes feriren al Magistrat, intentaren assassinar el Lloctinent i quan
26 de setembre de 1706-Carles III és proclamat duc de Milà després de la seva ocupació.
Agustí Torrella, capità austriacista, va dirigir les companyies populars de la Barreteria i de la companyia dels 200 arcabussers
26 de setembre de 1706-Els presos fugen de la presó. Les autoritats borbòniques de Mallorca es refugien al Palau de l'Almudaina, on són atacats per la població partidària dels Àustries que s'han alçat dirigits per Salvador Truyols Olesa amb el suport de les milícies. Eren uns 800 homes, gairebé tots vinculats a la mar. El capità Agustí Torrella atura els revoltats a la Plaça de la Llotja sense haver de disparar. Les companyies "Santa Creu", "Sitjar" i "Boteria" s'uneixen als revoltats contra els Borbons. Mateu Gual, al servei dels Borbons i al front de la companyia dels 200 ordena aturar la revolta austriacista. Els cavallers de Sant Joan, botiflers, s'oposen a la revolta austriacista. Joan Bordils, cavaller de Calatrava escomet les tropes austriacistes. L'armada angloholandesa dispara sis bombes. Després de quatre atacs i del bombardeig, el virrei felipista Ixar capitula.
27 de setembre de 1706 - En la reunió en la que el Consell decideix capitular davant les forces de Carlos III hi ha presents cinc dels sis jurats, un terç dels consellers ciutadans i militars, bona part dels quals eren representants dels menestrals i de la part forana (23 d'un total de 72). Aquests acorden 15 punts per a la capitulació que en bona part són acceptats per Leake. Els que vulguin establir-se fora dels dominis reials tenen un mes de plaç per fer-ho i tres mesos per tal de vendre els seus béns si volen, exceptuant els béns dels ciutadans francesos que són confiscats.
Gabriel de Berga Santacília
"Als 27 7bre. 1706 fonch enterrat clandestinament en la sepultura de Bergas, construida en la capella de las Animas, el cadáver del noble Sr. D. Gabriel de Berga del Abit de St. Tiago; morí de una mosquetada que le tiraren en la porta del Moll cuant ententava aplacar la sublevattió que se mogué en la Ciutat quant estava assitiada de la Armada de Carlos 3.", que Deu gade".
28 de setembre de 1706-Marc Antoni Cotoner, jurat en cap de Mallorca, Jeroni Pau de Puigdorfila i els soldats francesos del Castell de Sant Carles, on s'havien refugiat en defensa de Felip V, surten de l'illa en direcció a la Fortalesa de Roses després de capitular davant les forces austriacistes. Marc Antoni Cotoner Sureda renuncia al seu càrrec de jurat en cap i fa donació dels seus béns a la seva esposa Bàrbara Nunís de Sant Joan com usufructuària, i al seu fill FrancescCotoner com hereu. Els pagesos saquegen les cases dels francesos.
El Jurat en Cap de Ciutat de Mallorca Marc Antoni Cotoner, En Jeroni Pau de Puigdorfila i els 70 soldats francesos de la Guarnició del Castell de Sant Carles, surten de l'illa en direcció a la Fortalesa de Roses.
29 de setembre de 1706- Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, comte de Savellà, lloctinent austriacista del Regne de Mallorques, desembarca a Palma i s'allotja a la casa del seu sogre, Francesc Sureda de Santmartí. Els botiflers Francisco , José i Antonio Laudes, capturats a Eivissa , són traslladats al castell de Sant Carles.
1 d'octubre de 1706-Les autoritats borbòniques entreguen Ciutat al Comte de Savellà, representant de la Casa d'Àustria.
2 d'octubre de 1706 - El Gran i General Consell acorda retre homenatge al rei Carles, representat per el seu plenipotenciari, Joan-Antoni de Boixadors, comte de Savellà.
4 d'octubre de 1706- Carles III és reconegut a Mallorca com a sobirà pel Gran i General Concell i es celebra amb una festa de coronació a Cort.
4 d'octubre de 1706 - El governador del castell de Capdepera Jaume Canals Vallés jura homenatge al rei Carles III (arxiduc Carles d'Habsburg), tot i ser botifler.
5 d'octubre de 1706-Un ban reial indulta als criminals si l'ofès els perdona.
5 d'octubre de 1706- Es reuneix el Batalló de Mallorca, es forma una esquadra de Fusellers Mallorquins i es prenen mesures per a la defensa del Regne.
6 d'octubre de 1706-Les autoritats borbòniques abandonen Mallorca. Es tracta del Lloctinent (Virrei)
6 d'octubre de 1706-Prohibits els punyals i els arcabussos de pedra.
7 d'octubre de 1706- Es celebra un Te Deum a la Catedral de Mallorca.
9 d'octubre de 1706- Nicolau Truyols Font de Roqueta, austriacista, recupera el càrrec de procurador reial del Regne de Mallorca i és destituït el felipista Jordi Villalonga, comte de la Cueva.
9 d'octubre de 1706- S'organitzen festes de commemoració de la coronació que duren fins al dia 13.
10 d'octubre de 1706-Carles III entra a València.
12 d'octubre de 1706 - Els gremis de Mallorca celebren amb desfilades i jocs eqüestres la proclamació reial de l'arxiduc Carles, descrites pel prevere beneficiat de la Seu, Jaime Botellas.
13 d'octubre de 1706- Convocat el Col·legi de lleis hi són presents els següents doctors:Bartomeu Bordils, Antoni Ferrer, Bernat Bauzà, Bernadí Bauzà, Gaspar Amer, Miquel Sureda Trobat, Onofre Ramis i Salvà, Miquel Malonda Ponç de la Terra, Rafael Blanquer, Gaspar Feliu, Vicenç Canet, Bernat Ferrer, Cristòfol Pons, Domingo Rubert, Pere Joan Frau, Guillem Pont i Vich, Josep Bassa, Antoni Ballester, Emmanuel Ximenes, Josep Juan i el Sr. Brotat,
14 d'octubre de 1706 - El comte de Savellà nomena Miquel Fullana Rebassa oïdor de la Reial Audiència.
18 d'octubre de 1706-Alçament militar austracista a Menorca.
21 d'octubre de 1706- Massacre felipista d’Elx (Baix Vinalopó).
23 d'octubre de 1706- El fervent austriacista Salvador Truyols Olesa és nomenat alcaid del castell de Sant Marc (castell de Bellver).
7 de novembre de 1706 - El Col·legi de notaris celebra a Sant Domingo la restitució del Regne a Carles III.
29 de novembre de 1706 - El dipositari reial, Martín Gil de Gainza, botifler, és cessat del seu càrrec.
9 de desembre de 1706 -El Gran i General Consell llegeix les cartes reials que nomenen lloctinent general i capità general de Mallorca a Joan-Antoni Boixadors, comte de Savellà i les acaten.
13 de desembre de 1706- Felip V entra a Madrid.
22 de desembre de 1706 - L'enginyer militar botifler Martín Gil de Gaiza és arrestat.
26 de desembre de 1706 - Antoni Garriga Noguera de Superna és nomenat dipositari reial pel comte de Savellà.
Any 1707- El senyor de la Bossa d'Or, Guillem Abri-Descatlar i Serralta obté el títol de marquès del Palmer.
Gener de 1707 - Les tropes de Felip V recuperen Menorca.
Gener de 1707 - El comte de Savellà proposa al rei Carles la presa de Menorca
10 de gener de 1707 - Tomàs Burgues-Saforteza d'Olesa és l'ambaixador del Gran i General Consell per retre homenatge al rei Carles a Barcelona (ARM,AH,AGC 73). Formava part dels austriacistes que es reunien a Can Sureda de la Rambla (Can Pinós).
13 de gener de 1707- Els francesos de Palma són arrestats a Sant Carles.
18 de gener de 1707 - El secretari reial de Carles III, Ramon de Vilana-Perlas comunica al procurador reial Nicolau Truyols Dameto la concessió del marquesat de la Torre (del Fangar).
19 de gener de 1707 - Bartomeu Tugores, portador de lletres, executa embargaments a Andratx al servei del tribunal del Pariatge i és rebut amb hostilitat pels andritxols que revoltats contra el portador de lletres al crit de "Visca Carles III i s'en vagi el portador i si hi ha cap botifler, visca Carles III" van a cercar-lo a la Torre on està refugiat i tiren les portes avall. El batle i els regidors armats el protegeixen de la fúria de les masses i l'ajuden a fugir a cavall fins a Son Fortuny.
26 de gener de 1707 - El rei Carles III d'Àustria designa el santuari de Lluc, Capella Reial, per reial privilegi.(ACV, reg.gral.5338).
Febrer de 1707- Segrest de béns del capità corsari botifler Miquel Maura que està refugiat en el castell de Sant Felip de Menorca.
2 de març de 1707- El franciscà botifler Martí Frontí és embarcat en una nau anglesa per mandat reial.
Batalla d'Almansa
Jean Cavalier, camisard, calvinista, enemic dels Borbons.
25 d'abril de 1707- Batalla d'Almansa. L´exèrcit franco-espanyol comandat pel duc de Berwick venç a Galway. Jean Cavalier, calvinista i dirigent dels camisards favorables als austriacistes, és greument ferit en el combat. Aquest mateix dia Felanitx fa festes en honor del comte de Savellà i del rei Carles III d'Àustria.
1 de maig de 1707-Pregó del comte de Savellà, Joan Antoni de Pacs i d'Orcau, Boixadors i de Pinós, virrei, lloctinent i capità general del Regne de Mallorca per tal que els homes que vulguin allistar-se per a la lleva passin per la casa de la vila i cada un rebrà dos reials de vuit d'entrada i el pa de munició i dos sous per cada dia de servei.
3 de maig de 1707 - Inici del setge de Xàtiva.
8 de maig de 1707- València cau en poder dels felipistes.
8 de maig de 1707- Un total de 150 artillers surten cap a Barcelona.
25 de maig de 1707 - Presa borbònica de Xàtiva. Saqueig i genocidi per part de les tropes de D'Asfeld, que va ordenar matar a tots aquells que havien intervengut en la defensa..
6 de juny de 1707 - Rendició del castell de Xàtiva on s'havien retirat els defensors.
17 de juny de 1707 - Felip V signa l'ordre de cremar Xàtiva, que és executada pel brigadier José Antonio de Chaves Osorio i una vegada anul·lada del mapa fa fundar la "Colonia Nueva de San Felipe" que no prosperà per manca de pressupost.
Felip V: "L'obstinada rebel·lia amb què fins als termes de la desesperació varen resistir l'entrada de les meues armes els veïns de la ciutat de Xàtiva, per a fer irremissible el crim de la seua perjura infidelitat desatenent la benignitat amb què repetides vegades els vaig flanquejar el perdó, vaig emprar la meua justícia a manar-la arruïnar per a extingir la seua memòria, com es va executar per a càstig de la seua obstinació, i escarment dels que intentessin seguir el seu mateix error."
25 de juny de 1707 - El procurador reial Nicolau Truyols Dameto emprèn viatge a la cort enviat pel Gran i General Consell a retre homenatge a Carles III d'Àustria.
29 de juny de 1707-Felip V aboleix els Furs del Regne de València i del Regne d'Aragó i legisla l'aplicació dels drets de Castella.
7 d'agost de 1707- Guillem Abrí-Descatlar Serralta obté del rei Carles III el títol de marquès del Palmer.
9 d'agost de 1707- L'aragonès Sebastián-José Pitillas, austriacista, és nomenat oïdor de la Reial Audiència de Mallorca.
13 d'agost de 1707 - Arriba al port de Sóller, Nicolau Truyols Dameto, procurador reial, ambaixador del Gran i General Consell a la cort de Carles III d'Àustria per a retre homenatge.
15 d'agost de 1707-Massacre felipista d’Agres (El Comtat).
25 d'agost de 1707- Neix Lluís, fill de Felip V i María Lluïsa. Es decreta un indult general.
3 d'octubre de 1707 - El cap provincial dels franciscans Fra Martí Fronti desembarca amb els botiflers a la conquesta de Menorca.
Octubre de 1707 - El veedor de fortificacions, Antonio Pueyo Dameto i Mateo Gual-Zanglada Truyols, botiflers, són desterrats a Barcelona pel comte de Savellà.
4 d'octubre de 1707- El botifler Gregori Gual-Desmur, participa a la presa de Ciudad Rodrigo en favor dels felipistes.
12 d'octubre 1707- Massacre felipista del Roser (Lleida).
12 de novembre de 1707- Acaba el setge de Lleida durant el qual es crema part de la ciutat.
14 de novembre de 1707 - Lleida cau en poder borbònic.
20 de novembre de 1707- El bisbe botifler, Francisco Antonio de Portilla beneeix la primera pedra del campanar de Santa Eulàlia en presència del virrei .(ARM Prot.S-699).
2
9 de gener de 1708-Ocupació borbònica d'Alcoi.
Elisabet Cristina de Brunsvic
23 d’abril de 1708-Boda per poders entre Elisabet Cristina de Brunsvic i Carles III a Klosterneuburg (Àustria),
11 de juliol de 1708-Ocupació borbònica de Tortosa.
1 d'agost de 1708 - Boda de Carles III d'Àustria amb Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel a Santa Maria del Mar.
7 d'agost de 1708- Tomás Burgués Safortesa Oleza, cavaller d'Alcàntara, és nomenat marquès del Verger pel rei Carles, i aquest demana la constitució d'un castro a S'Eremitori i la jurisdicció civil i criminal.
17 d'agost de 1708-Francesc Sureda de Santmartí i Safortesa és nomenat marquès de Vilafranca per l'arxiduc d'Àustria, el rei Carles. (amb els borbons serà de Casa Desbrull). Era parent del comte de Savellà.
1 de setembre de 1708-Les tropes de Felip V ocupen Reus.
James Stanhope
14 de setembre de 1708 - La flota angloholandesa comandada per l'almirall anglès John Leake bombardeja els forts de Menorca i desembarca les tropes sota la direcció del general anglès James Stanhope, que en nou dies van prendre el control complet de l'illa de Menorca.
17 de setembre de 1708-Tropes anglo-holandeses recuperen Menorca.
23 de setembre de 1708 - El capità botifler Jaume Ballester Camps col·loca mines per a la defensa del castell de sant Felip de Menorca.
29 de setembre de 1708-Capitulacions de la guarnició borbònica de Menorca ocupada per les tropes austriacistes.
Octubre de 1708 - Els botiflers Josep i Antoni Laudes Zarrán són traslladats del castell de Sant Carles a Eivissa.
17 de novembre de 1708-L'exèrcit de Felip V ocupa Dènia.
7 de desembre de 1708 - Alacant es rendeix als borbònics.
Gener de 1709- Detenció a Eivissa de Josep i Antoni Laudes, botiflers, acusats d'intentar alçar l'illa a favor de Felip V
15 de gener de 1709- El papa Climent IX reconeix Carles III com a rei d'Espanya.
30 de gener de 1709-El virrei, comte de Savellà, prohibeix els balls de màscares.
3 de juliol de 1709 - Tomàs Burgues-Safortesa Olesa, marquès del Verger, obté del rei Carlos III potestat per fundar un castro a S'Eremitori amb la jurisdicció civil i criminal fins a l'efusió de sang. (ARM,LR 97, ff.457v-459).
7 de juliol de 1709 - Pere Descallar obté el títol de Baró de Pinopar.
5 de novembre de 1709 - Arriba a Mallorca Jaume Rossell Ruíz, marquès consort de Rafal (Oriola), com a virrei austriacista, però amb precedents botiflers, de manera que fa un doble joc amb els botiflers mallorquins com a conspirador primer i com a repressor dels mateixos més tard.
Any 1710- Només es cullen 241.000 quarteres de blat a Mallorca. El gra foraster en venda a 16 sous la barcella.
5 de febrer de 1710 -Miquel d'Esmandia és nomenat regent de la Reial Audiència en substitució de Francesc de Solà-Guàrdia i de Pineda que s'ha jubilat.
3 de maig de 1710 - Felip V surt de Madrid en campanya militar cap a Lleida.
13 de maig de 1710-Felip V arriba a Lleida i pren la direcció de l'exèrcit borbònic.
27 de juliol de 1710- Batalla d'Almenar
30 de juliol de 1710 - El rei Carles III concedeix l'arrendament de les Salines d'Eivissa al capità genovès Juan Bautista Visconti Beretta contra el sentir dels jurats i els privilegis. El rei Carles es justifica diguent que la decisió va ser obra dels anteriors jurats. Visconti va ser austriacista quan aquests guanyaven la guerra i després amb el curs dels aconteixements va passar a ser botifler.
20 d'agost de 1710 - Derrota borbònica en el Monte de Terrero (Saragossa): Felip V ha dèscapar disfressat de soldat ras.
21 d'agost de 1710- Carles III entra a Saragossa.
Setembre de 1710- El borbònic Antoni Villarroel, rebutjat per Felip V acusat de conspiració, s'ofereix a Carles III d'Àustria, que l'accepta i li manté el grau de tinent de mariscal.
7 de setembre de 1710 -
9 de setembre de 1710- Davant l'ofensiva austriacista Felip V abandona Madrid camí de Valldolid.
14 de setembre de 1710- Boda d'Antoni Doms Descallar amb Aina de Berard Net.
28 de setembre de 1710-Madrid és ocupada per l'exèrcit austriacista. Carles III entra a la ciutat on no té bona acollida.
10 de desembre de 1710- Batalla de Villaviciosa en la que l'antic borbònic Antoni Villarroel evita que les tropes austriacistes siguin derrotades.
15 de desembre de 1710 - L'oïdor Pitillas comunica als jurats que els supervivents del vaixell corsari borbònic naufragat a Cala En Togores es troben presos amb bona salut. (AMP LN 2009/33).
28 de desembre de 1710 - Assetgat en el castell d'Illeca i mancat de queviures, Antoni Villarroel i devers 600 homes es rendeixen
Any 1711-El mercader botifler Gaspar Pinya Fuster, soci del marquès de Vivot és empresonat.
25 de gener de 1711-L'exèrcit francès ocupa Girona per als felipistes.
17 d'abril de 1711 - Mor l'emperador Josep i l'accés del rei Carles III com emperador Carles VI suposa la fi de les esperances per als combatents contra els Borbons.
7 de juny de 1711- Mor a Barcelona el bisbe botifler de Mallorca Francisco Antonio de La Portilla, extradit per mandat del comte de Savellà. És enterrat a sant Francesc ben acollit pels franciscans.
24 de juny de 1711-Conspiració borbònica frustrada.
18 de setembre de 1711- Detencions de l'enginyer Martín Gil de Gainza i Echagüe per conspiració a favor dels Borbons , Diego García Pieras, doctor en teologia, Juan Ballester Zafra, Juan Odón Garcia Amer, notari i el seu germà Nicolás Garcia Amer, beneficiat de la Seu. (Cronicón Mayoricense p.491)
27 de setembre de 1711 - Joan-Antoni Boixadors, comte de Savellà surt de Barcelona amb el rei Carles III cap a Frankfurt per a la coronació imperial.
12 d'octubre de 1711- Carles III és proclamat emperador del Sacre Imperi Romà Germànic.
2 de gener de 1712 - Joan Sureda Villalonga cap dels botiflers mallorquins rep l'ordre d'expulsió cap a Barcelona per mandat del virrei Savellà de mans de Miquel Fullana Rabassa, de la Reial Audiència.
20 de gener de 1712- El cap dels botiflers mallorquins, Joan Sureda Villalonga surt del port de Sóller expulsat cap a Barcelona on s'allotja en una casa seva del carrer de santa Anna.
28 de febrer de 1712 - Detenció i empresonament del botifler mallorquí Joan Sureda Villalonga a Barcelona.
Abril de 1712- Mor el catedràtic de prima de lleis, Gaspar Amer.
23 d'abril de 1712 - Arribada a Mallorca del nou bisbe Atanasio de Esterripa Trana-jáuregui.
Gener de 1713 - L'antic magistrat de l'Audiència Foral de Mallorca , l'alacantí i botifler Dionisio Roger és assassinat a València.
15 de març de 1713 - Es convoca a la població a treballar en la construcció d'una estrada encoberta a la murada de Ciutat començant per la Porta de Jesús. En aquesta construcció hi participeren 400 voluntaris.
16 de març de 1713 -El general Guido von Starhemberg nomena Antoni Villarroel inspector general de la infanteria austriacista.
26 de març de 1713 - Arriba al port de Mallorca el nou virrei Antoni Josep de Rubí, general d'artilleria
29 de març de 1713 - Deixa Mallorca el marquès de Rafal fins ara virrei.
Richard Kane, tinent de governador de Menorca.
29 d'abril de 1713-Tractat d'Utrecht entre Gran Bretanya i França:
Article 10. El Rei Catòlic, per si i pels seus hereus i successors, cedeix per aquest tractat a la Corona de la Gran Bretanya la plena i sencera propietat de la ciutat i castell de Gibraltar, juntament amb el seu port, defensa i fortaleses que li pertanyen.[...]
Article 11. El Rei Catòlic, per si i pels seus hereus i successors, cedeix també a la Corona de la Gran Bretanya tota l'illa de Menorca...
12 de juny de 1713- Boda del austriacista Francesc Sureda de Santmartí i Safortesa, marquès de Vilafranca, amb Violant Gual-Desmur i Cotoner.
21 de juny de 1713 - Acord d'Hospitalet entre el borbònic Ceba Grimaldi i el comte de Konigsegg que concreta la retirada de les tropes imperials de Catalunya, Mallorca i Eivissa i l'entrada de les tropes franco-espanyoles.
30 de juny de 1713 - S'inicia la Junta de Braços de Catalunya que ha de resoldre sobre sobre si el Principat de Catalunya ha sotmetre's a la rendició incondicional a Felip V o continuar la guerra.
2 de juliol de 1713- Les tropes imperials inicien la evacuació.
6 de juliol de 1713 La Junta de Braços de Catalunya acorda en un ban davant les darreres tropes imperials que s'embarquen per a ser evacuades continuar la guerra .
9 de juliol de 1713 - El general Basset és nomenat Comandant en cap de l'Artilleria de l'Exèrcit de Catalunya creat aquest mateix dia.
9 de juliol de 1713- El virrei Rubí recomana al Consell l'ajuda a Barcelona, i s'aprova destinar-hi 3000 quarteres de farina.
10 de juliol de 1713 - Antoni Villarroel i Peláez és nomenat general comandant de l'Exèrcit de Catalunya per la Junta dels 36.
10 de juliol de 1713 - El germà de l'antic jurat en cap botifler, Fra Nicolas Cotoner Sureda, cavaller de l'orde de Malta, i també felipista, és enviat a Barcelona per tal de trobar-se amb el comte austriacista Starhenberg i amb el botifler Joan Sureda Villalonga per tal d'acordar les capitulacions, però aquests ja no es trobaven a Barcelona. Joan Sureda Villalonga es trobava a Menorca una setmana després.
Vista la impossibilitat de negociació que persegueix el manteniment de les institucions i privilegis, els jurats del Regne de Mallorca, el Gran i General Consell, el
Consell de Cent i els consellers de la ciutat de Barcelona acorden la col·laboració per a la defensa.
14 de juliol de 1713 - Capitula Tarragona davant el marquès de Lede sense resistència, ja que les tropes imperials havien rebut l'ordre d'evacuar la ciutat per part del general austríac Guido von Starhemberg.
17 juliol 1713 -Delme de forca a Tarragona.
25 de juliol de 1713- Les tropes borbòniques sota el comandament del duc de Pópoli arriben davant les muralles de Barcelona. El mateix dia el duc sol·licital'obediència de la ciutat a Felip V, que és rebutjada el mateix dia.
3 d'agost de 1713- El felipista duc de Populi, comandant general de Catalunya envia al marquès d'Ordoño amb 500 soldats a Mallorca amb orde de rendició de l'illa en aplicació dels acords de l'Hospitalet.
Comunicació del virrei Marquès de Rubí al Gran i General Consell:
"A 3 Agost 1713 al mati vingueren cinc galeras de Felip quint perque nos entregasem y ningu fonch de parar de que mas entregasem. Felip, que comtava amb forces navals escassissimes. que consisteix ab sis galeras, dos vaxellets y altres embarcacions de poca monta.'' (ARM. AGC7 3 . microfilm 113 , fol. 259 - 259 v)
3 d’agost de 1713- Incendi felipista de Sallent.
5 d'agost de 1713- El Marques de Rubí s'oposa a la rendició de Mallorca i no permet que el conseller en cap Fortuny la pacti amb el general José De los Rios.
11 d'agost de 1713- El general Rafael Nebot i Font venç els francesos a Caldes.
20 d'agost de 1713- El general Rafael Nebot i Font venç els francesos a Teià i Vilassar.
20 d'agost de 1713:-Crema de Vilassar de Dalt.
2 de setembre de 1713- El general botifler José de los Rios es dirigeix de nou al marquès de Rubí exigint que les tropes imperials abandonin Mallorca, però el virrei decideix una vegada més no fer-ho.(F.Castellvi, Noticias, IV 546)
3 de setembre de 1713- Incendi de Les Salelles.
4 de setembre de 1713- Els borbònics tornen a cremar Terrassa.
6 d'octubre de 1713-Mor el botifler Fra Nicolau Cotoner Sureda enviat de la Universitat a Barcelona per tal de pactar amb els Borbons, al caure d'un balcó després de cedir la barana de fusta. Amb ell mor tambe Jaume Circuns que es dedicava al canvi de presos i que l'havia acollit.
25 d’octubre de 1713- Arriben a Barcelona 53 artillers mallorquins reclutats per Francesc Antoni Vidal, i comandats pel capita Joan Saurina i el tinent Bartomeu Ballester.
13 de novembre de 1713 - Bartomeu Antoni Bordils jura la càtedra de prima de lleis.
30 de novembre de 1713 - Són renovats els 6 consellers de Barcelona resultant nou conseller en Cap Rafael Casanova.
Desembre de 1713 - Àustria i França inicien negociacions de pau a la ciutat de Rastatt.
.
26 de desembre de 1713-Divisió felipista d'Espanya en 21 intendències.
2 de gener de 1714 - Pedimiento contra la inmunidad eclesiástica del felipista i fiscal del Consell de Castella, Melchor Rafael de Macanaz.
14 de gener 1714- Incendi i matança felipista a Sant Quintí de Mediona.
14 de gener de 1714-Incendi i saqueig felipista de Caldes de Montbui.
Gener de 1714 - Alçament general a Catalunya contra les tropes borbòniques provocat per les ordres de Madrid de cobrar impostos a Catalunya.
Gener de 1714- Incendi de Balsareny i de la Pobla de Claramunt.
14 de gener de 1714-Incendi d’Oristà, de Sallent, de Torelló, de Sentmenat i de Sant Feliu Sasserra.
15 de gener de 1714 - Rafael Casanova instà els gremis a presentar voluntaris «per servei de Déu i de la Pàtria»
26 de gener de 1714 - Els consellers de Barcelona pressionen a Villarroel per a què ataqués el cordó de bloqueig, petició a la que finalment Villarroel accedí amb la condició que fos un atac nocturn a fi de no exposar les seves tropes en un atac que considerava inútil.
28 de gener de 1714 - Villarroel autoritza la sortida de Barcelona d'un destacament a les ordres del coronel Ermengol Amill per aixecar en armes el Maresme.
5 de febrer de 1714- Incendi de Prats de Lluçanès.
8 de febrer de 1714 - Villarroel autoritza la sortida d'un destacament per reforçar les tropes del marquès del Poal al Lluçanès
Febrer de 1714-Crema de Vilaplana (Baix Camp) i de Moià.
11 de febrer de 1714 - El borbònic José Vallejo es presenta a la Seu d'Urgell amb 400 cavalls i 600 infants per tal de fer front a les tropes del general Moragues.
12 de febrer de 1714- Incendi de Sant Hipòlit de Voltregà.
14 de febrer 1714- Massacre de la Gleva. Intent de cop d'estat dels moderats a Barcelona.
15 de febrer de 1714-Crema de Sant Pol del Mar.
21 de febrer de 1714- Reial Cèdula borbònica per a la reforma de la Marina.
27 de febrer de 1714 - Els moderats de la «Junta dels 24» són destituïts per la seva implicació en un intent de cop d'estat del 14 de febrer , essent rellevats per radicals que anteriorment havien format part de la «Junta dels 36».
28 de febrer de 1714- La Junta dels 24 ordena formar el Batalló Nou de Barcelona, un cos de 1.000 homes extrets d'entre els milicians de la Coronela de Barcelona.
4 de març de 1714- Restaino Cantelmo Stuart, duc de Pòpoli, fa bombardejar Barcelona.
6 de març de 1714 - Tractat de Rastatt.
14 de març de 1714 - Els consellers de Barcelona decreten la militarització total ordenant als barcelonins que no estaven afiliats a la Coronela formessin companyies apart o ingressessin en les companyies ja existents.
22 de març de 1714 - Reunits tots els gremis de Barcelona, Rafael Casanova els comunicà que s’havia acordat fer un atac contra el cordó de bloqueig borbònic sota la protecció de la Bandera de Santa Eulàlia i que s'havia de completar la lleva del Batalló Nou amb voluntaris davant els greus riscos que comportava l'acció.
1 d' abril de 1714-Crema d’Arbúcies, Espinelves i Viladrau.
22 d'abril de 1714 -Villarroel autoritzà fer pràctiques conjuntes per preparar l'atac amb la bandera de Santa Eulàlia contra les posicions borbòniques: en formaren part 1.500 soldats professionals, tota la cavalleria, i els 1.000 homes del Batalló Nou extrets de la Coronela.
1 de maig de 1714 - El botifler català Francesc Ametller és nomenat membre del Consell de Castella.
10 de maig de 1714- Crema d’Esparreguera.
16 de maig de 1714- La Junta dels 24 convoca a consell de guerra a tots oficials majors de l'exèrcit perquè votin la resolució de lluitar «fins a l'última gota de sang».
Juny de 1714 - Crema de Monistrol de Montserrat.
18 de juny de 1714- L'emperador Carles es dirigeix al marquès de Rubí, virrei de Mallorca i li ordena que no resisteixi en el Regne davant els felipistes.(Castellvi, Noticias, IV ,551).
6 de juliol de 1714 - La manca d'efectivitat del setge a Barcelona fa que el duc de Pópoli sigui destituït i substituït pel duc de Bervic.
12 a 13 de juliol de 1714 - Amb l'ajut de treballadors forçat el duc de Bervic fa excavar una trinxera d'atac a la zona de llevant de la muralla de Barcelona.
12 d'agost de 1714- Assalt del Duc de Bervic a Barcelona destroçant el bastió del Portal Nou i conquerint el bastió de Santa Clara, que perderen a l'endemà. El mateix dia mor Anna de Gran Bretanya.
13 i 14 d'agost de 1714 - Victòria a Talamanca de les tropes catalanes dirigides per Antoni Desvalls i de Vergós marquès del Poal,sobre les borbòniques que es retiren fins a Sabadell.
14 d'agost de 1714- Villarroel ordena un atac que expulsa les tropes borbòniques entrades a la ciutat.
1 de setembre de 1714- Junta de Guerra en la que participen Casanova, Basset i Villarroel.
11 de setembre de 1714- A instàncies de Villarroel, ferit Rafael Casanova s'intenta la capitulació amb el duc de Bervic a partir del respecte als furs de Catalunya i Mallorca.
12 de setembre de 1714- El duc de Bervic rebutja el manteniment dels furs de Catalunya i Mallorca i es compromet només a respectar les vides i la llibertat dels assetjats. Davant la dramàtica situació de la Ciutat, assolada per la incapacitat de la seva defensa i la fam, s'accepta la capitulació per part dels defensors. La Junta dels 24 ordena que es lliuri la fortalesa de Montjuic al marquès de Guerchy.
16 de setembre de 1714 - Abolició dels Tres Comuns de Catalunya —Generalitat de Catalunya, el Consell de Cent de Barcelona, i el Braç militar de Catalunya.
18 de setembre de 1714 -Manuel Desvalls rendeix el castell de Cardona, darrera plaça de la resistència catalana, al comte de Montemar.
18 de setembre de 1714 - L'ambaixador Felip Ferran de Sacirera, aprofitant l'estada a Holanda del rei Jordi I demana la intervenció anglesa i si es precís una República formada per Catalunya, Mallorca i Eivissa.:
" que sea unida Cataluna con toda Espana a la augustissima Casa de Austria, o que Cataluna, con los Reinos de Aragon y Valencia sean cedidos a S.M. Imperial y Catolica, o una de las serenissimas Archiduquesas, y cuando eso no se pueda lograr; que Cataluna con las islas de Mallorca y Ibiza, sea erigida en Republica bajo la proteccion de VM., de la augustissima Casa de Austria y altos aliados, ya que por los susodichos medios se halla la justicia mantenida, establecidos los comercios de Inglaterra y Holanda, Portugal asegurado, los Reinos de Aragon y Valencia restablecidos en los privilegios de que estan privados por la paz de Utrecht y Cataluna librada de ser un eterno monumento de su desgraciada fidelidad y de indigna memoria de la grande Alianza" (F.Castellvi, Narraciones ,f. 713).
20 de setembre de 1714 - L'exèrcit francès lliura Barcelona al govern espanyol i contravenint els pactes de capitulació amb els francesos, Villarroel i altres 24 oficials de l'exèrcit català són detinguts.
22 de setembre de 1714 - Els principals Comandants Militars de l'Exèrcit de Catalunya són cridats a presentar-se a la casa on s'allotjava el Marquès de Lede. Hi acudeixen la majoria dels cridats, probablement pensant que els parlaria dels passaports d'emigració que s'havien compromès a donar-los. En comptes d'això, i a mesura que anaven entrant, foren desarmats, escorcollats i detinguts. Així anaren caient en la trampa la majoria dels cridats. Després l'oficial francès Mr. de Rives, nomenat Sergent Major de la Plaça de Barcelona, es presentà davant d'ells explicant-los que les detencions eren únicament responsabilitat del Marquès de Lede seguint les ordres de Madrid, i demanant-los disculpes en nom del Mariscal Duc de Berwick els digué que les detencions serien per poc temps perquè el Duc intercediria per ells a fi d'obtenir un ràpid alliberament.Finalment se'ls donà paper, ploma i tinter per tal que escriguessin als seus familiars, a qui foren lliurades les seves espases, i entrada la foscor de la nit i custodiats per un contingent de granaders foren traslladats a un vaixell ancorat al port de Barcelona.
25 de setembre de 1714 - Surten de Barcelona en direcció a Alacant tretze austriacistes detinguts .
2 d'octubre de 1714 - Arriben a Alacant els tretze austriacistes detinguts a Barcelona i són posats sota la jurisdicció del Governador d'Alacant, el Brigadier Fernando Pinacho.
13 d'octubre de 1714 - Arriba el general borbònic Dancourt comandant sis vaixells per tal de prendre possessió de Mallorca i ofereix al marquès de Rubí 100.000 escuts per a la rendició, però el virrei comunica al capità felipista Pastrana que no rendeix l'illa al temps que demana l'ajut a l'almirall Wishart a Menorca.
18 d'octubre de 1714 - Les naus de Dancourt abandonen Mallorca sense haver aconseguit la rendició.(Cronicon Mayoricense,1881,pag. 495).
29 d'octubre de 1714 - Arriben presoners austricistes a Alacant entre els quals hi és Antoni de Villarroel.
17 de novembre de 1714- L'emperador Carles escriu al virrei Marques de Rubí:
"informado de los passos que habeis dado hasta el dia diez y siete del octubre passada en el assumpto de este Reino e isla de Ibiza, y de las razones con que motivais la prescision de su resguardo y defensa; tengo a bien mandaros expresar, y manifestar mi cesarea a Real aprobacion, captando con special gratitud las demostraciones de vuestro zelo y aplicacion al mayor bien de mi servicio."
Al mateix temps anuncia l'enviament d'ajut militar des de Nàpols: " que inmediatamente os remita mil Infantes de los Regimientos Imperiales, que sirven en el (Regne de Nàpols) ,ocho piezas de Artilleria de a veinte, y cuatro libras de bala, y seis de a doze con los pertrechos correspondientes, y en el numero que sea arbitable, principalmente en la polvora, como tambien que vayan pagadas hasta nuevo orden, procurando disimular su destino, por no esponer los tres navios San Leopoldo, San Genaro, y Frasca, que los han de transportar.que le enviaba desde el puerto de Caller."
4 de desembre de 1714 - Els presoners General Joan Baptista Basset i Ramos , General Josep Bellver i Balaguer , General Francesc Sans Miquel i de Monrodon, Coronel Joan de Llinàs i Escarrer , Capità Juan Ramón Bordas i el Capità Ramon Sans i de Monrodon arriben a Hondarriba després de 39 dies de viatge des d'Alacant. A Hondarríbia són
11 de desembre de 1714 - Mor Miquel Juan Net.
Any 1715-Defensa de Mallorca contra Felip V. Els cavallers no contribueixen a la defensa. Els jornals dels soldats que treballaven en la fàbrica de la faixina a Artà es pagaven a 4 sous: per a tenir una idea dels preus 1 pa , 3 ous, i una desena part d'una peca de formatge valien dos sous, la meitat del jornal..
Castell de Manresa (Alcúdia)
Any 1715- Construcció d'una bateria a Tacaritx (Mal Pas) i Punta de Sa Guarda (Alcúdia).Inici de les obres de fortificació de Manresa ( Alcúdia)
6 de gener de 1715-Mostra general militar de la Coronela a Palma.
7 de gener de 1715-Benedicció de banderes.
26 de gener de 1715 - El Marquès de Rubí anuncia que les tropes del regne de Nàpols en suport de Mallorca han arribat a Maó.
27 de gener de 1715 - Comença per motius defensius el desallotjament dels arravals fora portes de la Porta de Jesús, Porta Pintada i Porta de Sant Antoni de Palma. També es vol desallotjar l'arraval de Santa Catalina, però a instàncies dels trinitaris del barri, comprometen l'arraval per a la defensa fent un fossat i un parapet, bastint una fortificació des de l'església de Sant Magí, i proposant en cas d'atac la defensa per part de 300 homes de l'arraval, finançant el propi arraval 100 homes.
30 de gener de 1715 - Comunicació del virrei Marquès de Rubí al Gran i General Consell:
"...ha condescendido su Majestad CC. en enbiar de las Tropas Imperiales del Rey de Napoles la infanteria que llego a Mahon, con artilleria,polvora y demas pertrechos que conduzen para la defensa y seguridad de este Reyna...me manda su Majestad C.C. en carta de 17 de noviembre passada asegure Av. S, que su clemencia despondra los medios que mas conduzcan a la felicidad de estas islas.El referido socorro ha llegado a la mas proporcionada coyuntura, pues es a tiempo, que me hallo con repetidos avissos de que el enemigo intente inbadirmos muy en breve" (ARM AGC. sig. 73. microfilm 113, fols. 295v - 296v).
El 2 de febrer de 1715 arriben provinents de Nàpols els navilis San Genaro, El Pardo, La Trasta, El Virrei i El Estudiante amb 2225 soldats (1200 alemanys comandats pel coronel Ludovic Rohx ) per a la defensa de Mallorca contra els Borbons. Aquest exèrcit es divideix en cinc companyies: Weitzel, Wallys, Sigingen, Toldo i Ofsnabrugy. Els soldats s'allotgen en el castell de Bellver i a les Sitges (quarters del Sitjar) de Santa Catalina, i van uniformats de blanc amb voltes i corbates vermelles.
" A primeros de febrero de 1715 por la mañana avissaron los navios del conboy. y por las calmas tantas que havian llegaron el dia siguiente por la mañana en esse Puerto. Al comandante navio de Napoles San Genaro, saludo la Ciudad y los otros le acompanaron, la Ciudad bolvió el saludo, v a las diez de la manana vino a tierra el Coronel de Alemanes el Baron Rox con su Teniente Coronel el Baron Cecke, y otros oficiales alemanes passaron a Palacio a visitar el Virrey ya que medio dia les combida a comer. Acabada la comida volvieron los oficiales a sus navíos y se dio principio a desembarcar las tropas por cuyo efecto se dio orden a todos los llaudes de las marinas que fuesen a bordo de los navios para transportar gente. Essa tarde desembarcaron cosa de 400 alemanes que formados a tres filas ocupavan todo el muelle y por hacerse de noche cesó el desembarco, y los desembarcados marcharon al castillo de Bellver en donde se les tenía quartel prevenido. Al otro dia por la mañana acabaron de desembarcar las tropas que constavan de mil y doscientos soldados de bonisima calidad bien vestidos de blanco con bueltas y con batas coloradas. El sargento mayor era caballero del hábito de San Juan el marqués Wenceslao Sutsecarin, marcharon tropas parte al Castillo de Bellver y parte en las Sitjas (quarters del Sitjar) cuyos
dos puestos fueron sus quarteles de dichos soldados. El dia 5 desembarcaron siete cañones de bronce que venían de Nápoles con una cantidad de balas y granadas con seiscientos barriles de pólvora ". (BBR, Guillermo Vidal- Cronicon 1700-1752, manuscrito 13).
5 de febrer de 1715-Desembarquen 7 canons de bronze i 600 barrils de pòlvora.
7 de febrer de 1715- Melchor Macanaz, fiscal general del Consell de Castella, és cessat del seu càrrec, conseqüència de les seves polítiques reformistes que li van fer guanyar un gran nombre d’enemics dins l’estructura de l’estat.
10 de febrer de 1715- Es retira l'esquadrilla austriacista després de desembarcar homes i material.
11 de febrer de 1715-Desembarquen a Palma mil soldats alemanys dirigits pel coronel Rorh procedents de les naus arribades a la badia des de Nàpols.
12 de febrer de 1715 - Arriba a Palma l'austriacista Manuel Desvalls, exgovernador de Cardona, camí d'Eivissa on ha d'exercir de governador.
17 de febrer de 1715- El virrei Rubí en la seva visita a Artà acompanyat de la tropa fa un seguit de despeses que en conclusió expliquen que un pa valia mig sou; una dotzena d'ous valia dos sous; un capo valia 6 ,6 sous; dues terces de xulla blanca valien 7 sous; una peça de formatge valia 10 sous; dues barcelles d'ordi valien 8 sous; dos quartins de vi de Binissalem valien 1 lliura, 5 sous,; 3 cabrits valien 1 lliura, 16 sous; Ferrar 10 peus als cavalls valia 1 lliura, 2 sous.
20 de febrer de 1715 - Carte de Carles III demanant l'evacuació de Ciutat en favor del Duc d'Anjou, pèvia salvació de l'exèrcit i manteniment dels furs.(La carta no serà coneguda pel Virri Rubí fins molt més tard)
El 27 de febrer de 1715 el virrei Josep Antoni Rubí i Boixadors posa Ciutat en estat de defensa contra els Borbons i ordena desocupar els ravals de la Porta Pintada.,de la Porta de Jesús i de la Porta de Sant Antoni.
28 de febrer de 1715 - Trobada del Virrei Rubí amb el britànic George Forbes (més tard governador britànic de Menorca) a Manacor.
1 de marc de 1715-Per consideracions defensives comença la destrucció dels arravals de Palma. Es practica una lleva militar dels desocupats.
Bartomeu Salom, de 66 anys i majoral de Canet envia 7 homes de Canet a guardar el Port del Canonge davant el perill borbònic.
3 de marc de 1715-Es passa revista al Regiment de miquelets que anaven uniformats amb un capot de color terrós i la resta igualment bruna amb voltes vermelles. La Coronela s'ofereix per a la defensa de la marina de llevant. La confraria de Sant Jordi aporta 60 cavalls amb selles i pistoles. Els principals partidaris dels Borbons són reclosos: els fills del comte de Montenegro a Raixa, Antoni Salas a Bendinat, els germans Fortuny a Sa Granja. Els presos son traslladats al castell de Bellver. El doctor Miquel Malonda i els capitans Planes i Mayolo son deportats a Sardenya.
4 de març de 1715 - Tots els picapedrers de Mallorca participen de les tasques d'actualització del sistema defensiu. El virrei Rubí demana la contribució de 60 cavalls per a la defensa.
5 de marc de 1715- Una companyia alemanya es desplaça a Alcúdia per a la seva defensa. (G.Terrassa- Anales de Mallorca. 46).
6 de marc de 1715-Desplacen 9 canons cap a Santa Ponça.
8 de marc de 1715-Francisco Mariscal surt cap a Cabrera per a defensar-la amb 20 soldats.
9 de marc de 1715-Empresonen a Bellver als botiflers Francesc Despuig, Ramon i Nicolau Fortuny, Miquel Malonda i Francesc Esteve.
12 de marc de 1715-Mallorca es divideix en 12 districtes de guerra. Jaume Canals Valles és el governador militar del districte d'Artà, el Marquès del Palmer és el governador de Felanitx i Campos; Pere Descallar és el governador de Manacor; Antoni d'Oms és el governador de Petra; Ramon Güells és el governador de Santa Margalida; Jaume Joan de Villalonga és el governador de Llucmajor; Tomàs Burgues Safortesa és el governador de Sa Pobla i Muro; Francesc Villalonga és el governador de Sóller,Valldemossa, Calvià i Andratx; Nicolau Berga és el governador d'Esporles, Bunyola, Alaró, Binissalem i Santa Maria.
15 de marc de 1715-Un total de 2.000 homes forans armats d'escopetes, baionetes i pistoleses mobilitzen per a la defensa de Mallorca..
15 de marc de 1715-Son desplaçats cap a Sardenya els botiflers mallorquins empresonats al Castell de Bellver amb una fiança prèvia de 4.000 pesos per cap.
16 de març de 1715- Concentració de cavallers a la Porta de Jesús en les obres de defensa traginant senalles començant pel propi virrei Rubí, ajudats d'una companyia de dones que arribaren fins a 400, amb tambor i bandera.
20 de marc de 1715- Un total de 60 miquelets surten cap a Cabrera per a la defensa contra els Borbons. També es desplacen noves forces cap a Alcúdia.
22 de març de 1715- El virrei Rubí demana un subsidi per a les obres de defensa.
23 de marc de 1715 - És afusellat el soldat alemany desertor, Joseph Telcle.
"Trajeron preso un soldado alemán llamado Joseph Telcle el qual se había huido fuera de la compañia y al dia siguiente a las seis de ta manana se formó un consejo de guerra el que resolvió ser digno de muerte ya al instante se denunciaron dándole tiempo de una hora para confesarse, y a las ocho de la misma mañana fue pasado por las armas. Tienen por costumbre los alemanes entrar en consejo de muerte en ayunas sin haber comido ni bebido cosa alguna." (BBR. Guillermo Vidal: Cronicon 1700-1752, 17)
"A 24 mes de marzo otro soldado aleman que había desertado y tratado al día antecedente se le formó consejo a las siete de la mañana y condenó con las mismas circunstancias que el antecedente y habiéndole ya vendado los ojos para morir vino la gracia de la vida, pero luego fue mandado quitarle el vestido, desnudándole de la cintura arriba y formando dos línias de 100 hombres pasó por las vaquetas ocho veces Inmediatamente pasaron quatro por las vaquetas seis veces por otros delitos"(BBR. Guillermo Vidal - Cronicon 1700-1752, 17 r-17v)
27 de marc de 1715 - Mor Bernat Gual de Berard Cotoner, vidu de Jerònia Villalonga.
28 de marc de 1715- Fugen 17 presos botiflers i es refugien a Sant Domingo..
Abril de 1715-Desembarcament borbònic refusat a Manacor.
14 d'abril de 1715- El virrei Rubí ordena el retorn a Ciutat dels governadors de les viles.
Dia 24 d'abril de 1715 apliquen la condemna de la carrera de baquetes a quatre soldats a la Porta de Jesús.
26 d'abril de 1715 -El general Josep Moragues , el capità Pau Macip i el corneta Jaume Roca, condemnats a mort.
27 d'abril de 1715- El general Josep Moragues, degradat dels seus títols nobiliaris i dels honors militars pels botiflers , el capita Pau Macip i el corneta Jaume Roca, descalçats i amb camisa de penitent , desprès de ser torturats son penjats a la forca. Després son esquarterats i el cap del general Moragues es introduit en una gàbia de ferro i penjat en el Portal de Mar de Barcelona.
Maig de 1715 - Joan Sureda Massanet és nomenat governador militar del districte d'Artà en substitució del botifler Jaume Canals Valles.
5 de maig de 1715 - El comte de Stairs per part anglesa i el comte de Torci per part borbònica comencen les negociacions per al futur pactat de Mallorca i Eivissa.
18 de maig de 1715-Es recapten 5.400 pesos per a la defensa, pero cap cavaller hi contribueix.
El basc espanyol colonialista Blas de Lezo comandava la nau Campanela/Nuestra Señora de Begoña en l'exèrcit borbònic que ocupa Mallorca i disposava de 58 canons i 458
soldats.
8 de juny de 1715 - Inici de l'embarcament de tropes del Duc d'Anjou a Barcelona amb destinacó a l'expedició de Mallorca.
11 de juny de 1715-Surten de Barcelona cap a Mallorca 404 vaixells borbònics repartits en tres divisions, que embarquen 40 batallons d'infanteria i 48 esquadrons de cavalleria i dragons amb un total de 29.886 homes i 2.792 cavalls.
Entre les naus dels ocupants borbònics destaquen la del cap d'expedició Pedro Gutiérrez de Los Rios, comte de Fernán Núñez (Còrdova) el Pembroke (o Lanfranco) amb 66 canons i 522 soldats; el Barlovento del Marques de Gavaret amb 56 canons i 450 soldats; El Real (Real Felipe o San Felipe) del Marquès de Mari, Esteban de Mari Centurione, amb 65 canons i 360 soldats; la fragata Príncipe de Asturias, comandada per Pedro Despoix disposava de 44 canons i 312 soldats;la fragata Juno (abans Nuestra Señora de Belén) de Juan de Brocar amb 38 canons i 189 soldats; la fragata San Felipe comandada per Jose Rocher disposava de 22 canons i 124 soldats ; la fragata Hermione de Mr. De la Roche disposava de 44 canons i de 260 soldats; la nau Verge de Gracia comandada per Mr. Fayet tenia 56 canons i 260 soldats; La Sorpresa comandada per Francisco Cornejo tenia 44 canons i 221 soldats; la fragata San Fernando comandada per Baltasar Charlok amb 24 canons i 128 soldats; la fragata Aguila de Nantes comandada per Domingo Paisal disposava de 32 canons i 210 soldats.
13 de juny de 1715- Vigíes de Banyalbufar fan l'avís d'haver vist l'armada del Duc d'Anjou. L'esquadra dels Borbons es posiciona davant Santa Ponça, cap a on es desplacen el Regiment del Virrei, els soldats alemanys, els fusellers i la cavalleria. Un destacament austriacista fa l'avis del fondeig des de les bateries de defensa. Les dues bateries disparen contra els vaixells comandats per Fradel i a la vista de l'oposició aquests parteixen cap a Cabrera i Ses Salines . El Regiment de la Sala es desplaça cap a Llucmajor i s'afegeix un contingent de 100 homes més per a la defensa d'Alcúdia.
14 de juny de 1715-Una part de l'expedició borbònica dirigida per Jose de los Rios se situa a la costa de Sóller, però no desembarca i es dirigeix després cap a Cabrera, Cala Llonga i més tard cap a Alcúdia.
15 de juny de 1715- Un vaixell hospital de les tropes borbóniques s'enfonsa a les aigues d'Andratx. Els felipistes arriben vora La Porrassa .L'armada borbònica es divideix.El Regiment del Marquès de Rubí surt cap a Alcanada amb 100 homes. El mateix dia Diego de Ochando surt amb 100 homes a defensar Manresa i Tacaritx.
15 de juny de 1715-El cavaller d'Asfeld arriba a Cala Ferrera amb 10.000 francesos al servei dels Borbons. Desembarca el mariscal comte de Lescheraine anb dues companyies de granaders de Castella a les sis de la tarda . A les nou ja han desembarcat més de mil homes. Sense oposició, constitueixen una línia defensiva entre Cala Llonga i Cala Ferrera. A Cala Llonga desembarca l'infanteria i la cavalleria a Cala Figuera.
16 de juny de 1715-Desembarca l'artilleria borbònica a Cala Ferrera sense oposició i la notícia arriba a Alcúdia on és el Regiment del Marquès de Rubí. El Regiment de la Sala surt de Llucmajor cap a Felanitx però fent tard davant el desembarc es retiren cap a Ciutat. Les tropes del virrei, a Alcúdia, tornen també cap a la Ciutat de Mallorca.
17 de juny de 1715-Les tropes felipistes arriben a Felanitx.
17 de juny de 1715- El virrei Rubí escriu als jurats:
"Luego que la armada enemiga se avistó en esta isla, hube por bien de juntar el Grande y General Consejo a fin de participar a todo el Reyno que en ninguna manera debía recelarme de esta imbación en la coyuntura presente hallándome con carta del Emperador y Rey nuestro Señor de fecha de dos de Abril que contiene la noticia de haver Su Magestad Británica entrado en la mediación de estas islas, para cuyo efecto se dió orden a Milord Staers, su embiado extraordinario en la Corte de Paris que pasase sus oficios con Su Magestad Xpma. deputando al Marqués de Torsi para que confiriese con dicho Milord. Y por carta con que me hallo de Paris en 14 de Mayo de un Secretario del Emperador nuestro Señor que ha passado alla para este negociado, tengo el aviso de que se havia acordado entre los dos dichos Ministros una suspensión de hostilidades, suponiéndome a mi noticioso de esto y que se entrava a tratar la materia. Todo esto he querido referir a V. Sria. para su noticia y para continuar lo que siempre he estilado de participar a V. Sria. lo que ocurría. Y no dudo que a vista de lo referido vera V. Sria. la obligación en que estoy de procurar la defensa de este Reyno contra los designios del enemigo, assi por no privar este Reyno de las ventajas que puede esperar de la resulta de dicho tratado, como por no incurrir en el desayre que haría a tantos soberanos interesados en su beneficio.
Para la defensa se necesita de medios y de provisiones; y para que la execucion de esto sea mas practicable V. Sria. resolvera el servicio que le pareciese proporcionado y dispondra nombrar algunas personas del Consejo para que den cumplimiento a esta resolución, valiéndose de prompto de qualquier dinero que hubiere en la Tabla, cargándose la ciudad a razón de censal. = Las noticias con que me hallo del enemigo son de haver desembarcado entre Calallonga y Cala Ferrera hasta dos mil hombres. He dado la providencia que se acuda a aquellos parajes con las tropas y los paisanos que espero contendrán al enemigo, y porque devía persuadirme que este otro comboy que está a la vista de Andraig pasara a incorporarse con lo de Santanyi, havia mandado retirar parte de las tropas de Santa Ponsa, pero experimentando lo contrario, se buelve al mayor resguardo de aquel paraje. Y V. Sria. se asegure que mi desvelo será contínuo y espero que el de V. Sria. lo será también en asistirme para el cumplimiento recíproco de nuestra obligación".
18 de juny de 1715- Es reuneix el Gran i General Consell. El mateix día el virrei Rubí sol·licita ajut als anglesos que comanden a Menorca.
19 de juny de 1715-Els canons d'Alcudia disparen contra l'expedició borbònica que per la mar dirigeix D'Asfeld. Entre Alcanada i el Cap Ferrutx , 24 canons en mal estat formen la línia defensiva costanera.
Retirat el Regiment del Virrei Rubí cap a Ciutat de Mallorca, només 180 homes defensen la ciutat alcudienca. A les 5 de l'horabaixa es planta un enviat i un tamborer felipista que reclamen la submissió de la Ciutat. Aleshores el governador de la ciutat, Francesc Tomàs, natural de Xàtiva demana l'ajornament de la decisió a l'endemà després de reunir el Consell d'Alcúdia.
Aquest mateix dia arriben a la badia de Palma dos vaixells anglesos comandats per Tréveris i amb George Forbes.
20 de juny de 1715- A les sis del matí, dos oficials, Luís de Aponte i 300 granaders felipistes es planten davant la porta de Mallorca de la Ciutat d'Alcúdia exigint entrar. Francesc Tomàs arriba a l'acord que reculin cent passes i que enviarà dos emissaris.
El mateix dia, el jurat en cap d' Alcudia, Pere Antoni Roig Bonet , abans austriacista i amic del comte de Savellà, sotmet la ciutat als Borbons
21 de juny de 1715-La flota arriba a Alcúdia. El cavaller D'Asfeld escriu al cap dels botiflers mallorquins Joan Sureda Villalonga, resident a Menorca despres d'evitar amb doblers la condemna a mort a Barcelona , i li envia una embarcació per si vol participar de la presa borbònica de Ciutat.
Aquest dia es produeix la deserció d'un soldat imperial.
22 de juny de 1715-Assemblea del Gran i General Consell ampliat a representants de tots els estaments. El jurat menestral Onofre Mateu llegeix un missatge del Virrei Rubí.
Aquesta decideix:
"Que en consideració eser notori que los caudals publichs, axi Reals com Universals, se trobam totalment exhaustos de diner y efectes, sens los quals no se pot emprender la defensa, com també de trobarmos sens esperansa provable de pròxim socorro respecta que ni el Ilm. Sr. en son paper la indica ni altrement se discorre de ahont puga venir o aportarse a temps oportú y que en consequència de aso prudentment se deu rezelar que no obstant qualsevol defensa la mes vigorosa, seria inevitable la total desolació y ruina de esta Ciutat y de sus naturales , en el qual cas no seria justa ni racional la resistencia, ni altrement en estos termes se ha de presumir de la voluntad de Sa Magestad Cesárea, que per ço se represent a su Ilma, tot lo referit, suplicantli sia servit desde luego y ab major prenptitud practica r los medis per los quals a major benefici de esta Ciutat y Regna y de sos naturals suspenga la defensa que se considera infructuosa, se excusen las hostilitats y gravisims danys que de ella necesariament se han de seguir y que axi mateix sia servit donar las providencies entre las tropas y los naturals".
L'austriacista Tomas Burgues Safortesa, Marquès del Verger i el botifler Alberti Dameto Espanyol, Marques de Bellpuig, son els electes de l'Assemblea per tal d'assessorar al Marquès de Rubií en la negociació de la capitulació de Mallorca als Borbons.
22 de juny de 1715 - El forner Mateu Ferrer Bontemps cobra 80 lliures, part de les despeses per fer el pa de les tropes imperials allotjades al castell de Sant Carles i del Sitjar.(ARM.RP235.76v.)
23 de juny de 1715-D'Asfeld es desplaça cap a Sa Pobla i Binissalem amb 1000 infants i 500 genets, i de Binissalem s'apropa davant Ciutat per veure si es produeix l'adhesió felipista de la població. Com que aquesta reacció no es produeix, torna a Binissalem.
24 de juny de 1715-El virrei Rubí surt de la Ciutat i fa retrocedir les tropes invasores des de Sant Marcal fins a Santa Maria del Cami . Després torna per a la defensa de Ciutat. Els Marquesos de Verger i de Bellpuig redacten els capitols de la rendició, en tant que el virrei intenta sense èxit i amb la mediació britànica obtenir una treva de sis setmanes a l'espera de la conclusió del Tractat que se negociava a Paris.
25 de juny de 1715-Tropes felipistes arriben fins a Sant Llàtzer dels Mesells, on reben trets des de la muralla que les fan recular. El coronel Ortíz i els miquelets els persegueixen fent-loa anar cap a Son Sales. La cavalleria provoca la retirada de les tropes dels Borbons.
L'horabaixa La Coronela forma a l'esplanada del Carme, i el virrei arenga les tropes, pero es nega a sortir extramurs. El coronel Ortiz i els miquelets hostilitzen les tropes invasores a la marina de Llevant. Pedro Gutiérrez de los Ríos fondeja amb l'armada devers el Cap Enderrocat lluny de la capacitat de tir de les bateries.
26 de juny de 1715-Enderrocament del convent dels agustins d'Ítria en el camí de Sóller per tal d'impossibilitar el seu ús per les tropes felipistes. El virrei Rubí surt de la muralla per fer un reconeixement.
27 de juny de 1715-Tropes felipistes s'instal·len a Son Fortesa amb l'objectiu d'iniciar el setge a Ciutat. El mateix dia, el virrei Rubí envia a Treveris per a negociar una treva de sis setmanes.
28 de juny de 1715- Atacs felipistes per la zona de Llevant. Uns 300 cavalls i tropes de infanteria s'apropen a la Porta Pintada.
Surt de Ciutat una expedició amb el tinent coronel Toni Garcia i 230 cavalls ar per la banda dels Molins de Vent amb dues companyies de granaders i 300 fusellers comandats per José Ortíz que ataquen als felipistes i fan 140 presoners. En els combats es produeixen 300 baixes en les tropes de Carles III i 400 baixes en les de Felip V(Segons Vidal i Belando) . Els felipistes tenien les seves tendes a Son Ferragut.
29 de juny de 1715-Un tret de canó impacta a Son Fortesa quan D'Asfeld menjava. El mateix dia el virrei rep els emissaris (un capità i un corneta) de les tropes felipistes.
30 de juny de 1715 - Reunió del Gran i General Consell. Safortesa i Dameto presenten les bases per a la capitulació d'acord a l'Assemblea del passat 22. En aquesta assemblea es llegeix un comunicat del virrei Rubí on expressa que els emissaris felipistes del dia anterior comunicaven el rebuid de D'Asfeld a la treva plantejada de sis setmanes.
L'assemblea proposa 19 punts per a la capitulació, i entre ells el respecte a les lleis i privilegis dels mallorquíns, punts que són concedits per D'Aspheld, tot i que és conscient que no és respectaran.
2 de juliol de 1715-Entren per la Porta de Jesús dos oficials felipistes i es dirigeixen al Palau Reial per tal d'establir les capitulacions de la Guarnició de Mallorca i del Regne de Mallorca .Les guarnicions sortiran de Mallorca i Eivissa a tocs de tambor i es dirigiran a Sardenya. Eivissa i Mallorca queden en poder dels Borbons i Menorca queda en poder britànic. Es conclou que el rei decidirà sobre la conservació o no dels privilegis del Regne.
El notari Jaume Antoni Fiol Manera surt cap a l'exili (Va morir l'any 1727 a Viena).
3 de juliol de 1715-Les tropes felipistes ocupen les portes del Moll i de Jesús.
6 de juliol de 1715-Arriba a Palma el governador de Cabrera.
Aquest mateix dia el forner Mateu Ferrer Bontemps cobra 50 lliures i 16 sous, per preu del pa que serveix a les tropes imperials allotjades a Sant Carles i al Sitjar.(ARM.RP235.76v.)
8 de juliol de 1715- Les tropes de Carles III abandonen Mallorca en cinc naus. Entre els que partien hi havia el sergent major Joan Fuster, el tinent coronel Pere Andreu Campos (va morir a Moldàvia, on va ser governador), capità de la guàrdia del virrei amb la seva família (uns tornaren anys després i altres no), Francesc Pauli tinent de la guàrdia d'infanteria, el tinent d'infanteria Josep Estaràs (tenia dues cases juntes en el carrer nou del Carme), l'alfèris Joan Mas, el tinent de la guàrdia, Cristòfol Terrassa (tenia un censal de 30 lliures sobre Son Terrassa de Felanitx),, el capità del port Sebastià Salom que vivia en el carrer de la Boteria, i l'auditor general del Regne, Miquel Rullàn, Joan Mesquida Pizà, mercader(va morir a Viena l'any 1730), Jaume Antoni Fiol Manera (tenia una taverna i bodega a Santa Maria amb dues quarterades de vinya)
9 de juliol de 1715- El canonge botifler Antonio Figuera Garcia, nomenat síndic pel capitol de la Seu, surt a rebre al cavaller d'Asfeld a Son Fortesa.
Juan Bautista Merano, castellà, és el nou sergent major de Palma en substitució de José Corredor. Amb les tropes dels borbons entren els botiflers Francesc i Agustí Valero, Joan Sureda, Joan Sales, Joan Baptista Belloto, Francesc Muntaner i Ramon Despuig.
10 de juliol de 1715 - El virrei Rubí abandona Mallorca en el navili britànic Milord Forbis.
11 de juliol de 1715 -
17 de juliol de 1715-D'Asfeld ordena entregar les armes de foc que puguin estar en mans dels plebeus sota pena de multa de 300 lliures.
17 de juliol de 1715- D'Asfeld ordena la restitució de les joies a Valero, venudes pel virrei Rubí en subhasta.
22 de juliol de 1715 - Els cavallers botiflers fan una festa a Sant Francesc per la instauració de Felip V en el Regne de Mallorca.
22 de juliol de 1715 - D'Asfeld ordena la denúncia dels béns i propietats dels austriacistes que han deixat Mallorca.
23 de juliol de 1715 - Un ban del cavaller d'Asfeld ordena la sortida de les Illes de qualsevol persona establerta en temps del domini de Carlos III. (ACV,reg.gral.5337).
23 de juliol de 1715 - El cavaller d'Asfeld proposa al Gran i General Consell enviar ambaixadors davant el rei a Marc Antoni Cotoner Sureda i Joan de Salas Berga per a retre homenatge i suplicar la conservació de furs i privilegis.(Cronicon Mayoricense, pagina.504),
26 de juliol de 1715
Armes entregades en la Sala de la vila de Valldemossa en execució del decret del general d'Asfeld del 23 de juliol de 1715
Escopetes 142
Arcabussos de metxa 43
Carrabines 11
Pistoles 144
Baiones 62
Alfanges 8
Fusells 17
Punyals 16
(Arx. Municipal Valldemossa Carpeta,Varia).
27 de juliol de 1715- D'Asfeld certifica que Ramon Despuig Cotoner, que havia deixat Mallorca per unir-se a la causa borbònica havia contribuït amb aplicació i competència a l'expedició a Mallorca.
29 de juliol de 1715- Jean Francois de Bette, marquès de Lede, és el nou comandant general.
3 d'agost de 1715- Jean Francois de Bette, marquès de Lede, és el nou capità general. Francisco de Pueyo comanda el regiment de Castella. El mateix dia el marquès D'Asfeld deixa Mallorca.
17 d'agost de 1715- Desterrats 12 frares franciscans per la seva adhesió als Habsburg.
21 d'agost de 1715- Ramon Puigdorfila es nomenat batle. i Jordi Fortuny Despuig és nomenat governador per part del comandament general borbònic al marge dels sistemes d'elecció emprats fins a la conquesta felipista.
Setembre de 1715 - Creació de la Real Junta Superior de Justícia que és presidida pel botifler de Binissalem, Miquel Malonda Pons de la Parra.
Setembre de 1715- El frare de Sant Domingo, Tomàs Barceló, fervent austriacista, renuncia a la seva càtedra de retòrica.
1 de setembre de 1715-Desterrats 9 clergues de la Seu per la seva adhesió als Habsburg: Jordi Descatlar, Guillem Fluxa, Bernat Tomas, Antoni Vallès, Jeroni Poderós, Bartomeu Escarrer, Guillem Vivas, Nicolau Truyols, Josep Sanxo.
7 de setembre de 1715- Supressió dels títols creats per Carles III.
19 de setembre de 1715-Una comissió informa dels problemes de contaminació causats pels tints del carrer dels Oms.
21 de setembre de 1715 -El marquès de Lede surt a reprimir els austriacistes a les marines de Llevant.
28 de setembre de 1715 -El mercader Cristòfol Pons d’Inca, poc afecte als Borbons, és empresonat a la Torre de l’Àngel
29 de setembre de 1715- L'apotecari Jeroni Ferrer i tres persones més són empresonades per haver criticat Felip V.
Octubre de 1715- El jurista botifler Pedro Juan Mayol Cazador és nomenat ministre conseller de la Reial Junta Suprema de Justícia.
Octubre de 1715 - El botifler Martín Gil de Gainza Echague és nomenat enginyer segon.
12 d'octubre de 1715- Desarmament dels particulars a Selva.
15 d'octubre de 1715 - Fernando del Vao Gallardo, arribat a Mallorca amb l'exèrcit felipista, és nomenat sergent major de la plaça de Palma.
4 de novembre de 1715- El Marquès de Lede exigeix la sortida en quinze dies dels forasters arribats a l'illa de Mallorca durant el conflicte.
7 de novembre de 1715- Francesc Berenguer, mestre de cerimònies, és empresonat i desterrat a Cabrera.
24 de novembre de 1715-El Marquès de Lede s'oposa a l'elecció del mestre de guaita.
28 de novembre de 1715-Decret de Nova Planta imposat per Felip V. Regula l'organització i funcions de la Reial Audiència.
Estableix que el govern de la ciutat de Palma estarà format per vint jurats, i per dotze el de la ciutat d'Alcúdia, tots ells per designació real. A les viles, el nombre de jurats dependrà de la seva població, i han de ser designats per la Reial Audiència, però sota el control reial.
SALARIOS DE LOS OFICIALES Y MINISTROS DEL SANTO
TRIBUNAL (Ms., circa 1716)
Officiales y Ministros del Tribunal de la Inquisición de Mallorca y los salarios
q' gosan desde el Ano de 1678 a esta parte
Sor. Dn. Juan de Tarancon, Inquisidor 1250 L &
Sor. Dn. Jorge Truyols y Dameto, Inquisidor. 1250 L &
Sor. Dn. Matias Escalso v Azedo, juro su plasa de Inquisidor Fiscal de
esta Inquisión. en 23 de Xbre. de 1716-1250 L 6c
Sor. Dor. Joachim Fiol, Juez de bienes confiscados 156 L 5 6c
Dn. Gaspar de Puigdorfila, Alguacil Maior 208 L 6 & 6
Dn. Antonio de Serralta y Castell, Receptor 100 L 6c
Al Contador que despues que murio Dn. N. Desclapes no se ha nombrado
otro 12 L 10 &
Dn. Manuel Ximenez de Sotomayor, Secrcttaria 416 L 13 & 4
Al Secrettario Jayme Fabregues 416 L 13 ce 4
Dn. Diego Anvid de Moros, Secrettario jubilado con retención de mitat de salario 208 L 6 & 8
A Dn. Antonio Agullo, Secrettario 416 L 13 & 4
A Juan Arbona, Secrettario de Sequestros 246 L 17 6c 6
Al Dor. Bernardino Banca, q' fue Abogado del Fisco 25 L 6c
A Nicolas Rubert, nottario que fue Procurador del Fisco 250 L 6c
A Juan Mayol, Alcayde q fue de las Carceles secretes 150 L 6c
Al Dor. Pedro Juan Vaqucr, Archivero 300 L 6c
A Miguel Segui, Nuncio q' fue del Secreto 150 L 6c
A Gabriel Guasp, Portero del Tribunal 150 L 6c
A Nicolas Comila, q' fue Provehedor de Pressos de fee 12 L 10 6c
A Gabriel Guasp, Ayundante Receptor 150 L &
A dho. Guasp, Caxero de la Recepta 150 L &
(Sigue una serie de consultas relativas al Tribunal de la Inquisición y una nota sobre su situación en el siglo XIII. Finalmente se lee "A Joan Amer, Depositario, falta su salario").
A. C. Z. Legajo LXXXI, 22093.
7 de desembre de 1715 - Prohibició de les mercès i títols atorgats per Carles III.
8 de desembre de 1715- D'Asfeld des de París es queixa al ministre de la guerra dels abusos i demana clemència per als mallorquíns,
24 de desembre de 1715 - El marquès de Lede concedeix llicència per portar espasa als xuetes botiflers Gaspar Pinya, Josep Pinya i Gaspar Aguiló..
16 de gener de 1716-Decret de Nova Planta.
15 de febrer de 1716 - Francisco Baena Montalban és nomenat governador del castell de Capdepera.
29 de febrer de 1716 - Saporoso Mateuchi es nomenat governador del fort de Sant Carles.
15 de marc de 1716 - Els Canals Vallès són confirmats en la tinença de les escrivanies i porteries perque no s'oposaren a la successió de Felip V, tot i retre homenatge al rei Carles III per la governació de Capdepera.
Dia 28 d'abril de 1716 - Salvador Truyols Olesa, el dirigent de la revolta austriacista de 1706, és empresonat en el castell de Bellver. El mateix dia Francesc Ramis Ferragut és empresonat a la Torre de l'Àngel.
8 de maig de 1716 - Detenció de l'enginyer militar Jeroni Cànovas acusat d'austriacista.
11 de maig de 1716 - Són desterrats de Mallorca per sedició: el prevere portuguès Bruno Benavides, el prevere Magí Riera, M.Petillas que té més de 80 anys i Sebastián Petillas, jutge de l'Audiència austriacista amb el seu germà Juan.
També són desterrats, Jaume Matas, alcaid de la presó de Palma, Francesc Ramis Ferragut, advocat, Francesc Balanzat, eivissenc, advoca fiscal, Pau Vallbona, procurador del Comte de Savellà, Ginès Castelló, mariner valencià, i Dídac Alemany Bover, algutzir.
13 de maig de 1716 - Passegen damunt un ase i amb una mordassa a la boca a un ciutadà que havia parlat contra Felip V.
Juny de 1716- Miquel Malonda Ponç de la Parra pren possessió del càrrec d'oïdor de l'Audiència.
Juny de 1716 - El botifler Bernadì Bauzà Ferrando és nomenat oïdor de la Reial Audiència (Mor en el mes d'octubre del mateix any).
27 de juny de 1716- El marquès de Lede, Juan Francisco de Bette fa aplicar la prohibició reial de l' ús d'indianes.
Que desde el dia de la publicación de las presentes en adelante ningun mercader, hombre de negocios ni alguna otra persona de cualquier estado, calidad o condición que sea, pueda introducir, desembarcar ni hacer desembarcar por si ni por cuenta de otros, esta isla ni en la de Iviza, ningun género de telas pintadas conocidas con el nombre de indianas, en piezas, medias piezas, retazos, vestidos cortados ni cosidos, sopena de perdimiento y confiscación de las dichas telas y de doscientos ducados, aplicaderos uno y otro por tercias partes la una al acusador, otra a los pobres del Hospital general de esla ciudad y de las reales carceles, y otra al real erario.
3 de juliol de 1716 - El subtinent del regiment de Castella, Salvador de Aguilar es nomenat ajudant del castell de Capdepera.
20 d'agost de 1716- Mor
13 de setembre de 1716- L’adversari dels Borbons, Salvador Truyols Olesa, fuig cap a Menorca quan el traslladaven desterrat cap a Valladolid amb la seva esposa i el seu cunyat Dídac Costa Arnau, i li confisquen els seus béns (entre ells la Gran Albufera d'Alcúdia, Son Crespí de Manacor, la possessió d'Hospitalet a Manacor, nou quartons al Cos de Felanitx,)
16 de setembre de 1716 - El marquès de Lede ordena per quarta vegada (ho havia fet el 8, 13 i 14 de juliol) que s'armi en cors la galiota reial sant Josep i surti , comandada per Antonio Caravallo juntament amb la d'Onofre Barceló, (pare del capità Toni) contra els moros.
Novembre de 1716 - Juan Francisco de Bette, marquès de Lede, capità general de Mallorca, considera que tot i que l'advocat Francisco Abadia s'ha comportat com un vassall fidel a FelipV, no és convenient donar-li el carrec de batle de Palma pel fet de ser mallorquí.
19 de desembre de 1716 - Ramon Despuig Cotoner és armat cavaller de l'orde de Calatrava en el monestir de La Real.. El mateix dia mor Jaume Desmàs Morlà, senyor de Son Vida, que estava casat amb Jerònia Truyols, de la família austriacista dels Truyols. Jerònia Truyols va heretar Son Vida, perquè no tenien fills legítims, tot i que si tenia un fill il·legítim, Francesc Desmàs Boils, fill d'una al·lota de 13 anys, Francina Boils, que Jaume Desmàs tenia segrestrada a Son Mas.
1 de gener de 1717- Neix Antoni Barceló Pont de la Terra, fill del patró Onofre Barceló, en la casa que fa el nombre 12 del carrer del Ví de Palma.
17 d'abril de 1717 - Arriba Juan de Acuña Bejarano, peruà i militar borbònic (marquès de Casafuerte), nomenat virrei.
Nicolau Truyols i Dameto
19 d'abril de 1717- L'austriacista Nicolau Truyols i Dameto perd l'escrivania de Manacor en favor de Bartomeu Comas.
13 de maig de 1717- Neix a Viena, Maria Teresa I d'Àustria, filla de l'emperador Carles VI, i III d'Aragó i d'Elisabet Cristina de Brunsvic.
27 de maig de 1717- Felip V crea el virregnat de Nova Granada amb capital a Santafé de Bogotá..
11 d'agost de 1717 - Es prepara la sortida en cors de la galiota San Felipe armada per mandat del marques de Casafuerte i comandada per Antonio de Caravallo, militar arribat a Mallorca al servei de les forces d'ocupació de Felip V.
12 d'agost de 1717- Constitució del primer Ajuntament botifler per Reial Cèdula emesa per Felip V : " a Consulta del mi Consejo de la Cámara de 14 de Junio deste presente ano; He nombrado para el Ajuntamiento de esa Ciudad de Palma Veinte Jurados de las Personas mas Idoneas y benemeritas; los diez y seis de la classe de Cavalleros; y los quatro de la de Ciudadanos, que son los que menciona la relacion adjunta.
Relación de los Sugetos nombrados por S. M. para Jurados de la Ciudad de Palma
De la classe de Cavalleros.
D. Marcos Antonio Cotoner Marques de Arian.
D. Juan Sureda Marques de Vivot.
D. Matheo Gual y Anglada.
D.Gaspar Puigdorfila.
Marques de Bellpuig.
D. Antonio Pueyo.
D. Ramon Puigdorfila.
D. Ramon Fortuny.
D.Juan Puig Conde de Montenegro.
D. Francisco Dameto
D. Antonio Serralta.
D.Miguel Ballester Conde de Ayamans.
D.Juan de Salas.
D.Francisco Valero.
D. Jayme Brondo.
D.Ramon Anglada.
De la classe de Ciudadanos.
Francisco Palou.
Marcos Antonio Reus y Valles.
Nicolas Rossinol de Defla.
Jayme Custurer.= D. Juan Milan de Aragon.
31 d'agost de 1717- Siguese en la república la notable desigualdad de que entre ocho v diez sujetos cause mas tributos en la saca de frutos q' todo el resto de la Ysla, y q' estos sean francos, quedando la carga de las gabelas sobre el pueblo pobríssimo en extremo.
Tienen pues su principio assiento propio y cabeza las Ordenes de Santt .° y Alc.a en Castilla, y alli los Caualleros de sus bienes patrimoniales, hereditarios o adquiridos pagan; pues no será mucho que los que son el menor miembro de aquellas Orden hagan lo mismo.
[Informe sobre caballeros de órdenes militares, 1717.] Arxiu de Casa Vivot, Negocis per Mar, 005.
6 de setembre de 1717 - Una Reial cèdula anul·la el càrrec de veguer i passa les competències a l'alcalde major.
5 d'octubre de 1717 - Gerónimo de la Vega es nomenat tinent provincial d'artilleria amb l'obligació de residir a Palma i la percepció de 110 escuts de velló cada mes.
11 de desembre de 1717 -Felip V confirma el privilegi que no permet que els mallorquins siguin condemnats a la pena de flagelació, tot i que l'Audiència la considera imprescindible contra la delinqüencia.(A.R.M., L.R. 100, ff. 76v-77 ).
Any 1718 - Juan de Acuña, marquès de Casafuerte, substitueix el marquès de Lede al front de la Capitania general.
El 18 de febrer de 1718 s'extingeixen els tribunals propis del contraban.
16 de maig de 1718- Dissolució del Gran i General Consell.
14 de juny de 1718-Un ban prohibeix la introducció de monedes aragoneses i catalanes a Mallorca.
20 de juny de 1718-Una Reial cèdula prohibeix l'entrada de cotó asiàtic.
4 de juliol de 1718 - Felip V legisla la "Ordenanza de intendentes de ejército y provincia"
22 de juliol de 1718-Una Reial cèdula dissol el Gran i General Consell. Els jurats passen a ser regidors en l'ámbit de la capital si bé atorga als regidors de Palma vot a les Corts generals del Regne d'Espanya.
Felip V ordena al Marquès de Casafuerte "Quiero y es mi voluntad se observe puntualmente lo que tengo mandado en el Decreto de Nueva Planta de esse Reino de Mallorca, y en su consequencia he resuelto que no haya cuerpo que represente al Reino ni el Grande y General Consejo que havia antes, y que en ninguno de los oficios haya sorteo, aunque en cuanto a los jurados, mando que no se nombren tales, sino regidores, como en los demás lugares de mis reynos, y en esta forma haréis se les ponga en posesión a los nombrados para estos oficios, y que se ciñan en los titulos y facultades a lo económico y político de la población y distrito particular de cada ciudad, villa o lugar".(A.R.M., L.R.99, ff. 73-75.)
Agost de 1718 - Les actes de l'Ajuntament de Palma comencen a redactar-se en castellà.
3 d'agost de 1718 - El superior teatí Vicente Pablo Sobrecasas, confessor del marquès de Rubí, es dirigeix per escrit a l'austriacista Pedro Costa en el seu exili a Menorca amb el desig que l'armada anglesa faci tornar al poder a Carles III . Aquesta carta firmada com Tito Bostrance li va valer ser deportat a Barcelona.
10 d'agost de 1718 - Diego Navarro Jauregui, sevillà, és nomenat Intendent de Mallorca.
George Byng
11 d'agost de 1718 - Un estol britànic comandat per l'almirall George Byng derrota els vaixells espanyols comandats per Antonio Gaztañeta prop del Cap Passaro (Sicilia). A partir d'aquest moment es tem un atac anglès per part dels botiflers a Mallorca, on els austriacistes mallorquins, que són la majoria de la població, tenen esperances.
27 d'agost de 1718- Antoni de Pueyo, Dameto, Sunyer i Rocaberti, botifler, és nomenat Marquès de Campofranco.
6 de setembre de 1718- Extinció del càrrec de mostassaf.
Setembre de 1718- Felip V encarrega a Miquel Núñez de Rojas, superintendent general de béns confiscats, la creació del Jutjat de Confiscacions per a Mallorca, amb caràcter especial, nomenant a Pedro Angulo Velasco, que era el jutge i oïdor més vell de la Reial Audiència per a fer-se càrrec de la incautació dels béns dels austriacistes.
16 de setembre de 1718- Palma era defensada a cada bastió de la seguent manera:
El Bastió del Rosari disposava de 14 canons de bronze, que anaven del calibre 5 al 40.
La torre de Portopí tenia dos canons de ferro dels calibre 12 i 18.
El Bastió de Berard tenia quatre canons de bronze que anaven entre el calibre 4 i el 36. La bateria situada a la part d'avall tenia 4 canons de ferro del calibre 20.
El Bastió de Sant Antoni tenia dos canons de bronze del calibre 13 i 21.
El Bastió del Socorrador disposava de qutre canons de ferro, tres del calibre 14 i un del calibre 22.
El Bastió del Sitjar tenia dos canons de bronze dels calibres 18 i 28, i un canó de ferro del calibre 21.
El Bastió de Moranta nomes disposava d'un cano de bronze del calibre 12.
El castell de Sant Carles tenia tres canons de bronze del calibre 40 i dos més dels calibres 12 i 13 i 6 canons de ferro del calibre 14.
El Bastió de Sanoguera disposava de 4 canons de ferro, dos d'ells del calibre 13, i ela altres dos dels calibres 14 i 21 i dos de bronze del calibre 18 i 19.
El Bastió de Santa Margalida tenia 3 canons de ferro i un de bronze, el del Moll, 3 de ferro i 4 de bronze,
El Bastió de de Santa Creu, set de ferro i un de bronze. En el castell de Bellver n'hi havia 6 de ferro i 4 de bronze.
En el Bastió de Sant Geroni hi havia dos canons de ferro del calibre 15.
En el Bastió del Príncep hi havia 4 canons de bronze dels calibres 43 i 44.
En el Bastió de Jesús hi havia 3 canons de ferro.
A la mitja lluna de la Coronada hi havia tres canons de bronze.
A l'illa de Cabrera hi havia sis canons de bronze.
Hi havia també sis canons de reserva de bronze, dos d'ells a l'Almudaina, altres dos en el bastió del Princep, un a la mitja lluna i un altre en el bastió del Rosari.
17 de setembre de 1718-Una Reial cèdula prohibeix l'entrada de teixits de seda d'Àsia.
22 d'octubre de 1718 - Diego Navarro Jauregui, sevillà, pren possessió del càrrec de corregidor de Palma.
18 de desembre de 1718- Mor el botifler Antoni de Pueyo, Dameto, Sunyer i Rocaberti, marquès de Campofranco.
9 de gener de 1719- Mor Guillem Abrí-Descatlar Serralta, marquès del Palmer (títol de Carles III).
9 de gener de 1719- El jutge Pedro Angulo ordena el segrest de tots els béns dels austriacistes Pere Andreu, (Son Perot Andreu a Manacor), Joan Mesquida Pizà mercader (les possessions de Son Eixut i Son Guineu), Jaume Antoni Fiol, notari, Jaume Ferrà (cases davant Sant Pere a Palma i el Rafal dels Capellans a Esporles) , Joan Berenguer Bauçà (Son Berenguer a Montuïri), Cristòfol Terrassa, Sebastià Salom (casa del carrer Boteria de Palma i censal de 54 lliures sobre el Pou Nou de Felanitx) i Josep Estaràs. Entre altres es segrestren la baronia de Bunyolí, la de Pacs la cavalleria de Pacs, del comte de Savellà. Antoni Martí d'Eivissa (hort).
Febrer de 1719- Són traslladats a Segòvia els militars austriacistes de Pamplona i Hondarríbia, Joan Baptista Basset ,Josep Bellver i Balaguer,Francesc Sans Miquel i de Monrodon, Sebastià de Dalmau i Oller, Joan Llinàs i Escarrer, Josep Vicent Torres i Eiximeno, Nicolau Aixandri, Francesc Mayans, Francesc Vila i Lleó, Juan Ramón Bordas, Ramon Sans i de Monrodon i Joan Jacint de Tàrrega i Salvador.
23 de marc de 1719 - Manuel Felix Ossorno Herrera pren possessió del càrrec de tinent del rei de la Plaça de Palma.
El marquès de Casafuerte va promoure l'aliança nobiliària de les Nou Cases entre els Berga, Cotoner (marquès d'Ariany), Dameto (marquès de Bellpuig), Salas, Sureda (marquès de Vivot), Sureda de Santmarti (marquès de Vilafranca),Togores (comte d'Aiamans i baró de Lloseta); Verí i Safortesa (marquès del Verger de Vinagrella i comte de Santa María de Formiguera).
30 de marc de 1719 - El marquès de Casafuerte ordena la regulació dels focs per als avisos de les torres de defensa que comencaran a la nit per la torre Popia (Sa Dragonera), tot i que aquesta podra prendre l'avís de la torre de Banyalbufar si aquesta ha detectat un perill. De la torre Popia s'iniciaran els focs d'avís que s'han de transmetre a la d'Andritxol, Malgrat, Rafalbeig, Cala Figuera, Illetes i Cap Enderrocat. A la vegada els avisos de foc de la torre Popia han de recórrer la Tramuntana cap a la de Trinitat, Pedrissa, Pedrapicada, Torreseca, Mola de Tuent, Penyarroja, Cala Mitjana i Sant Vicenç.
Des de les torres d'Illetes i Cala Figuera, rebut l'avís, hauran d'atendre durant dues hores un possible avís des de la torre del Cap Blanc que es transmetrà per la d'Enderrocat cap a les torres del Ponent.
A la banda de llevant els focs han de començar en el castell de Cabrera, cap a la torre del port de Campos, la Ràpita i S'Estalella cap a la del Cap Blanc. Del migjorn cap a Llevant el foc fet a Cabrera ha d'arribar a la del port de Campos, la torre del Cap de Ses Salines, Cala Figuera de Santanyi, Portopetro, Portocolom, Cala Manacor, Cap d'en Massot, Cap del Llibrell, Cap de la Pedra, Cap de Ferrutx, talaia d'Alcúdia i Albercutx.
Si de dia no es veu cap embarcació es farà un foc de segur i un més per cada embarcació. Si les embarcacions són més de 10 es farà un foc llarg d'un quart d'hora al menys. Si les embarcacions que es veuen són enemigues, els torrers han de fer fum i advertir amb els corns sense aturar fins que les embarcacions es perdin de vista.
Maig de 1719 - Set clergues són expulsats de Mallorca a Genova per haver dit que la flota anglesa conquestaria Mallorca. Son: Fra Antoni Sales, prior dels dominics de Pollença, Baptista Estada, beneficiat de la Seu, el cavaller Nicolau Bordils, els canonges Francesc Bosca i Estanislau Ximeno, valencians, i els clergues Dionisio Fibles i Marti Bosca, valencians.
25 de maig de 1719- Marc Antoni Cotoner i Sureda Vivot marquès d'Ariany és nomenat comandant del destacament de Dragons.
18 de juny de 1719- El duc de Bervic ocupa Hondarríbia.
21 de juny de 1719- " Su Ex, en nombre de S.M., concede indulto a todos los deliquentes que no teniendo instancia de parte sentaren plaza de soldado en el nuevo regimiento de dragones del Sr. Marques de Arian". (AMP- Llibre d'Ajuntaments de 1719, f. 70).
23 de juny de 1719- El duc de Bervic posa setge a Donòstia.
17 de juliol de 1719- El botifler Ramon Despuig Cotoner és nomenat pel rei capità més antic d'una companyia del Regiment de Dragons.
19 de juliol de 1719
L'Ajuntament de Palma sol·licita la supressió de l'ús de les monedes de velló de Catalunya i Aragó entrades per l'exèrcit felipista.
1 d'agost de 1719- Fi del setge del duc de Bervic a Donòstia.
25 de novembre de 1719- El felipista i antic procurador del Regne de Mallorca, Jordi Villalonga, és nomenat virrei de Nueva Granada.
Any 1720 -Divisió del Regne de Felip V en Intendències
Any 1720 - Reforma de la casa del botifler Miquel Ribas de Pina Ferrà en el carrer de la Mare de Déu de la Mamella (final del carrer de Savellà).
Any 1720 - Entrega a Antoni Serralta de la Gran Albufera d'Alcúdia, com a legítim posseïdor, confiscada al austriacista Salvador Truyols Olesa.
15 d'agost de 1720 - El marquès de Casafuerte, Juan de Acuña és ascendit a capità general.
12 de setembre de 1720-
10 de novembre de 1720- Decret de Felip V ordenant als súbdits emprar teles i sedes de fàbrica espanyola.
17 de gener de 1721 - El Marquès de Casafuerte, Juan de Acuña, prohibeix els jocs d'atzar.
23 de febrer de 1721- Hi ha 111 persones destinades a la guarda i defensa de torres i talaies a Mallorca i a Cabrera per un valor entre tots de 4.827 lliures i 4 sous.També es destinen 169 lliures als tamborers de Ciutat. (Arxiu Municipal de Palma, Libro de Pedimentos de 1721 i 1722, Fol.51).
28 de febrer de 1721- Mor Jerònia Truyols Font de Roqueta, austriacista, propietària de Son Vida, possessió que hereden els seus germanastres Jordi i Nicolau Truyols i Dameto.
Setembre de 1721- El Marquès de Casafuerte designa el brigadier Manuel Felix Osorno y Herrera, natural de Manzanilla (Huelva) al front de les tropes que han de lluitar contra els bandolers.
30 de setembre de 1721- Mor Pere Jeroni Net Ferrandell i és enterrat a la capella dels Net a Sant Jaume.
27 d'abril de 1722 - El marquès de Casafuerte, Juan de Acuña Bejarano deixa Mallorca després de ser nomenat virrei de Nueva España.
21 de novembre de 1722-Arriba a Palma el Regiment de Dragons d'Edimburg.
27 de novembre de 1722-Surt de Mallorca el Regiment de Cartagena.
11 de desembre de 1722 - L'Ajuntament de Palma acorda emprendre la construcció de la caserna del Regiment de Dragons a la Marina vora el palau del comandant general.(AMP-Llibre de Resolucions de 1722,fol.235 i 236.).
20 de febrer de 1723- Ramon Despuig Cotoner, ingressa en l'ofici de Coronel en el Regiment de Dragons d'Edimburg.
29 d'abril de 1723- Boda de Ramon Despuig Cotoner amb Maria Dameto Sureda de Santmartí, pares del cardenal Despuig.
29 de maig de 1723- Mor Jordi Truyols i Dameto, inquisidor de Mallorca, que és enterrat a la Seu. Era austriacista i copropietari de Son Vida amb el seu germà Nicolau que el va heredar.
Isabel Farnese
Lluïsa Elisabet d'Orleans
25 d'agost de 1723-Felip V i Isabel Farnese organitzen el contacte sexual de Lluís i Lluïsa Elisabet als 16 i 13 anys.
5 de novembre de 1723 - Supressió del virregnat de Nueva Granada del que és virrei el botifler Jordi Villalonga, per problemes financers.endavant.
15 de gener de 1724-Lluis I rei d´Espanya, per renúncia del seu pare Felip V.
20 de març de 1724-Mor Maties Mut Romaguera, de Llucmajor, austriacista, autor d'un noticiari. És enterrat a l'església de sant Francesc d'Asis a la capella de Terra Santa vora el quadre de sant Lluis, patró dels esparters.
24 de juliol de 1724 - Ramon Morro Pastor és nomenat dipositari reial.
14 d'agost de 1724 - El rei Lluis I d'Espanya signa una reial cèdula que equipara els estaments socials de la Corona d'Aragó als de Castella.
31 d'agost de 1724- Mor Lluis I rei d'Espanya, malalt de pigota,als 17 anys.
11 de desembre de 1724- Mor en el seu casal Jordi Villalonga Velasco Fortuny Rodríguez de Arellano, comte de la Cova, botifler que va ser virrei del Nuevo Reino de Granada.
Any 1725-Joan Sureda Villalonga, botifler, reforma el casal de Can Vivot.
Any 1725-Dotze "dragons" i un sergent s´hospeden a cases particulars de Selva.
11 de gener de 1725 - Mor a Madrid Juan Francisco Nicolás de Bette i Croix, marquès de Lede.
25 de setembre de1725 - Felip V ordena alliberar els presos d'acord amb l'article 9è del Tractat de Viena.
1d'octubre de1725 - El Governador de Segòvia Antonio González Calvo, Marqués de la Paz, rep l'ordre d'alliberar els empresonats a la ciutat i a l'Alcázar de Segòvia:
8 de febrer de 1726- L'intendent Diego Navarro i Jáuregui rep l'orde d'extinció del jutjat de confiscació.
22 de febrer de 1726 - Mor Antoni de Villarroel, primer borbònic i més tard austriacista, a La Corunya on seguia condemnat a presó.
9 d'octubre de 1726 - Mor el botifler català Francesc Ametller, a Madrid, on residia.
Abril de 1727 - Mor a Mallorca el coronel botifler malagueny Francisco de Pueyo Chacon. Havia estat propietari de Som Oms i Son Sunyer.
21 de juny de 1727- L'emperador Carles rehabilita Joan Baptista Basset al que havia fet empresonar per haver promès als llauradors valencians l'exempció de càrregues i tributs senyorials, i el nomena tinent mariscal.
13 de gener de 1728 - L'austriacista Nicolau Truyols i Dameto, a qui expropiaren els borbons el títol de marquès de la Torre, és de nou acceptat en el títol després de signar-se la Pau de Viena.
15 de gener de 1728- Mor a Segòvia l'austriacista Joan Baptista Basset i Ramos.
24 d'agost de 1728 - El Regiment de Dragons de França es traslladat a Mallorca en substitució del Regiment de Dragons d'Edimburg.
10 de gener de 1729- Mor l'austriacista Nicolau Truyols i Dameto, marquès de la Torre i propietari de Son Vida. El seu successor va ser el seu fill Ferran Truyols Gual, segon marquès de la Torre, que va ser membre de la Inquisició seguint la tradició familiar i regidor perpetu de l'Ajuntament de Palma.
Juny de 1729- El comte de Savellà presideix el Consell dels Països Baixos.
6 de setembre de 1733- Mor a Viena el tinent general de cavalleria Rafael Nebot i Font, comte de Nebot.